dilluns, 11 de febrer de 2019

Rafa Juncadella: compromís, solidaritat i humanitat


El passat dia 7 ens va deixar un altre soci de l'Arxiu, un gran líder veïnal i millor persona. Ens referim al Rafael Juncadella i Urpinas, més conegut per a tothom com el "Rafa". Recordarem el carisma, la simpatia i la "joventut" que va irradiar fins als 87 anys. Compromís, solidaritat i humanitat serien, en síntesi, tres qualitats que definirien de manera resumida la grandíssima personalitat d'aquest home tan cordial, proper i afectuós que va treballar per millorar el nivell i la qualitat de vida de les persones, la seva principal prioritat. Mereix la pena recordar quina ha estat la seva trajectòria per apreciar la importància d'una figura que, de ben segur, passarà a la memòria històrica. La seva vida va estar a cavall entre Mataró, Nou Barris i Nicaragua. El Rafa va néixer va néixer a Sant Vicenç dels Horts el 1931. Va ser ordenat sacerdot salesià el juny del 1957 i la seva primera destinació, un any després, va ser a les Llars Mundet, llavors una residència de la Diputació de Barcelona per a infants desprotegits.



Al setembre de l'any 1970 va marxar a Mataró i va fundar el Centre Juvenil Salesià per acollir els joves del barri de Cerdanyola de l'esmentada capital del Maresme. Va arribar a tenir més de 250 afiliats que compartien activitats lúdiques, culturals, esportives, solidàries i religioses. El 1973 va organitzar la primera campanya de recollida de paper i ampolles de cava amb la participació de més de 500 joves arribats de diferents punts de Catalunya. Els beneficis es van destinar a la compra del Local Social del Poble, al mateix barri de Cerdanyola, on posteriorment es farien reunions veïnals, sindicals i polítiques. És per aquest motiu que al 1974 va ser proposat com a “Mataroní de l’Any “. El 1975, veient que a Mataró hi havia una forta comunitat murciana provinent del municipi de Cehegín, va proposar d'organitzar una romeria, la qual es va fer realitat l'any següent al voltant de la festivitat de la "Virgen de las Maravillas", patrona de Cehegín.



Influenciat pels postulats del Concili Vaticà II i per les seves reflexions personals, el 1976 va penjar els hàbits i va començar una nova etapa de la seva vida traslladant-se a Barcelona, concretament al nord de Sant Andreu, actual Nou Barris. Des del 1977 va residir al barri de les Roquetes, on va començar a donar classes a l'Escola d'Adults Freire. Involucrat en els moviments socials, polítics i culturals va fundar el 1983 “La Cultura va de Festa”, on es congreguen fins a 60 associacions i entitats culturals de Nou Barris al parc de la Guineueta. Allà va ser on va personificar la seva frase "sense cultura no es pot ser lliure". El 1984 va participar en la lluita pel soterrament del II Cinturó (actual ronda de Dalt), essent un dels organitzadors de l'anomenada "Indiada".



El 1986 va viatjar per primera vegada a Nicaragua, on va descobrir que la revolta sandinista del 1979 havia assolit moltes coses, entre elles l'alfabetització de molta població. Va anar al Ministerio de Educación per oferir-se com a voluntari per alfabetitzar a la població a canvi de no cobrar res. Malauradament, però, quan els sandinistes van perdre les eleccions generals el van fer fora. Així va ser com es va traslladar a un barri marginal anomenat de Boris Vega, a la ciutat de San Antonio de Pavia de Estelí. Allà va crear diferents projectes solidaris com la "Casa del Adolescente", un espai destinat a impartir cursets formatius per a joves del barri per a reeducar-los amb tallers de construcció, electricitat i informàtica. Aquest projecte es va dur a terme gràcies al suport del Col·lectiu de Teatre EPMA de Mataró i als ajuts del Fons Català de Desenvolupament. Així va néixer l'Agermanament Popular Nou Barris-Boris Vega.



De retorn a Nou Barris, el centre cultural Ton i Guida, al barri de les Roquetes, va crear el 1993 la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements (XIC), un espai on alumnat i professorat es troben al mateix nivell en tant que ambdues parts ensenyen i aprenen. Ho va fer en un moment en què la citada escola va romandre abandonada i, per això, es va aprofitar per ocupar les instal·lacions sota consentiment municipal. No seria fins el 2002 que l'Ajuntament de Barcelona s'implicaria per rehabilitar l'edifici i fer l'actual Centre Cultural ton i Guida, que congrega fins a 16 associacions i entitats culturals diverses. Allà va exercir de professor de català i castellà per a gent immigrada i desocupada.



L’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona per la seva lluita a favor de les persones i entitats de Nou Barris i la seva cooperació internacional. Durant els anys 2009, 2010 i 2011 va formar part del Consell de Solidaritat de l'Ajuntament de Mataró. En aquests darrers anys, com a soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, ha participat activament assistint a moltes de les activitats que s'han organitzat. Una de les col·laboracions més destacades va ser amb el Bus Cultural durant la celebració de "La Cultura va de Festa" per donar a conèixer el districte. El 30 de juny de 2016, en la Diada del Soci, va rebre un especial reconeixement i homenatge per la seva magnífica trajectòria.



Darrerament se'l va veure participant en les manifestacions per demanar millores d'atenció al CAP de Roquetes. El 26 d'octubre de 2018 Òmnium Cultural va otorgar el primer Premi Rafael Juncadella, creat per aquesta institució, el qual va ser otorgat al mateix Rafa. El guardó té com a finalitat reconèixer, projectar i agrair la feina que entitats, associacions i persones compromeses amb el districte fan a favor de la cohesió social. A la xarxa social Facebook, a més de formar part com a membre del grup de l'Arxiu, sempre recordarem la seva "Frase del dia" que cada dia publicava i tant ens alegrava el matí. Gràcies Rafa per haver ajudat a fer millor Nou Barris i tots aquells racons del món on has deixat la teva empremta.

Fotos: Arxiu personal Rafael Juncadella, Cinema en Curs, Juan Antoni Ciller, Revolució1984, XIC.

dilluns, 4 de febrer de 2019

Inaugurada l'exposició "Finals dels 70"


El passat dijous 31 de gener a les 19.00 h al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) va tenir lloc la inauguració de l'exposició que porta per títol "Finals dels 70". L'acte, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, va estar presentat pel company Arnaldo Gil i pels responsables de recuperrar les fotografies, el Bartolo i el Benito, veïns de Nou Barris.
L'Arnaldo Gil va explicar que aquesta és la primera exposició fotogràfica d'un nou curs que estarà dedicat a la imatge. Per aquest motiu en els propers mesos es duran a terme exposicions que mostraran material inèdit i original cedit a l'Arxiu i que ara es donarà a conèixer a tothom. No només es contemplaran les fotos catalogades i restaurades sinó també les dels fotògrafs coneguts i, en especial, les de persones anònimes que al seu moment van posar el granet de sorra en immortalitzar la història i transformació dels barris.


A continuació va parlar el Bartolo, el qual va explicar que l'origen de l'exposició es remunta a l'any 1979, quan a la plaça de la República (aleshores Llucmajor) es va fer una exposició fotogràfica sobre el Partit del Treball d'Espanya (PTE), un partit polític fundat a Barcelona el 1975 arran del canvi de nom de l'antic Partido Comunista de España-Internacional. Pel que sembla, allà es va presentar la policia i no li va agradar el què s'estava fent, així que van decidir de desfer-ho tot i destruir el què hi havia. Per sort, tant ell com el seu amic Benito van tenir la sort de poder recuperar enmig dels aldarulls el màxim nombre de fotografies i cartells possible que van estar a punt de destruir-se. El material salvat, anys després, va acabar donant-se a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. I ara, amb motiu de l'any dedicat a la imatge, s'han recuperat, restaurat i seleccionat per mostrar-les al públic.
Un antecedent d'aquesta exposició és una altra que es va fer el 1997 a l'Ateneu Popular de 9 Barris que duia per títol "1977, el gran any", que recollia diversos cartells del citat any per la importància política i social que va tenir tant a Espanya en general com a Nou Barris en particular.


El conjunt global consta de cinc cartells reivindicatius i de trenta-una fotografies, les quals destaquen tant pel seu caràcter inèdit com per la seva extraordinària autenticitat, efecte aconseguit gràcies a que no són còpies sinó les originals de l'època en paper. Pel que fa a la temàtica podem diferenciar carrers, centres oficials, entitats populars, paisatges, cartells polítics i sindicals, pintades reivindicatives, espais degradats, espais reivindicats, manifestacions, escenes quotidianes i elements en construcció inacabats. Totes elles són d'autors/es desconeguts/des i reflecteixen clarament el procés de transformació de suburbi a ciutat. L'època a la qual pertanyen és la mateixa, durant l'anomenada Transició. Cal tenir present que es vivia un moment marcat per les vagues obreres, la reducció del pes eclesiàstic, l'apogeu del terrorisme, una recessió econòmica, la redacció de la Constitució Espanyola, la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, l'arribada de Tarradellas i la reinstauració de la Generalitat, les primeres eleccions democràtiques, manifestacions reclamant llibertat i amnistia, i reivindicacions de diversos col·lectius en situació de discriminació.


A Nou Barris, aleshores territori del nord del districte de Sant Andreu, es vivien força manifestacions per reclamar millores per als barris i guanyar així més nivell i qualitat de vida. Els líders veïnals van destacar per la seva capacitat de mobilització de masses i de diàleg amb les administracions.
L'exposició és gratuïta i recomanable per al públic en general. Romandrà visitable fins el dijous 28 de febrer. Aprofiteu l'ocasió i no us la perdeu.

divendres, 1 de febrer de 2019

FEBRER. Entra en servei la nova Estació Distribuïdora d'Aigua de la Trinitat


El 7 de febrer de 1973 el ministre d'Obras Públicas Gonzalo Fernández de la Mora va inaugurar les noves instal·lacions de l'Estació Distribuïdora d'Aigua de la Trinitat,  al barri de la Trinitat Nova, entre l'actual Ateneu Popular de 9 Barris i la desapareguda escola Sant Josep Oriol. Amb un pressupost de 556 milions de pessetes, tenia per funció repartir, regular i lliurar als diferents pisos de pressió de la xarxa arterial de Barcelona l'aigua procedent de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del riu Ter. Consta de dos centrals subterrànies de turbinat, una càmera de bombes, tres nivells de dipòsits de regulació, 400 metres de galeries que uneixen els seus diferents elements funcionals, així com les canonades corresponents DN 600 a DN 1600. El cabal nominal d'entrada és de 8 m3/seg. Els dipòsits de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del riu Ter connecten directament amb el pis de Cota 130. Quatre turbines aprofiten l'energia que produeix l'aigua al baixar els pisos de cotes 100 i 70. L'energia generada alimenta la estació d'impulsió a una cota 200 i en connexió amb la xarxa exterior es compensen els superàvits o dèficits produïts. Sis obturadores de disc garanteixen l'abastament en cas que les turbines es trobin fora de servei. La seva entrada en servei va comportar el tancament de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova i de la Trinitat Vella el 30 de març de  1989. Actualment ha esdevingut el punt de sortida de la connexió del riu Ter amb el riu Llobregat mitjançant un túnel sota la falda de Collserola que comunica amb el dipòsit de la Fontsanta, a Sant Just Desvern, en servei des de l'any 2011. Des d'aleshores, el sistema Ter-Llobregat distribueix aigua a 120 municipis de 9 comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona, incloent la mateixa ciutat de Barcelona. Subministra aigua a més de 5 milions d'habitants.

Foto: Pérez de Rozas (La Vanguardia)