Passejada per la zona arqueològica de la Trinitat Nova, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni

El passat dissabte dia 10 va tenir lloc una passejada pels espais arqueològics del barri de la Trinitat Nova. L’activitat, en col·laboració amb la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, estava emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la qual participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o d'octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic. El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a la sortida del carrer d'Aiguablava de l’estació "Trinitat Nova" de la L3, L4 i L11 de metro. Des d’allà, la ruta va continuar pel mateix carrer d’Aiguablava fins a l’alçada de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, per girar a l’esquerra i enfilar el carrer de Portlligat. Es van poder observar les modernes instal·lacions de l’estació distribuïdora d’Aigües Ter-Llobregat i el túnel de la Fontsanta-Trinitat, de 12 quilòmetres de longitud i que des del 2011 connecta amb Sant Joan Despí per la falda de Collserola.

Girant a la dreta a la cruïlla amb el passeig del Bosc, el grup va continuar pel camí de les Quatre Estacions, on es poden apreciar les restes de l’Aqüeducte Alt de Montcada i, més endavant, el què es pot veure de desenterrat del Pont dels Tres Ulls. Construït el 1915, va ser enterrat als anys setanta amb motiu de la construcció dels nous dipòsits de la Trinitat. Unes obres van permetre de localitzar un  tram del túnel i queda pendent que aquest element patrimonial es recuperi.

Per allà mateix, dins el què podríem anomenar “zona arqueològica”, trobem restes visibles de l’Aqüeducte i la caseta d'aigua del Baix Vallès i de l’Aqüeducte i la caseta d'aigua de Dosrius.  El primer (de l'Empresa de Aguas del Bajo Vallés) connectava amb Barcelona des de Barberà del Vallès i el segon (de Palau, García & Cía) connectava amb Barcelona des de Dosrius (1871). Ambdós van passar a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona. Travessaven el territori de Nou Barris pel barranc de Can Campanyà, al torrent de Canyelles i a la riera de Sant Andreu i arribaven fins el Guinardó. També es poden observar les runes del Xalet de la Trinitat, del 1915, que formà part d'un projecte de ciutat-jardí que mai no es va fer.

Finalment, de baixada cap al barri un camí va portar fins el carrer d’Aiguablava, el qual va conduir fins a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova, punt i final del recorregut. Obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, fou erigida entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 fou connectada a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoleta i des del 2015 es convertí en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.

El públic, assistent es mostrà força satisfet, fet que demostra l'interès popular per la història de Nou Barris i del seu patrimoni més enllà dels espais tradicionalment turístics.

Andrés Naya, icona de les lluites veïnals

Ens arriba la trista noticia del traspàs de l’Andrés Naya Cabrero, als 80 anys d’edat, el passat dimarts dia 6, després d’una llarga malaltia. Malgrat que la gent més propera sabia com es trobava, en part no ens deixa de sorprendre, doncs recentment el passat dimarts dia 29 de setembre va presentar al Casal de Barrri de la Prosperitat els seus dos darrers llibres: “La Prosperitat. Una lucha constante” i “La Prosperitat a Cops!! Inventario vecinal muy personal (1970-2020)”. Nascut a Osca el 1946 era el gran de sis germans. Va estudiar Magisteri, per bé que mai no va exercir. El 1974 arribà a Barcelona, al barri de la Prosperitat on, des d’aleshores, va residir i es va involucrar en els moviments veïnals. El motiu va ser per amor. La seva parella, la Lourdes Ponce, més coneguda com a "Pitusa", va aconseguir a la capital catalana una plaça per treballar a la Telefónica. I ell, doncs, la va seguir. Ella també ha estat (i continúa essent) activista veïnal, com la seva filla en comú, la Clara. Ell va treballar al Banco Hispanoamericano.

Al 1974 va participar en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, acció en la qual la gent sortia dels bars a aplaudir-los, tal i com ell mateix va explicar. El 1977 va ingressar a la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Nou Barris i a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), on arribà a ostentar el càrrec de vicepresident. L’octubre de 1991 va fundar, dirigir i coordinar la revista “Carrer”, impulsada per la FAVB amb l'objectiu de substituir l'antic butlletí intern “FAVB informa”. Entre les seves lluites a la Prosperitat cal destacar la reivindicació de xarxes de clavegueram, l'asfaltat de carrers, l'enllumenat públic, la instal·lació dels primers semàfors per evitar atropellaments, així com la reclamació de zones verdes, ambulatoris i escoles. També va recolzar la vaga de treballadores i treballadors de la fàbrica Harry Walker. En altres barris va lluitar contra l’especulació immobiliària, es va implicar en la Plataforma Pro-metro a Nou Barris, va coordinar una insurrecció ciutadana contra l’encariment desmesurat dels rebuts de l’aigua, va visibilitzar la crisi de l’aluminosi i va lluitar per la creació i autogestió comunitària d’espais públics.

Els vincles amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han estat molt grans. Va participar en diverses de les activitats programades, especialment en les col·aboracions fetes amb les associacions i entitats de la Prosperitat de cara a organitzar passejades de barri, conferències sobre història i presentacions de llibres, exposicions i butlletins. Va fer, a més, una gran donació tant de documentació com de fotografies que esdevingué una aportació molt rica i interessant de material força inèdit. Alhora sovint va consultar el nostre fons documental de cara a elaborar els seus llibres i articles, alguns d’ells publicats a la revista “L’Arxiu”. El 2008, amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’entitat, va ser un dels membres de la taula que va dirigir unes paraules al públic assistent. I gràcies al seu suport incondicional, juntament amb altres veïns i veïnes i entitats, va ser possible el trasllat el 2011 a l’Espai Via Favència. Pel que fa a publicacions, va ser un dels membres del Consell Assessor del llibre “L’abans Barcelona Nou Barris” publicat el 2014 i prologuista del llibre “Así era Nou Barris”. El 2016 va ser un dels presentadors del llibre “La Transición en Nou Barris” i el 2023 del llibre “Cròniques del fang”.

Home cordial, obert, hospitalari, generós, inquiet i sempre actiu fins el darrer alè de la seva vida, sempre va insistir a afirmar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó més aviat gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, sempre defensà que les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. Per a ell, Barcelona no tindria res a veure amb allò que és sense les victòries que van aconseguir les associacions de veïns i veïnes.

La història del moviment associatiu barceloní no es podria explicar sense la figura ineludible de l’Andrés Naya. El seu llegat deixarà per sempre empremta als barris i a les noves generacions d’activistes que hagin après de tot el què ell va saber ensenyar. Que la memòria no sigui nostàlgia, sinó justicia.

Fotos: AHRNB, AMDNB, Pérez de Rozas.

L’Arxiu participa en la segona edició del “Fes-te de Lletres”

Iniciem un mes d’octubre passat per aigua (literalment) però que promet interessants activitats per a tothom. El passat dissabte dia 3, de les 11:00h del matí fins a les 20:00h del vespre va tenir lloc a la plaça d’Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat, la segona edició del “Fes-te de Lletres”, una jornada festiva d’activitats al voltant de la literatura, organitzada per la plataforma Nou Barris Literari. Aquest és un col·lectiu constituït per veïns i veïnes i representants de diferents entitats i espais culturals (Casal de Barri de la Prosperitat, Biblioteca de la Trinitat Nova, Casal de Barri “La Cosa Nostra”, Casal de barri de Verdum i Casal de Barri de Porta) i grups literaris del districte que, mitjançant una sèrie d’iniciatives, es treballa de forma altruista per a la difusió i dinamització de la literatura a Nou Barris.

Tant al Casal de Barri de la Prosperitat com als voltants de la plaça es van acollir entrevistes, activitats familiars, una fira literària, música, poesia i un nou Poetry Slam (competició de poesia). Igual que en l’edició de l’any passat, es mantingué l’aposta per donar espai als autors i autores i als projectes culturals vinculats a Nou Barris. La jornada va combinar converses amb escriptors i escriptores, així com activitats obertes per a totes les edats.

Per aquest motiu l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar entre les 11.00 h i les 17.00 h amb una parada ubicada a la mateixa plaça d’Ángel Pestaña, davant el Casal de Barri de la Prosperitat, tot exposant les publicacions de l’entitat (llibres, revistes i butlletins) que, a més, estaven a la venda. Diversos companys i companyes que assíduament col·laboren en l’entitat, com ara l'Arnaldo Gil, el Jordi Sànchez i el Pere Jarque, estigueren a la taula atenent al públic, venent i informant de qui som, què oferim i quines activitats fem.

La fira va comptar amb la presència d'una dotzena de parades, entre les quals mereix destacar, per exemple, la Biblioteca José Bretones (a la Trinitat Nova), la  Comissió de Memòria i Patrimoni de l’Associació Veïnal de la Prosperitat, el Casal de Barri de la Prosperitat, l’associació Acció Perifèrica, l’associació cultural Matissos al (Turó de la Peira) i el grup d’escriptura Vici Solitari (vinculat al Casal 3 Voltes Rebel).

A les 16.45 h de la tarda l’Arxiu va fer un homenatge al Romancer de Nou Barris, una recopilació de poesies, cançons, auques, versots i sardanes, enquadernades pel company Arnaldo Gil, i que va passar a l’anonimat, fins que es va rescatar a  principis  del 2024,  gràcies  al també company Antoni  Garcia  Iranzo, el qual s’engrescà en el projecte de la seva recuperació, així com en què s’aprofités per posar música en alguns dels escrits. 

L’obra, que conté poemes, auques, cançons i romanços, recull  tot  un  folklore popular que corre perill de desaparèixer i que pot passar a engroixir el fons documental de l’entitat.