divendres, 20 de gener de 2023

L'Arxiu comença el nou any amb un acte reivindicatiu per salvar la font de Santa Eulàlia


Comencem el nou any amb força i energia, encetant el 40è aniversari de l'Arxiu amb una reivindicació patrimonial. El passat diumenge dia 15 va tenir lloc la visita a la font de Santa Eulàlia on es va celebrar un petit acte popular per reclamar la recuperació de l'esmentada font que, darrerament, ha patit una degradació molt important per deixadesa i vandalisme.
A les 12.00 h del migdia els companys i companyes Arnaldo Gil, Jordi Sànchez, Lourdes Ferrando, Montse Argente i Montse Massot es van congregar davant la font. Allà van observar com la porta de la mina ha desaparegut així com algunes totxanes. A tot això, la caseta es troba grafitejada. Sí que es conserva la canella, per bé que ja no raja aigua.
Poc després es van congregar una trentena de persones en senyal de suport incondicional a aquesta iniciativa. Després de col·locar una pancarta on es llegia "Salvem la font de Santa Eulàlia" es van fer uns parlaments.


La companya Montse Argente va donar la benvinguda al públic assistent i les gràcies pel suport. Seguidament va parlar el company i president de l'Arxiu Jordi Sànchez. Va explicar que, des de fa temps, s'està denunciant l'estat de degradació de molts elements patrimonials del parc de Collserola en general i avui tocava aquest en particular, que forma part del districte de Nou Barris. Va remarcar que el problema actual és que hi ha un buit legal entre tres estaments: l'Ajuntament de Barcelona, el Consorci del Parc de Collserola i l'Hospital de Sant Pau, a qui pertanyen els terrenys on es troba la font. I va reclamar que les institucions responsables pertinents s'encarreguin d'arreglar la font i els seus voltants i garanteixin un sistema de seguretat que eviti una altra degradació de l'indret.


Finalment, el torn de paraula va anar a parar al company Arnaldo Gil, l'organitzador d'aquest acte reivindicatiu. Va recordar que des dels anys vuitanta i noranta per iniciativa veïnal es va decidir de condicionar l'espai de la font tot netejant i plantant arbres de diversa procedència. Ara fa quatre anys es van adonar que les fonts del sector de Vallvidrera estaven catalogades però les de Nou Barris no. Vam demanar aleshores la catalogació de les fonts Nova i Vella de Canyelles, la font de l'Alba, la font Muguera i la font de Santa Eulàlia. Va remarcar que el problema fonamental és que les institucions volen voluntaris per conservar les fonts, però des de l'Arxiu es demana que, a mest, hagi personal professional que garanteixi la seva conservació i el seu manteniment. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic.

dissabte, 31 de desembre de 2022

FELIÇ ANY 2023


Amics i amigues:

Tanquem l'any 2022 i obrim l'any 2023 que estarà especialment dedicat, entre d'altres coses, a commemorar el 40è aniversari de l'entitat. Són quatre dècades plenes d'història, d'anècdotes, d'experiències, de vivències, d'emocions i de molta feina feta que han contribuït a canviar la història del districte, del sentiment de pertenença i de la percepció ciutadana envers la perifèria, a més de descobrir grans coses.

Les persones que assíduament hi col·laborem continuarem aportant el nostre gra de sorra, alhora que convidem a tots vosaltres a què participeu perquè teniu molt més a dir del què us imagineu.

Per celebrar l'efemèride tindrem preparades interessants activitats on qualsevol qui ho desitgi podrà participar i passar-ho bé. No oblideu que, en realitat, vosaltres també formeu part d'aquest gran equip humà perquè l'Arxiu és patrimoni de tothom.

Amb els nostres millors i sincers sentiments, us desitgem de tot cor que tingueu un FELIÇ I PRÒSPER ANY NOU 2023.

dimecres, 28 de desembre de 2022

El VIRREY CINEMA reobre les portes


L’Associació de Comerciants de Fabra Centre ha endegat una iniciativa que, de ben segur tindra un molt ampli ressò, no tan sols als nostres barris sinó també a Barcelona sencera.
L’Associació, entitat sense ànim de lucre que te l’objectiu de promoure el comerç, s’ha proposat ressuscitar al recordat i enyorat cine Virrey que estava ubicat a la plaça del mateix nom.
El projecte no ha estat fàcil ja que s’ha fet realitat desprès de molts mesos de feixugues discussions i projectes al mateix local de l’Associació, al passeig de Fabra i Puig a pocs metres de l’indret on havia estat el cinema.
L’antic cinema va tancar les portes l’any 1985. Es van obrir unes galeries comercials que amb el temps van fer fallida: van tancar ara fa vint anys, el 2002.
El primer que van fer va ser signar un contracte amb la propietat amb què l’arrendatari es comprometia a signar un lloguer en us de cessió per 25 anys.
El (nou) cinema, que ara reobriria amb el nom de Sala Virrei (per qüestió de drets de noms), tindria un aforament molt més reduït que l’anterior. De les gairebé 1500 localitats que tenia, passaria a poc més de 500.
Tenint en compte que a l’espai ocupat al costat del carrer de La Jota s’hi va construir un aparcament i a sobre un edifici d’habitatges i que gran part de la sala va ser habilitada per les botigues de la galeria, caldrà desfer el construït i tornar a donar-li a l’espai recuperat les característiques d’un espai de cinema amb una sola pantalla.
El primer de tot va ser fer front al recapte de fons per l’inici, si més no, del projecte constructiu, llicència d’obres i permís d’activitats. Això ja s’havia plantejat abans de patir la pandèmia.
Els gairebé 70 membres de l’Associació van aportar un capital per fer les despeses inicials i buscar les ajudes pertinents, constituint-se en Societat Limitada (SL).
Van comptar amb el departament d’estudis econòmics de l’entitat bancaria que hi ha la mateixa plaça i amb la col·laboració del conegut Grup d’Arquitectes de Nou Barris (COAC) que desinteressadament van fer l’estudi constructiu inicial.
Tenint en compte que l’amfiteatre encara estava dret i que les projeccions modernes (digitals) no tenen res a veure amb les antigues cabines, estretes i fosques, plenes de rotlles de pel·lícula, atès que amb  l’actual tecnologia digital les pel·lícules arriben en un disc dur encriptat i protegit que es carrega a l’ordinador que es connecta al projector.
Equips de projecció Epson B-W8 HD, so de format Dolby Atmos que donen un format envolvent o surround, i butaques, procedirien del ja tancat (el febrer farà tres anys) Palau Balañà que resten semi-abandonats a un local de Sants cedit per l’Espai La Lleialtat Santsenca.
Per aquest singular projecte s’ha estimat un cost inicial d'1'2M€, per la qual cosa s’han demanat i han promès ajudes les següents entitats i organismes governamentals:
• ICAA (Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals).
• ICEC (Institut Català de les Indústries Culturals)
• Ministeri de Cultura y Deporte
• ICO (Instituto de Crédito Oficial)


Un cop acabades les obres, cosa que es preveu per desprès de l’estiu de l’any que ve, es formalitzarà l’ingrés a la xarxa EUROPA CINEMAS creada per la Comissió Europea (Programa Creative / MEDIA) que té com a principals objectius proporcionar suport operatiu i financer als cinemes que es comprometin a dedicar una part significativa de les seves projeccions a pel·lícules europees no nacionals i posar en marxa activitats pel públic jove.
En el marc d’aquest programa, l’ajut arriba a un màxim de 15.500€ a l’any per un cinema de una sola pantalla, el suport a la programació suposa el 80% del suport a un cine, amb un 20% reservat a les activitats del públic jove.
En la mateixa línia europea es realitzarien convenis amb Gaumont Distribution, la divisió de la companyia productora francesa mes antiga del mon (1895) que posaria a l’abast el seu inabastable catàleg de pel·lícules, programes de TV, audiovisuals.
Entre les populars promocions, destacarien els cicles de pel·lícules: d’autor, directors i actors, així com temàtics i les innovadores projeccions especials per escolars i estudiants on la programació seria decidida pel professorat i on l’entrada seria gratuïta pel mestre.
També la sala podria ser llogada per esdeveniments particulars, assemblees, activitats populars de les associacions veïnals i culturals, fins i tot reversible per actuacions teatrals i musicals ja que comptaria amb caixa d’escenari i pantalla d’elevació elèctrica.
Com a responsable de la programació s’ha nomenat a l’estudiós del cinema i veí de Nou Barris, Roberto Lahuerta Melero.
Amb aquesta acció es pretén que l’actual crisi de l’exhibició cinematogràfica que sembla que hagi tocat fons, reverteixi la seva tendència, arribi a bon port, porti molt d’èxit als comerciants de Fabra Centre i de retruc sigui un pol d’atracció pel conjunt del Districte.
Una gran noticia pels cinèfils que defensen a ultrança el model dels antics cinemes de barri per sobre les multi sales i plataformes televisives i per tots aquells que estimen la cultura popular entre els que es compta l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.