L'Arxiu participa al seminari “L’evolució de l’atenció psiquiàtrica i la dignitat de les persones psiquiatritzades”

El passat dimecres dia 20 a les 19.00 h va tenir lloc el seminari “L’evolució de l’atenció psiquiàtrica i la dignitat de les persones psiquiatritzades”. L’activitat, que es va celebrar al MUHBA Oliva Artés (C/ Espronceda, 142-146, al parc Central del Poblenou), va comptar amb la presència d’unes 70 persones assistents i amb la participació d’Edgar Vinyals (Supervivent de la psiquiatria i impulsor del Programa Memòria Democràtica en el sector de la Salut Mental), Pilar Duro (Cap Clínic de la Unitat de Recursos Comunitaris i membre del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la santa Creu i Sant Pau) i la companya Mercedes Hidalgo (sòcia de l’Arxiu, antiga treballadora de l’Institut Mental de la Santa Creu en temps de la Reforma Psiquiàtrica i responsable del Memorial del Mental). L'objectiu de la ponència era comprendre com l'evolució de l'atenció psiquiàtrica al llarg de la història, la construcció de nous espais i tractaments, i, sobretot, el reconeixement de la dignitat de les persones psiquiatritzades, ha determinat els canvis i les millores en els models d'atenció públics, i que l'anàlisi d'aquests canvis des d'un enfocament basat en drets humans resulta avui un imperatiu ètic.

Després de la presentació va començar a parlar la Pilar Duro, la qual va presentar l'evolució històrica de l’assistència psiquiàtrica des de l'ingrés dels dements a l'antic Hospital de Sant Pau, la creació de l'Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, la Reforma Psiquiàtrica, la decisió que les persones amb trastorns mentals siguin ingressades i assistides als hospitals generals i la creació de la Xarxa d'Assistència Psiquiàtrica a la Comunitat. També va parlar dels Serveis que ofereix el Centre de Rehabilitació Pi i Molist, el Club, els Pisos amb suport i la Residència.

Seguidament va intervenir la companya Mercedes Hidalgo, tot parlant dels primers passos per dignificar les persones internades, el carnet d'identitat i l'assignació econòmica, entre d’altres coses. Va fer referència a l’oportunitat de donar-los veu sobre la dinàmica institucional a través de les assemblees, sortides al carrer, colònies, així com dels primers pisos amb suport, un model que s'estén i aprofundeix en les comunitats terapèutiques. Va explicar, a més, que al Centre de Dia Pi i Molist continua aquesta dinàmica, s'augmenta el nombre de pisos i, a més, es va crear l'Associació de Malalts Mentals ADEMM. A tot això, va reflexionar que en aquests esforços per integrar a les persones amb tractament de salut mental, ens porta les darreres paraules d'un dels protagonistes del Documental realitzat per professionals d'audiovisuals juntament amb usuaris del Centre de Dia Pi i Molist amb què acaba: “Jo també vull estar al Cercle amb tots els altres". Finalment va anunciar la propera emissió el 19 d’octubre a les 19.00 h del documental “En el círculo” al Centre Ton i Guida (C/ Romaní, 6), al barri de les Roquetes, per aquelles persones que poguessin estar interessades.
En tercer lloc va parlar l’Edgar Vinyals, un “supervivent” de la Psiquiatria, tal i com ell es defineix, va parlar sobre les múltiples organitzacions a Primera Persona que s'han anat creant, la seva incidència a través de les Comissions de Persones Expertes, principalment al camp d'Internament i la posada en marxa de els ingressos a domicili, entre d’altres coses. Creu que són molts els avenços aconseguits, però considera que encara segueix sent una minoria la gent que es beneficia d'aquestes noves maneres de tractar.

Des del públic assistent, aquelles persones que segueixen tractaments de salut mental i algunes famílies, van denunciar l'escassetat del seguiment ambulatori, que es segueixin mantenint les mampares als punts de secretaria, que s’utilitzi l'ús de contenció per força sense necessitat ni explicació... i com en els ingressos de pacients al Mental, amb la Reforma Psiquiàtrica no hi va haver necessitat de realitzar-se. També es va apuntar que tot allò que s'havia de desenvolupar dins l'àmbit de la Salut Mental ha quedat paralitzat, la qual cosa porta a la reflexió i a l'atenció abans d'escollir entre els períodes electorals.
El seminari va acabar amb un fort aplaudiment. En línies generals, l’experiència va ser força enriquidora i extensa. Al canal del MUHBA a YouTube. Es pot veure el vídeo de l’activitat per aquelles persones que no van poder assistir i vulguin saber-ne amb més detall. Acabat l’acte es va realitzar una visita guiada a l'exposició “Darrere els Murs del Mental” per a 20 persones. La mostra romandrà fins a finals d’octubre al MUHBA Oliva Artés. S'ofereixen visites guiades sempre que hi hagi un grup que es formi.

Sempre et recordarem, Vicenç

Ens hem assabentat del recent traspàs del nostre estimat company Vicenç Bassachs Serrasolsas, el passat 31 d’agost, a Pamplona. Veí del barri de les Roquetes i antic treballador a la fàbrica ENASA, va ser també un dels socis i col·laboradors més antics de l’Arxiu, pràcticament des dels inicis de l’entitat a l’escola Freire i després a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La seva dona, la Maria, també era sòcia. Home molt polifacètic, acostumava a donar entrada al material que havia de formar part del fons documental, especialment les fotografies. També va participar en l’Aula de Collserola juntament amb el company Miquel Tormos, fins i tot convertint-se en un gran suport en les rutes per la serra. Durant molts anys va assumir el càrrec de tresorer, feina que va desenvolupar millor que ningú, doncs ell era de la vella usança, de portar la comptabilitat com es feia antuvi, sense ordinador i fent servir el cap. A més, cada vegada que s’havia d’enviar la carta d’activitats als socis i sòcies sempre hi era present preparant els sobres i posant les etiquetes. Tampoc no van faltar les seves col·laboracions puntuals a la revista “L’Arxiu” així com la seva presència en esdeveniments com ara "La Cultura va de Festa".

Des de l’Arxiu el recordem com un home que es veia a sí mateix humil i senzill però que va fer molt bona feina amb un gran sentit de la responsabilitat, ja que era una persona força implicada, intel·ligent i assenyada que participava activament als consells assessors, tot aportant suggeriments i solucions als assumptes de primera importància. Pel seu caràcter es va convertir en un company molt especial que es feia estimar per tothom. A més, mai no faltaven les seves històries relatives a les seves vivències personals de joventut que tant li agradava explicar.

Va ser quan el seu fill li va sortir una oportunitat laboral a Navarra que ell i la seva dona van marxar a viure cap a Subiza. Un emotiu sopar d’homenatge i reconeixement ple de sorpreses va servir per donar-li les gràcies per la seva feina a l’Arxiu i per la seva infinita amistat. Malgrat tot, el Vicenç i la Maria continuaren com a socis de l’entitat i mai no es va perdre el contacte amb ells. A través de les nostres publicacions i de les xarxes socials s'assabentaven de tot allò que fèiem. Llei de vida que tots dos ja no hi són, però sempre seran recordats.

Moltes gràcies per tot, Vicenç, vola alt tu també.

Tornem a estar en marxa