divendres, 11 de setembre de 2020

Fins sempre Pare Manel

Foto: Europa Press

El passat dimecres dia 9 varem rebre la trista noticia de la mort d'una excel·lent persona, molt estimada a tot arreu i a Nou Barris en particular, soci de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Ens referim a Manel Pousa Engroñat, més conegut per tothom com a Pare Manel. Tenia 75 anys i encara diversos projectes a desenvolupar, però malauradament, al igual que a moltes persones, el coronavirus també ha interromput la seva vida provocant-li una embòlia que no va poder superar.
Fill d'una família nombrosa (el tercer de sis germans), va néixer a Víznar (Granada) el 19 de maig de 1945, on als seus inicis començà a treballar puntualment amb el seu pare d'origen català. Es va graduar en Filosofia a l’Institut Catòlic de París i en Teologia per la Universitat de Sant Pacià de Barcelona. Posteriorment inicià els estudis d’Arquitectura, però la seva vocació va fer un gir i, el 1975 es va fer capellà diocesà a la parròquia de Sant Josep Oriol. 

Foto: Joel Kashila

La seva activitat sacerdotal la va iniciar a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella. La seva feina com a activista, centrada en l'actual districte de Nou Barris, tingué el seu precedent el 1973 quan el seu amic Carles Flavià, llavors capellà com ell, l'introduí en la realitat de la presó, primer en visites esporàdiques i intermitents als joves presos de la Presó Model. Aquest fet el condicionà fins el punt de convertir-se en una de les seves prioritats d’acció social, acostant-se al món de les presons per facilitar els camins cap a la reinserció. Va començar a treballar amb els joves que patien el problema de la droga. Els seus primers projectes ja es van centrar en el desenvolupament social i esportiu de la infància més desfavorida, l'acompanyament a les persones empresonades i el suport a les famílies més fràgils. Fins el 1980 va treballar com a educador social a la llar de Badalona sota l'entitat OBINSO (Obra d'Integració Social) vinculada a la Diòcesi de Barcelona i que treballa per a la reinserció de persones preses a través de llars d’acollida.

Foto: Vicens Forner Puig

A partir del 1976 va desenvolupar la seva tasca social i religiosa als barris de Verdum i Roquetes tot atenent a les persones més desfavorides. Sovint el seu propi testimoni reflectia la duresa de la seva experiència: "Vaig observar el gran impacte de l’heroïna. Hi havia canalla de quinze anys que ja es punxava. Recordo que anava a veure’ls a les anomenades “casetes del governador”, al safareig públic on es reunien, i els portava begudes i tabac. Intentava parlar amb ells, ser-hi a prop. La majoria d’aquests joves estan ja al cel, i aquells que han sobreviscut han quedat malparats, i amb quaranta o cinquanta anys es passen tot el dia a casa". Fins i tot, a la seva pròpia vivenda, va arribar a acollir persones en situació d’exclusió. Allà va conèixer la monja Luisa Alba amb la qual va treballar fins al final de la seva vida. Com a curiositat, mereix recordar que la seva afició al futbol el va portar a fundar un club de barri, l'Atlético San Sebastián, on ell mateix va arribar a jugar.

Foto: Fundació Pare Manel

A partir de 1987, amb el suport d’un equip de joves voluntaris, va desenvolupar diverses accions educatives de carrer, incloent també grups d’infants i famílies. El 1993 va fundar l’Associació Grup Muntanyès, entitat sense ànim de lucre, i el 1996 va crear juntament amb el seu amic Carles Flavià la gala "Guanya't el cel" que es celebra anualment per recaptar fons.
Les idees i la forma d'actuar li van fer guanyar problemes amb la jerarquia catòlica. Va rebutjar el sou que li proporcionava el bisbat i alternava la feina amb la seva tasca sacerdotal i fou denunciat per celebrar matrimonis entre homosexuals i per la seva opinió sobre l'avortament.
Finalment, a l'octubre de 2004 va fundar la Fundació Privada Pare Manel (Via favència 244) amb l'objectiu de respondre qualitativament a les noves i velles realitats d’exclusió, així com atendre a les noves demandes creixents de persones i famílies en situació de pobresa i marginalitat. El seu programa es centra especialment en la infància, adolescència i famílies; formació i inserció laboral, tallers i educació, programes d'estiu, esport educatiu i reinserció de persones preses.

Foto: Fundació Pare Manel

El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona. També fou reconegut amb el Premi Solidaritat que atorga l'Institut de Drets Humans de Catalunya.
Durant aquest 2020, tant aviat va començar la crisis sanitària pel Covid-19, la Fundació Pare Manel va bolcar-se en les noves necessitats dels barris. Entre d'altres coses, van arribar a fabricar més de dotze mil màscares amb un grup de dones voluntàries, van distribuir ordinadors entre escolars que no tenien connectivitat amb l'ajuda de la Cooperativa Abacus i la Caixa, i van repartir menjar a famílies sense ingressos i a altres els van facilitar targetes moneder per poder accedir a compres bàsiques amb el Banc d'Aliments. El seu darrer projecte va ser aquest passat mes de juny, amb format online.

Foto: Joan Poquí (Mundo Deportivo)

Sobre el Pare Manel encara podríem explicar moltes més coses, doncs la seva vida al servei de les persones ha estat tan llarga i intensa que, tot el què s'ha dit d'ell fins aquí, és només un petit tast sobre qui va ser aquest home i per quina raó mereixerà ser recordat per sempre a Nou Barris. Totes les associacions i entitats del districte han reaccionat al seu traspàs per reconèixer el seu compromís social, un magnífic llegat que continuarà en la lluita contra les desigualtats i a favor de les persones. Per a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha estat un honor tenir-lo com a soci, donant suport a la nostra feina. Gràcies per tot, Manel, i com molta gent ha comentat aquests dies, s'ha guanyat el cel.

dijous, 3 de setembre de 2020

El Joc de Nou Barris 2ª època, per Josep Maria Babí


Ja fa cinc anys que varem guardar en un calaix el Joc. Ara, en aquesta època d’incertesa hem decidit recuperar-lo, si més no per donar una mica d’entreteniment als seguidors del blog ara que dissortadament hem tingut que deixar de banda moltes de les activitats habituals de l’Arxiu.

Torna el Joc amb el mateix propòsit que és el d’aprofundir en el coneixement de la història del nostre Districte, dons ens hem adonat que amb el temps que ha passat des de la publicació de l’últim Joc, allà pel març de 2015, l’Arxiu ha desenvolupat un munt de recerques, ha fet multitud de troballes, conferencies i ha editat bon nombre de publicacions entre llibres, revistes i butlletins "Petit Arxiu".

Amb major nombre d’imatges i amb explicacions més amenes, hem jubilat al Joscar. Procurarem donar-li un lleuger toc humorístic i la gràcia serà per als recentment arribats al Joc encertar quina és la resposta vàlida de les quatre que es proposaran a la pregunta que es faci que, de ben segur, la podreu trobar en les darreres publicacions al blog o a la revista.

També hi col·laborarà en Ricard Fernández i Valentí, no tant com a corrector i editor del blog, sinó aportant preguntes que, amb els seus amplis coneixements, faran més interessant el concurs.

Un petit premi es donarà als encertants: un lot de butlletins "Petit Arxiu" a escollir, i pretenem que vosaltres lectors també envieu al correu electrònic de l’Arxiu les vostres propostes de preguntes, tot indicant el vostre nom i cognom i si sou socis o sòcies de l’Arxiu. De ben segur que, un cop verificades, seran publicades.

Comencem dons, el Joc de Nou Barris. A jugar!!!


1. La nena del safareig


Ara fa un any, el 25 de setembre de 2019, l’Arxiu va col·laborar com cada any en la Festa Major de Verdum amb l'organització de la passejada "Verdum, històries de dones" on es van batre rècords de participació i s'involucraren diferents estaments com l'Associació de Veins/nes de Verdum, l'Administració Local (Districte de Nou Barris) i Central, les televisions, i també els socis i sòcies de l'Arxiu fins assolir gairebé el centenar de persones.

Un dels punts d’aturada més entranyables va ser a la plaça del Verdum, cantonada al carrer de Robert Robert, on molt a prop té la seu l’esmentada Associació. Allà es va descobrir una placa amb la imatge fotogràfica, obra d’en Ginés Cuesta, fotògraf i veí del barri, feta l’any 1976, del safareig que estava en aquest mateix lloc i que fou molt popular com a punt de trobada de les dones dels Habitatges del Governador. 

Aquesta imatge, icònica per al que ha significat pel barri, té com a protagonista una nena que mira de reüll a la càmera. Aquesta nena, avui una dona feta i dreta, va venir expressament del seu lloc actual de residència a l’acte i va ajudar a descobrir la placa.


I aquí va la pregunta: Com es diu la nena del safareig?

1. Pili Escamilla

2. Montse Argente

3. Pepi González

4. Nuria Climent


Tornem a fer història: noves normatives de seguretat a l'Arxiu

 

Obrim de forma segura les nostres instal·lacions a socis, sòcies i públic en general, amb compliment de les mesures de seguretat vigents a causa de la Covid-19:

- Consulta de les fonts documentals: cal demanar cita prèvia telefònica o per correu electrònic.

- Socis i sòcies, no col·laboradors/es habituals: cal demanar cita prèvia telefònica o per correu electrònic.

- Activitats públiques, exposicions i visites guiades a les nostres instal·lacions es restringeixen a un número màxim de persones que s'hauran d'haver inscrit prèviament i on tindran prioritat els socis i sòcies de l'Arxiu.