Tarda de flamenc a l’Arxiu

El passat divendres 28 de novembre a les 18.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) una singular activitat de flamenc, amb música en viu i en directe, un documental i un debat. La presentació i benvinguda al públic assistent, que va superar la cinquantena de persones, anà a càrrec de la companya Montse Argente, la qual va passar el torn de paraula al Lluís Cabrera, andalús de Jaén resident a Barcelona des de l’any 1964 dedicat a la música, la gestió cultural i a l’escriptura. És conegut per haver estat impulsor de la Penya Flamenca Enrique Morente nascuda el 1970 i per haver fundat el Taller de Músics el 1979, una escola de música amb seu a Barcelona que té una casa discogràfica, taller de producció i club de jazz, i ensenya música amb una pedagogia d'acord amb els nous temps, capaç d'estimular i facilitar el procés creatiu i la interpretació.

Seguidament van actuar amb uns recitals de flamenc l’Ana Brenes (al cante) i Toni Abellán (a la guitarra). Entre cançó i cançó la cantaora va expressar les seves emocions i els seus sentiments envers l’art, la música i la cultura, tot afirmant que el documental sobre Enrique Morente (Granada 1942 - Madrid 2010) és pedagògic i enriquidor en la mesura que li va ajudar a entendre per quines raons li agrada el què li agrada i comprèn l’art de la manera que el comprèn. A més d’inspirar-la artísticament el personatge l’ha ajudat a pensar i a formar-se com a persona. En aquest sentit va manifestar el seu orgull per poder interpretar-lo. Com a anècdota va explicar que una vegada una persona de Huelva experta en cantar fandangos li va dir que l’única persona que li sonava a Huelva però sense ser de Huelva era l’Enrique Morente.

A les 19.00 h es va procedir al passi de "Morente & Barcelona", un documental producció d’Elsabeth i amb guió i direcció de Jordi Turtós. El director, allà present, va fer la presentació tot explicant que la penya flamenca en qüestió de seguida es va veure identificada amb el fenomen de les lluites veïnals per millorar la qualitat de vida dels barris, en definitiva, amb el fet que les ciutats també es construïen des de les perifèries. S’explica, com un personatge com l’Enrique Morente arribà a Barcelona, es va sentir lliure i va construir la seva carrera per acabar creant aquesta manera tan especial i particular de fer flamenc, obrint nous camins i nous llenguatges. Al llarg dels 90 minuts de duració es narra com va poder servir de punt de partida per a companys com ara José Monge Cruz Camarón de la Isla o Juan Peña el Lebrijano, a més de per a joves de generacions posteriors com Francisco José Arcàngel, Miguel Poveda, Rocío Márquez o David Lagos, fins a arribar a l'actualitat amb noms com la Tremendita, Cristian de Moret o grups com Derby Motoreta Burrito Kachimba, Salvar Doñana i Califato ¾ que avui continuen buscant nous camins i llenguatges per al flamenc i l'avantguarda.

Intervingueren en aquest treball Aurora Carbonell, Estrella Morente, Soleá Morente, Kiki Morente, Lluís Cabrera, Miguel Poveda, Mayte Martín, Chicuelo, Chiqui de la Línea, Joan Albert Amargós, Juan Manuel Cañizares, Manuel Calderón, Carmen Corpas, Juan Manuel Caro, Juan Ramon Caro, David Leiva, Mingus B. Formentor, Alberto Manzano, Tito Ramoneda, Lola Huete, Aurora Álvarez «Yoyi», Fernando Pindado, Francisco Hidalgo i el Ginés Cuesta. Esmentar que als títols de crèdit consta l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en la consulta del fons fotogràfic i el company Josep Maria Babí en els agraïments. El documental, enregistrat a Barcelona, Begur i Granada entre l’octubre de 2021 i març de 2023 va tenir el suport del Taller de Músics, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Televisió de Catalunya (TV3) tingué també participació com també van col·laborar l’Ajuntament de Barcelona, la Fundación SGAE, l’Institut Ramon Llull i, per descomptat, la Fundación Enrique Morente.

Acabada la projecció sobre les 20.30 h es va procedir a fer un piscolabis i després un col·loqui amb en el qual va intervenir la Nerea Marfil, experta en comunicació audiovisual. El públic assistent, com és costum, tingué l’ocasió d’opinar i preguntar. Quan semblava que l’acte ja havia arribat a la seva fi el company Jordi Sànchez, que també és músic, va dir que una vetllada com aquesta no podia acabar sense música, amb la qual cosa va continuar la música fins més tard del què és habitual. Passades les 24.00 h de la nit es va posar punt i final. Tothom es va mostrar molt satisfet per l’experiència, comentant que va ser una tarda fabulosa, amb bon ambient i bona sintonia entre les persones assistents. Qui vulgui saber-ne més i amb més detall, com també escoltar els recitals, pot accedir a la pàgina de Youtube de l’Arxiu i veure el vídeo.

Fotos de José María Medina i Montse Argente.