Gràcies per sempre, Eugenia

Primer somriures i ara llàgrimes. Després d'haver gaudit de l'ambient festiu d'aquest últim Sant Jordi, lamentem haver de comunicar-vos que ens ha deixat la nostra estimada amiga, companya i col·laboradora Eugenia. Nascuda a Huelva l'any 1945 es va traslladar a Barcelona. Després d'un temps primer visqué al barri de la Ciutat Meridiana i, anys després, al morir la seva mare, va passar a residir a La Guineueta, concretament als blocs de Barcinova. L'1 de febrer del 2011 es va donar d'alta com a sòcia a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, on va decidir de col·laborar. Pel seu caràcter afable i obert de seguida es va fer amb tothom, tot fent bona amistat amb altres dones jubilades de la seva generació com ara la Maria Lluïsa Serralta, la Marga Sánchez, la Carmen Ríos, la Montse Massot i la Nuria Climent, formant part de les anomenades "noies dels dimecres". La seva especialitat va ser donar entrada al fons documental, concretament premsa i fotografies. 

Mereix també recordar que tant ella com la resta de "noies" van rebre el 23 de juliol de 2015 una placa de reconeixement a la seva bona feina.

Sempre va participar a gairebé totes les activitats de l'Arxiu, com ara les presentacions de publicacions, les inauguracions d'exposicions, les Històries de Cafè, els debats, la taula del Sant Jordi, a la carpa de La Cultura va de Festa i també a les passejades pels barris. A tot això tampoc no faltava a les assemblees de socis i sòcies, als consells assessors i als seminaris.

La recordarem com una bona persona, humil, senzilla, dolça, tranquil·la, cordial, oberta i amb un cor molt gran que va caure molt bé a tothom. Igual que tota la gent de l'Arxiu que ens ha deixat, seràs recordada per sempre i formaras part de la nostra història, que també és la història de Nou Barris.

Gràcies per la teva amistat, per la teva col·laboració, per la teva aportació, per la teva humanitat i, en definitiva, per haver estat així. En resum, gràcies per sempre, Eugenia.