Mai no ens agrada haver de publicar entrades al blog relatives a tristes i males noticies, però malauradament cal fer-ho quan aquestes coses passen. Ens hem assabentat del recent traspàs el passat dijous dia 12 del nostre estimat company i col·laborador Antonio Pascual Galiana. Tenia 83 anys d'edat.
Nascut el 1942 a Callosa d'en Sarrià (Alacant), una vegada va emigrar cap a Barcelona des de ben jove, va treballar en un torn, tot adquirint experiència en aparells mecànics. També va arribar a tenir una botiga de vídeo al Turó de la Peira. Vivia al numero 9 del carrer del Pla de Fornells, al barri le Les Roquetes, ben a prop de la seu de l'Arxiu.
L'any 2012 va començar a col·laborar assíduament a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. La seva especialitat va ser arxivar els llibres de la biblioteca de l'entitat. Des d'un bon principi es va avenir amb tothom. També participava sovint en les activitats. A les presentacions de llibres i d'exposicions i a les Històries de Cafè sovint acostumava a aportar el seu testimoni personal. A més, li agradava molt caminar, doncs no es perdia les passejades de barri ni les rutes per Collserola.
En el procés d'elaboració del llibre "L'abans Barcelona Nou Barris" va accedir de bon grat, com un veí veterà més del districte, a prestar fotografies antigues personals de valor històric per il·lustrar l'obra.
A la revista "L'Arxiu" va deixar la seva empremta publicant en dues ocasions: al número 72 (juliol del 2017) l'article "El torno mecánico" i al número 73 (desembre del 2017) l'article "Las roscas", on va demostrar, una vegada més, els seus coneixements en la seva especialitat professional.
El 21 de juliol de 2022, coincidint amb la presentació del número 82 de la revista "L'Arxiu", va rebre un càlid homenatge en agraïment a tota la feina feta durant tota una dècada de col·laboració a l'Arxiu. Es va projectar un vídeo on les persones que col·laboren assíduament a l'entitat li van dedicar unes breus paraules. Després se li va fer lliurament d'una tablet Lenovo carregada amb el video i les fotografies del mateix Antonio que van aportar companys i companyes, així com un PDA amb el seu rostre a la portada, obra del company Arnaldo Gil. L'Antonio, molt content, va parlar al públic assistent tot donant les gràcies per aquest especial reconeixement.
I què més podríem dir d'ell? Doncs moltes coses, la veritat. Nosaltres el recordarem com un home bo, amable, senzill, humil, cordial i afectuós amb tothom. De tarannà molt tranquil i sempre amb un somriure a la cara. Li encantava explicar mil i una històries a tothom, ens ensenyava fotos i gaudia explicant què llesta era seva neta i quant en sabia sobre aviació el seu fill resident a Mallorca. I és clar, no se'ns pot oblidar que sempre ens regalava un caramelet de menta.
L'Antonio ja forma part ineludible de la història de l'Arxiu. Gràcies per tot, fins sempre i per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada