diumenge, 9 de juny del 2024

Un record per al Joan Termes i Roig


Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ens va arribar per sorpresa la noticia de la sobtada mort del nostre soci i company Joan Termes i Roig, el passat dimarts dia 4, als 82 anys d’edat. Personatge singular, recordarem seu tarannà tan especial, afable i cordial, la seva particular manera que tenia d’explicar curiositats i anècdotes de la nostra història local, de manera amena, amb petits tocs d’humor que t’arrencaven un somriure i que tant enganxava a tothom. Les seves aportacions en la difusió de la memòria històrica de Nou barris, així com els vincles afectius amb Horta i Sant Andreu quedarà tot plegat preservat tant en el fons documental de l’entitat com en el record dels qui l’hem conegut i tractat en primera persona.
Fill de Sant Andreu de Palomar, va néixer l’any 1941. Després d’estudiar a l'Acadèmia Cultura i a l'Escola del Treball va treballar com a autònom en un petit taller de construcció i muntatge de quadres elèctrics. Una vegada va contraure matrimoni va establir la seva residència habitual al carrer del Tajo, a Horta, un barri amb el qual s’implicaria notablement fins a esdevenir tota una institució i un referent.


El fet d’haver tingut un parell de fills amb discapacitat física el va motivar a impulsar la creació de la Vocalia de Discapacitats de l'Associació de Veïns i Veïnes d'Horta. Des d’aquesta secció va denunciar la presència de barreres arquitectòniques en els equipaments, els comerços i transport públic; en segon lloc va reclamar la creació de residències i pisos tutelats per a aquestes persones; en tercer lloc va reivindicar l'actualització del Codi d'Accessibilitat per tal de millorar la mobilitat de les persones discapacitades; i en quart lloc va elaborar una sèrie de reportatges en format DVD sobre les barreres arquitectòniques dels diferents barris de Barcelona, en col·laboració amb les associacions veïnals, per tal de denunciar les dificultats de que troben les persones amb discapacitat. També formà part del Consell de Discapacitats d'Horta-Guinardó, de les comissions de Participació Ciutadana, Urbanisme i Transports de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona i de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Com a resultat de tota aquesta intensa trajectòria, l’any 2005 va ser recompensat amb la Medalla d'Honor de Barcelona pel seu treball en foment de l'associacionisme i la participació ciutadana, especialment pels drets de les persones amb discapacitat.


En la seva faceta com a historiador, al barri d’Horta va organitzar i participar en diverses xerrades a la Biblioteca d’Horta-Can Mariner i va ser l’autor d’uns documentals estrenats a Barcelona Televisió als anys noranta que, sota el títol “Passejant per Horta” mostraven diferents aspectes històrics de l’esmentat barri. Més enllà del barri d’Horta també va organitzar visites guiades i passejades pels diferents barris i museus de Barcelona.
Un altre passió del Joan era la difusió de la memòria històrica dels transports públics de la ciutat. El seu llegat ens deixa algunes publicacions com “Tramvies de Barcelona i rodalies, 1872-2021” (2021), “50 aniversari de l’arribada del metro a Horta” (2017) i “De Fabra i Puig a Torras i Bages. 50 anys de l’arribada del metre al centre de Sant Andreu” (2018), llibres que formen part del fons de la biblioteca de l’Arxiu. Una de les seves reclamacions va ser l’aprofitament de l’estació inferior del funicular al castell de Montjuïc perquè fos recuperada, rehabilitada i aprofitada com a espai cultural i de memòria històrica. Però la lluita més important ha estat, sense dubte, impulsar la conservació del patrimoni del transport, fet que el va motivar a presidir i fundar el passat mes de febrer l'Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona per reivindicar la materialització d'aquest museu, especialment en un dels antics pavellons de la Fira de Barcelona a Montjuïc.


Va defensar un projecte de museu entès com a espai dinàmic prenent com a referències els exemples de ciutats com Londres o Glasgow, entre d’altres, alhora que tindria un paper pedagògic especialment per als alumnes de formació professional que podrien aprendre oficis i alhora restaurar els vehicles històrics. Poc abans del seu traspàs va participar  activament com a voluntari al "Rally d'autobusos clàssics" de Barcelona.
Des de la nostra entitat va participar en la redacció d’articles per a la revista “L’Arxiu”, en algunes passejades de barri, així com també en nombroses xerrades relatives a la història dels barris del districte de Nou Barris, d’Horta i de Sant Andreu. L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i, en especial, les persones que hi col·laborem assíduament i hem tingut el plaer de conèixer-lo, trobarem a faltar la seva presència i suport actiu a la nostra tasca. Descansa en pau i moltes gràcies per tot.

dimecres, 5 de juny del 2024

Presentada l'exposició "L'àpat" a l'Arxiu en col·laboració amb Negra Mosca


El passat dijous 30 de maig a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l’Espai Via Favència (seu de l’Arxiu) la presentació de l’exposició que porta per nom “L’àpat. Un projecte de Negra Mosca”. L’acte va comptar amb la presència del company Antonio Silva, juntament amb la Marta Sellarés i Sara Sanz, de Negra Mosca, els quals també van fer els parlaments. La benvinguda anà a càrrec del company Arnaldo Gil.
En definitiva, el resultat és una mostra de fotografies producte de la col·laboració entre l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i Negra Mosca amb l’objectiu de donar visibilitat al fons fotogràfic més inèdit i singular de l’entitat, conservat fins ara gràcies a la feina realitzada per les persones que hi treballen. Les fotografies són obra del José Antonio Cordoncilllo, el Rafael Juncadella i l’Antonio Silva. Les imatges procedeixen de festes majors dels barris del districte, de “La Cultura va de Festa”, el “Dia Internacional de la Dona”, així com d’altres àmbits de tipus familiar i cultural.


L’Exposició parla de l’acte de menjar com a ritual on la taula esdevé l’escenari i el menjar el pretext per compartir i celebrar. Ens trobem al voltant d’una taula per diferents motius i amb gent diversa. És un espai-temps on establir vincles al mateix temps que es fan visibles les contrarietats i les complicitats entre les persones. Apareixen les tovalles i les copes sobre la taula, les tasses de cafè i les molles de pa, la muntanya de pipes, les taques, el vi, els pinyols d’oliva i els escuradents, les cigarrretes i els tovallons arrugats, la Coca-Cola, trobar-se i xerrar. En cada àpat, la taula es transforma. No és la mateixa quan la veiem al menjador, al bar o a la sala de festes, però el ritual es manté.
Per als qui ho desconegueu, Negra Mosca és una iniciativa sorgida entre tres persones pertanyents al món de la fotografia com són Marta Sellarés, Romina Aguilera i Sara Sanz. Des de l'any 2022 tenen la seva seu al número 36 del carrer de l'Encarnació, al barri de Gràcia i pretén ésser un espai de trobada i exploració al voltant de la imatge i la creació visual, un taller que s'expandeix per a oferir activitats culturals i educatives amb el propòsit de crear comunitat i teixir vincles amb la ciutadania de Barcelona, utilitzant la imatge com a vehicle. L'objectiu és que sigui un lloc on poder compartir idees, processos i inquietuds. Per aixo ofereixen una programació cultural formada per col·loquis, xerrades, tallers i projeccions, entre altres.


Acabat l’acte va haver una degustació de migues i llenties noubarrrienques per al públic assistent. L’exposició és lliure, oberta a tothom i recomanable per a tot el públic en general. Romandrà visitable fins el proper dijous 20 d’aquest mes de juny, de 10.00 h a 13.30 h del matí i de 17.00 h a 19.00 h de la tarda.

diumenge, 26 de maig del 2024

L'Arxiu organitza unes visites guiades a l'antic edifici del Mental amb motiu de la Festa Major de Nou Barris 2024


El passat diumenge dia 19 va tenir lloc una passejada a l'edifici de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, que actualment acull la Seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca de Nou Barris i caserna de la Guàrdia Urbana, entre d'altres equipaments. L'activitat, organitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, estava emmarcada dins la programació de la Festa Major de Nou Barris, del 16 al 19 del present mes de maig. La companya Mercedes Hidalgo, col·laboradora de l'entitat, responsable de la secció del Memorial del Mental i antiga empleada d'aquesta institució, i el company i president de l'Arxiu, Jordi Sànchez i Ruiz, foren les dues persones encarregades de fer les explicacions pertinents i dirigir les passejades, celebrades de 10.00 h a 12.00 h del matí i de 17.00 h a 20.00 h de la tarda. Concretament la de les 17.00 h va anar acompanyada d'un servei en llengua de signes. El punt de trobada va ser a l'entrada principal de l'edifici, a la plaça Major de Nou Barris, on tingué lloc la benvinguda i la presentació. Allà mateix es va explicar la funció del vestíbul, la recepció o oficina d'entrades i la sala d'observacions.


Les escalinates de marbre van portar a la primera planta, que antuvi albergava la sala de sessions, la secretaria, el despatx del vocal, l'administració i la Junta Directiva. Tothom va accedir a la sala de plens del districte, antiga sala d'actes, biblioteca, oficines i despatx del director, on es va fer una descripció de com era aquest lloc abans i les funcions que va tenir, inclosa la reforma psiquiàtrica fins al desmantellament del centre durant els anys vuitanta. Els passadissos porticats foren l'ocasió per fer referència als patis del Mental i la seva utilitat, així com per al·ludir sobre dos elements de la planta superior com són les golfes i les lluminàries. Des del pati central es va explicar el paper que tingueren els Germans Hospitalaris de la Santa Creu, els oficis i els treballs assignats als interns, la farmàcia, el teatre, la sala mortuòria i el club social. En un dels vestíbuls hi ha exposada una maqueta de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, impresa en 3D per l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, juntament amb una gran imatge aèria del mateix edifici. Allà mateix es va aprofitar per fer cinc cèntims sobre l'origen i construcció del manicomi, les característiques arquitectòniques, les seccions i els terrenys que ocupava.


Tornant a la planta baixa la passejada va continuar per l'església del Mental. Accedint per la caserna de la Guàrdia Urbana es va arribar al pati presidit per la torre octogonal, antic centre d'hidroteràpia per als malalts. Al costat va existir fins el 2011 el xalet que es va fer construir una pacient de l'alta burgesia i que, al morir ella, es convertí en escenari d'innovacions terapèutiques i en espai d'aplicació de teràpies de grup. Altres aspectes d'interès explicats foren la nevera subterrània, el dipòsit d'aigua subterrani i la funció de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Durant la visita es van anar mostrar diferents imatges històriques de les dependències del Mental per mitjà d'uns plafons estratègicament col·locats. Acabada l'activitat, el públic assistent va sortir molt satisfet tot fent una valoració força positiva.