L'Arxiu participa en les activitats del 48H Open House Barcelona 2026

Del 16 de febrer a l'1 de març l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha participat en el desenvolupament d'algunes activitats relacionades amb el 48H Open House Barcelona. Per als qui ho desconeguin això és una associació cultural sense ànim de lucre que treballa en la divulgació del patrimoni arquitectònic de Barcelona i ofereix productes i serveis culturals a l'àmbit de l'arquitectura. Concretament enguany s'ha desenvolupat a Sarrià i Vallvidrera, La Marina i a Nou Barris l'Open Barri, una proposta cultural i arquitectònica impulsada en el marc de la capitalitat mundial de l’arquitectura 2026. A cada indret anomenat hi ha hagut un esdeveniment amb l'’objectiu de posar en valor el patrimoni arquitectònic, social i urbanístic dels territoris menys habituals dins del circuit cultural de la ciutat, tot promovent una mirada més equitativa i descentralitzada. Cada té una durada de 15 dies d’activitats que culminen amb un cap de setmana de portes obertes als edificis i espais emblemàtics. Amb això, a més d’obrir portes habitualment  tancades, es pretén obrir converses sobre arquitectura, sobre ciutat i sobre com habitem i transformem els espais. La programació ha volgut, a més, aprofundir en aspectes i àrees concretes de l’espai construït, mostrar la diversitat arquitectònica i defensar la implicació dels habitants en les transformacions físiques, socials i econòmiques de les ciutats.

El dimecres 18 de febrer a les 18.00 h a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) va tenir lloc el Taller de Memòria Fotogràfica. L'activitat va ser una invitació a compartir la memòria del territori a ttravés de la fotografia i a construir, col·lectivament, el relat del barri. El principal objectiu va ser una trobada oberta on les imatges esdevinguessin el punt de partida per recordar, conversar i reivindicar el passat recent dels barris. Fotografoes anònimes, espais reconeixibles, escenes quotidianes i detalls urbans van pretendre ajudar a entendre com ha canviat Nou Barris al llarg del temps. La sessió, conduïda per l'arquitecta i historiadora de l'art Marta Piera, amb la col·laboració de la historiadora de l’art, arxivista i veïna de Nou Barris Nirvana Amaya, esdevingue un espai de diàleg i escolta on el coneixement viscut al barri era el més important i no pas els coneixements tècnics. El públic asistent va participar amb l'aportació personal de fotografies antigues, familiars o personals, així com amb la narració del seus propis records.

El dijous 26 de febrer de 18.30 h a 20.30 h va tenir lloc a l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (C/ Aiguablava, 109), al barri de la Trinitat Nova, la xerrada que portava per títol "El patrimoni perdut de Nou Barris". L'activitat es va estructurar a partir de quatre aportacions breus i un debat obert amb el públic, dinamitzat per la historiadora de l’art i veïna de Nou Barris Nirvana Amaya. Com a ponents van participar la companya Montse Argente en representació de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la Júlia Brull d’Oasiurbà i Angie i Camila de Descoloniza BCN Tour. La xerrada va abordar el patrimoni perdut o esborrat de Nou Barris i els processos de transformació urbana que han marcat els diferents barris del districte. La sessió va posar el focus en la relació entre les restes físiques que han perviscut, allò que ha desaparegut i l’impacte d’aquestes absències en la memòria col·lectiva i la identitat del territori. Des d’una mirada plural, es va reflexionar sobre les intervencions urbanístiques, els enderrocs, les rehabilitacions i la fragilitat d’alguns entorns, així com també sobre la necessitat d’ampliar el concepte de patrimoni, tot incorporant-hi dimensions socials, històriques i de sostenibilitat.

I el dissabte 28 de febrer d'11.00 h a 13.00 h i de 17.00 h a 19.00 h i diumenge 1 de març entre les 11.00 h i les 13.00 h va tenir lloc una jornada de portes obertes de la seu de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, a l'Espai Via Favència. Una vegada més, l'experiència ha estat força positiva, doncs van passar diverses persones, entre socis i sòcies, veïns i veïnes dels baris del districte i públic en general. Com sempre, l'objectiu principal ha estat donar a conèixer les instal·lacions actuals de l'entitat a aquelles persones que encara no ho coneixen amb l'oportunitat d'accedir a aquells espais únicament permesos a les persones que assíduament hi col·laboren. Per a l'atenció del públic assistent hi estigueren presents el company Josep Maria Babí i totes aquelles companyes ja jubilades que formen el grup que anomenem "Les noies dels dimecres" (Carmen Ríos, Lourdes Ferrando, Núria Climent i Montse Masot), a més de la companya Montse Argente. Hi estigueren també persones voluntàries de l'Open Barri, dues de les quals en qualitat de coordinadores, la Clara i el Miquel, posaren en valor l'entitat, alhora que dispensaren un tracte magnífic, cosa per la qual els hi estem infinitament agraïts.

Presentada l'exposició "La transformació del nord de Barcelona. De camp a ciutat en menys de 50 anys"

El passat dijous dia 19  de març a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) la presentació de l'exposició que porta per nom "La transformació del nord de Barcelona. De camp a ciutat en menys de 50 anys". La mostra, amb motiu de la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura 2026, reuneix tot un conjunt de plànols, mapes i fotografies d'època que il·lustren les visions i els plans de futur del districte de Nou Barris, al costat de materials que mostren com era aquest espai en el passat i com és avui. Les imatges actuals permeten d'establir comparacions directes i entendre, de manera visual, l'evolució dels diferents indrets. El conjunt es complementa amb reproduccions de materials externs que actuen com a suport, per tal d'oferir una lectura més rica i completa del relat expositiu. L'objectiu és donar a conèixer com han canviat aquests espais a través d'una selecció de documents procedents del fons cartogràfic de l'entitat, molts dels quals s'han presentat per primera vegada obertament al públic. L'acte va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones. La companya Montse Argente s'encarregà de donar la benvinguda al públic assistent mentre que les explicacions relatives a l'exposició  anaren a càrrec del company Marc Munell.

Per als qui ho desconeguin la capitalitat mundial d'arquitectura és una designació atorgada per la UNESCO juntament amb la Union Internationale des Architectes (UIA) creada el 2018 amb l'objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic a l'àmbit urbà. Obert no només a professionals de la matèria sinó també a tot el públic en general pel seu caràcter divulgatiu, suposarà el desenvolupament de més de 1.500 activitats entre el 12 de febrer i el 13 de desembre, amb el suport de 170 entitats culturals, educatives i veïnals, així com l'ús de nombrosos escenaris com són centres cívics, biblioteques, carrers i mercats municipals. En aquest sentit, és una proposta descentralitzada, plural i arrelada als barris que fa visible tant la riquesa patrimonial arquitectònica com el dinamisme veïnal. Per aquest motiu, les activitats es despleguen als deu districtes de Barcelona, ​​cadascun amb una seu de referència a un edifici singular que actua com a punt d'informació i trobada de l'esdeveniment. A Nou Barris correspon a l'antic Institut Mental de la Santa Creu, actual Seu del Districte de Nou Barris i Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja.

Conferència "El testament del doctor Pi i Molist" i visita a l'exposició "Darrere els murs del Mental" a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja

El passat dijous dia 5 a les 18.30 h va tenir lloc a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja, a la plaça Major de Nou Barris nº2, la conferència titulada “El testament del Doctor Pi i Molist”, a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. L'activitat, que ja s’havia fet ara fa tot just un any, el 20 de febrer de 2025 a la seu de l’Arxiu i amb el suport del Memorial del Mental, va voler oferir una vegada més una nova perspectiva de la història de l'Institut Mental de la Santa Creu a partir de l'anàlisi d'uns documents inèdits. La xerrada es va dividir en cinc parts: 1) l'hospital de la Santa Creu; 2) la família Pi i Molist; 3) la família Bacigalupi i Maymó; 4) la primera pedra i la construcció de l’edifici; i 5) el conveni entre el manicomi i els hereus de Pi i Bacigalupi. Entre d'altres aspectes es va parlar sobre la localització de l'Institut Mental de la Santa Creu (terrenys), les masies de Ca n'Amell Gran i Can Guineueta, els arbres genealògics de Pi i Molist i de Bacigalupi i Maymó, la mort del doctor Pi i Molist, l'arquitecte, els treballadors i els constructors, els testaments d'Antònia i Vicenta Bacigalupi i Maymó, el discurs inaugural del manicomi i els acords establerts amb el manicomi.

Prèviament a la conferència, de les 17.00 h a les 18.00 h es va fer una visita guiada a l'exposició que porta per títol "Darrere els murs del Mental, vida quotidiana dintre del manicomi", instal·lada a la segona planta de la biblioteca. La mostra, que ja s’havia exhibit el 2021 a la seu de l’Arxiu i el 2022 a la seu del Districte de Nou Barris, és una selecció dels murals que els pacients anaven fent mensualment al saló social, omplint-los de notes, opinions, dibuixos i jocs, entre d'altres coses, que eren penjats amb xinxetes al suro del saló i que estaven tirats a terra. Abans del tancament definitiu, Natividad Gil els va  recuperar. Els plafons, que parlen d'aquestes persones, són en veritat una selecció d'aquest material d’entre els anys 1955 al 1963, degut a què no hi havia cabuda per a tot el què s'hauria desitjat. En definitiva, es reflecteix la vida quotidiana dels pacients del pavelló de homes abans de la reforma psiquiàtrica.

Tant la conferència com l’exposició han definit una completa activitat que ha tingut com a principal reclam posar en el centre tot allò que va significar aquesta institució i el què ha representat al districte de Nou Barris, degut als estrets vincles que s'han creat vincles, alhora evitar que es perdi aquest llegat patrimonial i documental que esdevé un bé tangible dels barris.