dijous, 9 de juliol de 2020

Història de la unió de les línies 2 i 5 de metro explicada als infants

Il·lustració: JOMA

Les línies de La Sagrera a Horta i de Sant Ramon a Sagrada Família, aleshores denominades Línia II i Línia V, amb la prolongació des de La Sagrera fins a Sagrada Família, foren annexionades formant una sola línia que passaria a anomenar-se Línia 5.

De com va anar tota aquesta història, és prou coneguda per historiadors i personal del metro, reflectida en llibres de diversos autors, però el que m’agradaria explicar és (basant-me en fets reals) una història mes onírica per a un públic infantil que, a mode d'un conte, fos un relat encisador i fantasiós d’aquest fet de la història del metro de Barcelona.

Hi havia una vegada una Princesa de la Casa d’Horta, molt bella i esplendorosa que tenia els seus dominis sobre una línia de metro, que li deien Línia II. Aquesta línia, tot i ser modesta, era moderna i elegant, enveja d’altres de Barcelona.

La Princesa, que a partir d’ara li direm la Princesa Línia II, els seus mentors la volien unir amb altres Prínceps de Línies de Barcelona.

Al principi se li va buscar un pretendent, un Marquès del Poble Sec, un noi ben plantat i una mica esbojarrat que tenia els seus dominis a la falda de Montjuïc, a tocar de la Ciutat Comtal, amb uns delmes que li proporcionaven els llocs d’esbarjo i diversió.

Aquest Marquès no tenia cap línia de metro, per tant ambicionava tenir-ne, i molt millor si emparentava amb una princesa que en fos posseïdora d’una, així que decidí demanar la unió amb la Princesa Línia II, per estendre els seus dominis des del mar fins a la muntanya.

Els mentors i preceptors de la princesa no ho veieren malament, així que començaren les negociacions de les dots i aportacions de cadascun, el Marquès del Poble Sec es comprometia a fer arribar la Línia II fins a casa seva i, a canvi, la Princesa Línia II conservaria el nom per tota la línia.

Il·lustració: Ricardo del Lobo

I passaren els anys i la cosa no fructificava, doncs resulta que cada vegada que el marques sortia dels seus dominis, ensopegava amb les muralles de la Ciutat Comtal i, enfrontant-se com un Quixot als seus gegants, perdia cada envestida, quedant els seus cavallers extenuats per la batalla i delmades les seves eines.

I així passaren molts anys fins que un altre Príncep, anomenat Príncep del Coll Blanc, un cavaller d'esplèndida figura, ben plantat i descendent de nissagues foranies que tenia els seus dominis sobre un territori molt extens i poblat, amb una línia de metro denominada Línia V, era conegut com el Príncep Línia V.

El Príncep Línia V ambicionava d'expandir la línia vers la Ciutat Comtal, ja que no havia de franquejar muralles i els seus mentors el recolzaven en la iniciativa, però l’aconsellaren que entaulés aliances amb alguna princesa que tingués les mateixes afinitats. Amb tal fi entaulà relacions amb la princesa d’Horta Línia II, per unir ambdues Línies , però com el Príncep Línia V aportaria en les seves capitulacions, la part mes gran de la dot, aquesta fusió portaria el nom de Línia V.

A l’assabentar-se el Marquès del Poble Sec d’aquests projectes, entrà en una depressió molt gran, i batallà per aconseguir el que volia, fins el punt de construir pel seu compte les obres fins a la Sagrada Família, on tindria la unió de les duges nissagues, construint-li una estació exprés, als peus de la Basílica, que portaria el nom de l'arquitecte més famós de l’època.

El Príncep Línia V, descobrint les intencions del Marquès del Poble Sec, decidí també construir-li un altre estació als peus de la Sagrada Família que portaria el seu nom. Així es trobaren dues estacions al mateix lloc. Havent d’escollir amb quina es quedaven, la Princesa Línia II, veient el mal destre del Marquès del Poble Sec, decidí finalment unir-se amb el Príncep Línia V i adoptar el seu nom.

El Marquès del Poble Sec, en saber això, va embogir de tal manera que desesperat pel retard de les seves obres, tirà pel dret i sense gairebé adonar-se'n, va arribar tard, però massa tard i, a sobre, per l’esquerra, a la Sagrada Família, com li va ser rebutjada la seva estació, es va haver de construir un altre.

Il·lustració: Pilarín Bayès

I va arribar el dia, el 26 de juny de 1970, quan amb tota la pompa i sumptuositat es celebrà la unió entre les duges nissagues, ni més ni menys que a la Sagrada Família, comptant amb la seva benedicció. Fruit d’aquesta unió tingueren descendència, per una part fins a Cornellà i per l’altra a la Vall d’Hebron.

Del Marquès del Poble Sec, que no va poder arribar a la Sagrada Família fins 25 anys després, com va fer tard, molt tard, va haver de cercar nous horitzons, aliances amb el Compte de Línia III, un altre rival per conquerir Princeses del Barcelonès. Però finalment aconseguí unir-se amb la Princesa de Baetulo, amb la promesa d’expandir-se pel seu Delme, però això ja es una altra història.

I fins aquí la història de com va anar la unió entre les línies II i V que avui coneixem com a L5.

Joan Termes i Roig
Juliol de 2020

dimecres, 1 de juliol de 2020

JULIOL. S'inaugura l'escola Tibidabo


El dimecres 30 de juliol de 1969 es va fer la inauguració oficial de l'escola Tibidabo, aleshores "Colegio Nacional Tibidabo". L'edifici es va emplaçar al número 10 del carrer de Joaquim Valls, al barri de la Propseritat. L'acte va estar presidit per l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles, la dlegada encarregada d'Educació Montserrat Tey, el conseller de Districte Josep Antoni Sauqué, el delegat de Serveis de Cultura senyor Sicart i una representació veïnal del barri de les Roquetes encapçalada per Florencio Merino. El mossèn i ecònom de la parròquia de Sant Isidre va procedir a fer la benedicció de les instal·lacions. L'edifici, que es preveia posar en funcionament per al 15 de setembre d'aquell any, comptava amb 22 aules per a l'ensenyament primari i 2 guarderies per a 40 nens i nenes (separats) cadascuna. El cas és que, arribats al mes de setembre, per raons inexplicables, l'escola no es va posar en funcionament. Finalment, el 30 d'octubre següent, en una reunió entre la inspectora Maria Jesús Cebrian i  els 13 docents del centre, es va acordar la posada en marxa de l'escola, nomenant com a directora provisional a la professora Maria Dolores Placeres Campos.


El primer curs només tingué 340 alumnes, però ja al curs següent va arribar fins als 914. Des d’aleshores, l'escola va fer diversos canvis de cara a assolir els serveis pendents, com ara la guarderia, les pistes esportives, el menjador, el gimnàs, el teatre i la recuperació del pati de les Tortugues, actuacions que han arribat fins als nostres dies. El diumenge 1 de febrer de 1976 es va poder celebrar per primera vegada una assemblea de pares i mares gràcies al suport del nou director, i aleshores va haver ocasió de debatre problemes i aportar solucions per millorar el centre educatiu. Aquesta mateixa associació de pares i mares esmentada va lluitar també, junt amb altres entitats educatives i veïnals, per la implantació de semàfors al barri.


Des del 2007 elabora el Projecte EMMA que treballa la gestió de les emocions de l’alumnat a través del teatre. En l'actualitat el CEIP Tibidabo és un centre d'una línia que acull 225 alumnes molt vinculat a la Prosperitat. El 2019, coincidint amb la celebració del centenari del barri, es van fer els actes de celebració del 50è aniversari de l'escola. Diverses entitats utilitzen les instal·lacions per a desenvolupar les seves activitats. El seu projecte educatiu aposta per la innovació i fomenta tant l'aprenentatge cooperatiu com el talent de l'alumnat, treballant amb grups reduïts en diverses àrees. Participa també en nombrosos programes i projectes educatius i és preparadora de Cambridge.

Fotos: Arxiu CEIP Tibidabo, Grup de Facebook "Antiguos alumnos del Colegio Nacional Tibidabo de Barcelona" i Pérez de Rozas (La Vanguardia)

dimarts, 23 de juny de 2020

Darreres activitats virtuals a l'Arxiu


La crisi provocada per la pandèmia del coronavirus Covid-19 no ha impedit a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que pugui continuar amb les seves activitats mensuals. Provisionalment i per raons de seguretat la seu social de Via Favència 288A encara no és oberta al públic fins a nou avís.
Per tant, gràcies a l'ús de les tecnologies ha estat possible, de manera virtual i no presencial, fer algunes xerrades d'interès que s'han emès en directe a través del grup de Facebook, el qual ha experimentat un notable augment de seguidors i seguidores que l'han catapultat fins a una xifra que ja supera els 1930 membres.
El passat dijous 30 d'abril a les 19.00h va tenir lloc la videoconferència a càrrec del company Ricard Fernández i Valentí sobre la història de l'Asociación de Vecinos de 9 Barrios, des del seu origen fins a la seva desaparició. Enguany es commemora el 50è aniversari de la seva fundació, i la xerrada es va centrar no en les lluites veïnals sinó en altres aspectes més inèdits i desconeguts d'una entitat que va contribuir a la futura modernització de Nou Barris, alhora que tingué un paper clau en la transició cap a la democràcia.


Una segona conferència tingué lloc el passat dissabte dia 4 del present mes de juny, a les 19.00h, a càrrec del company Arnaldo Gil Albacete. Sota el títol "Viatge al passat de Nou Barris" es va fer una mostra destacada del fons documental de l'entitat, tot ensenyant aquell material més interessant per la seva antiguitat, peces úniques i irrepetibles que ajuden a explicar ell passat dels barris del districte. L'activitat es va fer amb motiu del Dia de l'Associacionisme Cultural.
I la tercera conferència, a càrrec novament de Ricard Fernández i Valentí, es va celebrar el passat dijous dia 18 a les 19.00h, i va tractar sobre la història dels transports a Nou Barris. La llarga conferència es va centrar especialment en aquelles lluites veïnals que van fer possible l'arribada del metro, el tren, el tramvia i l'autobús, unes reivindicacions que no són pas actuals sinó que tenen el seu origen al 1880, i passats 140 anys encara continuen amb els moderns sistemes de transport col·lectiu.
Paral•lelament a les activitats, els companys i companyes de l'Arxiu que col·laboren assíduament no han parat, ja que quan ha estat possible en aquest període de desconfinament han passejat pels carrers i places de Nou Barris i, fins i tot, per la serra de Collserola, amb l'objectiu de veure com es troben aquells elements patrimonials que corren perill de desaparèixer, denunciar el seu mal estat i reclamar la seva urgent recuperació.


Res no s'ha aturat, i nosaltres tampoc no ens hem aturat, i continuarem al peu del canó oferint un servei de qualitat al públic en general, al qual agraïm la confiança dipositada en nosaltres. Continuarem desenvolupant noves activitats de manera virtual, i a mesura que l'anomenada "nova normailitat" avanci, estudiarem la possibilitat de fer activitats presencials, sempre és clar, sota els sistemes de seguretat pertinents.
Malauradament, en aquest mes de juny no hi haurà Clàssica d'Estiu a Collserola, però sí comptem amb la possibilitat de presentar el nou número de la revista "L'Arxiu", el número 78 corresponent al primer semestre d'aquest accidentat 2020. I com sempre, per qualsevol dubte o consulta, ens podeu escriure al correu electrònic arxiuhistoric@yahoo.es i seguir les nostres activitats a través del blog, del Twitter i del grup de Facebook que enguany compleix 10 anys.