El passat dissabte dia 10 a les 18.00 h va tenir lloc una passejada de barri per les masies existents i desaparegudes compreses dins del nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina. L'activitat, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, tingué com a principals objectius defensar el patrimoni històric i arquitectònic en perill de desaparició, descobrir nous aspctes inèdits de la història de Nou Barris i recordar aquelles masies actualment desaparegudes. El punt de trobada va ser a la plaça Major de Nou Barris, davant la Seu del Districte, antic edifici del Mental. Allà es va aprofitar per repartir el número 128 del butlletí "Petit Arxiu" on cada exemplar es va oferir degudament precintat amb bosses prèviament desinfectades. En aquest sentit es van adoptar totes les mesures protocolàries corresponents, ja que l'ús de la mascareta era obligatori, calia respectar una mínima distància de seguretat entre el públic així com la limitació del nombre d'assistents per evitar massificacions. Les explicacions van anar a càrrec dels companys Arnaldo Gil, Montse Argente i Jordi Sànchez.
La passejada es va emmarcar dins les Jornades Europees de Patrimoni. Aquesta és una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la que participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic.
Al mateix punt de sortida es va parlar sobre l'antic Institut Mental de la Santa Creu, construït entre 1885 i 1916 per iniciativa del doctor Emili Pi i Molist i que va funcionar fins el 1987. Malgrat que no és una masia es va voler remarcar igualment la importància tant de l'edifici com de la seva història. Mereix esmentar que en anteriors edicions de les Jornades Europees de Patrimoni s'havien efectuat visites al seu interior. Travessant dins l'edifici pel seu pati es va sortir a l'altra banda, al carrer de Lorena, fins arribar a la masia de Ca n'Amell Gran, erròniament coneguda com a Ca n'Ensenya o Masia de la Guineueta i que, com a mínim, és documentada des del 1636. Actualment és un centre cívic.
Allà es va fer referència a la desapareguda masia de Ca n'Ensenya o Ca n'Amell Xic, ubicada on ara hi ha al carrer del Marne i enderrocada el 1967. Des del 2003 hi ha una plaça que la recorda.
Continuant pel parc central de Nou Barris es va arribar fins a la masia de Can Carreras, també coneguda com a Torre sala o Mas Sala. Al segle XX va passar a mans de Lluís Guerro i Casas, conegut fabricant de paper. Des dels anys 90 que fou expropiada per l'Ajuntament de Barcelona i, actualment, resta pendent de reforma per fer-hi un centre cultural. Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris s'ha reclamat la seva protecció, rehabilitació i conservació.
A l'altra banda del parc, tot creuant el passeig d'Urrútia, al barri de Can Peguera, hi havia la masia de Can Peguera, enderrocada el 1954. El seu nom va donar lloc a un barri de cases barates erigit entre 1929 i 1930 gràcies a la venda dels terrenys per construir-lo.
Caminant barri avall pel carrer d'Aneto es va arribar al nucli històric de Santa Eulàlia de Vilapicina. Allà sobreviu la masia de Can Basté, des del 1995 un centre cívic. Destaca el pont que travessa sobre el carrer de Pere d'Artés i que comunica amb l'església.
Dues masies es trobaven ben a prop: Can Pisaca o Can Piqué i la Granja Sabadell, ambdues desaparegudes. La primera està documentada des del 1714 de la família Piqué, la qual donà nom al torrent que actualment existeix com a carrer. S'enderrocà el 1968. Actualment l'Arxiu reivindica que el passatge de Pisaca recuperi el seu nom original. La segona va destacar per una important mina d'aigua. Propietaris destacats foren Josep Anton Martí i Cortés, Ambrosio de Doz i de Muñoz, Antoni Ribó i Balmes, Joaquim Ribó i Nadal, els socis Josep Mestres i Freixa i Pere Oliva i Amat i Jaume Oliva i Serra.
Creuant el passeig de Fabra i Puig i seguint pels carrers del baró d'Esponellà i Joan Alcover s'arribà on antuvi hi hagué la Torre dels Anglesos. Es diu que la masia contenia una torre de guaita o de defensa. La finca tenia una mina d'aigua, un pou i extensos camps de conreus. Des del 1875 va acollir una tintoreria coneguda com El Tint. Fou enderrocada a principis dels anys 80 per construir l'institut Barcelona-Congrés i el pavelló poliesportiu Virrei Amat.
Creuant l'avinguda dels Quinze s'arribà a la plaça del Virrei Amat, indret on hi hagué la masia de Can Sitjà, també coneguda com Casa dels set Balcons o Col·legi de la Bona Vida. Va ser punt de trobada de l'alta noblesa barcelonina. Allà va passar estances Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. Als anys 60 va ser venuda a La Caixa, la qual la va enderrocar tot i l'oposició veïnal i, al seu lloc, va erigir un gratacels de vivendes.
Creuant el passeig de Fabra i Puig i pels carrers de Santanyi fins a la placeta del petit Príncep s'arribà al punt on existí Can Solà, ubicada en un tram on antuvi existí el camí de Santa Eulàlia. La masia, documentada al segle XVI donà nom al torrent de Can Solà i destacà també per la seva mina d'aigua. Una hereva del mas, Josepa Solà i Fatjó, va regalar el 1885 uns terrenys per poder construir l'església nova de Santa Eulàlia de Vilapicina. Es desconeix quan fou enderrocada.
Pel carrer d'Alella avall fins a la cantonada del carrer de Santapau es va fer aturada a l'indret on va existir la Torre del Molí de Vent, una de les masies més desconegudes. La seva heretat, del 1860, es va formar a partir d'una fica anomenada El Camp del Torrent i d'una segregació de Can Garrigó. El 1863 es va construir un molí de vent. Fou enderrocada als anys 50.
Sortint al carrer de Piferrer s'arribà a la masia de Can verdaguer, convertit en un centre cívic el 2013. L'edifici és del segle XVI i va mantindre l'activitat agrícola fins el 1987. Anys després, el 2006, la va comprar l'Ajuntament de Barcelona.
Finalment, uns metres més enllà, creuant el carrer del Pintor Alsamora, a l'avinguda de Río de Janeiro hi ha la masia de Can Valent, actualment en un lamentable estat de conservació, d'aquí que l'Arxiu fa anys que va engegar una campanya per a la seva recuperació i conservació. La seva història és força antiga, podent-nos remuntar fins a 700 anys enrere, quan la masia era una torre de defensa. Tradicionalment fou coneguda com a Torre Morgadès. Des del 1932 es cultivaven flors. Amb la mort del seu darrer propietari, Sebastià padró, fou venuda a la constructora Sala i Amat fins que el 1985 l'expropià l'Ajuntament de Barcelona. Tot i les intencions d'enderrocar-la o d'atorgar-li usos funeraris, el veïnat la reivindica com a equipament cultural per al barri de Porta.
Acabada la passejada es va fer el comiat del grup tot agraint als assistents la seva presència (malgrat les inclemències del temps) i fent un avançament de quines serien les properes activitats previstes. El públic, per la seva part, va mostrar la seva satisfacció per la qualitat de la passejada, que també ha estat enregistrada i publicada al grup de Facebook de l'Arxiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada