Arribats els anys trenta del segle passat, el territori de l'actual Nou Barris es trobava integrat dins la dinàmica de creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de Barcelona. El sector de Santa Eulàlia de Vilapicina va tenir major tradició urbanística, econòmica i social i un major creixement en xifres absolutes, però més lent. La població el 1931 era de 10.812 habitants i la densitat de 51,09 habitants per hectàrea. El món rural es trobava en clar retrocés i ja no era capaç de proveir a tota la població ni de crear llocs de treball. En canvi, el sector industrial era important no només pels tallers ferroviaris de la companyia del Nord i d'algunes bòbiles i pedreres, sinó també per la presència de diversos tallers especialment en el sector de Santa Eulàlia de Vilapicina. Malgrat tota aquesta evolució, el territori encara era un nucli mal comunicat amb la resta de Barcelona i especialment mancat dels serveis bàsics (escolars, comercials, sanitaris i culturals). Això implicava que la majoria de la població havia de desplaçar forçosament cap als barris veïns per proveir o satisfer les seves necessitats.
En aquesta imatge s'observa el passeig de Maragall vist des del barri del Guinardó. Al fons, es poden apreciar els barris de Sant Andreu de Palomar, de Santa Eulàlia de Vilapicina i dels Indians, la masia de Torre Llobeta i les cotxeres del tramvia d'Horta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada