dilluns, 19 d’abril de 2021

L'Arxiu inaugura l'exposició "Darrere els murs del Mental" i presenta el tercer "Llibre de Vida"


El passat dijous dia 15 a les 19.00 h va tenir lloc al vestibul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la inauguració de l'exposició de dibuixos que porta per títol "Darrere els murs del Mental", un acte al qual es va aprofitar també per presentar el tercer "Lllibre de Vida". Com és habitual des de fa un any, es van prendre les corresponents mesures de seguretat amb motiu de la pandèmia de Covid-19 per al públic assistent, que va sumar una vintena de persones, entre elles antics empleats de l'Institut Mental de la Santa Creu. El company i col·laborador Arnaldo Gil va ser l'encarregat de donar la benvinguda a tothom i de fer la presentació. Va explicar que la present exposició és sobre dibuixos fets pels propis malats  residents a la Secció d`homes a l'Institut Mental de la Santa Creu, en la década de 1950 i 60 . Va remarcar que la importància d'aquests dibuixos no només resideix pels autors  que els van fer, sinó també per les tècniques que van emprar a l'hora de fer-los. Es tracta d'un material recuperat de la seva destrucció que es va poder salvar durant el procés de desmantellament del manicomi, un fons inèdit guardat com un veritable tresor de gran valor històric i que ara, per primera vegada, després de 40 anys, es comença a donar a conèixer al públic.


Alhora que s'inaugurava l'exposició, també es va presentar el tercer "Llibre de Vida", un exemplar únic i irrepetible fet per la Manuela, una de les pacients en règim diürn (de nit dormia a casa seva) de l’antic Institut Mental de la Santa Creu i Centre de Dia Pi i Molist, nascuda l’any 1931 i que va morir l'any passat. Com a curiositat es va esmentar que la seva història l'havia escrit en tovallons de paper. Arni a  fet a mà aquesta obra d`art.
El torn de paraula va passar al públic assistent, on van parlar les persones que, antigament, havien treballat a l'Institut Mental de la Santa Creu i que la coneixien, Vicente Martín, Natividad Gil, familiars de Manuela... Mercedes Hidalgo, companya i col·laboradora de l'Arxiu, i encarregada de la secció anomenada Memorial del Mental, va destacar que tant l`exposició com el llibre contribuiexen a que la societat tingui una altre manera de compendre els trastorns mentals, els cuals no anul.len totes les parts sanes de les persones.


De la Manuela es va passar l'enregistrament d'una entrevista que li va fer la mateixa Mercedes. Sempre li agradava molt escriure, escoltava programes de ràdio i sempre apuntava les frases i coses que no volia oblidar Comprava paquets enormes de tovallons de paper per escriure-hi coses, fins que un dia la mateixa Mercedes li va plantejar per què no escrivia la seva història. Als escrits que va deixar parlava sovint de les dificultats que tenia, sobretot amb el tema d’aconseguir menjar. Ella era una gran cuinera, i sempre portava plats fets per ella. Es deixava estimar i cuidava molt a tothom, a tot el personal. Un aspecte interessant és la descripció que fa d'una època passada i de les dures condicions de vida als anys de la postguerra i a la fàbrica on ella treballava. Igualment ofereix un punt de vista molt positiu del Mental, on va valorar la sensació de tranquil·litat que allà es respirava i que oferien els patis enjardinats.


Pel que fa a l'exposició, el recull de dibuixos pertany a set autors: Codina, Núñez, Solé, Blasgue, Parera, Calasaño y Sacristán. Actualment el dibuix i la pintura s'ha continuat al Centre de Dia de Pi i Molist, amb els anomenats "Tallers d'expressió, racó artístic i art teràpia".
En un dels plafons exposats hi ha un codi QR que convida als visitants a fer un qüestionari. Aquesta és la primera de les dues mostres previstes organitzades per la secció del Memorial del Mental. L'exposició és gratuïta, oberta i recomanable per a tothom, i romandrà visitable fins el proper divendres 28 de maig. Pel que fa a la història de la Manuela, és a disposició del públic el número 137 del butlletí "Petit Arxiu", on es resumeixen les seves interessants memòries que, alhora, ajuden a descobrir el món que va existir a dins del Mental.


dimecres, 14 d’abril de 2021

L'Arxiu fa una xerrada sobre la Segona República a Nou Barris


El passat dimecres dia 7 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l'Espai Via Favència (seu de l'Arxiu) la conferència que portava per títol "Nou Barris a la Segona República". L'acte, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, es va fer, com ara és habitual, sota les mesures de seguretat exigides amb motiu de la pandèmia de Covid-19. Alhora també es va emetre en directe des del grup de Facebook de l'entitat, on de manera virtual ho van poder veure altres persones que no tingueren l'oportunitat de fer-ho de manera presencial.
La presentació va anar a càrrec del company i president de l'Arxiu Jordi Sànchez i Ruiz, el qual va fer referència a què enguany es commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República espanyola, alhora que va agrair a tota la gent que seguia l'activitat, tant de manera presencial com telemàtica. La conferència, acompanyada d'un PowerPoint amb imatges de l'època per fer-la més amena, va anar a càrrec del soci de l'Arxiu Miquel-Antoni Roman i Pérez, que també és membre del grup d'ERC a Nou Barris i conseller de l'esmentat districte. La xerrada es va estructurar en quatre parts: context territorial, context demogràfic, context social i context polític.


Territorialment l'actual Nou Barris, al sector conegut com Els Afores, del Districte IX o de Sant Andreu, es trobava integrat dins la dinàmica de creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de Barcelona. Es podia establir una divisió en dos grans sectors ja amb símptomes de consolidació urbanística: el barri número 12 o de Santa Eulàlia de Vilapicina i el barri número 13 o de les Roquetes. El primer d'ells agrupava les barriades de Vilapicina, Can Peguera i Porta, i tenia major tradició urbanística, econòmica i social així com un major creixement en xifres absolutes, encara que més lent. Les Roquetes, per la seva banda, agrupava les barriades de Verdum, Charlot i la Prosperitat. A diferència de l'anterior, el creixement demogràfic i urbanístic va ser més accelerat i desordenat.
Demogràficament va ser un context on bona part de la població era gent provinent d'arreu d'Espanya i que van venir a Catalunya durant els anys vint del passat segle a treballar en les obres del metro, en obres públiques de la ciutat i en la construcció dels pavellons de l'Exposició Internacional de 1929. En la seva arribada a Barcelona, els emigrats anaven a una casa de lloguer o d'un familiar i, quan assolien certa estabilitat econòmica adquirien un petit terreny al territori de Nou Barris per construïr-se una casa.
En l'àmbit educatiu, la manca de centres públics escolars va motivar la inauguració de dues escoles: el Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos (1932) i el Col·legi Nacional Roquetes (1933). Socialment la població va desenvolupar un notable caràcter associatiu, i fruit d'això va ser la creació d'entitats veïnals, lúdiques, culturals i esportives. En l'aspecte econòmic, la majoria dels seus habitants eren de classe obrera i treballaven en el sector industrial.


Durant aquells anys, però, es van produir alguns episodis de violència, com ara l'assassinat del botxí de Barcelona el 9 de febrer de 1935 a la bodega Montferri, les detencions arran dels fets d'octubre de 1934 i les detencions d'anarquistes al 1935 al barri de Can Peguera, el segon nucli de més concentració anarcosindicalista de Catalunya.
Políticament i a nivell electoral els partits d'esquerres van ser els qui sempre van obtenir la majoria de vots, tant en les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 com en les autonòmiques de 1933 i les generals celebrades el febrer de 1936. Al territori de l'actual Nou Barris havien seus de partits polítics que reflectien l'existència d'un moviment social. Per part d'ERC existiren el Casal Català Republicà de Roquetes, el Centre Republicà Federal de la Prosperitat, el Centre Català Republicà de Verdum, l'Ateneu Català Republicà d'Horta i Santa Eulàlia i l'Avenç Obrer Català de Sant Andreu. I per part dels anomenats Radicals havien les seus del Círcol Republicà dels Afores de Sant Andreu i del Centre Republicà Radical dels Afores de Sant Andreu. Pel que feia al jovent d'ERC, disposaven del casal de la Joventut d'Esquerra Republicana d'Horta, que també agrupava Santa Eulàlia de Vilapicina. Igualment les dones tingueren un paper destacat en els partits polítics com a militants, alhora que podien ésser escollides com a regidores municipals i de districte.


Pel que fa a personatges populars, algunes persones destacades veïnes d'aquells barris van ser, entre d'altres, Josep Salat (botiguer), Joan Cordomí (metge), Salvador Alloza (carter) i Joan Ribas (mestre).
Acabada la conferència es va fer torn de precs i preguntes, on el públic assistent tingué l'oportunitat de preguntar, fer aportacions personals i expressar la seva opinió. L'acte va acabar amb un fort aplaudiment. Per saber-ne amb més detall sobre aquest període històric recomanem la gravació que s'ha fet de la conferència, la qual es pot visualitzar i escoltar al grup de Facebook de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

dimecres, 7 d’abril de 2021

El blog ja supera les 500.000 visites. Mig milió de gràcies a tothom


El blog de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha arribat (i ja ha superat) les 500.000 visites.  Als 10 anys de la seva creació més de mig milió de visualitzacions confirmen l'èxit d'aquest mitjà destinat a informar i a fer difusió de la nostra entitat.

La companya i sòcia de l'Arxiu Carmen Ríos (dona del company i soci Josep Maria Babí), després d'haver llegit la darrera publicació, ha estat la responsable d'assolir la xifra que tant esperàvem. La data del 7 d'abril de 2021 formarà part de la nostra efemèride.

Des d'aquí volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens segueixen activament i han dipositat la seva confiança en nosaltres. Aquesta entitat és més que un arxiu, és un espai de conservació i difusió de la cultura, de la memòria històrica i de defensa del patrimoni.

En aquest blog, que sempre anirem actualitzant i millorant, seguirem reflectint la nostra feina voluntària, perquè Nou Barris és allò que ens motiva a estar aquí, reforçant la identitat territorial i estimulant l'orgull de barri.

Continuem treballant i ara som-hi cap al primer milió de visites, les quals esperem no triguin una altra dècada sinó més aviat.

Moltes gràcies a tothom des d'un arxiu de tothom i per a tothom.