Festa Major anys 50. Hi havia molt d’espai per muntar envelats. Parets de lona, generalment decorades amb ratlles blaves i blanques, empostissat de fusta on s’hi instal·laven cadires de tisora per gaudir d’un espectacle o bé es deixava lliure com a pista de ball. Pretensioses làmpades penjades de cables a imitació d’aranyes de salons nobles. El cert és que, dins, a l’estiu, hi feia una xafogor considerable i més perquè els assistents ho feien empolainats amb els vestits “de diumenge”.
Durant la celebració d’una sessió de ball, de sobte refila el cornetí, s’aixequen els músics i al crit de “ball de rams!” s’iniciaven els compassos d’aquest popular vals del mestre Casas Augé. La peça, també coneguda per l’ai Maria, era l’excusa per comprar un ram a la comissió organitzadora. Així es finançava l’acte i s’aprofundia en la relació amb la noia a qui se li oferia el ram i se li demanava el ball.
Josep Maria Babí Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada