dissabte, 24 de setembre de 2016

L'Arxiu es fa internacional participant en una videoconferència amb la Universidad Autónoma del Perú


Durant els passats dies 20 i 21 d'aquest setembre l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris s'ha fet una mica més internacional. Gràcies al Departament de Capacitació i Gestió Cultural de la Cámara Latina de Comercio de Barcelona ha estat possible el desenvolupament d'un taller virtual sobre negocis turístics entre l'esmentada cambra i la Universidad Autónoma del Perú, a la ciutat de Lima.
L'experiència va tenir lloc al local de l'Arxiu, que va prestar el seu local i un dels seus ordinadors per a connectar amb l'aula universitària on es trobaven els alumnes i el professor David González, expert en temes de formació turística.


El dimarts dia 20 a les 15:30h. tingué lloc la primera connexió virtual, amb paraules de presentació del projecte a càrrec d'en Lester Burton Ponce, periodista, productor de documentals de televisió i corresponsal de guerra al Pròxim Orient. Entre els anys 2006 i 2009 exercí de presentador de notícies de televisió del Canal 32 de Barcelona. Al setembre de 2009 assumí el càrrec com a president director d'El Periódico Latino de Barcelona i el 2010 la presidència de Latina TV. En l'actualitat treballa en la producció de curts i documentals per a televisions temàtiques d'Europa i és president de la Cámara Latina de Comercio de Barcelona.


A les 15:45h. va tenir lloc la conferència sobre experiències en la gestió cultural internacional a càrrec de Reina Olga Mendoza Ramírez, gestora cultural i directora del Departament de Capacitació i Gestió Cultural de la Cámara Latina de Comercio de Barcelona. Ella és amiga personal del nostre company Ricard Fernández Valentí, alhora una amistat ben coneguda per tots nosaltres, i ha estat de fet la principal responsable de proposar aquesta activitat durant el mes de setembre, brindant així l'oportunitat de donar a conèixer l'experiència de l'Arxiu al continent americà.
Finalment, els darrers minuts de la videoconferència els va dedicar el mateix Ricard per a presentar-se i donar a conèixer a grans trets el districte de Nou Barris i l'Arxiu.


L'endemà dimecres dia 21 a les 15:45h. tingué lloc la segona conferència, a càrrec del mateix Ricard, prèvia presentació per Reina Olga a les 15:30h. El nostre company va parlar extensament sobre la conservació del patrimoni històric, arquitectònic i cultural al districte de Nou Barris com a model exemplar, prenent com a base un article seu que ja fou publicat tant al blog com a la revista "L'Arxiu". Finalment, va participar breument el nostre company Arnaldo Gil en qualitat de fundador de l'entitat, explicant quines funcions desenvolupa i quin paper té en l'actualitat com a difusora de la memòria històrica i defensora del patrimoni, així com la seva relació amb el teixit social i associatiu.


La videoconferència va finalitzar amb la formulació per part dels alumnes de la Universidad Autónoma del Perú d'un torn de tres preguntes, i l'agraïment per part del professor David González. Donat l'èxit de l'experiència es preveu repetir en altres ocasions noves ponències que, a més d'establir vincles culturals i de germanor amb la comunitat llatinoamericana, serveix per a projectar la imatge de la nostra entitat a nivell mundial.

dijous, 22 de setembre de 2016

Celebrada la passejada de la Transició a Nou Barris


El passat diumenge dia 18 es va poder celebrar la passejada de barri anomenada “Històries de la Transició” que s’havia previst per al mes de març anterior però que malauradament degut a les inclemències meteorològiques no es va poder fer. Aquesta vegada, afortunadament el bon temps ens va acompanyar i, per això, va tenir una més que acceptable assistència de públic que va poder gaudir de les explicacions del nostre company Arnaldo Gil i d’altres representants veïnals que també van assistir tot aportant el seu testimoni personal, com el Fili Bravo de Ciutat Meridiana, el Juanjo Martos de les Roquetes, l'Antonio Silva del Turó de la Peira i el Pep Ortiz de Can Peguera. Per part de la nostra entitat van assistir, a més de l'Arni, els nostres companys Jesús Aguilar, Marta Grau i Antonio Pascual.


La passejada, organitzada amb motiu de la publicació del cinquè volum de la nostra Col·lecció Favència titulat “La Transición en Nou Barris”, del company Roberto Lahuerta, ha pretès descobrir aquells espais del districte de Nou Barris que antuvi foren els principals protagonistes de fets històrics rellevants durant els anys de la Transició democràtica. Foren tants els anècdotes a explicar que ha calgut fer una selecció dels episodis més destacats per una qüestió de temps, per bé que algunes persones assistents a l'activitat també han contribuit explicant fets i vivències personals d'aquells anys. Per a l’ocasió es va posar a la venda el butlletí “Petit Arxiu” número 103 que ja havia estat editat el passat mes de març, i que va servir de guia de referència de la passejada.


El punt de trobada va ser a les 9:00h. del matí a l’ara anomenada plaça de la República, concretament als ara batejats com a jardins de Llucmajor (entrada al parc de la Guineueta). Allà es va fer una breu referència al canvi del nomenclàtor. La primera parada es va efectuar a l’interior del parc de la Guineueta, punt de trobada veïnal on es van fer moltes manifestacions i reivindicacions tant per part del veïnat com per partits polítics i representants de la CNT que aprofitaven l’ocasió per fer els seus mítings. La segona parada va tenir lloc darrera de l’edifici del Mental, entre els blocs de Barcinova i Calinova que es van erigir durant els anys setanta. Fou el lloc escollit per parlar del Pla Comarcal i les seves nefastes conseqüències als barris populars, del Pla Popular elaborat pel veïnat com una alternativa més viable i factible per millorar la qualitat de vida dels barris, i de l’Asociación de Vecinos de 9 Barrios que tant decisiva va ser en la història durant aquells anys de lluites i reivindicacions.


La tercera parada va tenir lloc davant de l’edifici del Mental, actual Seu del Districte de Nou Barris, punt on es va explicar el desmantellament d’aquest centre psiquiàtric, l’especulació immobiliària amb la consegüent construcció de grans blocs d’habitatges i els conflictes que van generar els lloguers. La quarta parada fou en l’històric barri de Can Peguera, indret des del qual es va fer referència a les lluites veïnals de l’Asociación de Vecinos del Turó de la Peira-Vilapiscina-Ramón Albó i el seu paper decisiu a l’hora d’aconseguir equipaments i millores diverses per als barris de l’actual “Zona Sud” de Nou Barris. La cinquena parada fou a la plaça de Sóller, espai verd per al barri de Porta aconseguit gràcies a les lluites veïnals enfront l’amenaça de construir-hi blocs de pisos.


La sisena parada, a la plaça de la Harry Walker, va servir per a explicar la famosa vaga dels treballadors de la fàbrica d’accessoris automobilístics Harry Walker, entre els anys 1970 i 1971, i que tingué ressò fins i tot a nivell internacional amb una forta solidaritat envers els seus empleats. Paral·lelament, també es va explicar la lluita per aconseguir el primer institut per al districte de Sant Andreu, l’Institut Sant Andreu. La setena parada, en ple barri de la Prosperitat, es va establir a la plaça d’Ángel Pestaña, indret recordat per l’estafa dels pisos, l’assentament de barraques i la lluita per aconseguir nous habitatges per aquella gent que allà malvivia. A més, es va aprofitar l’ocasió per recordar altres lluites d’aquells anys tant complicats. A pocs metres el grup va fer la vuitena parada, davant l’església de Santa Engràcia, històricament recordada pel fet que allà es van celebrar mítings, el veïnat va organitzar mobilitzacions així com pels tancaments com a mesura de pressió per aconseguir que l’Institut Sant Andreu admetés al professorat escollit pel propi veïnat.


La novena parada s’establí sortint per la Via Júlia fins arribar al cor del barri de Verdum, on es va fer referència al disseny de la Via Júlia reivindicat pel veïnat, a les demandes de transport públic, a l’església de Sant Sebastià i el seu paper com a espai cultural i de reunió durant els anys del franquisme (tot fent esmena a l’exposició prohibida pel governador civil sobre l’Obra Sindical del Hogar), al paper que va assumir en aquells temps l’Escola d’Adults Freire (que celebrava els “Divendres Culturals” i fou artífex de “La Cultura va de Festa”) i a les reivindicacions veïnals per demanar millores a les Vivendes del Governador i als blocs de l’OSH. Finalment, la desena i última parada tingué lloc a l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, creat al 1983 com a Centre d’Estudis Populars de Roquetes, tot just un any abans que Barcelona es dividís administrativament en 10 districtes municipals i es creés oficialment el Districte 8 o de Nou Barris.


D’altra banda, i no ens volem pas oblidar de recordar-ho, mentre es celebrava la passejada de la Transició, el nostre company Ricard Fernández, al mateix dia però a les 12:30h. del migdia va fer el pregó de la Festa Major dels Indians 2016 a la plaça del Rom Cremat de l’esmentat barri. Enguany ha estat la persona escollida per a l’ocasió, doncs ell és veí del Congrés-Indians i en el seu discurs va fer nombroses referències històriques, a la recent creació de l’Arxiu Històric del Congrés-Indians i a la propera passejada de barri que es farà pel barri el proper divendres 23 a les 18:00h. amb punt de sortida a la mateixa plaça del Rom Cremat. La informació d’aquesta activitat oberta a tothom i sense inscripció prèvia es troba publicada en l’AGENDA D'ACTIVITATS del blog.


dilluns, 19 de setembre de 2016

Primera presentació de les memòries de l'escultor de Verdum José Martín Moreno


El passat divendres dia 18 a les 19:00h. va tenir lloc la primera presentació oficial del llibre "José Martín Moreno. El oficio reintegrado al arte", escrit pel nostre company Ricard Fernández Valentí. L'acte es va celebrar al centre de Barcelona, a la llibreria Alibri (antiga Herder) ubicada al carrer de Balmes amb la Gran Via. Editat per l'editorial sevillana Punto Rojo, aquesta nova obra, la vuitena de l'esmentat autor, recull les memòries de l'escultor José Martín Moreno, nascut al barri de les Roquetes el 1934 i actual veí de Verdum que es va dedicar a crear escultures de metall a partir d'una tècnica escultòrica única i inèdita mitjançant la soldadura elèctrica. Una vintena de persones, tant membres de l'Arxiu com d'altres persones interessades, van assistir a la presentació, en la qual no hi va faltar el mateix José Martín Moreno, fet que va sorprendre i satisfer molt als presents al tractar-se de l'autèntic protagonista.


El primer a parlar va ser el Ricard en qualitat d'autor del llibre, fent primer un breu repàs a la seva trajectòria personal com a geògraf i historiador local i després explicant les raons que el van portar a escriure l'obra que presentava. Arrel d'una entrevista que van fer al José Martín Moreno a "El Periódico de Catalunya" l'any 2012, el Roberto Lahuerta Melero, company de l'Arxiu especialitzat en història de cinemes i en biografies de personatges destacats de Nou Barris, es va interessar per entrevistar-lo i convidar-lo a la nostra entitat. Va ser aleshores quan l'escultor va conèixer al Ricard i va descobrir la seva trajectòria, motiu pel qual li va proposar d'escriure les seves memòries. I així va ser com va començar l'aventura, amb moltes setmanes d'entrevistes i aportacions de fotografies, catàlegs i retalls de la premsa.


Després va parlar el José Martín Moreno, el qual va fer un breu resum de la seva vida i de la seva trajectòria escultòrica, moment en què el públic va aprofitar l'ocasió per a fer-li preguntes. Finalment es va passar un PowerPoint amb imatges orientades a donar a conèixer la figura de l'escultor, cosa que va delectar als assistents que van quedar sorpresos al contemplar diverses fotografies de les escultures així com de la seva tècnica de treball. Les explicacions van anar a càrrec de tots dos, tot fent un repàs biogràfic, al seu contacte amb personatges famosos i als tipus d'obres escultòriques.


Al tractar-se d'unes memòries, el llibre ha estat escrit en primera persona com si fos directament l'escultor qui l'expliqués. L'obra està estructurada en tres parts. La primera explica els seus orígens i vivències als barris de les Roquetes i Verdum de l'actual districte de Nou Barris, la seva infantesa i adolescència durant la Guerra Civil i, especialment, durant els anys de la postguerra. Es fa una descripció de com era el lloc on va néixer i es va educar, alhora que es reflecteix el màxim possible la duresa i el sofriment conseqüència de la misèria i la fam que va patir i tant el va marcar com a persona. La segona part explica el naixement de la seva vocació com a escultor, com es va iniciar, com va descobrir la seva nova tècnica revolucionària i com va poder començar a sortir del pou de la misèria. Són els anys de joventut i maduresa personal que culminen amb el seu matrimoni i formació de la seva pròpia família.


La tercera part, la més extensa, relata la seva trajectòria professional com a escultor i el seu contacte amb personatges famosos i influents d'aquella època, tant periodistes com a artistes als quals bé els va fer un bust o una escultura, bé el van ajudar a projectar-se com a figura destacada i coneguda en el món de l'art. Es fa referència a gent com Àngel Marsà, Joan Viñas, Palomo Linares, Salvador Dalí, els reis Joan Carles I i Sofia, Josep Maria Bayona, Jordi Pujol, Anthony Quinn, Joan Abelló i Josep Maria Cadena, entre d'altres. La quarta i última part explica la seva jubilació forçosa, el seu retorn a Nou Barris i el seu llegat en l'actualitat. El subtítol del llibre "El oficio reintegrado al arte" correspon a una cita procedent d'una crítica d'art de l'Àngel Marsà en relació a l'obra del José Martín Moreno.


Per al proper mes d'octubre es farà una nova presentació del llibre a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, on també es podran adquirir els exemplars. En l'apartat d'agenda d'activitats del blog s'especificarà la data i l'hora tant aviat es publiquin les properes activitats previstes per al mes d'octubre.