Andrés Naya, icona de les lluites veïnals

Ens arriba la trista noticia del traspàs de l’Andrés Naya Cabrero, als 80 anys d’edat, el passat dimarts dia 6, després d’una llarga malaltia. Malgrat que la gent més propera sabia com es trobava, en part no ens deixa de sorprendre, doncs recentment el passat dimarts dia 29 de setembre va presentar al Casal de Barrri de la Prosperitat els seus dos darrers llibres: “La Prosperitat. Una lucha constante” i “La Prosperitat a Cops!! Inventario vecinal muy personal (1970-2020)”. Nascut a Osca el 1946 era el gran de sis germans. Va estudiar Magisteri, per bé que mai no va exercir. El 1974 arribà a Barcelona, al barri de la Prosperitat on, des d’aleshores, va residir i es va involucrar en els moviments veïnals. El motiu va ser per amor. La seva parella, la Lourdes Ponce, més coneguda com a "Pitusa", va aconseguir a la capital catalana una plaça per treballar a la Telefónica. I ell, doncs, la va seguir. Ella també ha estat (i continúa essent) activista veïnal, com la seva filla en comú, la Clara. Ell va treballar al Banco Hispanoamericano.

Al 1974 va participar en una manifestació contra l'execució de Salvador Puig i Antich, a la Via Júlia, acció en la qual la gent sortia dels bars a aplaudir-los, tal i com ell mateix va explicar. El 1977 va ingressar a la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Nou Barris i a la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), on arribà a ostentar el càrrec de vicepresident. L’octubre de 1991 va fundar, dirigir i coordinar la revista “Carrer”, impulsada per la FAVB amb l'objectiu de substituir l'antic butlletí intern “FAVB informa”. Entre les seves lluites a la Prosperitat cal destacar la reivindicació de xarxes de clavegueram, l'asfaltat de carrers, l'enllumenat públic, la instal·lació dels primers semàfors per evitar atropellaments, així com la reclamació de zones verdes, ambulatoris i escoles. També va recolzar la vaga de treballadores i treballadors de la fàbrica Harry Walker. En altres barris va lluitar contra l’especulació immobiliària, es va implicar en la Plataforma Pro-metro a Nou Barris, va coordinar una insurrecció ciutadana contra l’encariment desmesurat dels rebuts de l’aigua, va visibilitzar la crisi de l’aluminosi i va lluitar per la creació i autogestió comunitària d’espais públics.

Els vincles amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris han estat molt grans. Va participar en diverses de les activitats programades, especialment en les col·aboracions fetes amb les associacions i entitats de la Prosperitat de cara a organitzar passejades de barri, conferències sobre història i presentacions de llibres, exposicions i butlletins. Va fer, a més, una gran donació tant de documentació com de fotografies que esdevingué una aportació molt rica i interessant de material força inèdit. Alhora sovint va consultar el nostre fons documental de cara a elaborar els seus llibres i articles, alguns d’ells publicats a la revista “L’Arxiu”. El 2008, amb motiu del 25è aniversari de la fundació de l’entitat, va ser un dels membres de la taula que va dirigir unes paraules al públic assistent. I gràcies al seu suport incondicional, juntament amb altres veïns i veïnes i entitats, va ser possible el trasllat el 2011 a l’Espai Via Favència. Pel que fa a publicacions, va ser un dels membres del Consell Assessor del llibre “L’abans Barcelona Nou Barris” publicat el 2014 i prologuista del llibre “Así era Nou Barris”. El 2016 va ser un dels presentadors del llibre “La Transición en Nou Barris” i el 2023 del llibre “Cròniques del fang”.

Home cordial, obert, hospitalari, generós, inquiet i sempre actiu fins el darrer alè de la seva vida, sempre va insistir a afirmar que l'actual democràcia de la què gaudim no ha estat en veritat un pacte polític o gràcies als pares de la Constitució, sinó més aviat gràcies als moviments veïnals i populars que es van oposar a la dictadura i van reclamar llibertat i drets humans. En aquest sentit, sempre defensà que les associacions veïnals marcaven les directrius a seguir, convertint-se en els paraigües de les multitudinàries manifestacions des del 1976, tot demanant ajuntaments democràtics i participatius. Per a ell, Barcelona no tindria res a veure amb allò que és sense les victòries que van aconseguir les associacions de veïns i veïnes.

La història del moviment associatiu barceloní no es podria explicar sense la figura ineludible de l’Andrés Naya. El seu llegat deixarà per sempre empremta als barris i a les noves generacions d’activistes que hagin après de tot el què ell va saber ensenyar. Que la memòria no sigui nostàlgia, sinó justicia.

Fotos: AHRNB, AMDNB, Pérez de Rozas.

L’Arxiu participa en la segona edició del “Fes-te de Lletres”

Iniciem un mes d’octubre passat per aigua (literalment) però que promet interessants activitats per a tothom. El passat dissabte dia 3, de les 11:00h del matí fins a les 20:00h del vespre va tenir lloc a la plaça d’Ángel Pestaña, al barri de la Prosperitat, la segona edició del “Fes-te de Lletres”, una jornada festiva d’activitats al voltant de la literatura, organitzada per la plataforma Nou Barris Literari. Aquest és un col·lectiu constituït per veïns i veïnes i representants de diferents entitats i espais culturals (Casal de Barri de la Prosperitat, Biblioteca de la Trinitat Nova, Casal de Barri “La Cosa Nostra”, Casal de barri de Verdum i Casal de Barri de Porta) i grups literaris del districte que, mitjançant una sèrie d’iniciatives, es treballa de forma altruista per a la difusió i dinamització de la literatura a Nou Barris.

Tant al Casal de Barri de la Prosperitat com als voltants de la plaça es van acollir entrevistes, activitats familiars, una fira literària, música, poesia i un nou Poetry Slam (competició de poesia). Igual que en l’edició de l’any passat, es mantingué l’aposta per donar espai als autors i autores i als projectes culturals vinculats a Nou Barris. La jornada va combinar converses amb escriptors i escriptores, així com activitats obertes per a totes les edats.

Per aquest motiu l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar entre les 11.00 h i les 17.00 h amb una parada ubicada a la mateixa plaça d’Ángel Pestaña, davant el Casal de Barri de la Prosperitat, tot exposant les publicacions de l’entitat (llibres, revistes i butlletins) que, a més, estaven a la venda. Diversos companys i companyes que assíduament col·laboren en l’entitat, com ara l'Arnaldo Gil, el Jordi Sànchez i el Pere Jarque, estigueren a la taula atenent al públic, venent i informant de qui som, què oferim i quines activitats fem.

La fira va comptar amb la presència d'una dotzena de parades, entre les quals mereix destacar, per exemple, la Biblioteca José Bretones (a la Trinitat Nova), la  Comissió de Memòria i Patrimoni de l’Associació Veïnal de la Prosperitat, el Casal de Barri de la Prosperitat, l’associació Acció Perifèrica, l’associació cultural Matissos al (Turó de la Peira) i el grup d’escriptura Vici Solitari (vinculat al Casal 3 Voltes Rebel).

A les 16.45 h de la tarda l’Arxiu va fer un homenatge al Romancer de Nou Barris, una recopilació de poesies, cançons, auques, versots i sardanes, enquadernades pel company Arnaldo Gil, i que va passar a l’anonimat, fins que es va rescatar a  principis  del 2024,  gràcies  al també company Antoni  Garcia  Iranzo, el qual s’engrescà en el projecte de la seva recuperació, així com en què s’aprofités per posar música en alguns dels escrits. 

L’obra, que conté poemes, auques, cançons i romanços, recull  tot  un  folklore popular que corre perill de desaparèixer i que pot passar a engroixir el fons documental de l’entitat.

Presentat a la seu de l'Arxiu el llibre "SOS Habitatge"

El passsat dilluns dia 28 a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l'Arxiu (Espai Via Favència) la presentació del llibre que porta per títol "SOS Habitatge. Anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal". La presentació anà a càrrec de la Lisa Marrani (de la Comissió d’Urbanisme de la FAVB) i el Jaume Artigues (de la Comissió d'Habitatge de la FAVB), ambdós arquitectes i coautors de l’estudi. En els seus parlaments van explicar al públic assistent el treball elaborat fins ara sobre habitatge protegit i especulació a Barcelona, amb dades específiques de Nou Barris.

La publicació acapara el període del 2016 al 2024 i inclou una recopilació de mapes elaborats per Voltes Cooperativa, que permeten visualitzar la distribució tant de l’habitatge protegit com de les operacions immobiliàries especulatives. L’estudi combina dades oficials procedents de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a més d'un treball de camp dut a terme amb les associacions veïnals. A més, identifica la manca d’una distribució equitativa d’habitatge protegit a tots els districtes, el dèficit d’habitatge assequible a les zones centrals, la pèrdua progressiva de la qualificació d’habitatges de protecció oficial dels existents i la incidència de les situacions de planejament urbanístic paralitzat en la producció d’habitatge assequible.

En l’estudi s’explica que Barcelona comptava amb un parc d’habitatges protegits inferior al 2% del total residencial, lluny de la mitjana europea del 15-20%, essent preocupant la pèrdua progressiva de vigència. D’aquesta manera es reflecteix un greu desequilibri territorial, doncs els districtes perifèrics concentren la major part d’habitatge protegit. A més, els casos detectats de promocions especulatives representen un 60% de tota l’oferta residencial. L’especulació es concentra sobretot en zones amb poca presència d’habitatge protegit, tot i que hi ha excepcions com ara Ciutat Vella i l’Eixample, on hi ha present un mercat de luxe en expansió que accentua la segregació social i accelera la gentrificació cap a la perifèria. Es corrobora també l’especial interès i predilecció de les promocions especulatives pels béns catalogats perquè queden exclosos de la modificació del Pla General Metropolità que obliga al 30% d’habitatge de protecció oficial en les operacions de gran rehabilitació.

Finalment en el llibre es formulen tot un conjunt de propostes, entre les quals destaquen crear una base de dades pública sobre l’oferta de l’habitatge tant públic com privat, eliminar els usos no residencials que segresten habitatge, eliminar privilegis fiscals de societats que incentivin l’especulació, recuperar el valor d’ús social de l’habitatge, impedir la substitució d’usos residencials en zones tensionades, garantir la perpetuïtat de l’habitatge protegit, reformar la Llei Montoro per eliminar el sostre de despesa i permetre les Administracions invertir en habitatge públic i incrementar substancialment el pressupost municipal, actualment només del 0,2% del PIB. Acabat l'acte, amb la presència d'una vintena de persones, l'Arxiu va adquirir un exemplar signat per l'autor i l'autora i que formarà part de la seva biblioteca.

Fotos: Lourdes Ferrando (AHRNB).

L'Arxiu participa en la 5a passejada per la barriada dels Indians

El passat dissabte dia 19 va tenir lloc la cinquena passejada històrica per la barriada dels Indians que, anualment, es celebra dins el marc de la seva Festa Major. El punt de trobada va ser a les 18.00 h a la plaça del Rom Cremat, entre els carrers de Jordi de Sant Jordi, Pinar del Río i Olesa. Com a guies van participar el Jordi Sànchez i Ruiz, company i col·laborador assidu de l'Arxiu, i el Ricard Sas i Filella, col·laborador de la Vocalia de Memòria Històrica de l'Associació de Veïns i Veïnes del Congrés-Indians, entitat de la qual també n'és soci. Enguany ambdós arxius històrics han decidit de tornar a participar novament de manera conjunta tant en la definició de la ruta com en l'elaboració del butlletí "Petit Arxiu", el qual per al veïnat dels Indians ha estat una excel·lent guia i base de suport. L'activitat ha estat possible gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes del Congrés-Indians i a la Comissió de Festes dels Indians.

Des de la plaça del Rom Cremat, l'itinerari va continuar pel carrer de Jordi de Sant Jordi, la plaça de les Havaneres, el carrer d'Olesa, la plaça i el passeig de de Maragall, el carrer de Santa Joaquima de Vedruna, el carrer de La Garrotxa, el carrer de l'Oblit, el passatge de Llívia, el carrer de Teodor Llorente, el carrer de La Garrotxa, el carrer de la Manigua, el carrer de Garcilaso, el carrer de les Acàcies, el carrer de Prats i Roqué i l'avinguda dels Quinze (metro "Maragall"). Al llarg d'aquest recorregut es van efectuar 12 parades: 1) Plaça del Rom Cremat; 2) Associació de Festes de l’Antic barri dels Indians; 3) Plaça de les Havaneres; 4) Carrer d’Olesa; 5) Plaça de Maragall; 6) Carrer de Santa Joaquima de Vedruna; 7) Parròquia de Santa Isabel d’Aragó i Sant Joaquim; 8) Mercat del Guinardó; 9) Can Vintró (ja desapareguda); 10) Carrer de la Garrotxa; 11) Can Sabadell (ja desapareguda); i 12) Urbanització de l’Empedrat de Moià.

Acabat l'itinerari, les persones assistents es van mostrar molt satisfetes. Aquesta ha estat la cinquena vegada que l'Arxiu col·labora en aquesta ruta que, any rere any, ha anat variant els recorreguts per donar a conèixer espais sovint desconeguts d'una barriada que fa anys lluita per reivindicar la seva història i la seva personalitat pròpies. Per als qui ho desconeguin, l'Arxiu Històric del Congrés-Indians forma part de l'Associació de Veïns del Congrés-Indians sota el nom de Vocalia de Memòria Històrica, i nasqué el 2015 amb el propòsit de recuperar, estudiar i difondre la memòria històrica de dues realitats ben distintes com són el Congrés i els Indians, alhora que vol defensar un patrimoni històric que, tot i existir, actualment l'Ajuntament de Barcelona no el té catalogat.

Nota: si voleu saber amb detall la història dels espais visitats en aquesta passejada podeu adquirir a la nostra entitat el número 165 del butlletí "Petit Arxiu" al preu de 2€.

Presentació a Can Basté del llibre "La puntada subversiva" i brodat col·lectiu

El passat divendres dia 18 a les 18.30 h va tenir lloc al Centre Cívic Can Basté la presentació del llibre "La puntada subversiva. El brodat i la creació de la feminitat", de Rozsika Parker. Publicat per primera vegada l’any 1984, és una obra on s'analitza com el brodat ha estat, al llarg dels segles, un instrument per construir un determinat ideal de feminitat i un espai de creativitat, expressió i resistència per a moltes dones. Des de l’edat mitjana fins al segle XX ens mostra com aquesta pràctica va ser progressivament separada de les belles arts i relegada a l’àmbit domèstic, fet que va contribuir a la seva desvalorització. També mostra com, per a moltes dones, el brodat va ser una manera de crear, de transmetre coneixements, de compartir experiències i de construir xarxes de solidaritat, revelant-se com a espai de memòria, d’expressió i, en molts casos, de resistència. La lectura convida, d'una banda, a mirar cada brodat com un document històric que parla de qui podia crear, de qui podia ser reconegut com a artista i de quins treballs quedaven invisibilitzats perquè es feien dins l’espai domèstic. 

D'una altra, reconeix el valor de sabers i treballs que durant molt de temps han estat menystinguts i ens convida a preguntar-nos quines altres formes de creació, de cura i de treball continuen avui sense el reconeixement merescut. En definitva, es pretén recordar que, darrere de cada puntada, hi ha una història, una experiència i una manera d’entendre el món que massa sovint ha quedat fora dels relats oficials de l’art i de la història. Obra clàssica de la història de l'art feminista, l'actual edició, del 2026, traduïda al castellà, està editada per Ediciones Akal, conté 320 pagines i consta d'un prefaci, una introducció i vuit capítols: 1) La creació de la feminitat; 2) L'etern femení; 3) Fertilitat, castedat i poder; 4) La domesticació de la costura; 5) Inculcar allò femení; 6) De nodrisses a mares; 7) La feminitat com a sentiment; i 8) Un art revolucionari per naturalesa?

Acabada la presentació, seguidament es va convidar a fer una creació tèxtil conjunta entre les persones assistents. Aquesta activitat va comptar amb el suport de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la qual va aportar el material fotogràfic per brodar. Acció participativa inspirada en el llibre, va tenir com a objectiu posar en valor els treballs manuals i les històries que no surten als relats oficials.

Fotos: Centre Cívic Can Basté.

Tornem a la feina amb una visita guiada a l'Arxiu

Després d'unes merescudes vacances d'estiu tornem a la feina. L'Arxiu torna a obrir les seves portes en el seu horari habitual i, a més, reprèn les seves activitats. I així ho ha fet, en el marc de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura. El passat dissabte dia 5 a les 12.30 h va tenir lloc a la nostra seu (Espai Via Favència) una visita guiada que, sota el títol "Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris: un arxiu històric creat i preservat per una associació veïnal, 1983-2026", va servir per donar a conèixer les nostres instal·lacions. Aquesta activitat ha format part del programa de visites de la 17a Conferència de l’European Association for Urban History (EAUH), que reflexiona sobre la història urbana i el paper de les ciutats en la construcció d’Europa.

Per als qui ho desconeguin aquesta associació va ser creada el 1989 amb el suport de la Unió Europea. El seu objectiu és proporcionar un fòrum multidisciplinari per a historiadors, geògrafs, sociòlegs, antropòlegs, historiadors de l'art i l'arquitectura, planificadors i altres estudiosos que treballin en diversos aspectes de la història urbana des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Cada dos anys, l'EAUH organitza una conferència internacional en què acadèmics europeus i no europeus discuteixen noves adreces al camp, duen a terme i estimulen la investigació comparada i inicien futurs projectes i publicacions col·laboratives.

El lema central d'aquest any és "Xarxes de ciutats a Europa i més enllà". Les xarxes urbanes han tingut un paper estratègicament important tant en el passat com en el present. Les ciutats i les connexions entre elles han estat tan influents (si no més) que els estats a la configuració d'Europa ia l'extensió de la seva influència més enllà del continent, especialment a través de les relacions colonials. Tot i que la història d'Europa s'identifica sovint amb estats i nacions, és en gran part la història de les seves ciutats en xarxa. Compta amb la col·laboració d'entitats com ara la Universitat de Barcelona i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

En el cas de l'Arxiu com a entitat participant ha volgut mostrar el paper dels moviments veïnals en la transformació de Barcelona des dels anys 60 i, en particular, l'exemple únic d'un arxiu preservat per la pròpia comunitat. Es van inscriure una quinzena de persones, tant nacionals com estrangeres. Per aquest motiu la visita es va fer en anglès guiada pel company Marc Munell. Per altra banda, el company Arnaldo Gil s’encarregà de fer la visita en català. Acabada l'activitat les persones participants van poder gaudir d'un petit efrigeri discret financiat per l’organització del congrés EAUH 2026.

Presentació del número 90 de la revista "L'ARXIU" i comiat de vacances d'estiu

El passat dijous dia 16 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la presentació del número 90 de la revista "L'Arxiu", corresponent al primer semestre del 2026. L'acte va estar presentat pel company Jordi Sànchez, el qua donà la benvinguda al públic assistent, al voltant d’una trentena de persones, a les qui se'ls hi va explicar el contingut d'aquest nou exemplar, de 64 pàgines (portada i contraportada incloses). Van participar en les explicacions de cada article la majoria d'autors i autores participants que hi estigueren allà presents. La portada d'enguany, a tot color, fa referència a l'acte de lliurament dels Premis Nou Barris, uns guardons que, enguany, han rebut l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i la companya i presidenta de l'entitat, Montse Massot.

Pel que fa a l'estructura de la revista, els apartats d’aquest número han estat: "Des de l'Arxiu Històric" (amb l'editorial, aquesta vegada dedicada a parlar de la nova etapa, dels Premis Nou Barris i del traspàs de l'Antonio Pascual i l'Eugènia Álvarez); “L’Arxiu en acció”, “Barris”, "Quan Nou barris era Sant Andreu", “Dones de Nou Barris”, "Parlen de nosaltres", "L'Arxiu fa xarxa", "Ens visiten", "Persones de Nou Barris", “Col·laboracions”, "Llibres de Nou Barris", "El Nou Joc de Nou Barris" i "In memoriam". A la contraportada, també a color, l'Assessoria Via Júlia ha col·laborat novament amb el seu tradicional anunci publicitari.

En aquest número han escrit articles l'Anna Labat Bagué, l'Arnaldo Gil Albacete, el Col·lectiu RESTITUÏM, l'Esperança Batlles Pagès, l'Iván Patrici Navarro Arquillo, el Joel León Ortíz, el Jordi Sànchez i Ruiz, el Josep Maria Babí i Guimerà, el Josep Maria Clariana Rosa, la Lorena Checa Jiménez, la Lupe Feria Seva, el Marc Munell Salvador, el Miguel Ángel Urbina Campos, la Montse Argente Jiménez, l'Òscar Ballesteros Gormaz, el Roger Costa Puyal “Ru” i la Roser Solà i Montserrat. L’equip de redacció l’han format la Montse Argente i el Josep Maria Babí. La maquetació de la revista ha anat a càrrec de la Luz Verduzco i la correcció d'estil a càrrec de la Montse Argente. Durant la presentació el company Jordi Sànchez va amenitzar l'acte interpretant tres cançons: duess pel record del nostre company Antonio i la nostra companya Eugènia, més una tercera, "It`s a Heartache", en versió castellana, de la Bonnie Tyler, cantant britànnica també recentment traspasada i admirada per molts de nosaltres.

Cal esmentar que la revista va arribar a bon port gràcies als esforços dels companys Luz Verduzco, Montse Argente i Jordi Sànchez. Alhora, comentar també que es va gaudir d'una bona estona de sana convivencia perqué van assistir tots els joves col.laboradors que han participat en aquest número de la revista. A més, es van fer tres nou socis, la qual cosa això reflecteix que l'Arxiu va per un bon camí en els nous temps que ha encetat l'entitat.

Acabat l’acte es va fer com de costum un pica-pica i refrigeri cortesia de la casa. A tot això, les persones assistents tingueren l'ocasió d'adquirir el nou exemplar de la revista. Us volem recordar que els socis i sòcies que no hagin pogut assistir a la presentació rebran gratuïtament el butlletí per correu ordinari i per als qui no siguin socis/es i vulguin adquirir-lo, ho podran fer a partir del proper mes de setembre al nostre local de Via Favència 288A, tot abonant el preu de venda al públic de 5 euros.

L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris comença així unes merescudes vacances d’estiu, després d’uns mesos en els quals s'ha fet força feina. A partir del proper dimarts dia 1 de setembre tornarem a obrir novament al públic decidits a seguir oferint interessants activitats que es desenvoluparan al llarg del darrer quadrimestre del 2026 d’aquest curs dedicat a les dones de Nou Barris.

Activitats de la segona quinzena de juny

Després de la Revetlla de Sant Joan i havent entrat al solstici d’estiu, farem un breu repàs de quines han estat les darreres activitats corresponents al mes de juny. El divendres dia 26 a les 18.00 h va tenir lloc a la sala de plens de la Seu del Districte de Nou Barris (Pl. Major de Nou Barris, 1) una nova presentació del llibre “Les fronteres de Nou Barris i Sant Andreu de Palomar”. L’acte va estar presidit per l’autor, el nostre company i col·laborador Jordi Sànchez i Ruiz, amb la participació del regidor del districte de Nou Barris, Xavier Marcé. Editat per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, és el volum 11 de la "Col·lecció Favència". El disseny gràfic ha anat a càrrec del mateix autor, el disseny de la coberta és d'en Francesc Riart i Jou, la foto posterior de la coberta que acompanya una biografia de l'autor és de la Marga Sànchez Soler i la correcció d'estil de la Montse Argente Jiménez. El llibre consta de dues parts. La "Part A" està dedicada a les fronteres de Nou Barris i consta de 74 capítols; i la "Part B" dedicada a les fronteres de Sant Andreu de Palomar, amb 64 capítols. S'inclou també una dedicatòria, agraïments, un pròleg a càrrec de l'Antonio Baños, un índex d'imatges, un índex onomàstic, un plànol de localització de tots els elements dels quals es parla i, finalment, una bibliografia així com els arxius i centres de documentació consultats, a més d'una webgrafia.

El dissabte dia 27 van haver dues activitats que ja són tradició de cada any. Per la tarda l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va tornar a fer presència al parc de la Guineueta amb una nova edició de “La Cultura va de Festa”, que ja arriba a la seva 44ª edició, per bé que un mes més tard degut a què es va haver de suspendre, raó per la qual s'ha rebatejat com a "La Re-Cultura Va de Vespre". Les nombroses associacions i entitats culturals, veïnals, socials, artístiques, solidàries, cíviques i esportives del districte de Nou Barris es van congregar per fer les seves tradicionals mostres, exposicions i activitats lúdiques. La forta calor ens va acompanyar i va possibilitar la realització de tot un seguit d'actes festius oberts a tothom.

De 19.00 h a 22.00 h va haver la mostra d’entitats, a les 20.45 h la lectura del manifest i el lliurament del calçot d’or, de 21.00 h a 22.00 h va haver la mostra de Mostra Combos Musicals de Nou Barris, de 22.00 h a 22.30 h el ball de la plaça, de 22.30 h a 00.00 h l'actuació dels grups Mateolika i l’Orquesta Bipolar i de 00.00 h a 01.00 h l'actuació de PD Perfectas. Com és costum, la nostra entitat ha col·locat la seva clàssica carpa informativa. Allà estigueren presents de 17.00 h a 20.00 h els nostres companys i companyes habituals i l'ocasió es va aprofitar per posar a la venda les publicacions de l'entitat, com ara els llibres de la "Col·lecció Favència", les revistes "L'Arxiu", els butlletins "Petit Arxiu" i també les revistes de la col·lecció "Els Monogràfics de l'Arxiu". 

I ja al vespre-nit es va celebrar una nova edició de la Clàssica d’Estiu (marxa nocturna), si bé enguany ha estat una ruta completament diferent, força més urbana, entre Nou Barris i la zona de banys del Fòrum, tot resseguint l’antic traçat de la riera d’Horta. La principal raó del canvi és que el parc de Collserola es troba actualment tancat de forma indefinida a causa d'un brot de Pesta Porcina Africana. El punt de trobada ha estat a les 19.00 h al carrer de la Riera d'Horta amb Arnau d'Oms, davant l'escola "El Timbaler del Bruc". Bona part de les explicacions anaren a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. 

Des del carrer d'Arnau d'Oms, el grup va continuar pel carrer de la Riera d'Horta, avinguda Meridiana, Dublín, Rovira i Virgili, Pare Manyanet, Berenguer de Palou, Pont del Treball Digne, Santander, Cantabria i rambla de Prim fins el Fòrum. Arribats a la Verneda es van incorporar a la passejada membres de la Societat d'Estudis de la Verneda Sant Martí. De gean interès va ser la parada efectuada al conjunt històric de Sant Martí de Provençals, que guarda semblances amb el de Santa Eulàlia de Vilapicina, format per la parròquia, la rectoria i tres masies.

Acabat el mes de juny, encarrilem un juliol que s'espera força calorós amb noves i interessants activitats que culminaran amb la presentació del número 90 de la revista "L'Arxiu" i el posterior inici de les vacances d'estiu.

Activitats de la primera quinzena de juny

A poc dies de la revetlla de Sant Joan i d'entrar al solstici d'estiu, per bé que ja fa dies que la calor apreta i força, farem un breu repàs de quines han estat les activitats organitzades per l'Arxiu o en les quals ha participat durant aquesta primera quinzena de juny. El dimarts dia 2 va tenir lloc a les 18.00 h al Casal de Barri de Verdum (C/ Luz Casanova, 4) la xerrada que porta per títol “El nom fa la cosa? Parlem de VerduN/M”, a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. L'acte va repassar l'origen del barri i el sentit de les seves dues denominacions oficials, és a dir, "VerduN" eEn record de la famosa batalla de la Primera Guerra Mundial, i "VerduM" en referència als ocells (verderols) que antigament poblaven la zona. El mateix Jordi, en les seves recerques, va descobrir que al 1924 està documentat el nom de Verdum amb m. En aquest sentit, va explicar que "com Arxiu Històric no ens posicionem, perquè els qui ho han de decidir i fer el canvi han de ser els veïns, però fem la feina que se'ns ha demanat d'investigar la història". La conferència es va emmarcar dins del procés participatiu engegat per l'Ajuntament de Barcelona de cara a decidir quina seria la forma definitiva que veïns i veïnes volen donar de nom al barri. Finalment amb la participació del públic assistent es van recollir les aportacions i les impressions veïnals.

El dijous dia 4 a les 18.00 h va tenir lloc al Centre Cultural Ton i Guida (C/ Romaní, 6) la presentació del número 72 de la revista “La gazeta de Roquetes”, publicació que apareix coincidint amb la Festa Major de les Roquetes. L’acte de presentació es va centrar a parlar de la reconstrucció col·lectiva de la història del barri i reflexionar conjuntament sobre d’on venim, on som i quin futur es vol con construir. En un recorregut per les lluites veïnals l’Arxiu Històric de Nou Barris va aportar imatges antigues. Una taula rodona va donar veu a aquelles persones responsables d’articles destacats que van permetre definir un espai de reflexió per parlar d’aspectes com ara preocupacions o reptes comuns detectats al context actual, la importància de fer comunitat i l’organització veïnal a Nou Barris i el seu impacte, així com pensar el futur del barri en un futur i amb quines estratègies es pot comptar. Finalment es va compartir una dinàmica de futur per tal de potenciar la participació en el Grup Motor i generar propostes de contingut per a la Gazeta del proper any 2027, acompanyat amb música en directe a ritme de la cançó “Haciendo barrio”.

El divendres dia 12 va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la presentació de l'exposició que porta per títol "Roquetes, natura poètica". La mostra és un projecte fotogràfic de l'alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Escola Antaviana. Entre els mesos de gener i març, el grup de 1r d’ESO va explorar fotogràficament l’entorn natural del barri de Les Roquetes, on s’ubica l’institut. En sessions setmanals, amb l'acompanyament del fotògraf Eugeni Gay els nois i noies van fotografiar aquest espai de fusió entre ciutat i natura. En el decurs de les diverses derives també van recollir espècimens botànics dels quals feren impressions en cianotípia, experimentant així amb una tècnica fotogràfica històrica. Els grups de 6è també participaren del procés de creació dels seus companys i companyes, fent vistes del barri amb la càmera instantània. Aquest projecte, visitable fins el dijous 9 de juliol, ha estat realitzat en el marc de Caixa d'Eines, un programa de cultura i educació del Pla de Barris, de l'Ajuntament de Barcelona, i de Fotografia en Curs, un programa d'A Bao A Qu.

El dissabte dia 13 va tenir lloc al Canòdrom-Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica la V Jornada de recerca històrica dels barris de Barcelona. Organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona, juntament amb la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, la jornada d'enguany porta per títol “La Barcelona arquitectònica i urbanística: barris, patrimoni i transformacions de la ciutat“. El principal objectiu ha estat donar a conèixer l’aportació de les investigacions dutes a terme per les entitats de recerca dels barris de la ciutat en relació amb l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona. Disseny arquitectònic, planejament urbanístic i canvis sobre el paisatge urbà al llarg del temps, el Pla General Metropolità de 1976, edificis, arquitectes, patrimoni (conservat, transformat, perdut), gestió i política o urbanisme reivindicatiu són alguns dels temes que presentats. Tot plegat coincideix amb la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

El diumenge dia 14 a les 12.00 h va tenir lloc a l’espai definit entre els carrers de Llopis amb Alvarado, al barri de Les Roquetes, la inauguració de la plaça de Maria Antònia Canals i Tolosa. L’acte, on van assistir unes 200 persones, va comptar amb la presència del regidor de Nou Barris Xavier Marcé, de la presidenta del Consell del Districte Carolina Recio, i també de familiars i exalumnes de l’escola Ton i Guida. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va parlar la companya i col·laboradora Roser Solà i Montserrat. La iniciativa de posar aquest nom ha estat possible gràcies a la nostra entitat i a l'Associació de Veïns i Veïnes de les Roquetes. Per als qui la desconegueu, la Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona, 1930 - 2022) va ser veïna del barri, mestra i pedagoga fundadora de l'Escola Ton i Guida, que va introduir un ensenyament revolucionari i innovador amb el mètode Montessori. Fou una de les fundadores de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, autora de nombroses publicacions i presidenta de la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. El 2006 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2007 el premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministeri d’Educació d’Espanya i el 2009 la Medalla d’Honor de Barcelona.

Darreres activitats de maig

Acabat aquest inusualment calorós mes de maig amb temperatures més pròpies de l’agost, farem un breu repàs de quines han estat les darreres activitats organitzades per l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i en aquelles on ha participat conjuntament amb altres entitats. El passat dimarts dia 26 a les 11.00 h va tenir lloc la passejada de barri que porta per títol “Història i vides en el Verdum”. El punt de trobada va ser al Casal de Barri de Verdum (C/ Luz Casanova, 4) i es va efectuar un recorregut a peu pels espais més significatius per entendre el desenvolupament urbà, les lluites veïnals i el teixit social del barri. Les explicacions dels punts d'interès anaren a càrrec de diferents membres del barri de Verdum. Per part de l'Arxiu va participar la companya Montse Argente. Es van efectuar parades per explicar, entre d'altres coses, la plaça de Lluïsa Alba, les rajoletes sobre el practicant i el locutori, l'escola Freire, les casetes baixes  la pista d'Antoni Gilabert, la seu de l'Arxiu, l'antic mercat de Montserrat, la Via Júlia, el Centre Cultural "Els Propis", l'arribada del metro, la botiga "Mi Casa", la seu de l'Ateneo Familiar Artístico y Cultural, l'arbre de l'escola "Agustina de Aragón", la plaça de Francesc Layret, les escultures de Jaume Plensa, la placeta d'en Xarlot, l'escola Luz Casanova, les galeries Granada, la cansaladeria "Cerdito", el cinema Cristal, la parròquia de Sant Sebastià, la placeta del Verdum i l'Associació de Veïns i Veïnes de Verdum.

El dijous dia 28 va tenir lloc a les 19.30 h a la plaça de la Lluita per les Llibertats un homenatge i una ofrena floral al regidor Juanjo Ferreiro i Suárez (Lugo 1944 - Barcelona 2023), diputat al Parlament de Catalunya entre el 1980 i el 1984, i regidor-president del Consell Municipal del Districte de Nou Barris entre el 1983 i el 1995. Pel seu treball en el desenvolupament del districte de Nou Barris, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar el 2005 la Medalla d'Honor de la Ciutat. L’activitat, organitzada pel Centre d'Estudis Arxiu Vilabesòs (CEAV) i l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, estava emmarcada dins les III Jornades de Memòria Històrica del Bon Pastor, celebrades del 26 al 30 de maig a l’Espai Museístic de les Cases Barates. Que aquest acte s'hagi fet al Bon Pastor no és pas casualitat, doncs precisament a causa d'un accident laboral que patí en 1973, augmentà la seva implicació en el moviment veïnal del barri del Bon Pastor mitjançant la participació en la fundació de la Cooperativa Obrera de Bon Pastor i en la constitució de l'Associació de Veïns i Veïnes. En els diversos parlaments la companya Montse Argente va ser una de les qui va intervenir.

El divendres dia 29 a les 18.30 h va tenir lloc al Centre Cívic Can Basté (Pg. Fabra i Puig, 274) l'acte de presentació del llibre "Clandestinitat i repressió franquista a Nou Barris (Barcelona). Cronologia i protagonistes entre el 1939 i el 1978". L'activitat, organitzada per la "Taula per la República a Nou Barris" en el marc de les activitats de l’Abril Republicà a Nou Barris, va estar presentada per l'autor de l'obra, l'Ignacio José Castaño Pacho. El llibre, dedicat a totes les persones de Nou Barris que van lluitar per la llibertat o van ser víctimes del feixisme i la seva repressió, està estructurat en vuit parts: Introducció (1939-1945: Nou Barris durant la Guerra Civil Espanyola), Capítol 1 (1939-1945: La repressió al Nou Barris de la postguerra), Capítol 2 (1946-1960: De la resistència a les primeres mobilitzacions obreres a Nou Barris), Capítol 3 (1961-1969: Experiències de l’antifranquisme clandestí a Nou Barris), Capítol 4 (1970-1975: Nou Barris desafia la dictadura), Capítol 5 (1976-1978: Temps de canvi i decepció a Nou Barris), Capítol 6 (Les fonts de la memòria històrica de Nou Barris) i Conclusions. En el llistat d'agraïments consta l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, el qual va col·laborar amb el seu fons documental per fer possible la redacció d'alguns capítols.

I el dissabte dia 30 a les 18.00 h va tenir lloc a la Casa de l'Aigua de la trinitat Nova (C/ Garbí, 2) la xerrada que portava per títol “Nou Barris, memòria, història i patrimoni a peu de carrer”. La conferència anà a càrrec de la companya Montse Argente, la qual va abordar un recorregut per la memòria  de Nou Barris a través de la seva història i a través del seu patrimoni tant catalogat com no catalogat, tot incloent l'actualment existent i també aquell que ja ha desaparegut. En línies generals es van abordar ambdós aspectes esmentats i quins han estat els processos de transformació urbana que han marcat els diferents barris del districte. D'alguna manera s'ha establert una relació entre els elements supervivents les restes físiques que han perviscut dels elements desapareguts, i quin ha estat l’impacte en la memòria col·lectiva i en la identitat del territori. A tot això, s'ha fet referència sobre el paper de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i sobre les transformacions urbanes, la regeneració de l'espai i la necessitat d'ampliar el concepte de patrimoni incorporant-hi dimensions socials, històriques i de sostenibilitat.

L'Arxiu i la Montse Massot guanyen els Premis Nou Barris 2026

Estem d’enhorabona. Ho hem aconseguit!

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i la seva presidenta, la nostra companya i col·laboradora Montserrat Massot i Salichs, han guanyat els Premis Nou Barris 2026. L’Arxiu s’ha imposat amb el 38% dels vots, superant a Artesania 102 i Els Teatreros, mentre que la Montse n'ha obtingut el 44%, superant així la Carmen Alonso i la Gregoria García. Pel que fa a la categoria masculina, el guanyador ha estat en José Luis Pico, amb el 44% dels vots davant de l’Óscar del Estal i el Pablo González.

L’acte oficial de lliurament, presidit pel regidor del Districte de Nou Barris, Francesc Xavier Marcé i la presidenta del Consell de Districte, Carol Recio, es va fer el passat diumenge dia 17 a la sala de plens del Districte, en el marc de la Festa Major de Nou Barris 2026.

Les persones guanyadores, el José Luis i la Montse en aquest cas, van dirigir unes paraules d'agraïment al públic assistent. En nom de l'Arxiu van fer breus parlaments la companya Montse Argente i el company Jordi Sànchez. Els premis en qüestió van ser un exemplar dels llibres "Barcelona", "Les barraques de Santa Engràcia",  "Estimant Collserola" i "Seguint les petjades". A tot això, també es va incloure un pendrive amb el logotip de l'Ajuntament de Barcelona, una bossa ecològica de roba amb la inscripció "Jo sóc de Nou Barris" i una carpeta amb una tarjeta amb la confirmaciò del premi i el nombre de vots obtinguts sobre el total.

Per amenitzar l'acte van fer una actuació còmica l'actor Alberto Reina i l'actriu Nur de Luna, la qual va haver un moment força divertit en què va treure a ballar al nostre company Jordi Sànchez.

Aquests premis no només són per a la Montse i per a l’Arxiu, en veritat també els volem compartir amb tothom, amb tota la gent de Nou Barris que, conscientment o inconscientment, està escrivint a diari una pàgina de la història d’aquest districte i dels seus barris. En aquest sentit, volem agrair la confiança dipositada en nosaltres, en particular dels socis i sòcies i de tothom qui ens ha votat, doncs sense la vostra participació no hauria estat possible.

Dit això, vagin aquests Premis Nou Barris dedicats a la memòria dels companys i companyes que ens han deixat però que sempre tindrem presents: l'Antonio Pascual, l'Eugènia Álvarez, el Francesc Pujol, el Ginés Cuesta, el Jordi Vilalta, la Maria Lluïsa Serralta i el Vicenç Bassachs.

Gràcies especials a la Mercè, la sòcia que es va molestar a presentar l'Arxiu en aquesta edició d'enguany. I ara, a seguir treballant amb ganes pels Nou Barris que tothom volem i estimem, sempre amb el vostre suport.

Visites guiades a l'antic edifici del Mental durant la Festa Major de Nou Barris 2026

El passat dissabte dia 16 van tenir lloc, un any més, les visites guiades a l'edifici de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, que actualment acull la Seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca de Nou Barris-Aurora Díaz Plaja i la caserna de la Guàrdia Urbana, entre d'altres equipaments. L'activitat, organitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, estava emmarcada dins la programació de la Festa Major de Nou Barris 2026, enguany del 15 al 21 de maig. El punt de trobada va ser a la plaça Major de Nou Barris. Les visites van tenir lloc al matí a les 10.00 h, les 10.45 h i les 11.30 h (amb llengua de signes catalana) i a la tarda a les 17.00 h (amb llengua de signes catalana), les 17.45 h, les 18.30 h i les 19.15 h. Les visites de matí estigueren guiades per les companyes Roser Solà i Lourdes Ferrando, mentre que les de tarda foren dirigides pel company Jordi Sànchez i Ruiz. Les explicacions de l’exposició “13 dones, 13 barris: dones que han fet història” anà a càrrec de la companya Montse Argente, que va portar dues visites el divendres 15 per la tarda i una altra el dissabte 16 pel matí.

A l'entrada principal de l'edifici es va explicar la funció del vestíbul, la recepció i la sala d'observacions. Les escalinates de marbre van portar a la primera planta, que antuvi albergava la sala de sessions, la secretaria, el despatx del vocal, l'administració i la Junta Directiva. Tothom va accedir a la sala de plens del districte, antiga sala d'actes, biblioteca, oficines i despatx del director, on es va fer una descripció de com era aquest lloc abans i les funcions que va tenir, inclosa la reforma psiquiàtrica fins al desmantellament del centre durant els anys vuitanta. Els passadissos porticats foren l'ocasió per fer referència als patis del Mental i la seva utilitat, així com per al·ludir sobre dos elements de la planta superior com són les golfes i les lluminàries. Des del pati central es va explicar el paper que tingueren els Germans Hospitalaris de la Santa Creu, els oficis i els treballs assignats als interns, la farmàcia, el teatre, la sala mortuòria i el club social. En un dels vestíbuls hi ha exposada una maqueta de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, impresa en 3D per l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, juntament amb una gran imatge aèria del mateix edifici. Allà mateix es va aprofitar per fer cinc cèntims sobre l'origen i construcció del manicomi, les característiques arquitectòniques, les seccions i els terrenys que ocupava.

Tornant a la planta baixa la passejada va continuar per l'església del Mental. Accedint per la caserna de la Guàrdia Urbana es va arribar al pati presidit per la torre octogonal, antic centre d'hidroteràpia per als malalts. Al costat va existir fins el 2011 el xalet que es va fer construir una pacient de l'alta burgesia i que, al morir ella, es convertí en escenari d'innovacions terapèutiques i en espai d'aplicació de teràpies de grup. Altres aspectes d'interès explicats foren la nevera subterrània, el dipòsit d'aigua subterrani i la funció de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Acabada l'activitat, el públic assistent va sortir molt satisfet tot fent una valoració força positiva.