Tarda de flamenc a l’Arxiu

El passat divendres 28 de novembre a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) una singular activitat de flamenc, amb música en viu i en directe, un documental i un debat. La presentació i benvinguda al públic assistent, que va superar la cinquantena de persones, anà a càrrec de la companya Montse Argente, la qual va passar el torn de paraula al Lluís Cabrera, andalús de Jaén resident a Barcelona des de l’any 1964 dedicat a la música, la gestió cultural i a l’escriptura. És conegut per haver estat impulsor de la Penya Flamenca Enrique Morente nascuda el 1970 i per haver fundat el Taller de Músics el 1979, una escola de música amb seu a Barcelona que té una casa discogràfica, taller de producció i club de jazz, i ensenya música amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capaç d'estimular i facilitar el procés creatiu i la interpretació.

Seguidament van actuar amb uns recitals de flamenc l’Ana Brenes (al cante) i Toni Abellán (a la guitarra). Entre cançó i cançó la cantaora va expressar les seves emocions i els seus sentiments envers l’art, la música i la cultura, tot afirmant que el documental sobre Enrique Morente (Granada 1942 - Madrid 2010) és pedagògic i enriquidor en la mesura que li va ajudar a entendre per quines raons li agrada el què li agrada i comprèn l’art de la manera que el comprèn. A més d’inspirar-la artísticament el personatge l’ha ajudat a pensar i a formar-se com a persona. En aquest sentit va manifestar el seu orgull per poder interpretar-lo. Com a anècdota va explicar que una vegada una persona de Huelva experta en cantar fandangos li va dir que l’única persona que li sonava a Huelva però sense ser de Huelva era l’Enrique Morente.

A les 19.00 h es va procedir al passi de "Morente & Barcelona", un documental producció d’Elsabeth i amb guió i direcció de Jordi Turtós. El director, allà present, va fer la presentació tot explicant que la penya flamenca en qüestió de seguida es va veure identificada amb el fenomen de les lluites veïnals per millorar la qualitat de vida dels barris, en definitiva, amb el fet que les ciutats també es construïen des de les perifèries. S’explica, com un personatge com l’Enrique Morente arribà a Barcelona, es va sentir lliure i va construir la seva carrera per acabar creant aquesta manera tan especial i particular de fer flamenc, obrint nous camins i nous llenguatges. Al llarg dels 90 minuts de duració es narra com va poder servir de punt de partida per a companys com ara José Monge Cruz Camarón de la Isla o Juan Peña el Lebrijano, a més de per a joves de generacions posteriors com Francisco José Arcàngel, Miguel Poveda, Rocío Márquez o David Lagos, fins a arribar a l'actualitat amb noms com la Tremendita, Cristian de Moret o grups com Derby Motoreta Burrito Kachimba, Salvar Doñana i Califato ¾ que avui continuen buscant nous camins i llenguatges per al flamenc i l'avantguarda.

Intervingueren en aquest treball Aurora Carbonell, Estrella Morente, Soleá Morente, Kiki Morente, Lluís Cabrera, Miguel Poveda, Mayte Martín, Chicuelo, Chiqui de la Línea, Joan Albert Amargós, Juan Manuel Cañizares, Manuel Calderón, Carmen Corpas, Juan Manuel Caro, Juan Ramon Caro, David Leiva, Mingus B. Formentor, Alberto Manzano, Tito Ramoneda, Lola Huete, Aurora Álvarez «Yoyi», Fernando Pindado, Francisco Hidalgo i el Ginés Cuesta. Esmentar que als títols de crèdit consta l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en la consulta del fons fotogràfic i el company Josep Maria Babí en els agraïments. El documental, enregistrat a Barcelona, Begur i Granada entre l’octubre de 2021 i març de 2023 va tenir el suport del Taller de Músics, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Televisió de Catalunya (TV3) tingué també participació com també van col·laborar l’Ajuntament de Barcelona, la Fundación SGAE, l’Institut Ramon Llull i, per descomptat, la Fundación Enrique Morente.

Acabada la projecció sobre les 20.30 h es va procedir a fer un piscolabis i després un col·loqui amb en el qual va intervenir la Nerea Marfil, experta en comunicació audiovisual. El públic assistent, com és costum, tingué l’ocasió d’opinar i preguntar. Quan semblava que l’acte ja havia arribat a la seva fi el company Jordi Sànchez, que també és músic, va dir que una vetllada com aquesta no podia acabar sense música, amb la qual cosa va continuar la música fins més tard del què és habitual. Passades les 24.00 h de la nit es va posar punt i final. Tothom es va mostrar molt satisfet per l’experiència, comentant que va ser una tarda fabulosa, amb bon ambient i bona sintonia entre les persones assistents. Qui vulgui saber-ne més i amb més detall, com també escoltar els recitals, pot accedir a la pàgina de Youtube de l’Arxiu i veure el vídeo.

Fotos de José María Medina i Montse Argente.

L’Arxiu participa amb una taula rodona en el cicle de conferències sobre construcció democràtica i lluites veïnals

El passat dijous dia 20 de novembre a les 18.30 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) una taula rodona sota el títol “La conquesta del carrer a Nou Barris, lluites polítiques des del veïnat”. L’activitat està emmarcada dins del cicle de conferències i taules rodones "Barcelona, construcció democràtica i moviment veïnal (1970-1989)", un projecte col·laboratiu amb els centres d’estudis dels barris de Barcelona, les associacions veïnals, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Institut Ramon Muntaner, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Dirigit i coordinat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) ha tingut com a objectiu d’arribar a tots els districtes de la ciutat. Amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco es va voler recuperar la memòria dels protagonistes del moviment veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle passat com a radiografia dels moviments socials i polítics que van confluir a les vocalies de les associacions de veïns i veïnes.

El cicle va arrencar l’1 d’octubre des del Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona amb una conferència inaugural sobre ‘La Barcelona dels barris i la democràcia de la gent’, a càrrec de l’historiador i periodista Marc Andreu i Acebal, i va finalitzar el 27 de novembre a la biblioteca Juan Marsé, al barri del Carmel, amb “La vida política als nostres barris a la mort de Franco”, a càrrec de diversos membres de l’Associació de Veïns i Veïnes del Carmel.

L’acte, que va comptar amb una notable assistència de públic que va arribar a les 82 persones, va tenir com a tertulians, Josep Maria Clariana (activista veïnal a Nou Barris), Manuel Delgado (antropòleg), Ernest Maragall (polític retirat i membre d’ERC entre els anys 2018 i 2024) i la companya Montse Argente. La Carmen Andrés (antiga regidora dels districtes de Nou Barris i Sant Andreu i diputada al Congrés), finalment, no va poder assistir a l'acte. La presentació i benvinguda anà a càrrec del comapny Jordi Sànchez, el qual també va ambientar l'acte amb unes cançons, mentre que l’Antonio Baños (periodista i veí de Nou Barris) s’encarregà de fer la moderació.

La taula rodona va seguir l’estructura marcada del cicle de conferències. Primer es va procedir a fer una diagnosi de la diagnosi de la situació dels barris del districte de Nou Barris durant el període tractat. Es va definir qui van ser els protagonistes, quines van ser les principals lluites i quins objectius es van poder assolir, entre d’altres coses. Des d’una perspectiva historicista es va situar cronològicament el moment i el lloc en el context històric local, mentre que la visió veïnal va ajudar a complementar aquesta aproximació. D’alguna manera la tertúlia va voler recuperar i visibilitzar la memòria dels moviments veïnals durant el franquisme tardà i la transició, així com reivindicar de quina manera la democràcia de Barcelona no va néixer només en despatxos sinó que també va créixer als barris. A tot això, l’activitat va servir per al públic assistent de una gran oportunitat per reconnectar amb la història veïnal, entendre d’on venim per imaginar cap a on volem anar.

L’Arxiu participa en l'11è aniversari de la rehabilitació i obertura al públic del castell de Torre Baró

El passat diumenge dia 16 va tenir lloc els actes festius que cada any commemoren la rehabilitació i obertura al públic del castell de Torre Baró com a mirador, punt d'informació del Parc de Collserola, punt de recuperació de la memòria històrica de NouBarris i centre d'activitats ambientals i culturals. Sempre mereix recordar que l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va tenir un paper fonamental, destacat i decisiu en la recuperació d’aquest edifici, una llarga lluita que va durar dues dècades.

L'esdeveniment es va iniciar al mirador de Torre Baró a les 09.45 h amb la sessió de BioBlitz fotogràfic que es va perllongar fins a les 11.15 h. Per als qui ho desconeguin, és un procés en què s’intenta enregistrar de manera intensiva el màxim nombre d’espècies d’una àrea determinada. En aquest cas, fotogràfic, les observacions de les espècies s’enregistren mitjançant fotografies fetes amb el telèfon mòbil de cada participant. La informació recollida es va compartir a la plataforma de ciència ciutadana iNaturalist.

De 10.30 h a 14.00 h es van organitzar diversos jocs i tallers per a tothom; d’11.15 h a 11.30 h va haver una breu aturada en què es va oferir un esmorzar; entre les 11.20 h i les 12.30 h va haver una exhibició dels Gegants de Torre Baró i de Santa Coloma de Gramenet; i de 12.30 h a 13.30 h va el grup Serendipia va oferir una actuació de dansa en viu.

Una vegada més, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar amb l'organització de visites guiades tant pels voltants com per l'interior de l'edifici. Entre les 12.00 h i les 14.00 h del migdia el company Jordi Sànchez i Ruiz es va encarregar d'explicar la història d'aquest indret que, des del 1970, és la icona del districte de Nou Barris. El resultat va ser positiu, amb força visitants de totes les edats que van passar un agradable matí de diumenge i van conèixer aspectes poc coneguts de la història del castell.

A l'interior del castell el company Antonio Silva es van encarregar d'atendre al públic assistent que s'apropés a la taula que es va habilitar per vendre el butlletí monogràfic sobre la història del castell de Torre Baró i d’altres publicacions de l’Arxiu.

Finalment, de 13.30 h a 14.00 h va haver un sorteig de premis per als participants del BioBlitz. En aquesta edició, a més de la nostra entitat, han col·laborat l’Associació de Comerciants de Roquetes, l’Associació de Veïns i Veïnes de Torre Baró, el Centre Cultural Ton i Guida, la Colla de Gegants i capgrossos de Santa Coloma de Gramenet, la Ludoteca “La Guineu”, el Kasal de Joves de Roquetes, l’Escola de Ball Serendipia i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.