dimarts, 5 de juliol del 2011

Salvem el XALET. Carta del Dr. Clusa a la Sra. Irma Rognoni


Sra. Irma Rognoni
Regidora del Districte Municipal de Nou Barris 
Benvolguda Sra.,
He tingut notícia i he rebut informació relacionada amb un eventual  enderroc del pavellonet, conegut com el Xalet, ubicat al que havia estat departament de dones del manicomi de Sant Andreu, posteriorment denominat Institut Mental de la Santa Creu, en una part del que resta de l’edifici del qual s’ha instalat la seu del districte.
Reconeixent l’escaç valor arquitectónic de l’esmentat Xalet, considero que raons lligades a la memória histórica del que ha representat dins del procés d’impugnació de l’asil manicomial al nostre pais, haurian de portar a fer tot el possible per la seva restauració i reconversió.
La meva posició, de ben segur compartida per molts altres professionals de la salut mental, deriva de la meva antiga i llarga vinculació a la institució de la Santa Creu i Sant Pau. En efecte, durant més de quaranta anys, des dels meus inicis professionals, vaig estar vinculat a l’assistència prestada als internats-malalts mentals-usuaris amb trastorns mentals (segons les diferents denominacions de l’época i l’evolució en la concepció de la seva atenció). Tot i no aceptar, des del punt de vista asistencial, la totalitat del projecte de desmantellament de l’Institut Mental acordat al seu dia per les diferents administracions responsables, vaig formar part de l’equip de professionals que va responsabilitzar-se de les funcions assistencials dels malalts afectats pels trasllats a altres centres psiquiàtrics i vaig acabar asumint responsabilitats com director dels recursos alternatius que se’n van derivar (Centre de Dia Dr. Pi i Molist, Pisos Assistits i Club).
Doncs bé, durant tot el procés d’impugnació de l’estructura totalitària de l’antic manicomi, que en la nostra particular conjuntura histórica va implicar la incorporació al moviment de lluita contra el franquisme, el Xalet construit per acollir una internada adinerada (representant per tant del tracte discriminatori individual i socialment del malalt mental), va constituir-se en l’espai  on nasqué i s’experimentà una nova comunitat terapéutica, s’elaboraran els nous programes assistencials i s’organitzava la resistència als intents de contrareforma .
Amb el temps hem comprovat la importància que,  per la provisió d’una centralitat urbanística que ajudés a donar cohesió i unifiqués el Districte, ha representat l’operació Institut Mental. Entenc també les eventuals necessitats de restauració i reforma de les dependències actuals del recinte on està ubicada la seu de l’Ajuntament, peró tanmateix trovaria greu que, novament!, es portesin a terme sense respecte al que se li deu a l’antiga institució i, dins d’ella, al Xalet, des del qual tantes intervencions humanitzadores del tracte als malalts mentals han estat posibles i el qual merexeria restar com espai memorial i de documentació sobre la Salut Mental al districte i la ciutat.
Resta atentament a la seva consideració i la saluda atentament,
Josep Clusa
President de la Fundació Congrés Català de Salut Mental

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada