El passat dijous dia 23 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la celebració dels 40 anys de l’entitat. Un quart d'hora abans es va donar la benvinguda al públic assistent que anava entrant i que va ser força nombrós. L'acte va començar amb un audiovisual de cinc minuts que venia a resumir a grosso modo quatre dècades d'història. A continuació la companya Montse Argente va donar novament la benvinguda i les gràcies a tothom per la seva assistència. En el seu parlament va remarcar que el fet d'haver arribat als 40 anys d’existència no només ha estat mèrit de les persones que assíduament hi participen sinó també dels socis i sòcies pel seu suport incondicional, així com per les seves aportacions personals. Per acabar, va fer un especial record a aquelles persones col·laboradores que ja no hi són entre nosaltres.
Seguidament va sortir a parlar la Nati, sòcia i antiga col·laboradora des dels inicis de l'entitat. Va explicar que mai no hauria arribat a pensar que l’Arxiu seria tan gran i participatiu, especialment per gent que creu en la història del barri. Per a ella tots els barris han fet arxiu, per la qual cosa l’entitat ha estat recollidora de les vivències veïnals de la gent. En aquest sentit el va qualificar com a arxiu de tothom perquè ha estat la gent qui l'ha fet. Va recordar, també, que tingué un començament molt difícil per la manca de coneixements, fet que va suposar un esforç addicional per aprendre.
El torn de paraula va passar a la companya Neus González, qui va assegurar que tothom qui col·labora és perquè vol, s'ho creu i té un criteri propi. Aquí va ser on ella va aprendre què és la memòria històrica i què és el patrimoni. Va qualificar l'Arxiu com a entitat feta des de la gent i per a la gent, i de la qual tothom pot estar-ne orgullós pel fet que, constantment, s'està demostrant la vàlua i l'empoderament. En definitiva, les persones que hi col·laboren saben què volen, com s’ha de fer i amb quin criteri. A tot això, va remarcar que des del Districte es deia que Nou Barris no tenia història, que tothom que hi participa posa el seu granet de sorra i que a nivell de llengua catalana és un referent dins dels territoris de parla catalana, una realitat que s’ha demostrat quan es participa anualment a l’IRMU.
A continuació va parlar la companya Gemma Mateo, qui va conèixer l’Arxiu a través del Grup d’Història de Nou Barris Can Basté. Va recordar el local tant petit que havia a l’Ateneu Popular de Nou Barris i que durant una breu època va ostentar el càrrec de presidenta. Va assegurar que ha vist una evolució de quan es va arribar al local de Via Favència, l’any 2011, amb la situació actual, per la qual cosa es pot apreciar com ha hagut una notable millora.
Després va parlar breument el company Arnaldo Gil per comentar que l’antic projecte del Romancer de Nou Barris s’està recuperant amb la musicalització de molts poemes i narracions que expliquen històries de Nou Barris. Seguidament va donar pas al músic Antonio García Iranzo, que va interpretar dues peces musicals.
La presidenta del Consell Plenari del Districte de Nou Barris, Carolina Recio, convidada a l’acte, va dir que l’Arxiu és un referent vital i fonamental per a Nou Barris. Va donar les gràcies a totes les persones que han passat per l’entitat en algun moment de la seva vida, tant les presents com les que ja no hi són. El Francesc Pujol i la Maria Lluïsa Serralta han estat per ella dos referents estimats i recordats. També va comentar que l’entitat ha ensenyat a estimar i a ser de Nou Barris, a tenir memòria, a conèixer tot el nostre passat, a entendre com som ara i, sobretot, que no podem comprendre el present si no entenem el passat, doncs Nou Barris té un passat i un present molt lluitador en part gràcies a entitats com l’Arxiu que no han defallit mai. Va remarcar, a més, que és referent a tota la ciutat de Barcelona i que ara Nou Barris es coneix més i millor. Va agrair la feina feta, especialment la d’aquelles dones invisibles que tant han contribuït i, en aquest sentit, va destacar el paper de l’Arrxiu per fer visibles a moltes dones de les quals s’ha recuperat la seva memòria històrica per la seva contribució.
Finalment va intervenir el Jordi Sànchez, actual president de l’Arxiu, el qual va explicar que va entrar a l’entitat el 2012. Va assegurar que ell ha sabut escoltar als més veterans i que espera saber transmetre el mateix a les persones més joves que algun dia entrin a col·laborar, doncs va veure necessari un relleu generacional. Va considerar la necessitat de tenir la mirada al passat, saber treballar el present i pressionar i estar a sobre de l’Ajuntament de Barcelona perquè faci les feines que ha de fer per a tothom. Per a ell la feina del futur s’ha de treballar ara, al present. Va recordar, a més, que la Maria Lluïsa Serralta el va animar a quedar-se i el Josep Maria Babí a col·laborar. Va acabar remarcant que l’Aniversari de l’Arxiu és, en realitat, l’aniversari de tothom, perquè l’entitat és tant dels socis i sòcies com de les persones que no ho són. Acabat el parlament va interpretar una cançó.
Després d’uns forts aplaudiments es va fer un magnífic pica-pica que va incloure un pastís d’aniversari amb una imatge del castell de Torre Baró i 40 espelmes enceses. I a l’endemà, la feina continúa amb el desig d'anar celebrant més aniversaris. Ara, cap a les noces d'or. Ens acompanyeu?
Per molts anys, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris!!!
Fotos: noubarris.net, Sanagustín i J.M. Medina.
