EL PATRIMONI DE NOU BARRIS

La defensa del patrimoni històric de Nou Barris és una de les línies d’actuació de l’Arxiu. Considerem que la conservació d’aquells elements de les barriades, arquitectònics o no, contribueix a recuperar les arrels i són signes d’identitat de la col·lectivitat. L’any 1993, amb motiu del 10è aniversari de l’Arxiu, es va realitzar l’exposició Identitats, sobre l’estat del patrimoni i propostes de conservació.

Coincidint amb l’exposició es va publicar el Manifest de l’Arxiu, el punt 8è del qual diu així: “El patrimoni històric i cultural ha d’incloure també les construccions més representatives dels diferents períodes i transformacions que ha sofert el territori que avui és Nou Barris. Tampoc en aquest cas no es poden imposar models uniformadors i monolítics externs que no tinguin en compte que l’especificitat i el valor del patrimoni històric s’han d’establir en relació a la història pròpia del districte. La conservació del patrimoni no pot reduir-se a la concepció “turística” o de tresor arcaic sinó que ha de basar-se en la integració a les barriades donant-li un ús social que correspongui a les seves necessitats”.

L’Arxiu també ha intervingut amb propostes concretes o peticions d’intervenció, com la conservació del Castell de Torre Baró, el Mental, la Companyia d’Aigües de la Trinitat, l’aqüeducte de l’aparcament del Parc de la Guineueta, etc. Si bé s’han recuperat algunes edificacions (Can Basté, el Mental, l’església de la Guineueta), hi ha altres casos que actualment presenten un greu estat de deteriorament, com el Castell de Torre Baró, la Companyia d’Aigües i, especialment, el cas emblemàtic i crònic de la masia de Can Valent. Fa pocs anys es va enderrocar el Mirador Apolo i la part més antiga de Ca n’Ensenya per tal de rehabilitar la més nova, en actuacions que no han tingut en compte cap criteri de conservació. També hi ha hagut l’amenaça de construir la presó a Can Masdéu, idea que, de moment, dorm en algun calaix de l’Administració.

El nou Catàleg d’Edificis Històrics que elabora l’Ajuntament de Barcelona inclou força construccions de Nou Barris, la qual cosa és un element positiu en relació a l’anterior, que només en contenia quatre. No obstant, els classifica amb uns criteris més flexibles i versàtils, raó per la qual caldrà fer-ne un seguiment des de l’Arxiu.


Manifest de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris 
L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris fa públic aquest manifest en defensa de la història dels barris.
1.   En un territori que formava part de l’antic districte de Sant Andreu, i al llarg d’aquest segle, especialment en els anys cinquanta, seixanta i setanta, s’han erigit les barriades que avui componen el districte de Nou Barris. Era un espai comú en la història i en els lligams amb Sant Andreu que ha resultat fragmentat i compartimentat físicament i urbanísticament.
2.   La integració entre les barriades, al districte i a la ciutat, també el districte com a nova unitat administrativa als barris, ve determinada per la millora de les condicions de vida en aquestes barriades en els aspectes urbanístics, socials, culturals, d’habitatge, de serveis, entre d’altres.
3.   L’impuls essencial en la millora d’aquestes condicions i, per tant, contra la marginació en els barris i dels barris ha estat configurat per la decidida voluntat i la lluita de veïns i entitats.
4.   Aquestes vivències dels veïns i del teixit associatiu, en primera instància pertanyents a àmbits personals o de petits grups, tenen una dimensió social i són patrimoni dels habitants de Nou Barris, que tenen el dret que siguin conservades ja que, posades en comú, constitueixen un element més del marc integrador.
5.   Els habitants de Nou Barris tenen el dret a conèixer la història col·lectiva que, com a fet cultural, és signe d’identitat i agent democratitzador i de canvi.
6.   És una història viva, per recent, vertiginosa, pels ritmes i la velocitat dels canvis, amb qüestions contradictòries encara per falta de perspectiva històrica, que per tant ha de poder combinar elements objectius i de crítica. Com a fet plural, compost també per diferents sensibilitats en origen, ha de comptar amb la garantia de la independència en la gestió dels documents i materials, A més, l’obtenció dels documents i material és un procés dinàmic que quedaria mort amb una gestió tancada i burocràtica.
7.   L’administració, en especial la local, ha de facilitar l’exercici d’aquests drets, dels quals els ciutadans són titulars primers i darrers.
8.   El patrimoni històric i cultural ha d’incloure també les construccions més representatives dels diferents períodes i transformacions que ha sofert el territori que avui forma Nou Barris. Tampoc en aquest cas no es poden imposar models uniformadors i monolítics externs que no tinguin en compte que l’especificitat i el valor del patrimoni històric s’han d’establir en relació a la història pròpia del districte. La conservació del patrimoni no pot reduir-se a una concepció “turística” o de tresor arcaic sinó que ha de basar-se en la integració a les barriades donant-li un ús social que correspongui a les seves necessitats.
9.  Dins d’aquest llegat hi ha la zona forestal de Collserola, amb funcions ecològiques i de lleure, de la qual s’ha de fomentar la conservació i ús racional.
L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, entitat independent i sense ànim de lucre que ofereix un servei al públic, es compromet a treballar pels objectius del manifest i fa una crida a entitats i veïns de Nou Barris per reunir les vivències i històries petites i parcials en una història comuna.