El passat dimecres dia 7 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la conferència que portava per títol "Nou Barris a la Segona República". L'acte, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, es va fer, com ara és habitual, sota les mesures de seguretat exigides amb motiu de la pandèmia de Covid-19. Alhora també es va emetre en directe des del grup de Facebook de l'entitat, on de manera virtual ho van poder veure altres persones que no tingueren l'oportunitat de fer-ho de manera presencial.
La presentació va anar a càrrec del company i president de l'Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz, el qual va fer referència a què enguany es commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, alhora que va agrair a tota la gent que seguia l'activitat, tant de manera presencial com telemàtica. La conferència, acompanyada d'un PowerPoint amb imatges de l'època per fer-la més amena, va anar a càrrec del soci de l'Arxiu Miquel-Antoni Roman i Pérez, que també és membre del grup d'ERC a Nou Barris i conseller de l'esmentat districte. La xerrada es va estructurar en quatre parts: context territorial, context demogràfic, context social i context polític.
La presentació va anar a càrrec del company i president de l'Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz, el qual va fer referència a què enguany es commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, alhora que va agrair a tota la gent que seguia l'activitat, tant de manera presencial com telemàtica. La conferència, acompanyada d'un PowerPoint amb imatges de l'època per fer-la més amena, va anar a càrrec del soci de l'Arxiu Miquel-Antoni Roman i Pérez, que també és membre del grup d'ERC a Nou Barris i conseller de l'esmentat districte. La xerrada es va estructurar en quatre parts: context territorial, context demogràfic, context social i context polític.
Territorialment l'actual Nou Barris, al sector conegut com Els Afores, del Districte IX o de Sant Andreu, es trobava integrat dins la dinàmica de creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de Barcelona. Es podia establir una divisió en dos grans sectors ja amb símptomes de consolidació urbanística: el barri número 12 o de Santa Eulàlia de Vilapicina i el barri número 13 o de les Roquetes. El primer d'ells agrupava les barriades de Vilapicina, Can Peguera i Porta, i tenia major tradició urbanística, econòmica i social així com un major creixement en xifres absolutes, encara que més lent. Les Roquetes, per la seva banda, agrupava les barriades de Verdum, Charlot i la Prosperitat. A diferència de l'anterior, el creixement demogràfic i urbanístic va ser més accelerat i desordenat.
Demogràficament va ser un context on bona part de la població era gent provinent d'arreu d'Espanya i que van venir a Catalunya durant els anys vint del passat segle a treballar en les obres del metro, en obres públiques de la ciutat i en la construcció dels pavellons de l'Exposició Internacional de 1929. En la seva arribada a Barcelona, els emigrats anaven a una casa de lloguer o d'un familiar i, quan assolien certa estabilitat econòmica adquirien un petit terreny al territori de Nou Barris per construïr-se una casa.
En l'àmbit educatiu, la manca de centres públics escolars va motivar la inauguració de dues escoles: el Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos (1932) i el Col·legi Nacional Roquetes (1933). Socialment la població va desenvolupar un notable caràcter associatiu, i fruit d'això va ser la creació d'entitats veïnals, lúdiques, culturals i esportives. En l'aspecte econòmic, la majoria dels seus habitants eren de classe obrera i treballaven en el sector industrial.
Durant aquells anys, però, es van produir alguns episodis de violència, com ara l'assassinat del botxí de Barcelona el 9 de febrer de 1935 a la bodega Montferri, les detencions arran dels fets d'octubre de 1934 i les detencions d'anarquistes al 1935 al barri de Can Peguera, el segon nucli de més concentració anarcosindicalista de Catalunya.
Políticament i a nivell electoral els partits d'esquerres van ser els qui sempre van obtenir la majoria de vots, tant en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 com en les autonòmiques de 1933 i les generals celebrades el febrer de 1936. Al territori de l'actual Nou Barris havien seus de partits polítics que reflectien l'existència d'un moviment social. Per part d'ERC existiren el Casal Català Republicà de Roquetes, el Centre Republicà Federal de la Prosperitat, el Centre Català Republicà de Verdum, l'Ateneu Català Republicà d'Horta i Santa Eulàlia i l'Avenç Obrer Català de Sant Andreu. I per part dels anomenats Radicals havien les seus del Círcol Republicà dels Afores de Sant Andreu i del Centre Republicà Radical dels Afores de Sant Andreu. Pel que feia al jovent d'ERC, disposaven del casal de la Joventut d'Esquerra Republicana d'Horta, que també agrupava Santa Eulàlia de Vilapicina. Igualment les dones tingueren un paper destacat en els partits polítics com a militants, alhora que podien ésser escollides com a regidores municipals i de districte.
Pel que fa a personatges populars, algunes persones destacades veïnes d'aquells barris van ser, entre d'altres, Josep Salat (botiguer), Joan Cordomí (metge), Salvador Alloza (carter) i Joan Ribas (mestre).
Acabada la conferència es va fer torn de precs i preguntes, on el públic assistent tingué l'oportunitat de preguntar, fer aportacions personals i expressar la seva opinió. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment. Per saber-ne amb més detall sobre aquest període històric recomanem la gravació que s'ha fet de la conferència, la qual es pot visualitzar i escoltar al grup de Facebook de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada