diumenge, 2 d’agost de 2020

Presentació virtual del número 78 de la revista "L'Arxiu"


El passat dijous dia 30 de juliol a les 19.00 h va tenir lloc la presentació del número 78 de la revista "L'Arxiu", que correspon al primer semestre del 2020. Degut a la pandèmia del Covid-19 l'acte es va fer de manera virtual mitjançant la plataforma jit.si a través de l'enllaç https://meet.jit.si/ArxiuHistoricRoquetesNouBarris, tal i com es va explicar en la tramesa als socis i sòcies.
L'acte va ser presentat per la Montse Argente i l'Arnaldo Gil i va tenir l'assistència virtual d'unes 20 persones, gairebé el mateix nombre que un acte presencial. El contingut d'aquest nou exemplar és de 52 pàgines, i la portada, sota el títol "Tornem a passejar. Tornem a fer història", fa referència a l'esforç de la nostra entitat per recuperar la normalitat el més aviat possible per tal d'oferir novament aquelles activitats d'interès general destinades a difondre la memòria històrica dels barris.
Pel que fa a la seva estructura, no han faltat com és habitual els apartats "Des de l'Arxiu Històric" (amb l'editorial, on s'ha fet balanç del darrer semestre i previsions per al segon semestre de l'any, tot fent esmena inevitable de com ens ha afectat la crisi sanitària), "L'Arxiu en acció" (sobre les persones que ens han visitat, les col·laboracions i les activitats efectuades durant els primers sis mesos d'enguany), "Barris" (sobre carrers, fets històrics i espais emblemàtics), "Persones de Nou Barris" (sobre personatges que han fet història als barris del districte), "In memoriam" (recordant personatges de Nou Barris recentment desapareguts), "Patrimoni i memòria històrica" (articles històrics i reivindicatius d'aquells elements que es demana la seva conservació), "Rutes per Collserola" (com sempre, descobrint la muntanya i aquesta vegada reivindicant la seva preservació), "El racó del soci i de la sòcia" (articles escrits per part dels socis i sòcies de l'Arxiu) i "Nou Barris als llibres" (secció dedicada als llibres que parlen del districte).


Pel que fa a la contraportada, l'Assessoria Via Júlia ha col·laborat una vegada més amb un anunci publicitari, aquesta vegada adaptat a l'ocasió i circumstàncies viscudes. En aquest número han escrit articles Joan Catafal, Josep Maria Babí, Arnaldo Gil, Miguel Ángel Valero, José María Medina, Joan Termes, Pili Escamilla, Lourdes Ferrando, Miquel Antoni Romàn, Jordi Foix, Rosa Franco, Jordi Sànchez,  Pau Vinyes i Roser Solà. La maquetació de la revista ha anat a càrrec de l'Arnaldo Gil i la correcció lingüística a càrrec de la Montse Argente. 
Després de la presentació, d'una hora i mitja de durada, es va fer el comiat d'estiu tot desitjant bones vacances a tothom i, sobretot, anar amb cura i cuidar-se a l'espera que tot plegat passi i tornem a la normalitat el més aviat possible. Us volem recordar que els socis i sòcies de l'Arxiu rebran la revista gratuïtament per correu ordinari, i per als qui no siguin socis/es de l'entitat i vulguin adquirir-la, ho podran fer a partir del proper setembre al nostre local social de Via Favència 288A, tot abonant el preu de venda al públic de 2 euros. Des de l'Arxiu volem donar les gràcies a l'Assessoria Via Júlia pel seu anunci i als qui han fet possible aquesta activitat virtual col·lectiva: Montse Argente, Montse Massot, Pilar Escamilla, Lourdes Ferrando, Marta Grau, Carmen Ríos, Antonio Pascual, Josep Maria Babí i Arnaldo Gil. A partir del proper setembre, si tenim autorització, esperem obrir novament al públic, el qual podrà venir a consultar amb cita prèvia, alhora que desitgem oferir activitats per al proper quadrimestre, la majoria relacionades amb aquest any dedicat al moviment associatiu i al 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios.

Fotos: AHRNB i Rosa Franco Mendoza.

dilluns, 20 de juliol de 2020

Acte de senyalització de l'eucaliptus de la plaça de les Dones de Nou Barris


El passat dijous dia 16 a les 7 de la tarda es va penjar el cartell a l'eucaliptus de la plaça de les dones de Nou Barris, on el monumental arbre explica la seva història.
A més de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris també hi van ser membres de l'A.V. de les Roquetes, de Grodema i representats d’altres entitats preocupades pel verd, com Date una Huerta i Ecovincles.
La sorpresa va ser l'arribada d'una parella jove, amb un nen. Ell era el net d’en Pedro, a qui el cartell anomena com el qui va incorporar l'eucaliptus al seu pati, quan el va portar després d'una berenada veïnal a la font dels Eucaliptus de Torre Baró. Llavors era un petit rebrot.


La presència sobtada de la família d'en Pedro va servir per confirmar la informació que disposaven, afegint que en Pedro tenia per cognom Jiménez.
Ells van aportar la part emocional a l'acte tot deixant clar que aquest eucaliptus és molt més que un arbre monumental.
Té una història que explica la convivència veïnal a mitjans del segle passat i procedeix dels eucaliptus de l'anomenada font de Torre Baró, lloc que figura a la memòria de diferents generacions dels nostres barris, com a entranyable de les berenades que les famílies allà hi feien.”

Joan Catafal Roca
Soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
Membre de l'A.V. Prosperitat i de la Comissió del Centenari de la Prosperitat
 


dijous, 9 de juliol de 2020

Història de la unió de les línies 2 i 5 de metro explicada als infants

Il·lustració: JOMA

Les línies de La Sagrera a Horta i de Sant Ramon a Sagrada Família, aleshores denominades Línia II i Línia V, amb la prolongació des de La Sagrera fins a Sagrada Família, foren annexionades formant una sola línia que passaria a anomenar-se Línia 5.

De com va anar tota aquesta història, és prou coneguda per historiadors i personal del metro, reflectida en llibres de diversos autors, però el que m’agradaria explicar és (basant-me en fets reals) una història mes onírica per a un públic infantil que, a mode d'un conte, fos un relat encisador i fantasiós d’aquest fet de la història del metro de Barcelona.

Hi havia una vegada una Princesa de la Casa d’Horta, molt bella i esplendorosa que tenia els seus dominis sobre una línia de metro, que li deien Línia II. Aquesta línia, tot i ser modesta, era moderna i elegant, enveja d’altres de Barcelona.

La Princesa, que a partir d’ara li direm la Princesa Línia II, els seus mentors la volien unir amb altres Prínceps de Línies de Barcelona.

Al principi se li va buscar un pretendent, un Marquès del Poble Sec, un noi ben plantat i una mica esbojarrat que tenia els seus dominis a la falda de Montjuïc, a tocar de la Ciutat Comtal, amb uns delmes que li proporcionaven els llocs d’esbarjo i diversió.

Aquest Marquès no tenia cap línia de metro, per tant ambicionava tenir-ne, i molt millor si emparentava amb una princesa que en fos posseïdora d’una, així que decidí demanar la unió amb la Princesa Línia II, per estendre els seus dominis des del mar fins a la muntanya.

Els mentors i preceptors de la princesa no ho veieren malament, així que començaren les negociacions de les dots i aportacions de cadascun, el Marquès del Poble Sec es comprometia a fer arribar la Línia II fins a casa seva i, a canvi, la Princesa Línia II conservaria el nom per tota la línia.

Il·lustració: Ricardo del Lobo

I passaren els anys i la cosa no fructificava, doncs resulta que cada vegada que el marques sortia dels seus dominis, ensopegava amb les muralles de la Ciutat Comtal i, enfrontant-se com un Quixot als seus gegants, perdia cada envestida, quedant els seus cavallers extenuats per la batalla i delmades les seves eines.

I així passaren molts anys fins que un altre Príncep, anomenat Príncep del Coll Blanc, un cavaller d'esplèndida figura, ben plantat i descendent de nissagues foranies que tenia els seus dominis sobre un territori molt extens i poblat, amb una línia de metro denominada Línia V, era conegut com el Príncep Línia V.

El Príncep Línia V ambicionava d'expandir la línia vers la Ciutat Comtal, ja que no havia de franquejar muralles i els seus mentors el recolzaven en la iniciativa, però l’aconsellaren que entaulés aliances amb alguna princesa que tingués les mateixes afinitats. Amb tal fi entaulà relacions amb la princesa d’Horta Línia II, per unir ambdues Línies , però com el Príncep Línia V aportaria en les seves capitulacions, la part mes gran de la dot, aquesta fusió portaria el nom de Línia V.

A l’assabentar-se el Marquès del Poble Sec d’aquests projectes, entrà en una depressió molt gran, i batallà per aconseguir el que volia, fins el punt de construir pel seu compte les obres fins a la Sagrada Família, on tindria la unió de les duges nissagues, construint-li una estació exprés, als peus de la Basílica, que portaria el nom de l'arquitecte més famós de l’època.

El Príncep Línia V, descobrint les intencions del Marquès del Poble Sec, decidí també construir-li un altre estació als peus de la Sagrada Família que portaria el seu nom. Així es trobaren dues estacions al mateix lloc. Havent d’escollir amb quina es quedaven, la Princesa Línia II, veient el mal destre del Marquès del Poble Sec, decidí finalment unir-se amb el Príncep Línia V i adoptar el seu nom.

El Marquès del Poble Sec, en saber això, va embogir de tal manera que desesperat pel retard de les seves obres, tirà pel dret i sense gairebé adonar-se'n, va arribar tard, però massa tard i, a sobre, per l’esquerra, a la Sagrada Família, com li va ser rebutjada la seva estació, es va haver de construir un altre.

Il·lustració: Pilarín Bayès

I va arribar el dia, el 26 de juny de 1970, quan amb tota la pompa i sumptuositat es celebrà la unió entre les duges nissagues, ni més ni menys que a la Sagrada Família, comptant amb la seva benedicció. Fruit d’aquesta unió tingueren descendència, per una part fins a Cornellà i per l’altra a la Vall d’Hebron.

Del Marquès del Poble Sec, que no va poder arribar a la Sagrada Família fins 25 anys després, com va fer tard, molt tard, va haver de cercar nous horitzons, aliances amb el Compte de Línia III, un altre rival per conquerir Princeses del Barcelonès. Però finalment aconseguí unir-se amb la Princesa de Baetulo, amb la promesa d’expandir-se pel seu Delme, però això ja es una altra història.

I fins aquí la història de com va anar la unió entre les línies II i V que avui coneixem com a L5.

Joan Termes i Roig
Juliol de 2020