dilluns, 19 de febrer del 2024

L'Arxiu celebra unes Històries de Cafè dedicades a les "Escoles en lluita"


El passat divendres dia 9 a les 19.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) les Històries de Cafè que portaven per títol “Escoles en lluita”. L’acte, al qual van assistir al voltant d’unes 40 persones, va estar organitzat pels companys Arnaldo Gil i Roser Solà, la qual va fer la presentació al públic assistent al qui va convidar a participar opinant o bé preguntant i va actuar com a moderadora de la tertúlia.
L’activitat estava emmarcada dins del cicle d’activitats en relació al projecte “Escoles en lluita”, desenvolupat per l’artista francesa Anaïs Florin en el marc de la Biennal Manifesta 15 Barcelona, sobre la importància d’arxivar i guardar les empremtes de les lluites passades. A més de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, van participar el Centre de Documentació Ca la Dona (espai d’acció feminista) i Lluis Filella Carballo (mestre jubilat de l’escola pública i ex-delegat de CC.OO. educació).


Van fer presència antics pares i mestres de les escoles Ferrer i Guàrdia (a la Ciutat Meridiana), Pegaso (a Sant Andreu), Ramon Berenguer IV (a la Trinitat Vella) i Sóller (a Porta), els quals van aportar el seu testimoni personal. Les quatre escoles van formar part del moviment anomenat “Escoles en lluita” sorgit als anys 70 el qual es preocupà per construir escoles on poguessin anar els infants de barris absolutament desatesos en tots els aspectes i especialment en l’educatiu, malgrat el que establia la Llei General d’Educació. Els seus orígens es situen en un moment d'apogeu de la mobilització social i de confluència de diferents moviments socials en la lluita per l'educació pública, assolint el seu major abast i visibilitat política quan començaren a consolidar-se i unificar-se el moviment d'ensenyants que havia estat dispers i fragmentat al final de la dictadura i, més tard, a institucionalitzar-se el moviment veïnal. Aquests centres educatius, malgrat les seves limitacions, contradiccions i possibilitats, es preocuparen d’allò més essencial com era haver de dotar als barris d’una escola i, a més, impulsar un model de renovació pedagògica amb un fort compromís polític i social, en definitiva, una escola renovadora amb perspectiva de classe. Les persones que van promoure aquest moviment van ser especialment diferents col·lectius i moviments de renovació pedagògica com foren les escoles d’estiu o l’Associació de Mestres Rosa Sensat. 


La força i determinació de la coordinació que suposà aquest moviment desenvolupat entre els anys 1975 i 1978 no es podria comprendre sense conèixer les lluites precedents emmarcades en els moviments veïnals populars i de mestres. Hi havia tres principis bàsics en aquest model educatiu a mans dels moviments socials: la coordinació entre famílies i mestres, la gratuïtat de l’escola i la introducció d’elements d’innovació educativa.
L’acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic assistent, el qual va ser obsequiat amb un pica-pica i un refrigeri per gentilesa del Centre de Documentació Ca la Dona. A l’endemà es va organitzar una passejada per Ciutat Meridiana amb explicacions de Lluís Filella Carballo, el qual va incidir especialment en la renovació educativa i urbanística al barri als anys 70.

dimarts, 30 de gener del 2024

40 anys de la creació del Districte 8 o de Nou Barris (1984-2024)

 


El districte de Nou Barris fa 40 anys. Si bé el territori que identifiquem amb tal denominació té una història molt més antiga, l'espai administrativament definit ha fet quatre dècades de la seva formació. El mes de desembre de 1983 es va aprovar el nou mapa municipal dels actuals districtes i el 18 de gener de 1984 el Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la nova divisió territorial de la ciutat que establí un total de 10 districtes. D'aquesta manera es culminà un procés on van participar diferents entitats i institucions oficials, a més de professionals experts. El número 9 de la Gaseta Municipal de Barcelona així descrivia els límits del què seria el nou districte, aleshores previst denominar-se Ciutat Nord: "Partint de l'encreuament de l'avinguda de Borbó amb el passeig de Maragall, pren per aquest, gira pel carrer de Petrarca i puja pel carrer de Cartellà seguint pel passeig de Fabra i Puig i l'eix de la seva prolongació fins a girar pel carrer de Ribarroja i seguir pel carrer de Montreal; voreja l'anell de Valldaura pel costat oest fins a trobar el torrent de Can Sangenis, puja per aquest i segueix pel camí de Sant Llàtzer i la seva continuació fins a Can Rius al límit del terme municipal de Montcada que recorre fins a arribar al riu Besòs; segueix el seu curs limitant amb el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet fins al Torrent de Tapioles des d'on segueix per la via del tren fins a trobar l'autopista de Barcelona a Sabadell, per agafar seguidament l'avinguda de la Meridiana i seguir per un petit tram de Concepció Arenal; gira pel carrer de la Riera d'Horta; trenca pel carrer Ramon Albó i finalment pel carrer de Prats i Roqué fins a l'encreuament d'avinguda de Borbó i passeig de Maragall on hem començat el recorregut".


El principal motiu que va portar a la reestructuració de Barcelona en 10 districtes va ser perquè la gran transformació urbanística produïda als anys 60 i 70 no s'ajustava a la realitat administrativa heretada, gairebé intacta des del 1933. La darrera modificació havia estat feta el 22 de març de 1949 quan part del Districte IX (que agrupava Horta, el Guinardó i Sant Andreu de Palomar) es va separar en dos districtes: el IX (Sant Andreu) i el XII (Horta, Guinardó i Montbau). Durant el període de la Transició, de cara a facilitar les gestions administratives de la població andreuenca i evitar tant els llargs desplaçaments com les aglomeracions en un sol indret, l’any 1979 es produí una descentralització del Districte IX el qual es va dividir en dos. D'una banda s'agruparen els barris de Canyelles, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Vallbona, Porta, Guineueta, Torre Llobeta, Prosperitat, Verdum, Roquetes i Ramon Albó que crearen el Districte IX Nord amb seu central a la ronda de la Guineueta Vella. La resta de barris, és a dir, Sant Andreu, Congrés, Sagrera, Navas, Bon Pastor i Baró de Viver definiren el Districte IX Sud amb seu central a la plaça d'Orfila.


Finalment, després d'una ponència sobre la divisió territorial de Barcelona on cada grup polític municipal va fer les seves aportacions i d'haver recollit les propostes d'una Comissió Ciutadana per a l'estudi de la divisió de la ciutat, es va aprovar la creació dels 10 districtes. El resultat de la reestructuració, en base a un respecte de les unitats històriques, a criteris socioculturals, a descentralitzar l'administració local i a fomentar la participació ciutadana va donar lloc, entre d'altres, al nou Districte 8 o de Nou Barris que agrupava, d'una banda, els barris del nord de Sant Andreu que havien format part de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios: La Guineueta, Les Roquetes, Verdum, La Prosperitat, La Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. L'excepció va ser La Trinitat Vella que s'agregà al Districte 9 o de Sant Andreu. D'una altra, també es van incorporar els barris de Santa Eulàlia de Vilapicina, Torre Llobeta, Porta, El Turó de la Peira i Can Peguera, els quals havien format part de l'Asociación de Vecinos Porta-Ramón Albó-Vilapiscina-Turó. Inicialment es va preveure que el nou districte s'anomenés Zona Nord, però les pressions veïnals aconseguiren que s'acabés anomenant Nou Barris en record de l'associació fundada el 1970.


Ja al segle XXI, el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal es va fer l'aprovació de la nova divisió de Barcelona en 73 barris. D'aquesta manera Can Peguera va passar a ser barri independent mentre que Santa Eulàlia de Vilapicina i Torre Llobeta es van unificar formant el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

diumenge, 31 de desembre del 2023

US DESITGEM UN FELIÇ ANY 2024


Amb aquesta bonica imatge feta pel company José María Medina, on s'observa una vista panoràmica actual del districte de Nou Barris, captada des del mirador de Torre Baró, ens acomiadem del 2023.

L'esmentada imatge no ha estat pas escollida per casualitat, doncs al llarg del proper 2024 es commemorarà el 40è aniversari de la creació del districte de Nou Barris, d'acord amb la nova divisió administrativa de la ciutat de Barcelona.

Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris us desitgem de tot cor un FELIÇ I PRÒSPER ANY NOU 2024.