L'Arxiu i la Montserrat Massot, candidates als Premis Nou Barris 2026

Fins el proper dimecres dia 13 de maig ja podeu votar als Premis Nou Barris 2026. Enguany ens complau de comunicar-vos que l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i la companya Montserrat Massot Salichs són candidates a guanyar. Per als qui ho desconegueu, aquests guardons van ser instaurats l'any 2000 i bàsicament reconeixen la feina de persones i entitats que milloren la qualitat de vida del districte de Nou Barris. A través de la votació ciutadana, destaquen iniciatives de cohesió social, cultura i memòria històrica que reflecteixen l'esperit reivindicatiu i obrer de la zona.

L'Arxiu és candidat per la seva difusió de la memòria històrica, la lluita en la preservació del patrimoni, la conservació d'un ric fons documental en part gràcies a les donacions de veïns i veïnes i entitats i també per les variades activitats obertes al públic en general, així com publicacions.

En el cas de la nostra companya i col·laboradora Montserrat Massot Salichs, ella és considerada, entre d'altres coses, figura clau al barri de Verdum, pilar fonamental en l’Associació Comunitària, la Taula Ser Gran, els Dimecres Culturals, el Casal de Barri i el Projecte Radars. També ha estat sòcia cofundadora de l’Associació Catalana de Dones Separades, creada l’any 1988 i que oferia suport i ajut a aquelles dones que ho necessitaven.

Si aneu a l'enllaç https://liniaxarxa.cat/linianoubarris/ i cliqueu trobareu a la dreta un requadre en groc on podreu votar les candidatures dels noubarriencs, de les noubarrienques i de les entitats candidates al premi d'enguany.

Nosaltres us animem a què voteu a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i a la Montserrat Massot Salichs.

6ª passejada per les fronteres de Nou Barris

El passat diumenge 22 de març va tenir lloc la 6ª passejada per les fronteres de Nou Barris, dedicada a conèixer els límits del districte de Nou Barris i de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Aquesta ruta s’havia programat inicialment pel 14 de desembre de 2025, però davant de la crisi de la pesta porcina, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va preferir ajornar-la per respecte, tot i que la ruta no passa pel Parc Natural de Collserola. El punt de trobada va ser a l'estació "Montcada-Bifurcació" de Rodalies-Renfe, a les 10.00 h del matí, en el terme municipal de Montcada i Reixac. Les explicacions dels punts d'interès van anar a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. Per al públic assistent es va oferir el butlletí Petit Arxiu relatiu a aquesta activitat, que ja arriba al número 164. Des de l'estació de ferrocarril es va sortir a la plaça de Sant Joan i enfilant pel carrer de la Bifurcació, paral·lel a les vies del ferrocarril, s'arribà a la Caseta de Distribució,situada a l’avinguda de la Unitat, just davant de l’inici del carrer de la Font, en el barri de Can Sant Joan. Va ser construïda el 1889 per contenir les comportes que distribueixen les aigües entre les galeries que van a la Casa de la Mina (o Reixagó), la Casa dels Pous de Montcada i la Casa de les Comportes de la Trinitat Vella.

Més amunt, tot passant pel costat del camp de futbol de Can Sant Joan el grup va fer parada a la Casa de la Mina o Reixagó. Aquest complex, del 1778, feia la partició de cabals entre el rec Comtal i la mina Antiga de Montcada. El 1825 es construí la mina Baixa de Montcada, d'uns 10 km de longitud, que proveïa aigua a la part baixa de la ciutat. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua del rec Comtal perquè havia perdut qualitat.

Tornant enrere pel camp de futbol i girant cap a l'esquerra es va fer aturada al carrer de la Font, per on creuava el rec Comtal i actualment es poden observar les quatre tapes de ferro situades enmig del vial que servien per donar accés a la canonada. Més endavant s'arribà a la Casa dels Pous de Montcada. Va ser una intervenció d'urgència encarregada per l'Ajuntament de Barcelona el 1878 per proveir d'aigua potable la ciutat, funcionant fins al 1985. Destaca per la seva maquinària de vapor singular i és una peça clau del patrimoni industrial català, funcionant actualment com a espai cultural i museístic.

Baixant pel carrer de Reixagó es va poder contemplar la Urbanització de Can Sant Joan. El nom es deu a la masia del noble senyor de Sant Joan o de l'Alsina, edifici medieval citat ja a l'any 1190, avui dia desaparegut, situat a l'esplanada de l'estació. Antigament molts estiuejants barcelonins visitaven la zona per gaudir de les seves aigües medicinals.A la segona meitat del segle xix la població de Can Sant Joan va créixer considerablement per l'arribada de treballadors del ferrocarril i de la fàbrica de ciment Asland, a partir de 1917. Al llarg de la seva història ha passat de poble rural, amb una economia basada en la vinya i la ramaderia, a incipient localitat industrial.

Més avall, seguint fins el final del carrer i girant cap a la dreta es va fer una aturada al carrer del Cim, el qual fa frontera amb el terme municipal de Barcelona. Entrant a la capital catalana pel barri de Vallbona, a través de l'avinguda del Puig de Jorba i el Torrent d'en Tapioles s'arribà fins a la Granja del Ritz. Antiga Granja Montserrat, es construí al voltant del 1920 i al seu moment fou molt moderna pel seu sistema de reg i pels procediments utilitzats per la cria d'animals, així com pels avantatges socials per als seus habitants i treballadors. A finals dels anys 40 va passar a mans de l'Hotel Ritz que la mantingué fins a mitjans dels anys 90. La seva recuperació és una de les reivindicacions del barri.

Camí avall es va fer una visita a La Ponderosa,  la darrera finca agrària de Barcelona, de 7 hectàrees, regada amb les aigües del Rec Comtal. El nom de "La Ponderosa" el rebé als anys 60 evocant el nom del ranxo dels protagonistes de la sèrie televisiva "Bonanza". Continuant pel carrer de la Torre Vella es va travessar el pont sobre l'avinguda Meridiana que connecta el barri de Vallbona amb els barris de Torre Baró i la Ciutat Meridiana. Finalment, camí amunt per l'avinguda de Vallbona la passejada va acabar a la plaça Roja de la Ciutat Meridiana, davant de l'estació "Torre Baró-Vallbona" de Rodalies-Renfe.

L'Arxiu, nou soci de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

I la vida continua. Després d’acomiadar al nostre estimat amic, company i col·laborador Antonio continuem informant de les nostres activitats. Així ha de ser i així és com ell també ho voldria. El passat dissabte dia 14 va tenir lloc al Centre Cívic El Casalot (C/ Pau Casals, 2), a Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp, Tarragona), la XXXIV Assemblea General Ordinària i la XX Assemblea General Extraordinària de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC). A les 09.30 h es va fer la recepció, el lliurament de la documentació i l’esmorzar; a les 10.30 h es donà la benvinguda a l’Assemblea General Ordinària; a les 14.15 h va haver el dinar i a les 16.00 h es realitzà una visita guiada al Reial Monestir de Santes Creus. Mereix esmentar que, enguany, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris s’ha fet soci de la CCEPC, cosa que en l’apartat relatiu a les altes i baixes de centres d’estudis adherits es va procedir a ratificar la nostra acceptació. En l’acte, la companya Montse Argente i el company Jordi Sànchez van fer presentació de l’entitat tant a la Junta de Govern com al públic assistent de les diferents associacions i entitats dels territoris de parla catalana allà presents.

Per als qui ho desconegueu, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) és una associació federativa constituïda l'any 1992 per posar en comú projectes, inquietuds i problemes dels centres i instituts d'estudis. Actualment en formen part un total de 135 centres i instituts d'estudis, així com entitats similars que comparteixen dos objectius: d'una banda, estudiar, promoure, divulgar, difondre i defensar del patrimoni cultural i natural, com també altres temes humanístics, en l'àrea territorial on desenvolupin les activitats: d’una l'altra, fer ús del català com a llengua d'expressió i comunicació. L’àmbit d'actuació són els territoris de parla catalana. L’objectiu principal de la CCEPC és coordinar, potenciar i difondre, de manera conjunta, la diversitat de formes d'organització dels centres, els àmbits geogràfics d'actuació, la pluralitat d'activitats programades i la recerca, tot plegat entès com a valors de gran aportació a la cultura catalana.

En els centres d'estudis convergeixen la recerca voluntària i acadèmica, amb el propòsit de dessacralitzar el coneixement científic per democratitzar el saber. A més, contribueixen a personalitzar el territori, a dotar-lo de coneixements, de crear perspectives, de propiciar propostes i de generar opinió amb el repte de construir una societat més culta.