Visites als espais ocults de Nou Barris

Entre el 16 i el 25 de febrer l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar a les activitats de l'Open Barri d'hivern a Nou Barris que són conegudes com a Espais Ocults. Per als qui ho desconeguin, aquestes activitats són unes visites guiades en aquells espais els quals, per les seves condicions d’ús, de seguretat, de conservació o bé de funcionament, no poden obrir-se durant el cap de setmana de portes obertes. Es tracta, en definitiva, d’espais que, habitualment, són inaccessibles al públic, però malgrat això tenen un gran interès històric, patrimonial o infraestructural. El projecte té l’objectiu de reivindicar el patrimoni menys visible mitjançant unes passejades dirigides per persones expertes en la matèria. S'ofereix una explicació detallada del context històric, arquitectònic i urbà de cada espai, amb una durada aproximada d’una hora i permeten fer una aproximació més profunda que no pas les visites de la resta d’espais de les portes obertes. Donades les circumstàncies aquests espais requereixen gestió prèvia d’accessos i un aforament limitat de públic, motiu pel qual les visites es programen en dies concrets i amb grups reduïts.

El dilluns 16 de febrer va tenir lloc una visita organitzada al Magatzem d’Art Públic, ubicat al Centre de Manteniment Urbà Josep Maria Serra i Martí, als números 41-47 de la Via Favència, al barri de Canyelles. Des del 1988, la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni fa servir dos dels espais de l’edifici, uns soterranis gestionats per Parcs i Jardins que sumen un total de 300 metres quadrats, per emmagatzemar totes les obres que han estat vandalitzades, pendents de restaurar o bé que, per motius diversos, no és possible de tornar a exposar-los a l’exterior. S’hi troben diferents elements, com ara escultures, elements arquitectònics, mobiliari d’època i material d’arxiu. Per exemple, actualment es conserven obres d’autors de renom com ara Frederic Marès, Josep Clarà, Pau Gargallo, Jaume Martrús i Xavier Corberó. També hi reposen figures amb un origen desconegut, ja que abans d’existir el magatzem estaven dispersos en altres espais de la ciutat. L’arquitecta i historiadora de l’art Marta Piera ha guiat les visites i ha revelat detalls d’algunes de les peces que descansen en aquest espai, tot un refugi de la memòria urbana. Entre el públic assistent estigueren presents algunes persones col·laboradores i sòcies de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Per aquelles persones que s'ho van perdre tingueren una segona oportunitat el dilluns dia 23.

El dimecres 18 de febrer va tenir lloc a les 10.00 h, les 11.00 h, les 12.00 h i les 13.00 h unes visites guiades a l'Estació Distribuïdora de la Trinitat, d'Aigües Ter Llobregat (ATL) a càrrec dels empleats de les instal·lacions. Inagurada el 7 de febrer de 1973, entre l'actual Ateneu Popular de 9 Barris i la desapareguda escola Sant Josep Oriol, té per funció repartir, regular i lliurar l'aigua procedent de l'Estació de Tractament d'Aigua Potable del riu Ter. Consta de dues centrals subterrànies de turbinat, una càmera de bombes, tres nivells de dipòsits de regulació, 400 metres de galeries que uneixen els seus diferents elements funcionals, així com les canonades corresponents DN 600 a DN 1600. El cabal nominal d'entrada és de 8 m3/seg. Els dipòsits connecten directament amb el pis de Cota 130. Quatre turbines aprofiten l'energia que produeix l'aigua al baixar els pisos de cotes 100 i 70. L'energia generada alimenta l'estació d'impulsió a una cota 200 i en connexió amb la xarxa exterior es compensen els superàvits o dèficits produïts. Sis obturadores de disc garanteixen l'abastament en cas que les turbines es trobin fora de servei. La seva entrada en servei va comportar el tancament de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova i de la Trinitat Vella el 30 de març de  1989. Actualment és el punt de sortida de la connexió del riu Ter amb el riu Llobregat mitjançant un túnel sota la falda de Collserola que comunica amb el dipòsit de la Fontsanta, a Sant Just Desvern, des de l'any 2011. Des d'aleshores distribueix aigua a 120 municipis de 9 comarques de la Regió Metropolitana, incloent Barcelona. Subministra aigua a més de 5 milions d'habitants.

El dissabte 21 de febrer a les 10.00h, les 11.00 h, les 12.00 h, 13.00 h, 16.00 h i 17.00 h van tenir lloc unes visites guiades per descobrir el Pont dels Tres Ulls. Le explicacions anaren a càrrec del company Marc Munell. La ruta va resseguir el tram per on passava la galeria subterrània construïda amb la finalitat d’acollir les canonades que haurien transportat aigua des del dipòsit d’aigües de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova fins a Vallcarca, per a després portar-la fins a Barcelona. Aquest projecte, però, no es va acabar mai i les instal·lacions construïdes van quedar abandonades, entre les quals destaquen el Pont dels Tres Ulls i dues seccions de la galeria esmentada, la qual fou seccionada durant unes obres que es van fer a la zona. Aquesta infraestructura és en realitat un aqüeducte que salvava un barranc de la serra pel qual circulava el torrent de Calau. Constava de tres ulls de bou que permetien la circulació d’aigua. Formava part de l'anomenat Aqüeducte Alt de Montcada, iniciat l'any 1891 però que per diversos problemes mai no es va finalitzar. El pont es convertí en una icona de la Trinitat Nova fins els anys 70 del passat segle en què fou enterrat per les runes que allà s'hi abocaven. Existeix un projecte per desenterrar-lo i rehabilitar-lo, a més de condicionar els entorns, per bé que actualment les obres estan aturades.

Aquest mateix dia va haver una visita guiada a les 10.00 h i a les 12.00 h als aqüeductes i al barri de la Ciutat Meridiana. Les explicacions van anar a càrrec de la companya Montse Argente i del company Jordi Sànchez. Actualment a Ciutat Meridiana es poden observar dos trams de l'aqüeducte del Baix Vallès. Projectat per l’empresari Andreu Marí i finançat pel banquer Manel Girona, conduïa més de 1.700 m³ d’aigua diaris des de les rieres del Ripoll i Caldes fins a Barcelona, tot aprofitant les carenes de la serra i salvant les rieres amb ponts com els que encara podem veure al torrent de Tapioles. Va funcionar entre 1881 i els anys seixanta del passat segle. Des de Barberà del Vallès i a través de Cerdanyola del Vallès per Sant Iscle de les Feixes, arriba a Barcelona tot travessant per mitjà de dos aqüeductes al barri de Ciutat Meridiana (com ja hem dit) i de tres aqüeductes al barri de Torre Baró, tots ells actualment visibles i en bon estat de conservació. També es conserva un tros endinsat parcialment en un edifici d'habitatges, al torrent de Can Quintana. Finalitza al barri del Guinardó, al parc de les Aigües. La passejada es va perllongar fins a la Ciutat Meridiana, ubicat a la zona de rieres de la Font Muguera. Es va construir a partir de 1963 per un grup promotor dins el qual hi havia Joan Antoni Samaranch, en una zona de conreu on s'havia previst de construir un cementiri descartat per la humitat extrema del lloc. S'hi va implantar un conjunt de grans blocs d'habitatges sense els equipaments més bàsics i sense cap mena de serveis urbans. Les lluïtes veïnals van permetre aconseguir equipaments educatius i sanitaris, la biblioteca i l'arribada del metro.

I el diumenge 22 de febrer a les 10.00h, les 11.00 h, les 12.00 h, 13.00 h, 16.00 h i 17.00 h van tenir lloc unes visites guiades a les cases dels passatges de l'Arquitecte Millàs i de Santa Eulàlia. Les explicacions van anar a càrrec de la companya Montse Argente i del company Jordi Sànchez, el qual resideix al carrer de Pardo en una de les cases del conjunt del passatge de Santa Eulàlia. És per aquest motiu que va tenir el detall d'obrir les portes de casa seva perquè el públic assistent pugués contemplar les característiques d'aquests habitatges.

El conjunt de 36 cases (18 a l'interior) del passatge de l'Arquitecte Millàs, entre els carrers d'Escòcia, Malgrat, Santapau i la Jota, es va erigir entre 1925 i 1928 sobre terrenys de Can Garrigó per iniciativa de la Cooperativa d'Empleats de Tramvies de Barcelona. Són obra de l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, que dóna nom al passatge. L'altra conjunt, el del passatge de Santa Eulàlia, també erigit sobre terrenys de Can Garrigó, va ser iniciativa de Santiago Codina i Casas, fill d'Elisa Casas Carbó, germana del pintor Ramon Casas Carbó. Obra de l'arquitecte Josep Maria Ros i Vila, es va erigir entre 1928 i 1931 a l'illa compresa entre els carrers de Pardo, Riera d'Horta, Antoni Costa i Escòcia. El passatge rebé el nom de Santa Eulàlia pel barri on es va construir. Ambdós passatges, després de lluïtes veïnals, han quedat desafectats i actualment es troben catalogats com a patrimoni arquitectònic.