dissabte, 21 de setembre de 2019

Visita oficial a les obres de construcció del dipòsit de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova


La present fotografia, d’autor desconegut, forma part de la col·lecció d’imatges antigues de Barcelona trobades pel desaparegut Giacomo Alessandro. Pertany com a mínim a la segona meitat dels anys 10 del passat segle, i ens mostra una visita oficial de diferents autoritats a les obres de construcció del dipòsit soterrani de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. Aquesta infraestructura es va pensar perquè l'aigua que arribava per bombeig des de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella tingués suficient inèrcia per després ser enviada cap a la xarxa urbana de subministrament. La construcció, sota la supervisió de l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, anà a càrrec de Fomento de Obras y Construcciones. El resultat va ser un recinte tancat de 6.800 metres quadrats amb dues edificacions de planta baixa col·locades perpendicularment entre sí. L'edifici petit es va emprar com a magatzem per als instruments de mesura i com a casa de vigilància del guarda. L'edifici gran albergava al soterrani un dipòsit de 10.000 metres cúbics de capacitat, dividit en dos compartiments mitjançant un mur transversal. El dipòsit, a més, comptava amb una cambra de maniobres i una cubeta d'aforament per rebre les aigües provinents de la galeria. El fet d'estar construït amb formigó va suposar un gran avanç per l'època. A la planta baixa hi havia una piscina amb un sistema de murs per fer sortir del dipòsit l'aigua que havia entrat en primer lloc per a evitar l'estancament. La canonada de sortida recorria 123 metres tornant per la galeria fins a trobar el començament de la conducció de l'aqüeducte Baix de Montcada. El 1919 s'instal·là un dispositiu d'esterilització de l'aigua que la tractava amb una solució d'hipoclorits. De la maquinària interior s’encarregaren els enginyers Felip Steva i Joan Sitjes. El conjunt de la Trinitat Nova estava comunicat amb el de la Trinitat Vella per una galeria subterrània sota la carretera de Ribes i la línia ferroviària. Aquesta instal·lació fou construïda arran de la renovació de la xarxa de distribució d’aigua de Montcada degut a una epidèmia de febre tifoide que va malmetre la vella infraestructura. Va funcionar fins el 31 de març de 1989 i des del 21 de març de 2015 fou recuperat i reobert com a espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.


Per als qui no el conegueu, en Giacomo Alessandro Giacomo Alessando fou un arquitecte d'origen sard que va morir prematurament als 39 anys d’edat de leucèmia. Natural de Porto Torres, va arribar a Barcelona l'any 2009 per cursar el  màster Laboratori de l'Habitatge del Segle XXI a la UPC el 2013. De manera altruista va voler estendre a Barcelona una iniciativa de recollida de fotografies antigues de la ciutat. En l’actualitat i com a homenatge hi ha un grup a Facebook anomenat “La Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro” que recull les fotografies que ell va cercar. Fins i tot hi ha un llibre editat. Hi ha imatges de tota mena, fins i tot, de l’actual Nou Barris.

Foto històrica: col·lecció Jorge Álvarez (Barcelona desapareguda de Giacomo Alessandro).
Foto moderna: Arxiu El Periódico.

diumenge, 8 de setembre de 2019

SETEMBRE. Es deixa de subministrar aigua procedent del Rec Comtal


El 25 de setembre de l’any 1965 es va suprimir el subministrament d'aigua procedent del Rec Comtal, però malgrat això el tram a cel obert va continuar essent d'ús veïnal formant part de la identitat dels barris. Ja als anys setanta, el tram al seu pas per la Trinitat Vella va ser soterrat, amb la desaparició de la caseta de la comporta que regulava el cabal de la sèquia.
El Rec Comtal, al seu tram a cel obert en l’actual districte de Nou Barris va continuar essent emprat especialment per a usos rurals. Fins els anys vuitanta van romandre les restes de la comporta de la roca Foradada a la Trinitat Vella. El 1985 es va inaugurar el parc de la Unitat, al barri de Vallbona, la qual cosa va permetre la urbanització d'un tram que es va integrar a la nova zona verda. A més, s'hi van deixar anar ànecs i peixos. Aquell mateix any va coincidir amb la dissolució de la Societat de Propietaris del Rec Comtal.


El Reixagó, el Rec Comtal i la mina, des la llera del riu  Besòs fins  al  Parc de les Aigües, es  van incloure a l'Inventari de Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac, elaborat el 1999 per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i al Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Montcada i Reixac. Durant l’esmentat any es van iniciar les obres de rehabilitació d'aquests elements i, finalment, en Ple Municipal del 18 de juliol de 2013 celebrat a l'Ajuntament de Montcada i Reixac, es va reconèixer la importància de la mina, el Rec Comtal i el Reixagó tot declarant-los béns d'interès cultural local.
En l’actualitat, pel seu extraordinari valor històric com a infraestructura medieval d'abastiment d'aigua a Barcelona, ha de mantenir conservat el seu tram a cel obert, rehabilitat i integrat al paisatge urbà. Els projectes de rehabilitació previstos han d'integrar-los però sense que es perdi la seva essència original.


Paral·lelament, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha demanat l'anulació definitiva del projecte d'ecobarri a Vallbona per preservar l'horta "La Ponderosa" al  tractar-se de  la darrera finca agrària de Barcelona, regada amb aigües del Rec Comtal. Fins i tot, mereixeria la pena d'elaborar un projecte cultural i pedagògic relacionat amb el món rural que integrés aquest espai únic a la ciutat.

Fotos: Jesús Pérez (Associació per a la recerca i la divulgació de la memòria de Trinitat Vella) i Ricard Fernández.

dissabte, 20 de juliol de 2019

Presentat el número 76 de la revista "L'Arxiu"


El passat dijous dia 18 a les 19.00 h va tenir lloc a la sala de consulta Francesc Pujol de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (Espai Via Favència) la presentació del número 76 de la revista "L'Arxiu", que correspon al primer semestre del 2019. L'acte va ser presentat per la companya Montse Argente i pels companys Jordi Sànchez (president de l'entitat) i Arnaldo Gil. Amb l'assistència d'una vintena de persones es va explicar el contingut d'aquest nou exemplar, de 48 pàgines, amb la participació de la majoria dels/de les autors/es dels articles que es trobaven allà presents. La portada d'enguany fa referència a la commemoració del centenari del barri de la Prosperitat, amb una imatge històrica gentilesa d'Antonio Coll i Salat.


Pel que fa a la seva estructura, no han faltat com és habitual els apartats "Des de l'Arxiu Històric" (amb l'editorial, on s'ha fet balanç del darrer semestre i previsions per al segon semestre de l'any), "L'Arxiu en acció" (sobre les persones que ens han visitat, les col·laboracions i les activitats efectuades durant els primers sis mesos d'enguany), "Barris" (sobre carrers, fets històrics i espais emblemàtics), "Persones de Nou Barris" (sobre personatges que han fet història als barris del districte), "Patrimoni i memòria històrica" (articles històrics i reivindicatius d'aquells elements que es demana la seva conservació), "Rutes per Collserola" (com sempre, descobrint la muntanya i aquesta vegada reivindicant la seva preservació), "In memoriam" (recordant personatges de Nou Barris recentment desapareguts), "El racó del soci i de la sòcia" (articles escrits per part dels socis i sòcies de l'Arxiu) i "Nou Barris als llibres" (secció dedicada als llibres que parlen del districte). Altres seccions menors han estat "Parlen de nosaltres" (quan l'entitat és la protagonista als mitjans de comunicació), "Donacions" (de documentació o material per part de persones, administracions, institucions i entitats) i "L'Arxiu a les xarxes socials" (on es reflecteixen les xifres de visites al blog, al grup de Facebook i al Twitter). Pel que fa a la contraportada, l'Assessoria Via Júlia ha col·laborat una vegada més amb el seu tradicional anunci publicitari.


En aquest número han escrit articles la Mercè Abeyà, la Montse Argente, el Josep Maria Babí, el Casal 3 Voltes Rebel, el Joan Catafal, la Marta de San Nicolàs, el Ricard Fernández, el Jordi Foix, l'Arnaldo Gil, el Gerard Manuel Mora, l'Andrés Naya, la Ruth Rodríguez, l'Alberto Sanagustín, el Jordi Sànchez, la Marga Sànchez i el Joan Termes. La maquetació de la revista ha anat a càrrec de la Montse Argente i l'Arnaldo Gil i la correcció lingüística ha estat possible gràcies a la Montse Argente. 
Després de la presentació, els assistents a l'acte van tenir ocasió d'adquirir el nou exemplar de la revista. Us volem recordar que els socis i sòcies de l'Arxiu que no hagin pogut assistir a la presentació la rebran gratuïtament per correu ordinari, i per als qui no siguin socis/es de l'entitat i vulguin adquirir-la, ho podran fer a partir del proper setembre al nostre local social de Via Favència 288A tot abonant el preu de venda al públic de 2 euros.


Acabat l’acte, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha començat vacances d’estiu, però a partir del dimarts 3 de setembre tornarem a obrir novament al públic tot oferint interessants activitats que es desenvoluparan al llarg del proper quadrimestre, la majoria relacionades amb aquest any dedicat a la imatge.

Fotos: Ricard Fernández i Valentí