dilluns, 3 de desembre de 2018

DESEMBRE. Les Roquetes inaugura la línia 127 de "Bus del Barri"

Foto: José Mora Martín (www.autobusesbcn.es)

El 20 de desembre de 2002 va ser inaugurada la línia 127 al barri de les Roquetes. Inicialment, el nou servei funcionava de dilluns a dissabte no festius, disposava d’un total de 23 parades i intervals de pas de cada 30 minuts, circulant de les 7:00h del matí fins a les 21:00 h del vespre. La terminal es va establir a la Via Favència, a prop de l’estació “Canyelles” de la L3 de metro. Continuava per Palamós, Sa Tuna, Aiguablava, Les Torres, Pla de Fornells, Mina de la Ciutat, Cantera, Llobera, baixada del Pedregar, Cantera, Mina de la Ciutat, Jaume Pinent, Romaní, Garigliano i Artesania per retornar a la Via Favència.
El 15 de juny de 2005, va ampliar el recorregut fins l’estació “Torras i Bages” de la L1 de metro a través de la Via Favència, Gran de Sant Andreu, plaça de Mossèn Clapés, Palomar, passeig de Torras i Bages, Via Favència i Palamós. El servei va incorporar un vehicle més per mantenir els mateixos intervals de pas.

Foto: TMB (www.tmb.cat)

El 28 de abril de 2006, un acord entre l’Associació de Veïns de les Roquetes i TMB va aconseguir que ampliés el seu recorregut amb 11 noves parades. El nou itinerari per les Roquetes s’efectuaria per Jaume Pinent, Pla de Fornells, Les Torres, Mina de la Ciutat, Cantera, Llobera, Rodrigo Caro, Artesania, Quarter de Simancas, Almansa i Via Favència, on estableix correspondència amb la L3 de metro a l’estació “Canyelles”. A partir del 30 d’abril següent, va passar a funcionar els diumenges i dies festius. El 2 d’abril de 2009, va ampliar lleument el seu recorregut pel passeig de Torras i Bages amb l’establiment de dues noves parades que permetien l’enllaç amb la línia 126 de Bus del Barri de Sant Andreu.
Finalment, el 12 de maig de 2010 va ser perllongada d'un costat fins a la plaça de Karl Marx per facilitar l'enllaç amb altres línies d'autobús, i d'un altre fins el barri de la Trinitat Vella circulant pels carrers de Palamós i Sa Tuna, Pont de Sarajevo, Almassora, Mireia, Turó de la Trinitat, carretera de Ribes, Peníscola, Pare Manjón, Ausona, Mireia, Pont de Sarajevo i Sa Tuna per agafar novament el carrer d’Aiguablava, on hi ha el final de la línia.

dilluns, 26 de novembre de 2018

Carmel Tusquellas "Charlot", el Charles Chaplin de Nou Barris


Si un artista ha estat probablement el més imitat de la història hem de fer referència inequívoca al polifacètic actor i cineasta Charles Chaplin. I en aquest sentit el nostre país no és una excepció sinó tot el contrari, ja que el primer a aventurar-se (malgrat que tots quedaven molt lluny d'acostar-se o d'igualar-se a l'original, llevat del pallasso Charlie Rivel) va ser en Carmel Tusquellas Forcén.
Nascut a Barcelona l'11 de novembre de 1893, va combinar els seus dots artístics amb la seva professionalitat al capdavant d'un barri que ell mateix va crear. Es diu que la seva vocació va despertar voltant de l'any 1906 en veure un espectacle còmic celebrat a la plaça de braus del Torín, amb motiu de les festes majors de la Barceloneta. Concretament va ser una moixiganga, és a dir, una representació satírica amb diversos disfresses combinada amb curses de braus procedents de les quadrilles de Joan Vila "Cachirulo" i Joan Llatge "Grabat", destres en aquell temps molt populars.


Des de molt jove es va iniciar en el món de la tauromàquia com a noveller, sent conegut com "Relojero". A partir de 1909 i durant quinze anys va exercir de matador, cobrant cinc mil pessetes per les seves actuacions, entre elles les que feia a Ripoll, Vic i Manlleu. A l'hivern de l'esmentat any va actuar a Barcelona al costat del destre Daniel Martínez "Pinero".
En comprovar les seves dots histriòniques a la sorra de la plaça i les possibilitats que oferia el toreig còmic va decidir canviar completament de registre i especialitzar-se en aquest espectacle alternatiu, més proper a tots els públics. L'empresari Eduard Pagès, llavors titular de la plaça de braus de Las Arenas i d'altres places taurines a Sevilla, San Sebastián, Bayona, Gijón i Valladolid, va tenir el somni de convidar a l'autèntic Charles Chaplin a la plaça perquè actués, després d'haver estat possible portar el 1912 a l'actor còmic Max Linder, però malauradament no va ser així. Sobre aquesta pretensió, Tusquellas va tenir notícia d'això arran d'una visita que va fer al seu amic torero Marcel·lí Galí Camps "Paja Larga" en un quiosc de begudes anomenat "El Champurro", situat a l'avinguda del Paral·lel al costat del Teatre Espanyol. Va ser llavors quan se li "va encendre la bombeta" i va decidir d'assumir el paper de Charles Chaplin, naixent així el personatge de Charlot.


Finalment va arribar a un acord amb Eduard Pagès i el 22 de maig de 1916 a Las Arenas va actuar el trio d'artistes format per Rafael Dutrús Zamora "Llapisera", Josep Colomer "el Botones" i Carmel Tusquellas "Charlot". Des de llavors, els tres van formar un equip dedicat al toreig còmic fent gires internacionals per França, Bèlgica, Suïssa, Perú, Mèxic i Veneçuela fins als anys vint, quan cadascun d'ells va decidir d'emprendre el seu propi camí. Un mes després, el 9 de juny del mateix any, van actuar a la madrilenya plaça de braus de Tetuan, amb notable èxit de públic.
Gràcies al toreig còmic de Tusquellas, del seu personatge anomenat Charlot va sorgir el terme "xarlotada", que significa festeig taurí buf, o bé fa referència a una actuació pública, col•lectiva, grollera o ridícula.
El 22 d'agost de 1919 caracteritzat de Charlot es va veure obligat a actuar seriosament durant una corrida de toros, doncs en una novillada nocturna celebrada en aquesta plaça de braus de Madrid van resultar ferits els joneguers "Marchenero", "Algabeño III" i Andrés Lozoya, amb la qual cosa Tusquellas va haver de procedir a estoquejar l'últim toro. Generalment els braus usats per a les "xarlotades" no eren aptes per a les bregues, sent generalment mansos o fugissers, amb la qual cosa aquí hi va haver una excepció.


En el terreny no artístic, va exercir d'empresari gràcies a la fortuna que va acumular amb els seus espectacles còmics. Per això, va adquirir diverses hectàrees de terreny en els anomenats Afores de Sant Andreu per promoure la construcció d'un nou barri residencial per a classes obreres, bàsicament gent vinguda d'arreu d'Espanya i que van venir a Barcelona per treballar en la construcció d'obres públiques urbanes de la ciutat, en la construcció de les dues primeres línies de metro i en la urbanització de la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.
Aquest nou nucli que va promoure, delimitat per la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (actual passeig de Valldaura), la riera de Sant Andreu, la masia de Can Borràs i el torrent de la Font de Canyelles, va ser batejat amb el nom de Charlot. Actualment forma part del barri de Verdum i antuvi el configurava un conjunt de cases unifamiliars de planta baixa o torretes amb jardí. El 1924 es va construir una torre situada a l'actual carrer del Pare Rodés (abans de Charlot) amb Font de Canyelles. Allà vivia amb la seva esposa Pilar Per i la seva filla Eloisa.


Per defensar els interessos veïnals i promoure la cultura als barris de les Roquetes, Charlot, Verdum i la Prosperitat, Tusquellas i altres propietaris de terrenys van fundar el 18 d'octubre de 1925 la Defensa de los Intereses de la Propiedad Urbana de las Afueras de San Andrés, que en l'actualitat ha evolucionat com l'entitat cultural anomenada "Els Propis". El 1926 va aconseguir la presidència del Circulo de de Juventudes Recreativas, afí al partit Unió Patriòtica, la seu del qual es trobava al barri de Charlot. I el 1927 va ostentar també la presidència d'"Els Propis", i entre les seves bones accions va aconseguir la urbanització de diversos carrers mitjançant la col·locació de voreres i llambordes, l'arribada de la xarxa elèctrica d'enllumenati la instal·lació de fonts públiques. A més, va aconseguir garantir un sistema periòdic de neteja. Posteriorment, ostentant altres càrrecs a l'entitat, va donar suport a les nombroses lluites veïnals, especialment la millora de les comunicacions amb la resta de Barcelona mitjançant l'establiment d'una línia d'autobús.
En aquest mateix any, el 17 de maig va actuar en una corrida celebrada a la plaça de braus de Las Arenas de Barcelona amb motiu de les noces d'argent del rei Alfons XIII, al costat dels novellers Carlos Sunsoni i Julio García "Palmeno".


Durant la Segona República, el 1931 va passar a vicepresident d'"Els Propis", llavors anomenada Asociación de Propietarios de las Afueras de San Andrés, i el 1932 va ser vicepresident del Cercle Republicà Familiar del barri de Charlot. En esclatar la Guerra Civil, va abandonar tots els càrrecs que ostentava amb qualsevol entitat perquè aquestes van deixar de funcionar. Les seves actuacions de toreig còmic van prosseguir malgrat el conflicte bèl•lic, per bé que de manera irregular. Durant la postguerra va reprendre amb més força la seva carrera artística actuant per arreu d'Espanya, contribuint a la part humorística al costat de toreros de renom com Granero, Barrera, Belmonte i Dominguín. El carrer de Charlot, on ell residia, va  canviar el seu nom per part de les autoritats franquistes, passant-se a dir-se Pare Rodés. El motiu va ser perquè l'autèntic Charles Chaplin va ser acusat de comunista i esquerrà, a més de mostrar obertament hostilitat cap al nazisme alemany i el feixisme italià. El canvi es va produir el 3 de març de 1939.


El 1951 va abandonar definitivament el toreig còmic així com el seu personatge de Charlot, i des de llavors va actuar com a picador fins el 1964, any en què es va retirar definitivament. Però poc abans de la seva retirada, el 14 de novembre de 1959 va ser homenatjat pel club taurí "Rafaelillo" que li va lliurar una medalla i un vestit de llums. En algunes ocasions presumia d'haver convertit en toreros a figures com Melchor Delmonte, Morenito de Valencia, Niño de la Estrella i Romeral.
Carmel Tusquellas va morir a Barcelona el 21 de febrer de 1967 als 73 anys d'edat. Charles Chaplin i Charlot mai no van arribar a conèixer-se en persona, tot i que en una ocasió l'empresari Eduard Pagès va intentar reunir-los en una plaça de braus  a San Sebastián. A més, se sap que l'autèntic Sir Charles Spencer Chaplin mai no li van agradar les curses de braus, motiu pel qual va declinar l'oferta.
Amb el propòsit de recuperar la memòria històrica i recordar que una part de l'actual barri de Verdum va ser la barriada de Charlot, el 9 de novembre de 1992 es va batejar com "placeta de Charlot" un discret espai comprès en la cruïlla dels carrer del Pare Rodés amb Font de Canyelles, a tocar de l'antiga torre de Carmel Tusquellas. Aquesta iniciativa va ser proposada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris a l'Ajuntament de Barcelona.


dilluns, 19 de novembre de 2018

Els residents de Medicina Familiar i Comunitària del CAP Chafarinas visiten l’Arxiu


El passat dijous dia 15 van visitar la seu de l'Arxiu els residents de Medicina Familiar i Comunitària del Servei d’Atenció Primària Muntanya Chafarinas, ubicat al número 2-8 del carrer de las Chafarinas, a la Trinitat Nova. Aquest equipament dóna servei d’atenció primària de salut als veïns i veïnes dels barris de la Trinitat nova i de la Prosperitat, que engloben una població de referència d’uns 17.500 habitants. Acompanyats dels metges especialistes Xavier Flor, Jesús Garbayo i Joan Atmetller, van venir també tres metges residents (faltaven uns altres tres que tenien un altre compromís) d'MF i C i un altre de 6è curs, interessats a conèixer l’entitat. Per aquest motiu, van estar presents els companys Arnaldo Gil, Carmen Ríos, Josep Maria Babí i Antonio Pascual, encarregats d’atendre al grup.


Al tractar-se de nous residents, actualment estan en procés de coneixement del barri i d’una part del districte per tal de familiaritzar-se amb l'espai urbà i els principals punts d’interès. És per aquest motiu que han organitzat visites concertades als principals equipaments de referència. A partir de les 10.45 h. el grup va fer presència a l’Espai Via Favència. Després de donar-los la benvinguda, l’Arnaldo Gil els va fer un breu repàs històric dels orígens de l’Arxiu, els objectius, les activitats que es desenvolupen, les col·laboracions i la defensa que es fa tant de la memòria històrica com del patrimoni local. Va passar a més un PowerPoint per explicar de manera il·lustrada la història de l'abastiment d'aigua a Nou Barris. Posteriorment se'ls va fer una ruta guiada a les instal·lacions. Acabada la visita se'ls va convidar a un aperitiu de pastes, refrescs i vi moscatell. Els residents del CAP Chafarinas, molt satisfets de l’experiència, es van quedar sorpresos tant del volum i contingut del fons documental com de la tasca voluntària cultural que desenvolupem. Tanmateix, i com és costum als qui ens visiten, es va convidar a qui ho desitgés a fer-se soci o sòcia i a participar en les nostres activitats mensuals. Finalitzada la visita a les 12.30 h. se'ls va obsequiar amb una bossa amb llibres i revistes de l’Arxiu.


Per als qui ho desconegueu, els metges residents, com els del CAP Chafarinas que van venir a visitar l'Arxiu, són professionals de la medicina que després de finalitzar els estudis universitaris es van presentar a un examen-oposició comú a tota Espanya conegut com a MIR (Metge Interí Resident). La superació d'aquesta prova els permet obtenir una plaça dins del sistema sanitari per poder especialitzar-se, com a metge de família i comunitària en el cas del CAP o bé en una altra especialitat. El període de residència en els metges de família consta de quatre anys, i treballen conjuntament amb els metges adjunts de diferents especialitats en centres hospitalaris i sanitaris per adquirir les habilitats clíniques i les pràctiques necessàries del dia a dia en l’especialitat tant de metge de família com comunitària. A més de la jornada laboral, també realitzen múltiples guàrdies mensuals. La figura del metge resident és beneficiosa ja que fomenta el treball en equip i, en ocasions, permet repartir les taques i així poder oferir una major agilitat i una millor atenció als pacients. Si voleu saber-ne més sobre el CAP Chafarinas i quins serveis sanitaris us poden oferir podeu consultar la informació clicant a l’enllaç del blog atencioprimariaicsbcn.wordpress.com/capchafarinas. Igualment, al marge dret de l'esmentada pàgina, trobareu el llistat dels 44 CAP's de Barcelona als quals també hi podreu accedir clicant sobre el del vostre barri o bé en aquell que us interessi.