El passat dimarts dia 27 a les 18.30 h va tenir lloc al vestíbul de l’Espai Via Favència (seu de l’Arxiu) la inauguració de l’exposició que porta per títol “Vitralls de Pere Cànovas”. L’acte va comptar amb un gran èxit de públic assistent. La benvinguda anà a càrrec del company i col·laborador Arnaldo Gil. Per als qui ho desconegueu, en Pere Cànovas Aparicio, nascut a Sant Adrià de Besòs el 1930, va ser un destacat projectista, pintor, creador, dibuixant, escultor i artista del vitrall. El 1955 entrà al taller de vidrieria artística Antoni Oriach i, posteriorment, al taller Oriach-Alavedra. Va crear diversos vitralls per a finestrals, murals i rosetons per a unes 200 esglésies de Catalunya, a les Illes Balears, així com en d’altres d'àmbit internacional com ara la República Dominicana, Puerto Rico, Veneçuela, Estats Units, Japó, França i Alemanya, a més d’obres civils i particulars. A Barcelona destaquen els treballs que ha dut a terme a la catedral de Barcelona, a l'església de Santa Maria del Mar (on hi ha un escut del Barça) o a la basílica del Tibidabo, com també aportacions a la cripta Güell i a la catedral de Mallorca. Després d'haver viscut a Santa Coloma de Gramenet i al barri de les Roquetes, el 1962 es traslladà a viure definitivament a Verdum, on des dels anys vuitanta també tingué el seu taller amb centenars d’esbossos, dissenys i projectes. El 1997 va rebre la condecoració com a Mestre Artista del Vitrall per part del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el 2014 rebé la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva destacada aportació artística, en especial com a mestre del vitrall, i per la seva tasca professional, rica i polifacètica. Tot just un any abans va presentar el seu llibre “L’art del vitrall”. Va morir a Barcelona el 2020 als 90 anys d'edat.
En els parlaments l'Arnaldo Gil va explicar que després del traspàs d'en Pere Cànovas, la seva filla Maria José es va plantejar què se'n faria de tota l’obra del seu pare. Va ser aleshores quan ella va decidir de venir a visitar l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i va oferir a l'entitat preservar-la, doncs era molt clar que tot aquell legat no es podia perdre de cap manera. El repte era si hi hauria prou espai al local de l'Espai Via Favència per emmagatzemar-ho tot. Al taller de Verdum es va treure el material que estava fins i tot a les parets, es va fer una neteja de dibuixos i es transportà cap a l’Arxiu. Després d’una feina molt laboriosa es van catalogar al voltant d’uns 800 dibuixos i més un centenar d’obres de gran format que arriben als quatre metres d’alçada. A tot això, al llarg de dos anys de feina es va procedir a la digitalització en imatge de les peces cedides amb l’objectiu que es puguin consultar. En relació a aquesta donació, també va comentar que l'Arxiu és un arxiu de la gent que s'ha nodrit de donacions de particulars i entitats caractaritzades pel caràcter inèdit de la documentació, i que és motiu d'orgull que aquest centre de documentació sigui una anomalia en sentit positiu perquè ha creat districte, identitat i memòria.
Seguidament el torn de paraula anà a càrrec de la filla d'en Pere Cànovas, la Maria José Cànovas Bueno, encarregada de fer la presentació al públic assistent. Primer de tot, es va projectar un video enregistrat l'any 1994 per donar a conèixer a tothom què és un vitrall i com es fa. Generalment ell seguia el mètode tradicional de vitrall emplomat que constava d'esbós i dibuix previ, primer en miniatura i després a mida natural, el tall del vidre, la pintura, la cocció, l'emplomat, la soldadura i, finalment, el massillat. Després del video es va procedir a descriure l'exposició, degut tant a les dimensions com per la seva densitat. Una part és cronològica i es pot observar l'evolució dels treballs al llarg dels anys, mentre que l'altra és geogràfica i fa una mostra resumida de les diferents esglésies de tot arreu on l'artista en qüestió va fer els vitralls. Tot fent un repàs de la seva biografia, va fer referència a les obres a dins del districte de Nou Barris, com ara els vitralls de les esglésies de Sant Sebastià, Santa Engràcia, Sant Narcís, Sant Esteve, Santa Eulàlia de Vilapicina, el cementiri de Sant Andreu i l'Institut Mental. El seu vincle amb el barri de Verdum, però, anà més enllà del vidre, doncs va ser pregoner de les Festes de Maig del 2014, va dissenyar la bústia reial del Rei Melcior de la Seu del Districte i va dirigir el fotocol del Centre Cultural Ton i Guida. Tant ella com la seva família van donar les gràcies a l'Arxiu per haver fet possible la present exposició.
Amb la inestimable col·laboració de la Maria José s'ha pogut materialitzar aquesta mostra tant completa i variada dels dibuixos originals d’en Pere Cànovas, resultat d’una acurada feina de selecció, alhora un homenatge a aquest artista. Més enllà de l'art sacre, es pretén descobrir a l'home més vital, alegre i polifacètic, des del nen que feia figures de fang a Sant Adrià de Besòs o el jove grum (botones) que feia caricatures a les granges catalanes fins al barcelonista apasssionat que va il·lustrar acudits de la Lliga de futbol durant vint anys. S'exhibeix també una extensa mostra de projectes, fotografies i cartrons a escala natural que havien estat guardats acuradament al seu taller. Acabat l'acte, que rebé un fort aplaudiment, es va oferir un refrigeri i un pica-pica cortesia de l'Arxiu. Gratuïta i recomanada per a tot el públic en general, es podrà visitar en hores d’obertura de l’Arxiu (dimarts i dijous, de 18.00 h a 20.00 h) fins al 28 de gener del 2027. Per a concertar visites guiades en grups podeu contactar amb nosaltres al correu electrònic arxiuhistoric@yahoo.es.
