L’Arxiu participa en la 10a passejada pel barri de Vilapicina i la Torre Llobeta

El passat dilluns dia 12 va tenir lloc una passejada històrica pel barri de Vilapicina que anualment es celebra amb motiu de la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta. Enguany s'ha arribat a la desena edició i ha comptat amb la participació tant de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris com de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Torre Llobeta i Vilapicina. El punt de trobada ha estat al carrer de Cartellà cantonada amb Petrarca a les 10.30 h del matí. Les explicacions anaren a càrrec del company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz. Enguany la ruta ha estat dedicada a donar a conèixer totes les places del barri, algunes de les quals ja han desaparegut mentre que d’altres d’altres es van urbanitzar des de no fa gaires anys i continuen sense nom. També  es va passar per diverses zones verdes, moltes de les quals es conserven de titularitat privada malgrat estar qualificades de públiques. La primera parada va ser al mateix punt de sortida, on existeix una plaça sense nom en l’illa compresa entre els carrers del Duero, Petrarca, Cartellà i Pitàgores. Continuant pel carrer de Cartellà hi ha una altra plaça sense nom, a l’alçada del carrer de Pitàgores, on l’element més destacat és el quart pilar de l’aigua de la mina de Can Travi. Més avall giranta la dreta s’arribà a la plaça d’Álvaro Cunqueiro, situada entre els carrers de Cartellà i de l’Escultor Llimona. Just al davant, el passatge d’Aristòtil és un nou vial obert per millorar l’accessibilitat a la plaça des del carrer de la Mare de Déu de les Neus. La ruta va continuar pel carrer de l’Escultor Llimona i el passeig de Maragall fins a la plaça de la Torre Llobeta, situada a l’illa formada per l’esmentat passeig, els carrers de Santa Fe i de Subirats i el passatge d’Aurora Díaz Plaja. Allà es va poder fer referència a la masia de la Torre Llobeta, actualment centre cívic municipal.

Pels carrers de Santa Fe, Cartellà i Sant Ferran s’arribà a la plaça de Santa Eulàlia, de la dècada dels 70 del segle XIX, la més antiga de Nou Barris, però no pas de l’antic barri de Santa Eulàlia, ja que la plaça de Bacardí (ara al barri d’Horta) s’urbanitzà a partir del 1867. Hi ha dues edificacions centenàries no catalogades i destaca l’antiga placa del carrer dels Amics, el qual va portar fins a la plaça de Paul Claudel, la darrera del barri de Vilapicina i la Torre Llobeta no qualificada urbanísticament com a plaça o zona verda. Tot just al costat hi ha una plaça sense nom, on abans existí la fàbrica de mantellines Reus Textil, S.A. La nova urbanització va donar lloc a aquesta plaça, fent desaparèixer de facto el carrer de Miquel Ferrà, el qual considerem que s’hauria de canviar el nom a plaça de Miquel Ferrà.Sortint pel passeig de Fabra i Puig s’arribà fins a la plaça del Virrei Amat, nom que en breu per aprovació municipal canviarà de nom tot recuperant l’antiga denominació original de 1931 com a plaça de Joan Salvat Papasseit. Allà existí la masia de San Sitjà, on ara hi ha gratacels. Una mica més avall, tot just al costat, entre els carrers de Desfar, la Jota, Escòcia i Felip II hi ha la plaça de San Sitjà, espai batejat amb aquest nom el 2015 gràcies a les gestions fetes pel company de l’Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz. Creuant el carrer de Costa i Cuxart el grup va arribar fins els jardins de San Xiringoi, en els terrenys de l’antiga cotxera de Borbó. El nom es deu a la masia del segle XVII i enderrocada el 1971, situada a l’avinguda dels Quinze cantonada amb el carrer de Prats i Roquer (mal anomenat Prat d’en Roquer). Tot creuant el carrer de Felip II hi ha l’illa compresa entre aquest carrer i els carrers d’Escòcia i Arnau d’Oms. Inclou cinc edificis i quatre espais qualificats com a verd públic, el més gran dels quals està urbanitzat com un jardí privat.

Tornant als terrenys de l’antiga cotxera de Borbó es va visitar la plaça de Carmen Laforet, on hi ha diversos equipaments aconseguits gràcies a les lluites veïnals. Pel carrer d’Arnau d’Oms es va anar fins a les dues illes formades pels carrers de la Jota, Santa Pau (mal anomenat Santapau), Escòcia i Arnau d’Oms, amb el carrer d’Emili Roca que les separa. Destaca que les quatre cantonades estan qualificades com a verd públic. Pel carrer d’Emili Roca s’arribà fins al carrer de la Riera d’Horta, a l’illa definida entre aquest carrer i els carrers carrers d’Emili Roca, d’Escòcia i de Santa Pau. Els terrenys formaven part de l’heretat de San Garrigó. Delmir de Caralt i Puig, conegut per ser el fundador de la Filmoteca de Catalunya i per dirigir la fàbrica tèxtil de Sant Benet de Bages era el propietari de l’illa des del 1947. El 1962 contractà a l’arquitecte Cristòfor Alzamora i Abreu, membre fundador, el 1930, del GATCPAC, per dissenyar la seva urbanització. El jardí central, qualificat de Verd Privat, no té nom i es considera que caldria batejar-lo com a plaça de Delmir de Caralt. Continuant pel carrer de la Riera d’Horta avall s’arribà fins el carrer d’Antoni Costa, on es va explicar l’existència de dues places sense nom: la dels antics terrenys dels laboratoris Vister i la del solar del citat passatge on ara hi ha un pàrking privat. Finalment es va arribar fins a la plaça de Garrigó, malnom de la família Campmany que varen ser els masovers de la masia de Can Garrigó, situada al carrer d’Escòcia cantonada amb Santa Pau. 

La plaça va ser el punt i final del recorregut, on es va fer el comiat del grup tot agraint als assistents la seva presència. El públic, per la seva part, al voltant d'unes 40 persones, va mostrar la seva satisfacció per la qualitat de les explicacions ofertes pel Jordi, tot un expert en la matèria i que en la propera edició del 2027 aportarà encara més novetats sobre la història del barri. Si voleu més informació us recomamen que adquiriu al preu de 2€ el butlletí Petit Arxiu número 166 dedicat a aquesta passejada on s'aprofunditza en la història de cada indret.

Passejada per la zona arqueològica de la Trinitat Nova, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni

El passat dissabte dia 10 va tenir lloc una passejada pels espais arqueològics del barri de la Trinitat Nova. L’activitat, en col·laboració amb la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, estava emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la qual participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o d'octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic. El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a la sortida del carrer d'Aiguablava de l’estació "Trinitat Nova" de la L3, L4 i L11 de metro. Des d’allà, la ruta va continuar pel mateix carrer d’Aiguablava fins a l’alçada de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, per girar a l’esquerra i enfilar el carrer de Portlligat. Es van poder observar les modernes instal·lacions de l’estació distribuïdora d’Aigües Ter-Llobregat i el túnel de la Fontsanta-Trinitat, de 12 quilòmetres de longitud i que des del 2011 connecta amb Sant Joan Despí per la falda de Collserola.

Girant a la dreta a la cruïlla amb el passeig del Bosc, el grup va continuar pel camí de les Quatre Estacions, on es poden apreciar les restes de l’Aqüeducte Alt de Montcada i, més endavant, el què es pot veure de desenterrat del Pont dels Tres Ulls. Construït el 1915, va ser enterrat als anys setanta amb motiu de la construcció dels nous dipòsits de la Trinitat. Unes obres van permetre de localitzar un  tram del túnel i queda pendent que aquest element patrimonial es recuperi.

Per allà mateix, dins el què podríem anomenar “zona arqueològica”, trobem restes visibles de l’Aqüeducte i la caseta d'aigua del Baix Vallès i de l’Aqüeducte i la caseta d'aigua de Dosrius.  El primer (de l'Empresa de Aguas del Bajo Vallés) connectava amb Barcelona des de Barberà del Vallès i el segon (de Palau, García & Cía) connectava amb Barcelona des de Dosrius (1871). Ambdós van passar a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona. Travessaven el territori de Nou Barris pel barranc de Can Campanyà, al torrent de Canyelles i a la riera de Sant Andreu i arribaven fins el Guinardó. També es poden observar les runes del Xalet de la Trinitat, del 1915, que formà part d'un projecte de ciutat-jardí que mai no es va fer.

Finalment, de baixada cap al barri un camí va portar fins el carrer d’Aiguablava, el qual va conduir fins a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, punt i final del recorregut. Obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, fou erigida entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 fou connectada a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoleta i des del 2015 es convertí en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.

El públic, assistent es mostrà força satisfet, fet que demostra l'interès popular per la història de Nou Barris i del seu patrimoni més enllà dels espais tradicionalment turístics.

Andrés Naya, icona de les lluites veïnals

Ens arriba la trista noticia del traspàs de l’Andrés Naya Cabrero, als 80 anys d’edat, el passat dimarts dia 6, després d’una llarga malaltia. Malgrat que la gent més propera sabia com es trobava, en part no ens deixa de sorprendre, doncs recentment el passat dimarts dia 29 de setembre va presentar al Casal de Barrri de la Prosperitat els seus dos darrers llibres: “La Prosperitat. Una lucha constante” i “La Prosperitat a Cops!! Inventario vecinal muy personal (1970-2020)”. Nascut a Osca el 1946 era el gran de sis germans. Va estudiar Magisteri, per bé que mai no va exercir. El 1974 arribà a Barcelona, al barri de la Prosperitat on, des d’aleshores, va residir i es va involucrar en els moviments veïnals. El motiu va ser per amor. La seva parella, la Lourdes Ponce, més coneguda com a "Pitusa", va aconseguir a la capital catalana una plaça per treballar a la Telefónica. I ell, doncs, la va seguir. Ella també ha estat (i continúa essent) activista veïnal, com la seva filla en comú, la Clara. Ell va treballar al Banco Hispanoamericano.

Al 1974 va participar en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, acció en la qual la gent sortia dels bars a aplaudir-los, tal i com ell mateix va explicar. El 1977 va ingressar a la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Nou Barris i a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), on arribà a ostentar el càrrec de vicepresident. L’octubre de 1991 va fundar, dirigir i coordinar la revista “Carrer”, impulsada per la FAVB amb l'objectiu de substituir l'antic butlletí intern “FAVB informa”. Entre les seves lluites a la Prosperitat cal destacar la reivindicació de xarxes de clavegueram, l'asfaltat de carrers, l'enllumenat públic, la instal·lació dels primers semàfors per evitar atropellaments, així com la reclamació de zones verdes, ambulatoris i escoles. També va recolzar la vaga de treballadores i treballadors de la fàbrica Harry Walker. En altres barris va lluitar contra l’especulació immobiliària, es va implicar en la Plataforma Pro-metro a Nou Barris, va coordinar una insurrecció ciutadana contra l’encariment desmesurat dels rebuts de l’aigua, va visibilitzar la crisi de l’aluminosi i va lluitar per la creació i autogestió comunitària d’espais públics.

Els vincles amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han estat molt grans. Va participar en diverses de les activitats programades, especialment en les col·aboracions fetes amb les associacions i entitats de la Prosperitat de cara a organitzar passejades de barri, conferències sobre història i presentacions de llibres, exposicions i butlletins. Va fer, a més, una gran donació tant de documentació com de fotografies que esdevingué una aportació molt rica i interessant de material força inèdit. Alhora sovint va consultar el nostre fons documental de cara a elaborar els seus llibres i articles, alguns d’ells publicats a la revista “L’Arxiu”. El 2008, amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’entitat, va ser un dels membres de la taula que va dirigir unes paraules al públic assistent. I gràcies al seu suport incondicional, juntament amb altres veïns i veïnes i entitats, va ser possible el trasllat el 2011 a l’Espai Via Favència. Pel que fa a publicacions, va ser un dels membres del Consell Assessor del llibre “L’abans Barcelona Nou Barris” publicat el 2014 i prologuista del llibre “Así era Nou Barris”. El 2016 va ser un dels presentadors del llibre “La Transición en Nou Barris” i el 2023 del llibre “Cròniques del fang”.

Home cordial, obert, hospitalari, generós, inquiet i sempre actiu fins el darrer alè de la seva vida, sempre va insistir a afirmar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó més aviat gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, sempre defensà que les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. Per a ell, Barcelona no tindria res a veure amb allò que és sense les victòries que van aconseguir les associacions de veïns i veïnes.

La història del moviment associatiu barceloní no es podria explicar sense la figura ineludible de l’Andrés Naya. El seu llegat deixarà per sempre empremta als barris i a les noves generacions d’activistes que hagin après de tot el què ell va saber ensenyar. Que la memòria no sigui nostàlgia, sinó justicia.

Fotos: AHRNB, AMDNB, Pérez de Rozas.