dilluns, 4 de novembre de 2013

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar



El “santet” del cementiri

El “santet” del cementiri de Sant Andreu (no és l’únic: al cementiri del Poble Nou n’hi ha un altre), es deia Francesc Pla Sañas i era un seminarista molt conegut per la gent de la vila de Sant Andreu que va morir molt jove, als 25 anys d'edat, de pena (encara que d’altres diuen que de tuberculosi, cosa que no seria gens d’estranyar perquè en aquella època es vivia enmig d’un gran fangar d’analfabetisme, insalubritat, jornades laborals de dotze hores…) perquè el senyor bisbe el va fer sortir del seminari i abandonar la carrera religiosa a causa de les activitats a que es dedicava la mare del noi.

La tomba d’en Francesc Pla Saña, situada sota l’església del cementiri mirant cap a llevant, sempre és coberta de flors, encara avui, des del dia del seu traspàs.

Però, quines eren les activitats de la mare d’en Francesc que van arruïnar la seva vocació?


a)     Era fetillera

b)     Es dedicava al espiritisme

c)     Era anarquista

d)     Era protestant



La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
d) Construcció del campanar de l’església del cementiri.

Se’ns ha “anat l’olla”?
A l’Arxiu sempre intentem donar les nostres opinions amb el màxim rigor possible i després de contrastar-les. Això no priva de presentar-les, de vegades, amb unes gotes d’humor.
En el cas del campanar del cementiri, és clar que a algú se l'hi ha “anat l’olla”, però no hem estat nosaltres. La idea de la pregunta de la setmana passada la varem treure precisament de la pàgina que adjuntem (amplieu-la si cal), del llibre “CLASSICISME I MODERNISME EN EL CEMENTIRI DE SANT ANDREU  (Raquel Lacuesta-Margarita Galcerán-Margarida Nadal-Jordi Pujol) Ed. F12 serveis editorials. 1ª edició: nov. 2009, L-1826 del fons bibliogràfic de l’Arxiu, pag. 228. En aquest cas han estat els autors del llibre.


No obstant això anterior varem fer una consideració. L’arquitecte Ramón Térmens va construir el campanar a l’any 1956 i l'Sputnik I el van posar en òrbita els soviètics el 4 d’octubre del 1957, és a dir, un any més tard, i aquell artefacte era senzillament una esfera metàl•lica de mig metre de diàmetre i no pas de un coet. Per tant, els comentaris dels escriptors van desencaminats. Però hi ha més. Situats al davant del campanar es poden observar xiprers de diferents mides (res a veure amb els que s’hi podrien trobar al cementiri al 1956 però és clar que n’hi havien i que l’arquitecte tenia molt clar quina era la seva forma). I ens preguntem, a la vista de la fotografia que acompanyem: i si el senyor Térmens va voler donar al seu campanar la forma d’aquest arbre ornamental característic i representatiu dels recintes funeraris perquè la seva forma s’adaptés a l’entorn?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada