dilluns, 3 de novembre del 2014

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

NB’29


L’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona es va fer el primer vol fotogràfic sobre la ciutat.
Una de les imatges que ens va deixar és aquesta, amb el poble de Sant Andreu de Palomar en primer terme i, al mig, el tall dràstic en l’entramat urbá degut a les vies del ferrocarril de la companyia del Nord. Més amunt, tot el territori que avui coneixem com a Nou Barris, camps, vinyes, masies, petits nuclis de població que, al créixer, donarien lloc a les actuals barriades, els tallers del ferrocarril, el manicomi i el cementiri. Alguns carrers, però, ja estaven ben definits, com la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, i un carrer que baixa de la Prosperitat i que entronca amb la carretera a l’alçada del pont del Dragó (en el cercle groc).
Podeu ampliar la imatge i donar nom a aquells edificis coneguts, masies, etc. Però nosaltres voldríem saber el nom d’aquest carrer que baixa de la Prosperitat.


a)    Argullós

b)    Font de Canyelles

c)     Tissó

d)    Turó Blau


La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
b) Conducte de fums de la bòbila Plinthos que hi va haver en aquest indret.
Estarà content l’amic Miquel Àngel malgrat no haver-la encertat. I per a què n’estigui mes encara, li regalem aquesta fotografia personalitzada de la bòbila de l’any 1967 (quina diferencia, oi?). El passeig de Valldaura per refer, l’avinguda de Río de Janeiro i l’escola Santiago Rusiñol inexistents, la Harry Walker, la Hispano Villiers, a sota les tanques dels terrenys dels tallers del ferrocarril amb les teulades de les naus, el cementiri, camps i arbrat al seu davant i al llarg del carrer dels Garrofers…).  Uns paisatges desapareixen per a què en sorgeixin de nous.



2 comentaris:

  1. gràcies!!, sorpresa, no havia reconegut l´entrada al poliesportiu, i l´edifici de la dreta no en sonava de res, podia ser un tir, escavat sota terra, com tenen la major part de xemeneies de l´època, però no hi vaig donar cap credibilitat a la meva sospita, però, a vegades hem de fer cas de les nostres primeres impressions, veritat?

    ResponElimina