dimecres, 19 de febrer de 2020

L'Arxiu participa en les conferències del centenari de la Prosperitat


Durant el present mes de febrer estan tenint lloc al Casal de Barri de la Prosperitat (a la plaça d'Ángel Pestaña) les conferències amb motiu del centenari del barri de la Prosperitat. Amb la participació de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la Comissió del Centenari de la Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019 i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) han programat un cicle de tallers amb l’objectiu d’apropar la història del barri i la seva relació amb la història de Barcelona. El resultat són cinc blocs que fan un recorregut des dels inicis dels anys vint del segle XX fins a l'actualitat. Fins el moment s'han celebrat dos blocs de conferències d'un total de cinc: 1) Inici i 2) Vida associativa als anys 20, República i Guerra Civil.


Per part de l'Arxiu el passat dijous dia 6 a les 19.00 h el nostre company i president de l'entitat Jordi Sànchez i Ruiz va impartir la xerrada que portava per títol "Pagesos, propietaris i especuladors", on va aportar informació molt interessant obtinguda gràcies a les seves investigacions a l'Arxiu de Protocols de Barcelona i en d'altres centres de documentació. Prèviament va fer referència als torrents, rieres i camins perquè ajuden a descobrir on es feren les primeres edificacions: la riera de Sant Andreu i els torrents de la Font de Canyelles, del Dragó, d'en Tissó i d'Aritjols. Després va fer un breu repàs a la nomenclatura com a testimoni històric de tot allò que havia abans de la urbanització del barri i ha quedat plasmada als carrers i places.


La recerca als arxius el va portar a descobrir noms de terratinents com Gabriel Campmany, Francesc Ferrer, Josep Maria Martorell, Martí Masadas, Rosa Molins, Josep Maria Nadal i Vilardaga, Josep Prats i Gibert i Jaume Riera, dels quals existeixen escriptures que han permès esbrinar els precedents més immediats a la fundació del barri de la Prosperitat i que ajuden a entendre millor el procés de gestació. Una de les escriptures més antigues és del 1907 quan Josep Suñol i Gros comprà una finca al senyor Aiguavives. Hi ha constància amb data 14 d'octubre de 1916 quan per primera vegada es va fer una compra per urbanitzar. Els fundadors o "pares" de la Prosperitat foren els socis i amics Salvador Casals, Miquel Cuberó i Joaquim Valls, els quals posaren el capital necessari per comprar terrenys de cara a edificar. El 1917 feren una compra a la família Campanyà. Una curiosa anècdota va ser el paper destacat que algunes dones tingueren com a propietàries reals de terrenys. Exemple paradigmàtic fou el de la Rosa Gaspart, la qual, malgrat tenir propietats, ha estat el seu marit Ramon Badosa qui té un carrer al barri.


És un clar exemple de com es marginava a la dona. Altres noms als quals es va fer referència van ser els de Tomàs Ponsada (que va substituir al nom de Joaquim Valls en les escriptures posteriors), la família Gener (propietaris de terrenys durant moltes generacions que també foren prestamistes) i Lluís Comtal (del qual encara cal investigar). Els hereus de la família Saladrigas van ser els qui van crear el barri de la Prosperitat després de comprar els terrenys als terratinents. I un altre nom destacat fou el de Josep Borràs, sense cap soci, qui també va comprar diverses finques per a la construcció d'una barriada. Consta que al 1917 ja hi havien moltes parcel·lacions. Com a anècdota destacada de punt i final de la ponència i que no va deixar indiferent a ningú va ser que el gran notari responsable d'escripturar les parcel·lacions del barri es deia... Francisco Franco, el qual, malgrat el seu nom, no tenia res a veure amb el dictador. A la mateixa jornada, altres ponents que van  participar foren el José Luís Oyón i la Mercè Abeya.


Una setmana després, el dijous dia 13 a les 19.00 h la nostra companya i sòcia de l'Arxiu Neus González Monfort va impartir la xerrada titulada "Associacions als anys vint i trenta a Nou Barris". Breument va fer referència a la publicació "Del despertar al trencament" elaborada pel Grup d'Història de Nou Barris que va servir per difondre les primeres referències històriques contemporànies de Nou Barris del període de 1897 a 1936 i que molta gent desconeixia. Entrant en matèria, va contextualitzar que als anys vint era una època on al territori que ara coneixem com a Nou Barris havia entre 10.000 i 11.000 habitants i dos barris: Santa Eulàlia de Vilapicina i Les Roquetes. Un 40% era gent catalana majoritàriament de l'interior de Catalunya i la resta gent provinent d'arreu d'Espanya. Hi havien tres grans entitats: el Centre Moral Eulalienc o Centre Catòlic de Santa Eulàlia (vinculada a activitats culturals); el Casino Auxiliar Eulalienc i la Societat Auxiliar d'Obrers "La Estrella" (amb funció cultural i de socors).


Altres entitats eren la Societat de Propietaris de la Prosperitat, la Cooperativa Confiança Andreuenca i la Penya Joventut Trinitat. Ara bé, l'entitat més destacada va ser el Centre Cultural "Els Propis" (aleshores Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas), fundada el 1925. Tenia una vessant cultural i una altra destinada a defensar els interessos del barri per aconseguir millores. El 1927 van crear l'Ateneu Familiar Artístic i Cultural en un bar. Punts de trobada social eren les festes majors celebrades a Santa Eulàlia al voltant de Sant Jaume i la de Les Roquetes a mitjans d'agost. També es feien sardanes i aplecs sardanistes a Torre Baró, al xalet de la Trinitat i a Santa Eulàlia de Vilapicina, i fontades els diumenges a Torre Baró, especialment al voltant de la Font dels Eucaliptus. També havien entitats esportives al voltant del ciclisme i del futbol. Una anècdota important fou la participació en l'Olimpíada Popular de 1936.


Al camp de l'Europa, al carrer de Cartellà, es va fer un partir de preparatoris i el dia 18 de juliol es va preveure una reunió amb el C.F. Montañesa per veure si participaven o no, però l'esclat de la Guerra Civil ho va estroncar. El món de l'educació va ser també una àrea de sociabilitat. L'objectiu va ser sobretot l'alfabetització i el desenvolupament d'una escola innovadora. El 1932 es va crear el G.E. Hermegildo Giner de los Ríos i el Pavelló de les Roquetes. Es va preveure també el G.E. Arnau de Vilanova però no es va arribar a acabar degut a la guerra. Hi havien també força escoles privades religioses, de cooperatives i acadèmies. L'església va ser també un altre element de sociabilització. Havien la capella de Santa Eulàlia, l'església parroquial de Santa Eulàlia, l'església de Sant Francesc Xavier, l'església de Santa Engràcia i l'església del Mental.


I també es va fer referència als partits polítics. Es crearen cercles, casals o ateneus adscrits al partit Democràtic Federal Català, a la Lliga Catalana, al Partit Radical Socialista i a Esquerra Republicana de Catalunya. La xerrada va acabar assenyalant que als anys trenta ja havien 17.000 habitants a Nou Barris, un territori actiu i obert vinculat amb Sant Andreu, Barcelona, Catalunya, Espanya i al món que disposava de 8 associacions culturals enregistrades (a més d'altres), 5 associacions esportives, 2 escoles públiques i 6 privades, 5 parròquies i 10 centres polítics.
Altres ponents que van participar foren el José Manuel Salgado, el Ferran Aisa i el Joan Catafal. El taller finalitzarà el proper divendres 6 de març amb els blocs de conferències 3) Ajuntament franquista, 4) Lluites veïnals i 5) Ajuntament democràtic i barris. L'objectiu és intentar d'aprofundir en el coneixement de la història del barri, en l’arrelament veïnal i consolidar la consciència de formar part d’un territori protagonista de la seva història.

Fotos: José María Medina

dimecres, 5 de febrer de 2020

L'Arxiu participa en la celebració del 50è aniversari del Casal de Gent Gran Trinitat Nova


El passat dimecres dia 29 a les 12.00 h del migdia va tenir lloc al Casal de Gent Gran Trinitat Nova la celebració del 50è aniversari de la fundació de l'esmentada entitat. L'acte va comptar amb l'assistència d'unes 30 persones. Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris estigueren presents els companys Arnaldo Gil, Montse Massot i Josep Maria Babí.
Els parlaments van anar a càrrec de la Maria Isabel Mateu (actual presidenta del Casal), la Margarita Marí-Klose (regidora del districte de Nou Barris) i l'Arnaldo Gil. La Maria Isabel va fer referència a la gestió femenina. Però a partir del 1998 l'espai es va transformar amb l’arribada de la primera dona com a vocal a la junta, i de mica en mica elles anaren guanyant terreny. I al 2008 va haver la primera dona presidenta, situació que s'ha mantingut fins al present. La Margarita va felicitar l’equipament per la seva efemèride i en va destacar la trajectòria al llarg d’aquests anys i, en particular, i, en particular, a la Maribel, l'Olímpia, la Lola i l'Elvira, membres actives de la junta de l’associació.


L'Arnaldo Gil, a més de fer un breu resum històric, s'encarregà de presentar el primer volum de l'Enciclopèdia de la Vida, un llibre manuscrit pels mateixos protagonistes, usuaris del casal, que expliquen les seves vivències i records. El resultat és un recull de testimonis els quals han creat una efemèride. Ha col·laborat també l’entitat Revive la Trini Nova recollint vivències i fotografies del veïnat anònim. S'espera que més endavant el relat tingui continuïtat amb la publicació d'un segon volum. Dins del local es va muntar una exposició fotogràfica que resumeix el mig segle d'existència d'aquest equipament. Paral·lelament, el poeta del barri José Bretones va aprofitar l'ocasió per fer un dels seus recitals. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment del públic assistent i un pica-pica cortesia de l'entitat ben regat amb cava.
La història d'aquest espai es remunta a finals dels anys 60 quan el Patronato Municipal de la Vivienda, entesa com a entitat jurídica independent però tutelada per l'Ajuntament de Barcelona, va destinar un pressupost de 600 milions de pessetes en polítiques socials. 


Entre d'altres equipaments, el dilluns 26 de gener de 1970 es va inaugurar al barri de la Trinitat Nova l'Hogar del Jubilado en un acte al qual assistiren l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles, el president de la Diputació de Barcelona Josep Maria de Muller i Abadal, el diputat-president de la Comissió d'Educació de la Diputació de Barcelona Josep Maria Berini i el conseller-president de Patronato Municipal de la Vivienda Artur Martí i Cot, entre d'altres personalitats. El local, de 150 metres quadrats,es va ubicar als baixos d'un local del carrer de la Platja d'Aro. També va entrar en funcionament la nova biblioteca Juan Grabulosa. Més endavant, la biblioteca va tancar, però l’Hogar del Jubilado es va adaptar als nous temps i es va convertir en el Casal de Gent Gran de la Trinitat Nova. L’espai, de dimensions petites, va servir de punt de trobada i convivència. Als seus inicis era un lloc bàsicament masculí, on es jugava a dòmino i hi havia, fins i tot, un barber. Però a partir del 1998 es va transformar amb l’arribada de la primera dona com a vocal a la junta, i de mica en mica elles anaren guanyant terreny.


El 2005 es va impulsar el Programa de Dinamització de Gent Gran del Districte de Nou Barris, que ha permès atendre en les necessitats sorgides. Tot i ser un local petit, hi ha molta vida i es desenvolupen activitats com ara tallers de memòria, gimnàstica, manualitats i diverses celebracions. En l'actualitat continua essent un punt de trobada social, així com un fòrum de suggeriments i projectes que han permès de fer vincles d’amistat i reforçar la convivència amb el veïnat del barri.

Fotos: JOSCAR

divendres, 31 de gener de 2020

Celebrada la primera de les passejades de barri que recorden les lluites urbanes


El passat diumenge dia 26 va tenir lloc la primera de les passejades que durant aquest any s'han previst per commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios i donar a conèixer les principals lluites urbanes que van transformar el territori gràcies als moviments veïnals. El punt de trobada va ser a les 9.00 h al carrer d'Aiguablava, davant l'accés a l'estació "Trinitat Nova" del metro, on es presentaren unes 30 persones. El recorregut pel carrer d'Aiguablava i l'avinguda de Vallbona va portar el grup al barri de Torre Baró. La remodelació de l'esmentada avinguda es va inaugurar l'abril de 2001 per millorar la connexió amb els barris de la Zona Nord. Aquesta arteria havia estat llargament reivindicada pel veïnat i actualment esdevé un lloc de passeig on poden contemplar-se unes magnífiques vistes. Per l'avinguda d'Escolapi Càncer i el carrer de Castelldefels es va travessar el pont sobre l'avinguda Meridiana i les autopistes fins arribar al barri de Vallbona. Amb una longitud de 176 metres, aquest pas fou inaugurat el desembre de 2005. Projectat per l'enginyer Javier Manterola, permet la unió dels barris de Torre Baró i Vallbona. Cal recordar que, fins no fa gaire anys, calia passar pel conegut "Tubo de la Risa". Queda pendent la connexió fins a la carretera de Sant Adrià a La Roca. A l'altra banda del pont s'arribà a Vallbona, un barri obrer aïllat per les autopistes i partit per la línia del ferrocarril. Amb la construcció de l'autopista va patir l'enderroc de la majoria dels comerços i de la històrica Torre del Baró el 1967. Té una població d'uns 1.500 habitants. Gairebé no hi ha comerç i ha trigat mig segle a recuperar la farmàcia. En l'actualitat es lluita per sobreviure i dignificar les seves condicions de vida.


Al mateix barri de Vallbona trobem un tram descobert del Rec Comtal i els terrenys de l'horta La Ponderosa. L'origen del Rec s'atribueix al comte Mir (954-966). Durant el segle XI al llarg del seu curs s'instal·laren molins. A partir del segle XIII va permetre l'increment dels conreus, la producció artesana i l'activitat dels molins. Al segle XIX el traçat es modificà degut al creixement urbanístic i industrial. Vallbona és l'únic indret on encara transcorre en superfície. L'horta La Ponderosa és la darrera finca agrària de Barcelona, de 7 hectàrees, regada amb les aigües del Rec Comtal. Des de fa poc temps, ha deixat de funcionar. El nom de "La Ponderosa" el rebé als anys 60 evocant el nom del ranxo dels protagonistes de la sèrie televisiva "Bonanza". Tant el Rec Comtal com l'horta La Ponderosa han estat posats en valor patrimonial des dels anys 90, veient-se amb preocupació el projecte d'edificació d'un nou barri que podria suposar la desaparició d'ambdós elements. Recentment s’ha demanat la seva inclusió al Catàleg de Patrimoni Històric de la Ciutat de Barcelona. Entrant al nucli urbà, al carrer de l'Alzinar hi havia la seu de l'Associació de Veïns i Veïnes de Vallbona, una de les entitats fundadores de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios. Més tard va néixer l'Associació de Veïns i Veïnes Vallbona-Rec Comtal, que és l'actual, mentre que l'altra entitat va desaparèixer i el seu local és tancat des de fa anys. Una altra associació veïnal és Vallbona Viu, fundada per reivindicar i defensar el patrimoni històric i natural del barri, impulsar projectes d'economia sociocultural i defensar un urbanisme sostenible. A través del carrer d'Oristà es va arribar fins a la plaça del Primer de Maig, previ pas sota les vies del ferrocarril que divideixen el barri i que amb prou feina deixen passar els autobusos.


Des de fa anys es demana un pas més ampli per als vianants. L'esmentada plaça s'inaugurà el 1985 i inclou un parc que integra un tram del Rec Comtal. Al costat hi ha una pèrgola fotovoltaica (la primera de Barcelona) i un punt verd. Caminant pel torrent de Tapioles s'arriba a les runes de la Granja del Ritz. Antiga Granja Montserrat, es construí al voltant del 1920 i al seu moment fou molt moderna pel seu sistema de reg i pels procediments utilitzats per la cria d'animals, així com pels avantatges socials per als seus habitants i treballadors. A finals dels anys 40 va passar a mans de l'Hotel Ritz que la mantingué fins a mitjans dels anys 90. La seva recuperació és una de les reivindicacions del barri. Travessant sota les autopistes es va arribar a la Ciutat Meridiana. Allà hi ha la plaça Roja, centre comercial i social del barri i punt de trobada de fires i activitats festives que acollí el 1973 el concurs de cacera de rates. Ben a prop, al costat del carrer de Vallcibera, trobem el Centre Cívic Zona Nord, del 1987, on abans hi estigué el cinema Palace, el qual, una vegada tancat, va ser ocupat per diferents col·lectius, entre ells el 1977 l'escola Ferrer i Guardia, on els mestres van fer classes per manca d'aules. Paral·lelament van haver les lluites pel transport públic, com aconseguir un autobús interior del barri, el "Chupa-Chups", anomenat així perquè el preu del bitllet d'1 pesseta valia el mateix que el caramel. Una altra reivindicació fou la del metro, inaugurat el 2003. Un precedent més antic va ser al 1949 quan el veïnat va aconseguir un baixador ferroviari que ells mateixos van haver de pagar. Va costar 60.000 pessetes i a cada propietari li va tocar pagar dos cèntims per pam de terreny.


Tingué també molt ressò l’acció protagonitzada pel líder veïnal Manuel Vital, conductor d'autobús que el 1978 va segrestar un vehicle de la línia 47 i el va fer passar per Torre Baró per demostrar que era possible fer arribar el transport públic al barri. De Torre Baró es va fer referència a la seva associació veïnal i a la lluita de l'aigua. L'any 1941 es va crear l'Asociación de Pequeños Propietarios de la Urbanización Torre del Baró, que va impulsar una llar d’infants, van lluitar per la legalització de la urbanització i després es va fusionar amb la Cooperativa Torre del Baró, tot creant-se el 1952 la Sociedad Cooperativa Torre del Baró. Més tard es formà l'Asociación de Cabezas de Familia de Torre Baró. Pel que fa a la lluita de l'aigua, el barri no tenia ni aigua potable, ni enllumenat ni accessos. Una de les accions va ser tallar l’avinguda Meridiana per fer-se escoltar. La repressió va ser ferotge, però finalment es van aconseguir les reivindicacions desitjades. El recorregut de tornada per l’avinguda de Vallbona i el carrer d’Aiguablava va portar al punt de sortida, on va finalitzar la passejada. Tothom es va mostrar molt satisfet, motiu pel qual es preveu que una part dels assistents repetiran en la propera ruta. Desitgem, de ser així, que sigui més multitudinaria, doncs volem ajudar a recuperar i difondre la memòria històrica dels barris.

Fotos: AHRNB