diumenge, 10 d’octubre de 2021

Celebrada la passejada "Aigua de Vida" amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni


El passat dissabte dia 9 va tenir lloc la ruta per Collserola que porta per títol "Aigua de Vida". El punt de trobada va ser al conjunt històric de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, a les 9.00 h del matí, on es van congregar una vintena de persones. La benvinguda va anar a càrrec del company Arnaldo Gil, responsable també d'oferir les explicacions. La passejada estava emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la que participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic.


El grup va començar per visitar l'interior de les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, entrant a la sala de màquines i passant per la sala de comportes on encara hi ha aigua. En aquest conjunt patrimonial hi estigué present l'Amador Expósito Muñoz, president de l'Associació Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella. A través del túnel que connecta ambdós conjunts (per sota de l'avinguda Meridiana i la línia del ferrocarril) es va arribar fins a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, on es va fer una visita tant al gran dipòsit d'aigua com a la part superior on es troba la piscina de cloració, actualment coberta. Esmentar que totes aquestes instal·acions, obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, es van erigir entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 van ser connectades a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoletes i tingueren diferents destinacions una vegada rehabilitades després d'anys d'abandonament: entre el 2008 i el 2011 la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella va passar a acollir les entitats Trinijove i el Centre Cultural Frederica Montseny i a estar gestionada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA); mentre la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova es convertí el 2015 en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.


Sortint del recinte la colla va enfilar muntanya amunt per fer una breu parada a les casetes dels aqüeductes del Baix Vallès i de Dosrius. El primer (de l'Empresa de Aguas del Bajo Vallés) connectava amb Barcelona des de Barberà del Vallès (1881) i és visible tant a Ciutat Meridiana (en dos trams) com a Torre Baró (en tres trams) i al parc Central de Nou Barris; mentre que el segon (de Palau, García & Cía) connectava amb Barcelona des de Dosrius (1871) i algunes restes són visibles des de l'avinguda de Vallbona. Ambdós van passar a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona i travessaven pel territori de Nou Barris (al barranc de Can Campanyà, al torrent de Canyelles i a la riera de Sant Andreu) fins el Guinardó.
El camí va continuar fins el punt on es troba mig desenterrat el Pont dels Tres Ulls. Aquesta infraestructura, erigida a principis del segle XX, és en realitat un aqüeducte amb tres ulls de bou que formava part de l'anomenat Aqüeducte Alt de Montcada, iniciat l'any 1891 però que per diversos problemes mai no es va finalitzar. El pont es convertí en una icona de la Trinitat Nova fins els anys 70 en què fou enterrat per les runes que allà s'hi abocaven. Existeix un projecte per desenterrar-lo i rehabilitar-lo, a més de condicionar els entorns, per bé que actualment les obres romanen aturades.


Des d'allà, pel camí de les Quatre Estacions i el carrer de Riudecanyes es va arribar fins el castell de Torre Baró, on tot just al costat hi ha un dipòsit subterrani d'aigua erigit entre el 1969 i 1973 (que connecta amb la nova xarxa del riu Ter) destinada a millorar la distribució d'aigua a Torre Baró i alimentar 22 fonts públiques més tres que es van instal·lar noves. Les dificultats per accedir a l'aigua corrent van provocar diverses lluites veïnals. Al barri no hi arribava l’aigua potable i les queixes no foren escoltades fins que el 1972 es va mobilitzar tot el barri de Ciutat Meridiana i Torre Baró tallant l'avinguda Meridiana. Arrel d’aquesta acció l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a canalitzar l’aigua fins a les cases.
Muntanya amunt pel Turó de les Roquetes, el Turó Blau i el Turó d'en Segarra fins arribar a la Font de Santa Eulàlia, la qual és dintre dels terrenys de la fundació de l'Hospital de Sant Pau i molt transitada, doncs és al camí que, des de la carretera Alta de les Roquetes, condueix a l'altra vessant de la muntanya. Va ser cuidada durant molts anys per un grup de gent que van fer possible tot l'arbrat de l'entorn i que actualment es pot gaudir.


Sortint per la carretera Alta de les Roquetes es va arribar a la Font Vella de Canyelles, recuperada l'any 1993 per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el grup ecologista GRODEMA. Es troba al tàlveg darrere del complex esportiu Brafa, ben a prop del nucli urbà, per bé que passa desapercebuda per tenir un accés sense indicacions. A finals dels anys 90 l'Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes va derrocar una parcel·la que tancava el pas a aquesta font, la qual actualment es troba en un estat d'abandó pel vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara s'aprecia en una paret part de la canalització de la font que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar. Marxant de la font i continuant per zona forestal, la ruta va acabar al carrer de l'Artesania, al barri de les Roquetes, on es va fer el comiat del grup, el qual es va mostrar molt satisfet per l'experiència, tant pel que fa a la qualitat de l'itinerari com per les explicacions aportades.

diumenge, 26 de setembre de 2021

Presentat el llibre "Tramvies de Barcelona i rodalies, 1872-2021", de Joan Termes i Roig


El passat dimarts dia 21 a les 18.00 h va tenir lloc a la Biblioteca de Vilapicina i Torre Llobeta la presentació del llibre "Tramvies de Barcelona i rodalies, 1872-2021" escrit per Joan Termes i Roig. L'acte, en col·laboració amb l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, va comptar amb l'assistència d'una trentena de persones i va tenir com a presentador el company Ricard Fernández Valentí, el qual va fer un repàs biogràfic de l'autor del llibre i les seves obres publicades. Per als qui desconegueu la figura del Joan Termes i Roig, aquest home va néixer el 1941 al barri de Sant Andreu de Barcelona. És membre de l'Associació de Veïns i Veïnes d'Horta, on va crear la Vocalia de Discapacitats. És també activista veïnal i aficionat als transports públics. En aquest sentit forma part del Consell Assessor de la Fundació TMB. Actualment, apart del llibre recentment presentat, disposa de dos llibres publicats: "El 50 aniversari de l'arribada del metro a Horta" (2017) i "De Fabra i Puig a Torras i Bages. 50 anys de l'arribada del metro al centre de Sant Andreu, 14-03-1968" (2018). L'any 2005 va rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona com a reconeixement a la seva tasca.


El torn de paraula va anar a parar al Joan Termes i Roig, el qual va explicar que el llibre el va escriure durant aquest període de pandèmia aprofitant que disposava de temps. El treball resumeix de manera global la història dels tramvies de la ciutat de Barcelona i rodalies, de manera no tant exhaustiva i tècnica sinó més aviat de manera divulgativa, a l'abast del públic en general. Al llarg de les seves 292 pàgines explica les diferents modalitats de tramvies existents: a cavalls (tracció a sang), de vapor i elèctrics; explica també la història de cada línia de tramvia, el seu recorregut, quan es va crear i quan va desaparèixer; i arriba fins a l'actual xarxa del Trambaix i Trambesòs, tot fent esmena a projectes d'extensió i al fet que el proper 2022 es commemorarà el 150è aniversari de la primera línia, oberta el 26 de juny de 1872. Com a referència va tenir en compte els seus arxius personals i les fonts bibliogràfiques existents. A més dels tramvies de Barcelona, també fa esmena als tramvies de Badalona a Montgat, de Montgat a Tiana, de Mataró a Argentona, el tramvia del carrer d'Anglí i el tramvia de l'Arrabassada. Altres elements dels quals es parla és sobre l'amplada de les vies i del material mòbil, tant motor com remolc.


A tot això, va reivindicar el tramvia com a transport de futur, els seus avantatges respecte al metro i l'autobús i la necessitat de crear un Museu del Transport per preservar la memòria històrica i conservar els vehicles supervivents, encara pendents de restauració.
Acabats els parlaments, es va donar torn de paraula al públic assistent, el qual va aprofitar l'ocasió per preguntar i per fer comentaris. Finalment, després dels corresponents aplaudiments, es van posar a la venda alguns exemplars els quals l'autor va signar. L'Arxiu va adquirir un exemplar del nou llibre que formarà part de la biblioteca i es podrà consultar públicament a la seu de l'entitat. Qui estigui interessat a comprar-lo, ho podrà fer a les principals llibreries de la ciutat.

divendres, 24 de setembre de 2021

L'Arxiu participa en la passejada "Dones i espai públic" organitzada amb motiu de la Festa Major de Verdum


El passat divendres dia 17 va tenir lloc la passejada de barri "Dones i espai públic", organitzada per l'Associació de Veïns i Veïnes de Verdum amb la col·laboració de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. L'activitat, que va comptar amb l'assistència de prop d'una trentena de persones, estava emmarcada dins el programa de la Festa Major de Verdum 2021. El punt de trobada va ser a les 11.00 h del matí a la marquesina de la Via Júlia i va comptar amb la companya Montse Argente com a principal responsable de fer les explicacions. Una altra sòcia de l'Arxiu i antiga treballadora de l'Ateneu Popular de 9 Barris, l'Aurora Álvarez (Yoyi), també va participar explicant els espais urbans i fent referència a les reivindicacions veïnals. Van acompanyar en el recorregut membres del Districte de Nou Barris, el conseller de Mercats i el regidor de Memòria Històrica. El recorregut va continuar per la Via Júlia, el mercat de Montserrat, la Via Favència, l'Espai Via Favència, l'escola Freire, els carrers del Mas Duran i de Viladrosa, l'església de Sant Sebastià, el Centre de Dia Verdum, el carrer d'Andròmeda, la plaça de Francesc Layret, l'escola Marta Mata, els carrers de Casals i Cuberó i d'Almansa, el carrer de Góngora, el Casal de Barri de Verdum, la plaça de Verdum i el carrer de Robert Robert, davant la seu de l'Associació de Veïns i Veïnes de Verdum.


Durant la presentació es va fer una breu referència als orígens de Nou Barris i el paper que aleshores van desenvolupar les dones a les masies i al món rural, com a treballadores de l'Institut Mental de la Santa Creu i com a venedores de flors als afores del cementiri de Sant Andreu. Al llarg de la passejada es van tractar temes actualment candents com ara les dones a l'espai social i polític, els llocs de trobada i solidaritat femenina, l'alfabetització i l'educació femenina, el treball, el comerç, la banca, el consum, l'associacionisme femení, les violències masclistes i els drets sexuals i reproductius. A tot això l'itinerari ha volgut demostrar com les dones, en un espai urbà que no ha estat pensat per elles, han estat capaces de donar vida als barris, han construït teixit social i comunitari i s'han rebel·lat contra una organització territorial que les ha volgut recloure a la vida domèstica. Igualment s'ha fet referència a aquelles dones que han estat líders veïnals i també a aquelles dones anònimes que han estat protagonistes en la transformació de l'espai urbà contribuint a la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Acabada la passejada, la Montse Argente i la Yoyi van agrair la participació de tothom i el company Arnaldo Gil va aprofitar per anunciar quines serien les properes activitats previstes.