El S.E.S.E., un club de barri
Corria l’any 1952, temps de sortida de la postguerra, de "grisos" i de penúries. Els joves de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina sortien cada setmana d’excursió fins que un dia els cediren els terrenys existents darrera l’església. Un cop assolits els permisos corresponents, es fundà el club el dia 1 d’octubre d’aquell any. Els primers esports a practicar van ser el futbol, el tennis taula, el tennis pista, el ciclisme, a més de l'esmentat excursionisme. El bàsquet va trigar encara un parell de mesos fins que en Miquel Grau va portar la primera pilota.
La primera pista era de terra fins que l'entrada del club a la Federació va obligar a que es refés de ciment. Un comerciant de Virrei Amat els hi va oferir un carregament que li havia arribat de Polònia. Els diners per pagar-li van sortir de l’avançament que els hi va fer la Falange, ja que un equip de la “Sección Femenina” jugava de lloguer a la mateixa pista. El club, com molts altres de la ciutat de Barcelona, va donar els primers passos a l’ombra de la parròquia i subsistí gràcies a rifes, aportacions de socis, loteria de Nadal i el lloguer de les pistes.
Avui dia el S.E.S.E. s’ha deslligat de la parròquia, té equips a totes les categories i segueix amb la seva tasca formativa al pavelló Joan Alcover (recentment rehabilitat) a tocar de la plaça del Virrei Amat. Les dues pistes que resten al carrer de Santanyí, al darrera de l’església, estan pràcticament abandonades.
Però, que s’amaga al darrera de l'acrònim "S.E.S.E."?
a) Secció Excursionista Santa Eulàlia
b) Santa Eulàlia Sport Educatiu
c) Secció Esportiva Santa Eulàlia
d) Santa Eulàlia Societat Esportiva
La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:
c) Pasqual Maragall.
c) Secció Esportiva Santa Eulàlia
ResponElimina