60 anys del TAC o PÉNJAMO

Enguany, es compleixen 60 anys de la inauguració del primer autobús urbà al territori de l’actual Nou Barris, un precedent dels serveis de proximitat o “Bus del Barri” que avui dia trobem implantat a diferents barriades de Barcelona. És per això que mereix la pena recordar la història d’un autobús que simbolitzà l’inici de la fi de l’aïllament dels barris populars del nord de Barcelona quan fou inaugurat, i l’inici de les lluites veïnals a gran escala per demanar millores en el transport públic quan va ser suprimit.

Després de diverses gestions, l’any 1942, la dissolta Asociación de Propietarios de las Afueras de San Andrés es va poder recompondre novament regida per una Comissió Gestora sota l’autorització del Governador Civil, i vigilada pel nou règim franquista. El mateix any de la seva recomposició, els seus nous membres van encaminar els seus treballs per mirar d’aconseguir transport públic pels barris del nord de Sant Andreu i facilitar així el desplaçament dels seus habitants, una població que tenia una tendència progressiva a créixer i que es trobava en situació gairebé d’aïllament.

Transcorreguda una dècada, el 21 de setembre de 1952 va haver una reunió de la Comissió Gestora amb comercials i industrials de la barriada de Roquetes convocats per la Comissió de Festes, en la què es va parlar sobre els treballs realitzats, on destacaven les gestions per aconseguir una línia d’autobús. Per tal de fer un seguiment de les tasques assenyalats i iniciats per la Comissió de Festes, es va celebrar l’anomenada Ponència de la Barriada de les Roquetes, essent el seu president en Francesc Robusté i Borràs. En el mes d’octubre següent, es va establir contacte amb el Conseller del Districte IX Sr. Rosal per sol·licitar una línia d’autobusos des de la Via Júlia fins a un nus de comunicacions que permetés la correspondència amb altres serveis de transport. El 21 de gener de 1953, el Conseller del Districte IX, Josep Maria Pasqual i Graneri, va notificar a la Comissió Gestora que s’autoritzava la línia sol·licitada. Donat que Tranvías de Barcelona no es va mostrar favorable a la seva explotació, finalment aniria a càrrec d’un particular, tot i ésser un moment relativament inoportú si tenim en compte que el transport públic de Barcelona estava en procés de municipalització. El 30 d’octubre següent, un dictamen va atorgar la concessió amb caràcter provisional i a precari a l’empresa "Talleres Aragall y Compañía", propietat d’en Francesc Aragall i Romeu. El seu local era una concessionària amb garatge de la firma automobilística Ford ubicat al carrer de Gabriel y Galán, al barri del Clot. A més de la venda i reparació de vehicles, també es dedicava al lloguer d’autobusos per a serveis discrecionals.

El diumenge dia 17 de novembre de 1953 es va inaugurar el primer servei urbà d’autobús en el territori de l’actual Nou Barris, “que no por su corto recorrido, sino por su eficacia tiene una importancia suma en nuestros transportes urbanos ya que permite un directo acceso, desde el centro de la ciudad a unas barriadas sitas en las afueras nordeñas de ex pueblo de San Andrés  que alcanzan un censo de población de veinticinco mil vecinos; tales son los núcleos urbanos que son conocidos por Las Roquetas.” A la festa inaugural va assistir nombrós públic veí de les barriades del nord de Sant Andreu que esperava l’arribada de les autoritats que organitzaven l’acte, entre les quals estigueren presents el tinent d’alcade de Transports i Circulació Sr. Rosal Catarineu, en representació de l’alcalde de Barcelona; el conseller delegat del districte de Sant Andreu Pasqual Graneri; el general d’Artilleria de la IV Regió Sr. Pérez Porro; el mestre Palanca en representació de l’Obra Sindical del Hogar; i el president de la Junta de Veïns de les Roquetes Sr. Robusté, entre d’altres.

La cerimònia va començar amb una missa a càrrec de Mossèn Josep Camp, capellà de la parròquia de Santa Engràcia, el qual va beneir els tres autobusos allí estacionats. A l’encreuament de la Via Júlia amb el carrer de Joaquim Valls fou erigit un arc de fullatge i banderoles el pas del qual estava tancat per una cinta inaugural que fou tallada per la senyora Maria Cid, esposa d’en Pascual Graneri. A continuació, en una tribuna aixecada al mateix carrer, van fer els corresponents discursos els senyors Robusté, Graneri i Rosal. Posteriorment, les autoritats van pujar als tres autobusos per fer el trajecte inaugural, i al finalitzar foren obsequiats amb una copa de vi per cortesia de l’Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas, al seu local social. A partir de la tarda del mateix dia, el servei es va obrir al públic.

La nova línia, al pertànyer a l’empresa Talleres Aragall y Compañía, va rebre el nom popular de “TAC” (per les inicials de l'empresa), però també fou coneguda com el “Pénjamo” (per una cançó popular de l'època anomenada "Vamos llegando al Pénjamo" (ciutat de Mèxic), de Pedro Infante). El recorregut era de doble circumval·lació, i transcorria des de Via Júlia per Argüelles, Santa Engràcia, Font de Canyelles, passeig de Valldaura, plaça de Llucmajor, passeig de Verdum, passeig del Doctor Pi i Molist, plaça del Virrei Amat, passeig de Fabra i Puig, Concepción Arenal, Malats, Gran de Sant Andreu, Agustí i Milà, Bartrina, pont del Dragó, passeig de Valldaura i Via Júlia. L’oferta es va cobrir amb dos autobusos de petites dimensions, concretament un Ford Hércules i un Berliet. El primer era de color vermell i efectuava el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre que el segon era platejat i circulava en el mateix sentit de les agulles del rellotge. A mesura que es va anar guanyant passatge, el servei es va reforçar amb dos cotxes més, un per a cada sentit. Més endavant, l’empresa de Francesc Aragall es va constituir sota el nom de "Transportes Urbanos Enlace Metro, S.A." (TUEMSA) i va situar un nou local més a prop del recorregut de la línia, al carrer de Malgrat. La línia funcionava de les 5:00h del matí fins a les 23:00h de la nit els dies feiners, i fins a les 3:00h de la matinada dissabtes i festius. El preu del bitllet era de 60 cèntims.

Malgrat que el servei va gaudir d’un excel·lent nombre de passatgers, el procés de municipalització va desembocar a què l’Ajuntament de Barcelona, el 27 de juliol de 1960 acordés declarar caducada la concessió del “TAC” o “Pénjamo”. El fet que es posessin traves per una possible renovació, TUEMSA es va veure obligada a renunciar al servei, el qual anà a parar a mans de Tranvías de Barcelona, que inicialment no el va voler. El 17 d’octubre següent, la línia es va rebatejar sota la denominació “R” i amb un nou recorregut entre Fabra i Puig i les Roquetes, passant a circular únicament pel passeig de Fabra i Puig, plaça del Virrei Amat, passeig del Doctor Pi i Molist, passeig del Verdum, plaça de Llucmajor, passeig de Valldaura, Font de Canyelles, Santa Engràcia i Argullós, al barri de la Prosperitat, abandonant el doble itinerari circular. L’oferta es cobrí amb dos vehicles “Aclo” reformats a un sol pis. El canvi va disgustar al veïnat, i així ho va expressar l’Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas: “el primitivo recorrido era más completo, ya que en su doble circunvalación enlazaba con metro y autobuses y permitía el desplazamiento rápido a San Andrés para las compras y otros menesteres cuando en nuestra barriada no existía, todavía, mercado”. El 23 de febrer de 1964 la línia R va canviar el seu distintiu pel número 13.

Foto: Arxiu Toni Rovira

El 19 d’agost següent es van suprimir les línies 11 i 13 d’autobús, substituint-se per la nova línia 12, amb un itinerari comprès entre tots dos serveis anteriors, del Bon Pastor a la Prosperitat. Circulava pels carrers de Sant Adrià, Gran de Sant Andreu, passeig de Fabra i Puig (tornada per Felip II, Escòcia, Dublín i Sant Ildefons amb motiu de la conversió de l’antiga rambla en una avinguda de sentit únic de circulació), plaça del Virrei Amat, passeig del Doctor Pi i Molist, passeig del Verdum, plaça de Llucmajor, passeig de Valldaura, Font de Canyelles, Santa Engràcia i Argullós L’oferta es cobrí amb tres autobusos “Aclo-Seida” de petites dimensions. El motiu d’aquest canvi es degué per tal d’eliminar una de les dues terminals emplaçades en el passeig de Fabra i Puig que ocasionava congestió del trànsit, i s’eliminava també la superposició d’una part del recorregut que coincidia amb un tram de menor passatge. Es va implantar la tarifa de 4 pessetes en lloc de l’especial de 3 pessetes, i es van eliminar també tres vehicles per donar així millor servei.

Foto: José Mora Martín

En l’actualitat, evolució de l’antiga línia 12 ens ha arribat la línia 132 de “Bus del Barri”, amb un trajecte de circumval·lació amb origen i final a la plaça del Virrei Amat que connecta els barris de Porta i la Prosperitat. En els propers anys s’anirà implantant la nova xarxa ortogonal d’autobusos que suposarà un canvia radical amb la substitució de totes les línies convencionals per unes altres de noves. Els trajectes abandonats s’hauran de cobrir amb nous serveis de proximitat, tal i com passa ara mateix. En aquest sentit, poder tornar a veure una línia de “Bus del Barri” amb un recorregut molt similar al del “TAC” o “Pénjamo” no resultaria pas utòpic. Ben aviat, a mig termini el temps ho dirà.

Ricard Fernández i Valentí