Activitats del mes de març

Acabat el mes de març d’aquest any dedicat a commemorar els 50 anys de drets socials, polítics i de ciutadania a Nou Barris, farem un breu repàs de quines han estat les activitats desenvolupades. El passat dimecres dia 5 al Casal Municpal de Gent Gran de Vilapicina i la Torre Llobeta es va celebrar la conferència titulada "Nou Barris en femení: espais urbans amb nom de dona". La xerrada, amb motiu dels diferents actes ciutadans relacionats amb el Dia Internacional de la Dona, va anar a càrrec de la companya Montse Argente. Després de donar la benvinguda al púbic assistent i presentar l’Arxiu històric de Roquetas-Nou Barris de Barcelona per aquelles persones que el desconeixien, va destacar la participació de l’entitat en el desenvolupament de grups de dones. Com a aspectes generals a destacar, en primer lloc, va remarcar que hi ha dones amb història documentada i moltes altres que no la tenen perquè foren marginades a l'àmbit familiar, que manca genealogia i història i que cal preguntar-se si realment hi ha suficient representació femenina en els barris. En segon lloc, en relació al nomenclàtor, es troben 4.664 referències (indicadors viaris) a Barcelona, 2.041 de les quals són neutres, 1.659 d'homes i 382 de dones (8,20%). I en el districte de Nou barris hi ha 457 referències, 296 eren neutres, 137 d'homes i 24 de dones (5,29%), bàsicament d’ex-propietàries (només indicant el primer cognom), santes o nobles. En tercer lloc va nomenar els diferents barris als quals consten noms de dones, alhora destacant el monument a la República, les figures de Pensa i l'escultura “Alegries”. Finalment, va concloure que hi ha molta feina per fer i que la paritat es reconeix, no s'imposa.

El dijous dia 20 a les 19.00 h a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) va tenir lloc la presentació del llibre que porta per títol "Valldaura, una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors". L'acte va estar protagonitzat per l'autor de l'obra, l'arquitecte Vicente Guallart, acompanyat de l'economista i historiador Robert Álvarez. El llibre, publicat per Acta Publishers, explica la història del progrés i la decadència de Valldaura, un petit lloc situat al bell mig d'un bosc de Cerdanyola del Vallès, a prop de Barcelona, habitat al llarg del temps per monjos, reis, nobles, industrials i, actualment, per investigadors. A partir del 1294, es va convertir en un mas de caça i més tard va passar a ser el palau dels reis de la corona d’Aragó, des de Jaume II, fins a finals del segle XV.  A partir del segle XVI va ser propietat d’una família de juristes que es van convertir en nobles i era considerada una entitat independent dins del conjunt de ciutats i pobles de Catalunya. Va ser el 1836 quan es va annexar a Cerdanyola de Vallès. El 1888, un industrial de Sant Andreu va construir una nova masia més a prop de Barcelona,  pròxima a la carretera d’Horta. I des del 2008 és propietat de l’IAAC, on es desenvolupen màsters sobre el disseny i construcció d’edificis ecològics avançats, i on es realitzen projectes de recerca. La seqüència de propietaris de Valldaura és indissociable de l'evolució de la història de Catalunya i explica com el govern i la gestió del territori passà d'uns grups humans a uns altres.

A més de la presentació de l'esmentat llibre, es va inaugurar al mateix vestíbul de l'Espai Via Favència una exposició amb el mateix títol del llibre. La mostra, oberta al públic en general i per temps limitat romangué visitable fins el diumenge dia 23. Tant el llibre com l'exposició han estat possible gràcies a més de 15 anys de recerca per part de Vicente Guallart i Robert Álvarez, que han pogut evidenciar com la seqüència de propietaris de Valldaura és indissociable de l’evolució de la història de Catalunya i de la gestió del poder i del territori. La mostra també recollia informació de les excavacions que s’estan portant a terme al lloc fundacional de Valldaura, per part de la Universitat de Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

I el passat diumenge dia 30 es va fer la passejada de barri que portava per títol "Dones als carrers". El punt de trobada va ser a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) a les 10.00 h del matí. Es van visitar els barris de Les Roquetes, Verdum i La Prosperitat. Les explicacions van anar a càrrec de la companya Montse Argente, la qual va remarcar les poques dones que hi ha al nomenclàtor de Nou Barris, alhora que caldria donar a conèixer aquelles que mereixerien tenir un espai públic dedicat. L’objectiu de l’itinerari ha estat donar protagonisme a les dones mitjançant pun recorregut cultural amb fil conductor centrat en una visió igualitària i no excloent i que els atorgui el paper destacat que es mereixen en la història, ja siguin dones anònimes o dones il·lustres. El resultat de la passejada ha estat donar a conèixer, reconèixer i posar a l’abast de tothom l’esdevenir de les dones del Districte de Nou Barris al llarg d’aquells carrers i places que, en alguns casos, foren escenaris relacionats amb aquestes protagonistes, sovint oblidades de la història dels barris.

Activitats del mes de febrer

Acabat el mes de febrer d’aquest any dedicat a commemorar 50 anys de drets socials, polítics i de ciutadania a Nou Barris, farem un breu repàs de quines han estat les activitats desenvolupades. El passat dimarts dia 11 a les 18.30 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) unes Històries de Cafè que portaven per títol “L’Arxiu, una memòria afectiva”.

El dijous dia 13 a les 18.30 h va tenir lloc a la biblioteca de Nou Barris Aurora Díaz Plaja (Pl. Major de Nou Barris, 2) la presentació del llibre “El pis: bojos, bojos, bojos...” a càrrec de Ramon Manent i Folch, autor de l’obra, juntament amb la companya responsable del memorial del Mental, Mercedes Hidalgo. Davant d'un gran nombre de persones assistents, va parlar amb intimitat que, amb la presentació d'aquest llibre, sentia que es destapava, tot donant a conèixer aspectes de la seva biografia que estaven ocults per a molts dels qui el coneixen. Les drogues, la vida compartida a l'habitatge, el treball en el psiquiàtric, amb el maltractament del departament de personal deixant-lo només amb una trentena de dones ingressades, la por, la lluita reivindicativa en què s'integra amb la resta del personal, el posterior vincle afectiu amb les pacients, la política i la repressió que arriba a amistats amb qui conviu li desencadenà una esquizofrènia paranoide, amb ingrés al Frenopàtic. A la sortida, la música, la coral, les persones que estima i l'estimen, juntament amb la seva marxa de Barcelona, ​​li facilità d'anar-se recuperant amb el desenvolupament de les seves capacitats en aquells camps que li agraden, com són la recerca i donar a conèixer les cançons populars catalanes, les cançons marineres, la direcció de corals, així com la la creació d'una família i la seva companya. Des del públic assistent sortiren aportacions personals en les quals es va valorar el seu estil senzill i, alhora elegant, de la seva escriptura, compartint la identificació que sentien molts dels presents amb allò viscut a l'època que ell descriu.

El dilluns dia 17 a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) van venir a visitar-nos el nou director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Carles Garcia Hermosilla, acompanyat d'uns quants membres de l'equip de treball. De fet, ja feia temps que havia la intenció de fer una reunió, doncs l'ocasió es va aprofitar per tractar diversos temes, quines activitats desenvolupem a l'entitat així com aconseguir vincles de col·laboració i suport. Un altre tema a tractar fou el patrimoni del districte de Nou Barris en general, tot fent referència als elements que des de l'entitat es consideren de valor però corren risc de desaparèixer per manca d'actuació. El nou director del MUHBA va quedar sorprès per aquesta feina i va expressar la seva admiració per la voluntat de fer difusió de la memòria històrica de Nou Barris. També es van parlar d'altres temes més secundaris però no pas per això menys importants i que van servir per posar-lo al dia sobre la nostra feina i intencions de treball. Tant el director com l'equip de treball van fer una visita a les instal·lacions, és a dir, la sala de consulta, la sala de treball i el magatzem de fons documental, fet que provocà una agradable impressió per la capacitat de treball que oferim i el volum d'informació, molt superior respecte a d'altres centres de documentació particulars i populars de Barcelona. Van marxar molt satisfets per l'experiència i, des d'ara, restem en contacte per possibles col·laboracions que ajudin a catapultar la nostra entitat, difondre la memòria històrica i conservar el patrimoni.

El dijous dia 20 a les 19.00 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) la conferència titulada “El testament del Doctor Pi i Molist”, a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. L'activitat va ser una petició especial de les companyes Mercedes i Nati perquè es volia oferir una nova perspectiva de la història de l'Institut Mental de la Santa Creu a partir de l'anàlisi d'uns documents inèdits. La xerrada es va dividir en cinc parts: 1) l'hospital de la santa Creu; 2) la família Pi i Molist; 3) la família Bacigalupi i Maymó; 4) primera pedra i construcció; i 5) conveni entre el manicomi i els hereus de Pi i Bacigalupi. Entre d'altres aspectes es va parlar sobre la localització de l'Institut Mental de la santa Creu (terrenys), les masies de Ca n'Amell Gran i Can Guineueta, els arbres genealògics de Pi i Molist i de Bacigalupi i Maymó, la mort del doctor Pi i Molist, l'arquitecte, els treballadors i els constructors, els testaments d'Antònia i Vicenta Bacigalupi i Maymó, el discurs inaugural del manicomi i els acords amb el manicomi. Qui vulgui escoltar tota la conferència pot accedir a la nostra pàgina de Youtube on es troba publicada.

El diumenge dia 23 va tenir lloc la passejada de barri “Les pintades de Nou Barris”. El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència).La passejada va tenir com a punts d’interès aquells espais urbans que quedaren recollits en l’exposició “La Pintada”, dels quals es va explicar el seu context històric i els carrers on es van produir les accions reivindicatives. L'itinerari ha estat un retrat fotogràfic i històric de Nou Barris a través de les seves pintades (murals i pancartes) reflex informatiu de les protestes i les reivindicacions. Els indrets que es van visitar van ser el mercat de Montserrat, l'Ateneu Popular de Nou Barris, la ronda de Dalt (II cinturó), el "bloc fantasma", el camp de futbol de les Roquetes, la Via Júlia, la seu de l'A.V. Prosperitat, l'església de Santa Engràcia, la plaça d'Ángel Pestaña, l'encreuament dels carrers d'Argullós i Vinyar (lluita dels semàfors), la plaça Verda de la Prosperitat, l'institut Sant Andreu-Valldaura, la plaça de les Treballadores i Treballadors de la Harry Walker, la plaça de la República, els blocs de Calinova, l'antic edifici de l'Institut Mental de la santa Creu (actual seu del Districte de Nou Barris), l'indret on va morir en Facerías (carrer del Doctor Pi i Molist amb passeig de Verdum), els jardins de Pilar Espuña i Domènech, les Basses i la masia de Can Basté. Les explicacions anaren a càrrec d'Arnaldo Gil i Montse Argente.

I el dijous dia 27 a les 19.00 h tingué lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) la presentació d’un nou volum de la col·lecció Finestrelles corresponent a l’any 2024 titulat “Història de Sant Andreu de Palomar, de l’antiguitat al segle XX”. L’acte, presentat per la companya Montse Argente, va anar dirigit per Manel Martín Pascual (coordinador de l'obra) i Jordi Petit (president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias). L'obra, redactada amb la col·laboració de de 6 autors i 2 autores, tots membres de l’entitat, han elaborat una síntesi històrica de Sant Andreu de Palomar, des de l’antiguitat fins al segle XX. L’obra compta també amb un primer capítol dedicat al territori de l’antic poble i dos finals, un centrat en les manifestacions culturals i el darrer en les biografies de destacades dones andreuenques. El llibre neix amb l’objectiu de convertir-se en una eina de referència per a tothom qui estigui interessat en el passat de Sant Andreu de Palomar.

Darreres activitats de gener

Acabat el mes de gener d’aquest any dedicat a commemorar 50 anys de drets socials, polítics i de ciutadania a Nou Barris, farem un breu repàs de quines han estat les activitats desenvolupades. El passat divendres dia 17 a les 11.00 h del matí a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova (C/ Garbí nº2) va tenir lloc la presentació de l’exposició que porta per títol “L’ahir i l’avui de Nou Barris. Interpretació fotogràfica de l’espai”. El resultat és una exposició fotogràfica d’imatges en format digital, una selecció feta amb un procés participatiu dels socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya que les van escollir per votació. D’aquesta manera es poden contemplar 18 fotos antigues de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris més 36 fotos modernes dels socis i sòcies de l’esmentada entitat fotogràfica, de manera que es pot establir una comparativa contrastada entre com eren antuvi els barris del districte i com s’han transformat en l’actualitat. Prèviament a l’acte una hora abans es va fer una visita guiada per la mostra a les 10.00 h. L’exposició, que al 2023 es va exhibir al Centre Cívic San Basté i al 2024 a l’Espai Via Favència, és visitable fins el proper diumenge 25 de març, gratuïta i oberta per a tot el públic en general.

El dilluns dia 20 el company i president de l’entitat Jordi Sànchez i Ruiz va ser entrevistat en directe al “Bàsics” de Betevé, un programa d’actualitat i testimonis de Barcelona presentat per Eva Arderius, alhora un espai que analitza en profunditat els titulars i protagonistes del dia a la ciutat. En l’entrevista al Jordi va comentar, entre d’altres coses, que l’Arxiu Històric de Nou Barris, com a espai de memòria on es recullen i es conserven fets històrics, s’ofereix a custodiar alguns dels diversos Premis Gaudí que va guanyar la pel·lícula de Marcel Barrena “El 47”. Va considerar també que l'esmentada pel·lícula ha canviat la història del barri i, a més, que de qualsevol de les lluites veïnals que hi ha hagut a Nou Barris se’n podria fer un film, fins i tot que l’esmentat director es pogués plantejar la possibilitat de fer-ne una trilogia que ajudés a donar a conèixer millor el districte. En aquest sentit va posar uns quants exemples com ara, entre d’altres, la lluita pels semàfors a la Prosperitat, la construcció del clavegueram a les Roquetes i el problema de l’aluminosi al Turó de la Peira.

El dissabte dia 25 a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) el company Arnaldo Gil va ser entrevistat per uns estudiants que estan elaborant un documental al voltant de la lluita veïnal al barri de Torre Baró per tal de donar-li visibilitat. En qüestió es tracta d’un grup d’alumnes de segon curs del cicle superior d’il·luminació, captació i tractament d’imatge de l’Institut Santa Eulàlia de Terrassa. El projecte compta amb un equip format per Samuel, Cristina, Maia, Carla i Maria, que han assumit aquest repte amb gran entusiasme i compromís social.

El diumenge dia 26 al barri de Can Peguera, davant l’Associació de Veïns i Veïnes, al carrer de Vilaseca nº1, va tenir lloc a les 12.00 h del migdia l’acte de col·locació d’una nova rajoleta de la sèrie “Recuperem la memòria”, aquesta vegada en homenatge a la Bernarda Freijo Cervera. Per als qui no la coneguin aquesta activista veïnal va néixer l’any 1933 a Can Peguera (Barcelona). Va participar a l’Associació de Veïns i Veïnes del barri des dels seus inicis a finals dels anys 70 del passat segle XX en la lluita contra l’enderrocament de les tradicionals “cases barates”, una lluita que va durar més de 40 anys. També va estar present contra la pujada abusiva de les taxes del rebut de l’aigua o quan l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 la va enganxar, a ella i d’altres veïnes, manifestant-se a la plaça de Lesseps per demanar semàfors. Anys després va ser nomenada presidenta d’honor de la mateixa associació veïnals per les seves lluites i com a reconeixement a tot allò que va aportar al barri en els darrers cinquanta anys. Va morir l’any 2022.

Per part de la nostra entitat van estar presents a l'acte els companys Arnaldo Gil i Antonio Silva i la companya Montse Argente. També hi estigueren el president de l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Peguera Pep Ortiz, a més de familiars de la Bernarda. Esmentar també com a detall ineludible que el Centre d'Estudis Arxiu Vilabesòs (CEAV) dels barris de Bon Pastor i de Baró de Viver va fer donació a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris de la paleta commemorativa de la primera pedra de construcció dels habitatges de Can Carreras el 1986 que aleshores va rebre el qui va ser regidor-president del Districte de Nou Barris, Juanjo Ferreiro Suárez. Es tracta d'un objecte històric de memòria que veïns i veïnes del Bon Pastor recorden amb afecte per la vinculació que en Juanjo va tenir al barri, a Nou Barris i amb l'Arxiu i, en particular, també per la seva militància veïnal i obrera sota la dictadura franquista.

I el dijous dia 30 a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) l’Assemblea General de Sòcies i Socis on es va fer un resum del curs de l'any 2024 i la presentació del programa corresponent al nou curs 2025. Com és habitual, es va fer lectura i aprovació de l'acta de l'anterior assemblea, del balanç econòmic del 2024, de la proposta d'activitats del 2025, del pressupost econòmic per al 2025, dissolució i formació d'una nova Junta i ratificació del Consell Assessor.

Ara encetem el nou mes de febrer amb noves activitats de les quals anirem informant als socis i sòcies de l’entitat i que al present blog donarem a conèixer.