L’Arxiu participa en el 48h Open House Barcelona i al Festival de Sopes del Món

El passat diumenge dia 25 l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va viure dues importants activitats amb força èxit de públic assistent, per la qual cosa va ser una jornada ben intensiva. Des de les 10.00 h del matí l’entitat va fer jornada de portes obertes a la seu de l'Espai Via Favència (Via Favència, 288A) amb motiu de la seva participació, un any més, en el 48h Open House Barcelona, per tal donar-se a conèixer més àmpliament com a entitat cultural. Per als qui ho desconeguin, el 48h Open House Barcelona 48h és una associació cultural sense ànim de lucre que divulga i promou el patrimoni arquitectònic de Barcelona oferint productes i serveis culturals, i ajudant a entendre'l com a element imprescindible de la cultura. A més, dóna visibilitat als arquitectes i fidelitza als públics interessats en l'arquitectura de la ciutat.

El festival és gratuït i es celebra anualment durant un cap de setmana a l'octubre. La programació també s'estén per la regió metropolitana de Barcelona. L'associació forma part de la xarxa internacional openhouseworldwide.org, nascuda el 1992 amb la celebració del festival Open House London, i de la qual formen part més de 45 ciutats d'arreu del món. El treball de l'associació ha estat reconegut amb el Premi Turisme Responsable de Catalunya 2013, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i amb la Medalla COAC 2019, en reconeixement a les tasques de divulgació de el patrimoni arquitectònic, els arquitectes i l'arquitectura. L'experiència fou força positiva, doncs diverses persones es van apropar a visitar les instal·lacions de l'Arxiu, tant la sala de consulta com la sala de treball i el magatzem que alberga el fons documental. La visita guiada anà a càrrec del company Arnaldo Gil, el qual també va aprofitar per mostrar l’exposició “Vitralls de Pere Cànovas”, inaugurada el passat dimarts dia 27. Altres membres de l’Arxiu també hi estigueren presents com a suport.

D’altra banda, al parc de Josep Maria Serra i Martí, al barri de Canyelles es va celebrar la 21a edició del Festival de Sopes del Món, un esdeveniment gastronòmic i cultural que se celebra anualment al districte de Nou Barris des del 2004. Es tracta d’una celebració on la cuina esdevé una eina per fomentar la multiculturalitat, la integració, la convivència i la cohesió social entre els seus habitants, els quals es congreguen per celebrar la diversitat a través d’un plat de sopa. Inspirat en el Festival International de la Soupe “La Louche d’Or” de Lille (França), va néixer impulsat per l’Associació 9 Barris Acull i la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements Nou Barris. Des dels seus inicis, ha tingut com a objectiu principal promoure l’intercanvi cultural a través de la gastronomia, un pont entre cultures, un espai on la integració es forja amb respecte i solidaritat.

Es poden degustar sopes d’arreu del món, preparades amb cura pels mateixos veïns i veïnes, a través de les diverses entitats i associacions del districte, que comparteixen les receptes dels seus llocs d’origen o bé la seva imaginació culinària. L’organització comunitària, la cohesió social, l’intercanvi cultural, la sostenibilitat i la proximitat són valors que defineixen aquesta activitat. Enguany el manifest ha portat per títol “Viure i conviure”. L’Arxiu ha participat oferint al nombrós públic assistent una sopa de farigola de Collserola, una de les receptes més humils, reconfortants i tradicionals de la gastronomia catalana. A la Serra de Collserola és molt habitual recol·lectar la farigola fresca directament de la muntanya per preparar-la com un remei medicinal i hivernal contra els refredats. Es coneix també com a "sopa escaldada" perquè el brou bullint infusionat amb l'herba s'aboca directament sobre el pa sec.

Fotos: Antonio Silva i Luz Verduzco.

L’Arxiu participa en la 4a passejada per la barriada del Congrés

El passat dissabte 10, és a dir, al mateix dia que es feia la passejada per la zona arqueològica de la Trinitat, es va celebrar una nova edició de la passejada pel barri del Congrés. L’activitat, en col·laboració amb l'Associació de Veïns i Veïnes del Congrés-Indians (Vocalia de Memòria Històrica), es va realitzar amb motiu de la Festa Major del Congrés 2026. Les explicacions anaren a càrrec del company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz i del Ricard Sas i Filella (membre de la Vocalia de Memòria Històrica de l'Associació de Veïns i Veïnes del Congrés-Indians). Enguany la ruta ha estat diferent a les anteriors, pensada per sortir de les fronteres estrictes de l’actual barriada del Congrés, per donar a conèixer indrets com ara els barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta i el Turó de la Peira del districte de Nou Barris, tots ells socialment i veïnalment vinculats amb el Congrés.

El punt de trobada va ser a les 10.30 h del matí a la plaça del Congrés Eucarístic amb el carrer de Felip II, davant la primera pedra del què seria el barri, amb data 30 de maig de 1953. Tot travessant pel bell mig de la plaça el grup es va aturar davant l’església de Sant Pius X, nom del Papa Giuseppe Melchiore Sarto (1835-1914), canonitzat el 1954. Obra de l’arquitecte municipal Josep Soteras Mauri, es va inaugurar el 1963 i va substituir el temple provisional del carrer de l’Espiga. Acabada la visita es va tornar enrere per enfilar el carrer de Felip II fins a l’alçada de l’illa dels jardins de Massana. Des d’allà es va creuar el carrer per anar fins el pas de Sant Tarsici, dedicat al nen màrtir del segle III i patró dels escolans i acòlits que es representa en totes les manifestacions eucarístiques infantils. Pujant per les escales o bé l’ascensor que salva el desnivell de terreny es va continuar pel carrer d’Alexandre Galí (abans Federico Mayo) fins a la cantonada del carrer de Ramon Albó.

Creuant aquest mateix carrer es va arribar als terrenys de l’antiga cotxera de Borbó de tramvies i després d’autobusos. Després de llargues lluites veïnals actualment inclou el CIS Cotxeres (2010), el CSMA Nou Barris Sud (2010), l’aparcament BSM Carmen Laforet (2011), el CEM Cotxeres (2011), la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta-Carmen Laforet (2011) el Casal Municipal de Gent Gran de Vilapicina i la Torre Llobeta (2012) i el Centre Ocupacional Barcanova (2022). A l’altra costat hi ha els jardins de Can Xiringoi, dedicats a la masia que existí entre el segle XVII i el 1971 a l’avinguda dels Quinze cantonada amb el carrer de Prats i Roquer. Caminant per l’avinguda dels Quinze s’arribà fins a la plaça del Virrei Amat, que en breu s’anomenarà de Joan Salvat Papasseit, primera denominació que tingué entre 1931 i 1941. Allà mateix es va parlar del desaparegut cinema Virrey, obert el desembre de 1958 i tancat el 1985. Al seu lloc hi ha habitatges i comerços.

Creuant el passeig de Fabra i Puig es va contemplar l’església nova de Santa Eulàlia de Vilapicina, ubicada en la finca de Can Solà i l’heretat de la Torre dels Anglesos. Les gestions i una permuta de terrenys van fer possible de col·locar la primera pedra el 31 de desembre de 1885 i fer-la realitat. La façana no es va acabar fins el 1998. Pel passeig de Fabra i Puig amunt el grup va fer una aturada al nucli històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, un espai que inclou la masia de Can Basté (del segle XVII), l’església vella de Santa Eulàlia de Vilapicina (del segle X) i l’hostal de ca n’Artés (del segle XV). Pel carrer (de fet, plaça) de Miquel Ferrà, la plaça de Paul Claudel i el carrer del Baró d’Esponellà es va arribar fins a l’institut de secundària i batxillerat Barcelona-Congrés, inaugurat el setembre de 1983 sobre els terrenys de l’heretat de la Torre dels Anglesos. Just al costat hi ha el Pavelló Municipal Virrei Amat-Ramon Aldrufeu, amb el qual des del 1987 connecta amb l'institut des de l’interior.

Continuant pels carrers del Baró d’Esponellà, de Costa i Cuxart i de Felip II es va entrar als jardins interiors on es troba el Centre Cultural Can Clariana. Previst que fos un cinema de barri, finalment 1969 es convertí en la seu de l’Associació de Veïns i Veïnes del Congrés-Indians (abans Asoaciación de Vecinos Viviendas del Congreso Eucarístico VCE-Can Ros). Després d’una remodelació, l’1 de juliol de 2027 va reobrir com a centre cultural gestionat per l’associació veïnal. La ruta va finalitzar al carrer de la Riera d'Horta, davant del què havia estat el cinema Diamante, un dels tres cinemes de barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, conjuntament amb el Virrey i l’Astor. Obrí el 26 de gener de 1963 i tancà el 30 de juny de 1984. Actualment hi ha un supermercat Condis.

El públic, per la seva part, al voltant d'unes 30 persones, va mostrar la seva satisfacció per les explicacions ofertes com pel fet d’haver organitzat una ruta diferent a les anteriors. Si voleu més informació us recomanem que adquiriu al preu de 2€ el butlletí Petit Arxiu número 167 dedicat a aquesta passejada on s'aprofundeix en la història de cada indret.

L’Arxiu participa en la 10a passejada pel barri de Vilapicina i la Torre Llobeta

El passat dilluns dia 12 va tenir lloc una passejada històrica pel barri de Vilapicina que anualment es celebra amb motiu de la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta. Enguany s'ha arribat a la desena edició i ha comptat amb la participació tant de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris com de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Torre Llobeta i Vilapicina. El punt de trobada ha estat al carrer de Cartellà cantonada amb Petrarca a les 10.30 h del matí. Les explicacions anaren a càrrec del company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz. Enguany la ruta ha estat dedicada a donar a conèixer totes les places del barri, algunes de les quals ja han desaparegut mentre que d’altres d’altres es van urbanitzar des de no fa gaires anys i continuen sense nom. També  es va passar per diverses zones verdes, moltes de les quals es conserven de titularitat privada malgrat estar qualificades de públiques. La primera parada va ser al mateix punt de sortida, on existeix una plaça sense nom en l’illa compresa entre els carrers del Duero, Petrarca, Cartellà i Pitàgores. Continuant pel carrer de Cartellà hi ha una altra plaça sense nom, a l’alçada del carrer de Pitàgores, on l’element més destacat és el quart pilar de l’aigua de la mina de Can Travi. Més avall giranta la dreta s’arribà a la plaça d’Álvaro Cunqueiro, situada entre els carrers de Cartellà i de l’Escultor Llimona. Just al davant, el passatge d’Aristòtil és un nou vial obert per millorar l’accessibilitat a la plaça des del carrer de la Mare de Déu de les Neus. La ruta va continuar pel carrer de l’Escultor Llimona i el passeig de Maragall fins a la plaça de la Torre Llobeta, situada a l’illa formada per l’esmentat passeig, els carrers de Santa Fe i de Subirats i el passatge d’Aurora Díaz Plaja. Allà es va poder fer referència a la masia de la Torre Llobeta, actualment centre cívic municipal.

Pels carrers de Santa Fe, Cartellà i Sant Ferran s’arribà a la plaça de Santa Eulàlia, de la dècada dels 70 del segle XIX, la més antiga de Nou Barris, però no pas de l’antic barri de Santa Eulàlia, ja que la plaça de Bacardí (ara al barri d’Horta) s’urbanitzà a partir del 1867. Hi ha dues edificacions centenàries no catalogades i destaca l’antiga placa del carrer dels Amics, el qual va portar fins a la plaça de Paul Claudel, la darrera del barri de Vilapicina i la Torre Llobeta no qualificada urbanísticament com a plaça o zona verda. Tot just al costat hi ha una plaça sense nom, on abans existí la fàbrica de mantellines Reus Textil, S.A. La nova urbanització va donar lloc a aquesta plaça, fent desaparèixer de facto el carrer de Miquel Ferrà, el qual considerem que s’hauria de canviar el nom a plaça de Miquel Ferrà.Sortint pel passeig de Fabra i Puig s’arribà fins a la plaça del Virrei Amat, nom que en breu per aprovació municipal canviarà de nom tot recuperant l’antiga denominació original de 1931 com a plaça de Joan Salvat Papasseit. Allà existí la masia de San Sitjà, on ara hi ha gratacels. Una mica més avall, tot just al costat, entre els carrers de Desfar, la Jota, Escòcia i Felip II hi ha la plaça de San Sitjà, espai batejat amb aquest nom el 2015 gràcies a les gestions fetes pel company de l’Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz. Creuant el carrer de Costa i Cuxart el grup va arribar fins els jardins de San Xiringoi, en els terrenys de l’antiga cotxera de Borbó. El nom es deu a la masia del segle XVII i enderrocada el 1971, situada a l’avinguda dels Quinze cantonada amb el carrer de Prats i Roquer (mal anomenat Prat d’en Roquer). Tot creuant el carrer de Felip II hi ha l’illa compresa entre aquest carrer i els carrers d’Escòcia i Arnau d’Oms. Inclou cinc edificis i quatre espais qualificats com a verd públic, el més gran dels quals està urbanitzat com un jardí privat.

Tornant als terrenys de l’antiga cotxera de Borbó es va visitar la plaça de Carmen Laforet, on hi ha diversos equipaments aconseguits gràcies a les lluites veïnals. Pel carrer d’Arnau d’Oms es va anar fins a les dues illes formades pels carrers de la Jota, Santa Pau (mal anomenat Santapau), Escòcia i Arnau d’Oms, amb el carrer d’Emili Roca que les separa. Destaca que les quatre cantonades estan qualificades com a verd públic. Pel carrer d’Emili Roca s’arribà fins al carrer de la Riera d’Horta, a l’illa definida entre aquest carrer i els carrers carrers d’Emili Roca, d’Escòcia i de Santa Pau. Els terrenys formaven part de l’heretat de San Garrigó. Delmir de Caralt i Puig, conegut per ser el fundador de la Filmoteca de Catalunya i per dirigir la fàbrica tèxtil de Sant Benet de Bages era el propietari de l’illa des del 1947. El 1962 contractà a l’arquitecte Cristòfor Alzamora i Abreu, membre fundador, el 1930, del GATCPAC, per dissenyar la seva urbanització. El jardí central, qualificat de Verd Privat, no té nom i es considera que caldria batejar-lo com a plaça de Delmir de Caralt. Continuant pel carrer de la Riera d’Horta avall s’arribà fins el carrer d’Antoni Costa, on es va explicar l’existència de dues places sense nom: la dels antics terrenys dels laboratoris Vister i la del solar del citat passatge on ara hi ha un pàrking privat. Finalment es va arribar fins a la plaça de Garrigó, malnom de la família Campmany que varen ser els masovers de la masia de Can Garrigó, situada al carrer d’Escòcia cantonada amb Santa Pau. 

La plaça va ser el punt i final del recorregut, on es va fer el comiat del grup tot agraint als assistents la seva presència. El públic, per la seva part, al voltant d'unes 40 persones, va mostrar la seva satisfacció per la qualitat de les explicacions ofertes pel Jordi, tot un expert en la matèria i que en la propera edició del 2027 aportarà encara més novetats sobre la història del barri. Si voleu més informació us recomamen que adquiriu al preu de 2€ el butlletí Petit Arxiu número 166 dedicat a aquesta passejada on s'aprofundeix en la història de cada indret.