El passat dissabte 18 de juny va tenir lloc la ruta per Collserola que cada any es fa al mes de juny, i que és més coneguda com a "Clàssica d'Estiu". A les 20.30 h una trentena de participants de diferents edats es van congregar al punt de trobada, que enguany ha estat al carrer d'Aiguablava, tot just al davant de l'accés al metro, al barri de la Trinitat Nova. Com és habitual, el nostre company Jesús Aguilar ha estat el guia i qui ha planificat el recorregut, mentre que els nostres companys Ricard Fernández i l'Arnaldo Gil han estat els encarregats de donar les explicacions dels principals punts d'interès.
Des del carrer d'Aiguablava es va enfilar camí amunt tot passant per darrera l'Ateneu Popular de 9 Barris fins arribar al túnel de la Fontsanta i la Mina de la Ciutat. El primer, de 6 metres de diàmetre i 12 quilòmetres de longitud, es troba dins les modernes instal·lacions d'abastiment i distribució d'aigua de la Trinitat i permet la connexió de les aigües procedents del riu Ter amb el riu Llobregat. El segon, del qual es podia apreciar l'entrada, forma part de l'inacabat aqüeducte Alt de Montcada. Durant la Guerra Civil va servir per guardar material bèl·lic, ja a la postguerra van arribat fins i tot a viure-hi persones, i durant uns anys es va emprar per al cultiu de xampinyons.
Després va prosseguir la ruta fins arribar al què és visible del Pont dels Tres Ulls. Construït el 1915, és part de l’aqüeducte Alt de Montcada i va ser enterrat als anys setanta amb motiu de la construcció dels nous dipòsits de la Trinitat. Poc a poc es va anar perdent la seva memòria fins que amb motiu d’unes obres es va localitzar un tram del túnel. Ara queda pendent que aquest element patrimonial pugui ser desenterrat totalment i formi part del conjunt històric i patrimonial de l'aigua.
Des d'allà, l'excursió va enfilar camí fins ben a prop del castell de Torre Baró, edifici que formà part d’un projecte de construcció d’una ciutat jardí a la serra de Les Roquetes. Per això, es constituí el 1904 la societat Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta “Las Roquetas”. D’aquell projecte només en restà la carretera Alta de les Roquetes i aquesta torre inacabada que imitava un castell. A l’esclatar la Guerra Civil, els soldats republicans l’ocuparen i als voltants instal·laren un gran focus i una bateria antiaèria. Durant la postguerra fou ocupat per tropes nacionals i va ser buidat per dins.
Posteriorment tornà a restar abandonat fins que a partir de 1970, quan passà a ser símbol i icona dels “9 Barris” i amb motiu de les Acampades Urbanes del 1983 i 1984 es reivindicà la seva recuperació. L’Arxiu inicià el 1987 una campanya per demanar la seva catalogació i preservació que aconseguí que el 1992 fos declarada com a patrimoni històric. Des del 2014 funciona com a mirador i punt d'informació de Collserola.
L'itinerari va continuar tot travessant una part dels barris de Torre Baró i la Ciutat Meridiana. Arribats a la Font Muguera, es va fer una pausa per sopar. Situada entremig dels barris abans esmentats, és una font molt antiga i de la que tenim referències des de principis del segle passat, on es publicava als diaris de l'època excursions que feien diverses agrupacions d’excursionistes que anaven a passar el dia a la font. La rehabilitació de l'indret la va portar a terme l’any 1991 l’arquitecte Josep Mascaró, amb la col·laboració d’alumnes alemanys de Paisatgística. Concretament, la font va ser restaurada als anys noranta pels alumnes de l’Escola Massana i al 2013 fou desbrossada per un grup de joves participants en un camp de treball del Centre Cruïlla.
A mode de curiositat, mentre la gent sopava, l'Arni i el Jesús van habilitar un cinema a la fresca, amb un ordinador portàtil, un projector i una pantalla que van possibilitar el visionat d'unes imatges molt interessants sobre la feina que l'Arxiu fa en relació a la recerca i protecció del parc de Collserola. Aquesta fou la gran sorpresa de la nit i que ningú no es va esperar.
De camí de tornada cap a Nou Barris es va passar per davant les pedreres, per les restes de l'antic dipòsit d'aigua de les Roquetes i el parc de les Plantes Aromàtiques. Són diverses les pedreres existents en aquesta zona i que han deixat testimoni en diferents carrers del barri com el “Camí Antic de la Pedrera” o el de la “Baixada del Pedregar”. No és casualitat el nom del barri “Roquetes”. A més d’aquestes canteres, a principis del segle passat es van fer multitud de mines a la recerca de minerals com galena, ferro, baritina, quars i d’altres, si bé per la documentació trobada ens confirma que aquestes prospeccions duraven poc per l’escassetat de material.
Pel que fa al parc, de només 5.000 metres quadrats, ha dignificat una part del barri que es trobava molt degradada. És, sens dubte, un dels més desconeguts de Barcelona i passa desapercebut per la seva situació, encaixat en el límit del barri i Collserola. Només la tanca que els envolta ens mostra els límits entre els jardins i Collserola. Jardins temàtics especialitzats en vegetació de clima mediterrani dels cinc continents.
La ruta va prosseguir fins travessar la Carretera Alta de les Roquetes, un eix de comunicacions que tenia la finalitat d'enllaçar la futura ciutat-jardí amb la plaça d’Eivissa, a Horta, per mitjà d'un tramvia. Durant molts anys fou una pista forestal fins al seu asfaltat als anys setanta. D'aquesta carretera passa inadvertit l'únic pont d'aquesta que salva la riera de Sant Andreu, tocant a la masia de Can Santgenís. Actualment s'ha convertit en un camí de passejada molt concorregut on hi podem observar la font de Canyelles i les antigues pedreres del costat, així com las magnífiques vistes a la ciutat de Barcelona.
El darrer punt d'interès fou la Font Vella de Canyelles, documentada l'any 1069, cedida a l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1811, i explotada per una empresa de propietaris de l'esmentada vila el 1851. L'any 1993 es va recuperar la font per part de l'Arxiu i el grup GRODEMA. Aquesta font es troba en el tàlveg situat darrere del complex esportiu Brafa. Malgrat el seu emplaçament proper a la ciutat, passa desapercebuda per tenir un accés sense indicacions. De fet, l‘A.V. Roquetes va derrocar una parcel·la que tancava el pas a aquesta a la fi del segle passat. Actualment, la font es troba en un estat d'abandó deplorable. No surt aigua a causa del vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara es pot apreciar en una paret part de la canalització de la font que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar.
Finalment, es va arribar fins el barri de Canyelles on finalitzà l'excursió i es va fer el comiat per part de l'Arxiu, tot agraint l'assistència de les persones que van participar i que, en termes generals, van gaudir de l'experiència i es van mostrar força acalorades però força satisfetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada