En Roberto Lahuerta, l’autor, amb aquest segon llibre que completa l’estudi dels cinemes de barri de la zona nord de Barcelona, contribueix a fer justícia històrica dedicant força pàgines a totes aquestes sales de projecció per la importància que han tingut en les barriades perifèriques i pel seu paper a l’hora d’explicar la història d’uns districtes. Per primera vegada es fa un tracte documental al mateix nivell de les grans sales de cinema d’estrena de les quals ja existeixen tants estudis.
Continuació del llibre “Los cines en Nou Barris”, l’autor prossegueix en la present obra la seva recerca històrica sobre els món dels cinemes de barri, aportant una ampliació documental força interessant i inèdita sobre els locals cinematogràfics de Nou Barris, i estenent-ho també a les barriades dels districtes veïns d’Horta-Guinardó i de Sant Andreu. Les relacions entre els tres districtes perifèrics del nord de Barcelona abans esmentats ha obligat a aquesta extensió que aquí es brinda als lectors i que ajudarà a entendre els vincles històrics, socials i culturals així com aspectes comuns entre aquests territoris. El contingut, d’extraordinari detall, fent referència a aspectes tècnics i a esdeveniments, tot relatant històries i anècdotes singulars en part aportats per testimonis de l’època, converteix el present estudi sumat a l’anterior en el millor treball de recerca mai fet sobre els cinemes de barri de Barcelona. A les vostres mans podreu tenir un exemple de recuperació de la memòria històrica i de la importància de conèixer la història local, per tal d’entendre tant el passat com una forma de viure d’unes generacions, i l’evolució que ens ha portat fins a la situació present, de les entranyables sales de barri a les modernes multisales d’estrena.
Roberto Lahuerta Melero (Saragossa, octubre de 1956). Va arribar a Nou Barris al juny de 1964, després de nou mesos vivint a Sant Genís dels Agudells. Ha residit en els barris de Porta (carrer d’Alcúdia i passatge de Porta) i de la Guineueta (passeig de Fabra i Puig i Barcinova). Va contactar amb l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris el 1987, fent-se soci uns anys més tard. L’octubre de 1997 va publicar el seu primer article a la revista de l’entitat (“L’Arxiu”) sota el títol “El barri i les seves històries: Josep Lluís Facerías”, en record a l’últim guerriller urbà abatut a la confluència dels passejos de Verdum, del Doctor Pi i Molist i d’Urrútia. Des d’aquella data, els seus articles relacionats amb els barris i els seus residents, no hi ha faltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada