dissabte, 19 de gener de 2019

Diosdado Rebollo i Manuel Rodríguez: líders per sempre


Enmig d'aquestes festes de Nadal varem tenir la notícia de la desaparició de dos grans líders veïnals de Nou Barris i alhora amics nostres. Ens referim al Diosdado Rebollo (el passat 26 de desembre) i al Manuel Rodríguez (el passat 1 de gener), de 89 i 90 anys, respectivament. És per aquest motiu que al començar aquest nou any mereixen rebre un càlid homenatge i un reconeixement ineludible. Si alguna cosa compartien en comú va ser la extraordinària capacitat que tenien per treballar per als seus barris, la persistència incansable en les lluites per aconseguir millorar dia a dia la qualitat de vida dels veïns i veïnes, la flexibilitat per escoltar tots els problemes que els hi plantejaven, el carisma per dialogar i negociar amb autoritats i administracions, un tarannà humil i senzill, i una infinita humanitat motiu pel qual es van guanyar l'estima de tota la gent que els va arribar a conèixer en persona. Anem a repassar breument la trajectòria de tots dos.


Diosdao Rebollo, més conegut per "Dado", va néixer a Santoyo (Palencia) l'any 1929. Va arribar a Barcelona durant la dècada dels anys seixanta, en plena efervescència de creixement de població i d'especulació urbanística al nord de Sant Andreu. Va entrar a treballar a la cadena de producció de la Hispano Olivetti on de seguida va destacar en el sindicat de l'empresa fins a arribar a formar part del grup fundador de la Unió Sindical Obrera (USO) a Catalunya. La seva residència la va ubicar a la Trinitat Nova. Allà va ser on va descobrir en primera persona els greus problemes que patia el barri: habitatges precaris i deficients, carrers sense urbanitzar, manca d'equipaments i serveis, pobresa, males comunicacions, insalubritat... això el va animar a implicar-se en diversos moviments socialistes cristians, la majoria lligats a la parròquia de Sant Josep Obrer. També va participar en activitats organitzades per l'associació de veïns del barri. Una vegada es va jubilar va assolir la presidència de l'Associació de Veïns de Trinitat Nova. Des del seu càrrec va desplegar el seu lideratge en lluites com l'ambulatori de Chafarinas, l'arribada d'autobusos i del metro, contra l'augment del rebut de l’aigua i la creació del Pla Comunitari de Trinitat Nova, el qual ha permès remodelar el barri i dotar-lo dels equipaments pendents, serveis diversos i habitatges dignes. Cèlebre va ser la seva frase on afirmava que "els barris són el reflex de l'ànima d'una ciutat, i sense ànima no hi ha futur". El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2008 la Medalla al Treball President Macià.


Manuel Rodríguez va néixer a Nerva (Huelva) també a l'any 1929. Va arribar a Barcelona començant a treballar de manobre i ja a la dècada dels setanta va residir al barri de les Roquetes quan encara formava part de Verdum. De seguida es va integrar a l’Associació de Veïns de Verdum, treballant molt activament en l'entitat i implicant-se en totes les lluites. El 1973 la vocalia de Sanitat d'on ell formava part es va reunir a la parròquia de Sant Sebastià i va considerar que calia crear l’Associació de Veïns de Roquetes per treballar més a fons els problemes del barri. Així va ser com es va crear i ell es va convertir en el primer president, càrrec que va repetir posteriorment en altres ocasions. El seu lideratge va destacar com a pioner en la lluita per la sanitat i en reivindicacions com l’ambulatori, el qual va dotar d'uns serveis i una atenció molt avançada en la seva època. Va ser precursor de la reivindicació per convertir l’antiga escola Ton i Guida en un centre cultural. Altres lluites on va participar van ser per l'arribada de l'autobús a Mina de la Ciutat, contra l'edificació al Pla dels Cirerers, aconseguir que l'escola Pla de Fornells passés de privada a pública, la construcció de la biblioteca, el casal d'avis, l'arribada del metro i la reurbanització de diversos carrers i places. Amb motiu d’una exposició de pintures a l’Associació de Veïns de Roquetes on ell va participar mostrant les seves dots artístiques, es va crear el Grup de Pintors de Nou Barris el qual va exposar fins i tot al Palau de la Virreina. Els seus olis són cròniques pictòriques de la història del barri i alguns d'ells es troben penjats a l’Ateneu Popular de Nou Barris, a l’Associació de Veïns, a l’ambulatori de Roquetes i a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.


Tots dos personatges van deixar empremta a l'Arxiu. El "Dado" va participar en diverses activitats de l'entitat com les Històries de Cafè, passejades de barri o exposicions. Precisament el passat 30 de juny de l'any 2016, en la Diada dels Socis va rebre un càlid homenatge com a reconeixement per la seva trajectòria i va tenir l'ocasió de fer un discurs al públic assistent. A més, també va fer donació de documentació i ha estat l'autor de diversos articles de la revista "L'Arxiu" on va reflectir a través del seu propi testimoni la situació del barri de la Trinitat Nova, la seva història i les lluites vigents. El Manuel Rodríguez va estar present com a soci des de la fundació de l'entitat, i després va passar a ser soci honorífic per la seva magnífica tasca i implicació al barri de les Roquetes. A més, va fer donació de documentació i el 2013 va deixar un llegat artístic d'una part de la seva obra pictòrica de la qual es va arribar a fer una exposició el 25 d'abril de l'esmentat any. Sempre valorarem la confiança que tots dos van dipositar en l'Arxiu així com el seu suport a continuar en la nostra feina al servei de la història, de la cultura i de les persones de Nou Barris. Moltes gràcies "Dado" i Manuel, que heu estat líders veïnals de moltes generacions i un referent per a les presents i futures, la vostra filosofia de treball ha fet escola i ara sereu líders per sempre perquè en la memòria històrica hi estareu presents com a figures de primer ordre.


Fotos: AHRNB, BTV, FAVB, noubaris.net, Nueva Tribuna.

dijous, 17 de gener de 2019

L'exposició "Nou Barris: l'abans i el després" es trasllada al Centre Cívic Can Verdaguer


El passat divendres dia 11 a les 19,00 h. va tenir lloc a l’Espai Golfes del Centre Cívic Can Verdaguer la inauguració de l'exposició fotogràfica titulada "Nou Barris: l'abans i el després". El present treball és obra de José María Medina, soci de l’Arxiu i veí de Nou Barris aficionat a la fotografia que durant molt de temps es va dedicar a recopilar fotos antigues i modernes dels barris del districte. La majoria ja corrien per les xarxes socials, però ara són visibles en paper i se'ls hi ha donat un ordre i una coherència.
Aquesta exposició ja havia estat primer a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris del 20 de setembre al 12 d’octubre del passat any. El parlament, dirigit al nombrós públic assistent, unes 40 persones, va anar a càrrec del mateix José María Medina. Prèviament es va passar un petit vídeo de Nou Barris Televisió on se li feia una entrevista al respecte. Al públic va explicar que l'origen de tot plegat es remunta al 2006 quan un amic seu li va oferir d'inscriure's a un concurs de fotografia a la Festa Major de Nou Barris.


Aleshores va acceptar i va quedar en segona posició, fet que el va animar a continuar amb la seva afició. El 2007 va participar en un concurs fotogràfic organitzat per TMB, on va acabar entre els 38 finalistes. Després, la seva afició a Internet el va portar a recopilar fotos antigues de Nou Barris procedents de les xarxes socials i a compartir-ne d'altres. El seu germà va ser qui el va avisar de l'existència a Facebook del grup de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Allà va ser quan va començar a penjar imatges històriques i fer gaudir al públic d'una manera entranyable i nostàlgica. Quan se li van acabar les fotografies no va saber què fer però va rebre els ànims de molta gent per continuar amb aquella tasca d'aportació històrica. Així se li va ocórrer de fer una nova sèrie basada en l'abans i el després d'un paisatge determinat d'un barri del districte, encarregant-se de retratar l'actualitat de la manera més fidel possible a les antigues, llevat d'alguns casos impossibles on ja no existeix res d'aquell passat.


Va iniciar-se el 19 de setembre del 2017 en aquesta tasca, però quan se li va acabar el material aleshores li van suggerir la possibilitat de fer-ne una exposició. La idea inicial era exposar únicament les fotografies antigues i fer exercitar la ment de les persones per tal que recordessin quin lloc de Nou Barris era. Però de mica en mica les idees van anar canviant. Davant d'això, va anar trucant diverses portes i va ser precisament a l'Arxiu on se'l va rebre i acollir per fer l'exposició i que ara es pot tornar a veure al Centre Cívic Can Verdaguer. La idea va agradar perquè malgrat que ell es considera aficionat, se'l va tractar com un autèntic professional. Finalment va agrair a la seva dona i a la seva filla la seva col·laboració, i també va donar les gràcies al seu germà, a les seves amistats de tota la vida, als veïns i veïnes, gent de la feina i altres que no van poder venir, a l'Arnaldo Gil per la confiança que ell li va dipositar, a la gent anònima que ha fet aportacions personals i a la gent allà present en la presentació.


Acabat l'acte, el públic assistent va aplaudir calorosament, va aprofitar l'ocasió per contemplar l'exposició, alhora que es va convidar a un pica-pica. L'exposició és pública i gratuïta, oberta i recomanable per a tothom, i romandrà visitable fins el proper divendres dia 29 de gener. Aprofiteu l'ocasió de rememorar el passat de Nou Barris i no us la perdeu.

Fotos: José María Medina i Centre Cívic Can Verdaguer

dilluns, 31 de desembre de 2018

US DESITGEM UN FELIÇ ANY 2019

Can Peguera durant la nevada de 1962. Foto: Josep Llorenç

Amics i amigues:

Tanquem l'any 2018 i donem la benvinguda al nou 2019. Com acostuma a passar, l'inici d'un nou cicle sempre s'espera amb el desig de què sigui millor a l'anterior. I això esperem o, com a mínim, que hagi tantes o més coses bones.

Us prometem que no us defraudarem, al contrari, us brindarem amb noves sorpreses que seran del vostre grat i que us animaran a formar part d'aquest gran equip humà. Sempre que vulgueu podreu opinar, fer aportacions, donar consells, explicar històries i, naturalment, ajudar a millorar aquesta entitat en benefici de tothom, tant per a vosaltres com per a les futures generacions.

El curs del 2019 estarà dedicat a la fotografia, un tema molt ampli i que ofereix moltes possibilitats per la riquesa que suposa aquest fons documental. Recordeu que es tracta de l'arxiu més voluminós i variat que disposem, alhora el més consultat, motiu pel qual mereix una atenció especial i reivindicar-lo per la seva qualitat. Així, doncs, no faltaran les exposicions temàtiques, les xerrades, les sessions cinematogràfiques, les passejades de barri, les tertúlies de cafè i altres activitats on aprendreu, alhora ens ensenyareu i, en definitiva, ho passarem molt bé.

Aquest fons fotogràfic, a mans de les persones que habitualment o esporàdicament col·laboren a la seu de l'Arxiu, seguirà el seu llarg procés de classificació, ordenació, conservació, digitalització, arxivació i difusió.

Continuarem difonent la memòria històrica i defensant la protecció del patrimoni de Nou Barris, estimulant el sentiment de pertinença, l'orgull de barri i ajudant a forjar una identitat. Igualment, la muntanya de Collserola serà una vegada més per a nosaltres un espai de primer ordre a protegir, a gaudir i a aprendre, on us conscienciarem com és costum sobre el sentit de la seva conservació i us convidarem a què descobriu la riquesa patrimonial, històrica i natural que allà amaga.

Col·laborarem com és habitual amb altres associacions, institucions, escoles i entitats del districte o bé de fora, en tots aquells projectes i iniciatives que suposin una projecció de la cultura i on els principals beneficiaris siguin els veïns i les veïnes.

Les publicacions seran un suport fonamental, i és per això que, gràcies a l'excel·lent resposta que han donat, oferirem novetats en llibres i butlletins per possibilitar de manera assequible i divulgativa per a tot el públic en general un tros de la grandíssima història de Nou Barris.

Amb els nostres millors i sincers sentiments, us desitgem de tot cor que tingueu un FELIÇ I PRÒSPER ANY NOU 2019.