Andrés Naya, icona de les lluites veïnals

Ens arriba la trista noticia del traspàs de l’Andrés Naya Cabrero, als 80 anys d’edat, el passat dimarts dia 6, després d’una llarga malaltia. Malgrat que la gent més propera sabia com es trobava, en part no ens deixa de sorprendre, doncs recentment el passat dimarts dia 29 de setembre va presentar al Casal de Barrri de la Prosperitat els seus dos darrers llibres: “La Prosperitat. Una lucha constante” i “La Prosperitat a Cops!! Inventario vecinal muy personal (1970-2020)”. Nascut a Osca el 1946 era el gran de sis germans. Va estudiar Magisteri, per bé que mai no va exercir. El 1974 arribà a Barcelona, al barri de la Prosperitat on, des d’aleshores, va residir i es va involucrar en els moviments veïnals. El motiu va ser per amor. La seva parella, la Lourdes Ponce, més coneguda com a "Pitusa", va aconseguir a la capital catalana una plaça per treballar a la Telefónica. I ell, doncs, la va seguir. Ella també ha estat (i continúa essent) activista veïnal, com la seva filla en comú, la Clara. Ell va treballar al Banco Hispanoamericano.

Al 1974 va participar en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, acció en la qual la gent sortia dels bars a aplaudir-los, tal i com ell mateix va explicar. El 1977 va ingressar a la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Nou Barris i a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), on arribà a ostentar el càrrec de vicepresident. L’octubre de 1991 va fundar, dirigir i coordinar la revista “Carrer”, impulsada per la FAVB amb l'objectiu de substituir l'antic butlletí intern “FAVB informa”. Entre les seves lluites a la Prosperitat cal destacar la reivindicació de xarxes de clavegueram, l'asfaltat de carrers, l'enllumenat públic, la instal·lació dels primers semàfors per evitar atropellaments, així com la reclamació de zones verdes, ambulatoris i escoles. També va recolzar la vaga de treballadores i treballadors de la fàbrica Harry Walker. En altres barris va lluitar contra l’especulació immobiliària, es va implicar en la Plataforma Pro-metro a Nou Barris, va coordinar una insurrecció ciutadana contra l’encariment desmesurat dels rebuts de l’aigua, va visibilitzar la crisi de l’aluminosi i va lluitar per la creació i autogestió comunitària d’espais públics.

Els vincles amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han estat molt grans. Va participar en diverses de les activitats programades, especialment en les col·aboracions fetes amb les associacions i entitats de la Prosperitat de cara a organitzar passejades de barri, conferències sobre història i presentacions de llibres, exposicions i butlletins. Va fer, a més, una gran donació tant de documentació com de fotografies que esdevingué una aportació molt rica i interessant de material força inèdit. Alhora sovint va consultar el nostre fons documental de cara a elaborar els seus llibres i articles, alguns d’ells publicats a la revista “L’Arxiu”. El 2008, amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’entitat, va ser un dels membres de la taula que va dirigir unes paraules al públic assistent. I gràcies al seu suport incondicional, juntament amb altres veïns i veïnes i entitats, va ser possible el trasllat el 2011 a l’Espai Via Favència. Pel que fa a publicacions, va ser un dels membres del Consell Assessor del llibre “L’abans Barcelona Nou Barris” publicat el 2014 i prologuista del llibre “Así era Nou Barris”. El 2016 va ser un dels presentadors del llibre “La Transición en Nou Barris” i el 2023 del llibre “Cròniques del fang”.

Home cordial, obert, hospitalari, generós, inquiet i sempre actiu fins el darrer alè de la seva vida, sempre va insistir a afirmar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó més aviat gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, sempre defensà que les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. Per a ell, Barcelona no tindria res a veure amb allò que és sense les victòries que van aconseguir les associacions de veïns i veïnes.

La història del moviment associatiu barceloní no es podria explicar sense la figura ineludible de l’Andrés Naya. El seu llegat deixarà per sempre empremta als barris i a les noves generacions d’activistes que hagin après de tot el què ell va saber ensenyar. Que la memòria no sigui nostàlgia, sinó justicia.

Fotos: AHRNB, AMDNB, Pérez de Rozas.