Andrés Naya, icona de les lluites veïnals

Ens arriba la trista noticia del traspàs de l’Andrés Naya Cabrero, als 80 anys d’edat, el passat dimarts dia 6, després d’una llarga malaltia. Malgrat que la gent més propera sabia com es trobava, en part no ens deixa de sorprendre, doncs recentment el passat dimarts dia 29 de setembre va presentar al Casal de Barrri de la Prosperitat els seus dos darrers llibres: “La Prosperitat. Una lucha constante” i “La Prosperitat a Cops!! Inventario vecinal muy personal (1970-2020)”. Nascut a Osca el 1946 era el gran de sis germans. Va estudiar Magisteri, per bé que mai no va exercir. El 1974 arribà a Barcelona, al barri de la Prosperitat on, des d’aleshores, va residir i es va involucrar en els moviments veïnals. El motiu va ser per amor. La seva parella, la Lourdes Ponce, més coneguda com a "Pitusa", va aconseguir a la capital catalana una plaça per treballar a la Telefónica. I ell, doncs, la va seguir. Ella també ha estat (i continúa essent) activista veïnal, com la seva filla en comú, la Clara. Ell va treballar al Banco Hispanoamericano.

Al 1974 va participar en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, acció en la qual la gent sortia dels bars a aplaudir-los, tal i com ell mateix va explicar. El 1977 va ingressar a la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Nou Barris i a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), on arribà a ostentar el càrrec de vicepresident. L’octubre de 1991 va fundar, dirigir i coordinar la revista “Carrer”, impulsada per la FAVB amb l'objectiu de substituir l'antic butlletí intern “FAVB informa”. Entre les seves lluites a la Prosperitat cal destacar la reivindicació de xarxes de clavegueram, l'asfaltat de carrers, l'enllumenat públic, la instal·lació dels primers semàfors per evitar atropellaments, així com la reclamació de zones verdes, ambulatoris i escoles. També va recolzar la vaga de treballadores i treballadors de la fàbrica Harry Walker. En altres barris va lluitar contra l’especulació immobiliària, es va implicar en la Plataforma Pro-metro a Nou Barris, va coordinar una insurrecció ciutadana contra l’encariment desmesurat dels rebuts de l’aigua, va visibilitzar la crisi de l’aluminosi i va lluitar per la creació i autogestió comunitària d’espais públics.

Els vincles amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han estat molt grans. Va participar en diverses de les activitats programades, especialment en les col·aboracions fetes amb les associacions i entitats de la Prosperitat de cara a organitzar passejades de barri, conferències sobre història i presentacions de llibres, exposicions i butlletins. Va fer, a més, una gran donació tant de documentació com de fotografies que esdevingué una aportació molt rica i interessant de material força inèdit. Alhora sovint va consultar el nostre fons documental de cara a elaborar els seus llibres i articles, alguns d’ells publicats a la revista “L’Arxiu”. El 2008, amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’entitat, va ser un dels membres de la taula que va dirigir unes paraules al públic assistent. I gràcies al seu suport incondicional, juntament amb altres veïns i veïnes i entitats, va ser possible el trasllat el 2011 a l’Espai Via Favència. Pel que fa a publicacions, va ser un dels membres del Consell Assessor del llibre “L’abans Barcelona Nou Barris” publicat el 2014 i prologuista del llibre “Así era Nou Barris”. El 2016 va ser un dels presentadors del llibre “La Transición en Nou Barris” i el 2023 del llibre “Cròniques del fang”.

Home cordial, obert, hospitalari, generós, inquiet i sempre actiu fins el darrer alè de la seva vida, sempre va insistir a afirmar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó més aviat gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, sempre defensà que les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. Per a ell, Barcelona no tindria res a veure amb allò que és sense les victòries que van aconseguir les associacions de veïns i veïnes.

La història del moviment associatiu barceloní no es podria explicar sense la figura ineludible de l’Andrés Naya. El seu llegat deixarà per sempre empremta als barris i a les noves generacions d’activistes que hagin après de tot el què ell va saber ensenyar. Que la memòria no sigui nostàlgia, sinó justicia.

Fotos: AHRNB, AMDNB, Pérez de Rozas.

L’Arxiu participa en la segona edició del “Fes-te de Lletres”

Iniciem un mes d’octubre passat per aigua (literalment) però que promet interessants activitats per a tothom. El passat dissabte dia 3, de les 11:00h del matí fins a les 20:00h del vespre va tenir lloc a la plaça d’Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat, la segona edició del “Fes-te de Lletres”, una jornada festiva d’activitats al voltant de la literatura, organitzada per la plataforma Nou Barris Literari. Aquest és un col·lectiu constituït per veïns i veïnes i representants de diferents entitats i espais culturals (Casal de Barri de la Prosperitat, Biblioteca de la Trinitat Nova, Casal de Barri “La Cosa Nostra”, Casal de barri de Verdum i Casal de Barri de Porta) i grups literaris del districte que, mitjançant una sèrie d’iniciatives, es treballa de forma altruista per a la difusió i dinamització de la literatura a Nou Barris.

Tant al Casal de Barri de la Prosperitat com als voltants de la plaça es van acollir entrevistes, activitats familiars, una fira literària, música, poesia i un nou Poetry Slam (competició de poesia). Igual que en l’edició de l’any passat, es mantingué l’aposta per donar espai als autors i autores i als projectes culturals vinculats a Nou Barris. La jornada va combinar converses amb escriptors i escriptores, així com activitats obertes per a totes les edats.

Per aquest motiu l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar entre les 11.00 h i les 17.00 h amb una parada ubicada a la mateixa plaça d’Ángel Pestaña, davant el Casal de Barri de la Prosperitat, tot exposant les publicacions de l’entitat (llibres, revistes i butlletins) que, a més, estaven a la venda. Diversos companys i companyes que assíduament col·laboren en l’entitat, com ara l'Arnaldo Gil, el Jordi Sànchez i el Pere Jarque, estigueren a la taula atenent al públic, venent i informant de qui som, què oferim i quines activitats fem.

La fira va comptar amb la presència d'una dotzena de parades, entre les quals mereix destacar, per exemple, la Biblioteca José Bretones (a la Trinitat Nova), la  Comissió de Memòria i Patrimoni de l’Associació Veïnal de la Prosperitat, el Casal de Barri de la Prosperitat, l’associació Acció Perifèrica, l’associació cultural Matissos al (Turó de la Peira) i el grup d’escriptura Vici Solitari (vinculat al Casal 3 Voltes Rebel).

A les 16.45 h de la tarda l’Arxiu va fer un homenatge al Romancer de Nou Barris, una recopilació de poesies, cançons, auques, versots i sardanes, enquadernades pel company Arnaldo Gil, i que va passar a l’anonimat, fins que es va rescatar a  principis  del 2024,  gràcies  al també company Antoni  Garcia  Iranzo, el qual s’engrescà en el projecte de la seva recuperació, així com en què s’aprofités per posar música en alguns dels escrits. 

L’obra, que conté poemes, auques, cançons i romanços, recull  tot  un  folklore popular que corre perill de desaparèixer i que pot passar a engroixir el fons documental de l’entitat.

Presentat a la seu de l'Arxiu el llibre "SOS Habitatge"

El passsat dilluns dia 28 a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) la presentació del llibre que porta per títol "SOS Habitatge. Anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal". La presentació anà a càrrec de la Lisa Marrani (de la Comissió d’Urbanisme de la FAVB) i el Jaume Artigues (de la Comissió d'Habitatge de la FAVB), ambdós arquitectes i coautors de l’estudi. En els seus parlaments van explicar al públic assistent el treball elaborat fins ara sobre habitatge protegit i especulació a Barcelona, amb dades específiques de Nou Barris.

La publicació acapara el període del 2016 al 2024 i inclou una recopilació de mapes elaborats per Voltes Cooperativa, que permeten visualitzar la distribució tant de l’habitatge protegit com de les operacions immobiliàries especulatives. L’estudi combina dades oficials procedents de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a més d'un treball de camp dut a terme amb les associacions veïnals. A més, identifica la manca d’una distribució equitativa d’habitatge protegit a tots els districtes, el dèficit d’habitatge assequible a les zones centrals, la pèrdua progressiva de la qualificació d’habitatges de protecció oficial dels existents i la incidència de les situacions de planejament urbanístic paralitzat en la producció d’habitatge assequible.

En l’estudi s’explica que Barcelona comptava amb un parc d’habitatges protegits inferior al 2% del total residencial, lluny de la mitjana europea del 15-20%, essent preocupant la pèrdua progressiva de vigència. D’aquesta manera es reflecteix un greu desequilibri territorial, doncs els districtes perifèrics concentren la major part d’habitatge protegit. A més, els casos detectats de promocions especulatives representen un 60% de tota l’oferta residencial. L’especulació es concentra sobretot en zones amb poca presència d’habitatge protegit, tot i que hi ha excepcions com ara Ciutat Vella i l’Eixample, on hi ha present un mercat de luxe en expansió que accentua la segregació social i accelera la gentrificació cap a la perifèria. Es corrobora també l’especial interès i predilecció de les promocions especulatives pels béns catalogats perquè queden exclosos de la modificació del Pla General Metropolità que obliga al 30% d’habitatge de protecció oficial en les operacions de gran rehabilitació.

Finalment en el llibre es formulen tot un conjunt de propostes, entre les quals destaquen crear una base de dades pública sobre l’oferta de l’habitatge tant públic com privat, eliminar els usos no residencials que segresten habitatge, eliminar privilegis fiscals de societats que incentivin l’especulació, recuperar el valor d’ús social de l’habitatge, impedir la substitució d’usos residencials en zones tensionades, garantir la perpetuïtat de l’habitatge protegit, reformar la Llei Montoro per eliminar el sostre de despesa i permetre les Administracions invertir en habitatge públic i incrementar substancialment el pressupost municipal, actualment només del 0,2% del PIB. Acabat l'acte, amb la presència d'una vintena de persones, l'Arxiu va adquirir un exemplar signat per l'autor i l'autora i que formarà part de la seva biblioteca.

Fotos: Lourdes Ferrando (AHRNB).