EIXOS D'ACTUACIÓ PATRIMONIALS

Eixos d’actuació de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris

Davant la concepció acadèmica que entén la defensa del patrimoni com a restauració arqueològica o pintoresca, en funció del prestigi oficial o de les sol·licitacions del consum turístic, afirmem la necessitat d'un plantejament que es basi en la reutilització dels monuments i indrets, partint de la idea que el patrimoni arquitectònic es una riquesa essencialment col·lectiva que ha de tenir un paper actiu en la vida cultural del poble. Perquè sigui viable aquest plantejament exigeix premisses socials, institucionals i jurídiques noves.

Extracte del Manifest:

“La defensa del patrimoni arquitectònic”

Oriol Bohigas

David Mackay

Josep Martorell

Anys 70 del segle passat

  Presentació                                                               

El contingut del present treball, mostra els eixos de treball de l'Arxiu Històric de Roquetes, pels anys vinents sobre Patrimoni i Memòria Històrica Local. Aquest sorgeixen dels diferents seminaris sobre patrimoni i memòria històrica local celebrats a la nostra entitat:

- 1993: Identitats: proposta de patrimoni a Nou Barris.

- 2008: Els centres d'estudis: funcionament i patrimoni.

- 2010: Patrimoni i Identitats.

- 2016: Seminari de Memòria Històrica Local.

Els 33 anys d'existència de la nostra entitat ens doten d’una experiència que ens ha facilitat intervenir en la recuperació del patrimoni i anar construint una identitat com a districte. Des de la recuperació documental (el nostre Arxiu, com a entitat privada és un dels més importants de Barcelona). Però també amb les seves activitats ha influït molt en el relat del districte envers les seves activitats de petit format:

- Les Històries de Cafè.

- Passejades pel Barri.

- Rutes per Collserola.

- Exposicions.

- Conferències.

Creiem que s'ha fet molta feina, però que encara ens en resta molta per assolir els reptes que com a entitat ens hem marcat.

  Prioritats de treball de PATRIMONI                        

Els eixos de la nostra entitat quant a patrimoni han girat aquests últims anys en:

FER PÚBLIC EL FITXER DE PATRIMONI DEL DISTRICTE

Es va renovant des de la seva creació l'any 2006. Aquest inclou:

- Patrimoni existent (protegit i sense protecció)

- Patrimoni desaparegut

En l’actualitat està pendent de la seva correcció i difusió pública.

LA CREACIÓ D'UNS EIXOS D'ATRACCIÓ

Que pel seu valor patrimonial i identificatiu del districte li dona visibilitat a tota la ciutat

1) Antic Mental de la Santa Creu:

Panelització del Mentat: projecte realitzat l'any 2015, en procés d’ampliació.

Visites guiades al Mental.

Memorial del Mental. Blog de memòria històrica del Mental, en el qual es poden trobar enregistraments sonors, fotografies, documentació, etc. Creat l'any 2012.

Propostes:

- Espai d’exposicions permanents, al pati del Mental.

- Visites guiades al mental. Una vegada al mes, visita de portes obertes al districte.

2) Castell de Torre Baró:

Va ser catalogat a proposta de la nostra entitat.

Propostes:

- Cobriment de la segona planta, que permeti fer diverses activitats, (exposicions, xerrades, etc.)

- Creació de un recorregut pels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, utilitzant els aqüeductes com a viaductes, posant en valor aquests, el Mirador Apolo i la Font Muguera.

3) La Casa de l'aigua de la Trinitat Nova:

L’Arxiu va participar en la seva recuperació, en diverses accions des de la seva creació.

Propostes:

- Acabament del camí de passejada , que enllaça la Cia. amb el Castell de Torre Baró, i dóna continuïtat a la Carretera de les Aigües.

- Desenterrament del pont dels 3 Ulls, i la seva catalogació.

- Recuperació del Xalet, per a ús públic.

- Recuperació dels aqüeductes de Dos Rius i Baix Vallès, en l’actualitat en perill de desaparèixer.

- Recuperació de les casetes de distribució dels aqüeductes de Dos Rius i Baix Vallès, ubicades al barri de Torre Baró.

  PATRIMONI                                                               

PATRIMONI IMMOBLE

L’Arxiu ha intervingut en la difusió del valor patrimonial de Nou Barris, a través de les seves activitats: exposicions, passejades pel barri, xerrades i denuncies públiques.

Masies

Pendents de recuperar per ús públic:

- Can Valent: catalogada, es troba en estat de semi ruïna.

- Can Carreres: sense catalogar i pendent de donar-li ús públic.

- Can Masdéu: catalogada, actualment en règim d'ocupació. Caldria un estudi del seu estat actual.

Edificis

Pendents de recuperar per ús públic:

- Granja del Ritz: sense catalogar, en estat de semi ruïna.

- El Xalet de la Trinitat: sense catalogar, en estat de semi ruïna.

- Església del Mental: catalogada, en estat de semi ruïna. (en fase de rehabilitació).

Obra civil

Pendents de recuperació:

- Pont dels 3 Ulls: sense catalogar. Pendent de la seva recuperació.

- Aqüeductes del Baix Vallès i Dos Rius a la Trinitat: sense catalogar. Pendents de la seva recuperació

- Cases de l’aigua de Torre Baró: sense catalogar.

- Cases de distribució dels aqüeductes de Dos Rius i Baix Vallès: sense catalogar.

- Rec Comtal: sense catalogar.

- Dipòsit d’aigües del passatge de l’Esperança: sense catalogar.

PATRIMONI NATURAL

Des de fa 33 anys el nostre arxiu ha fet una tasca permanent de difusió dels valors històrics i naturals.

de la serra de Collserola, a través de les seves activitats: rutes per Collserola, exposicions i xerrades.

Serra de Collserola

- Recuperació de les fonts del Ferro, Santa Eulàlia, Font de Canyelles Nova i Vella i Font de Muguera.

- Recuperació d’espais de Mines i Pedreres, a la font de Canyelles i barri de Roquetes.

- Recuperació d’antigues mines d’aigües i basses. Mines i bassa de Can Masdeu, conjunt de basses i mines de Can Ferrer.

- Recuperació feixes de cultiu a la carretera alta de Roquetes i pou.

- Recuperació de camins ì senders antics de la serra.

- Preservació dels horts de La Ponderosa a Vallbona.

- Conservació i recuperació del Rec Comtal.

  MEMÒRIA HISTÒRICA LOCAL                               

Aquest apartat de Memòria Històrica Local va ser el motiu de l’últim seminari celebrat per la nostra entitat i que serà publicat en breu.

Fem un resum dels eixos a treballar al nostre districte.

1) Prioritzar el sector nord del districte. En el discurs als carrers de la Memòria Històrica local, hi ha una clara diferència entre sectors. És la zona de Vallbona, Torre baró i Ciutat Meridiana aquelles que pateixen de un major silenci, sense cap relat que els doni cohesió com a barris.

2) Revisió dels noms dels carrers del districte. Els noms de carrers no transmeten una realitat de barri. Es faran propostes per donar nom a nous carrers, places i jardins.

3) Potenciar la memòria des de l’any 1897 a 1939. No hi ha un relat d’aquesta llarga època de Nou Barris als carrers del districte.

4) Senyalització del patrimoni moble i immoble existent, així com de fets rellevants, personatges, llocs, etc. El silenci d’aquests elements és evident, sense cap tipus de senyalització, a excepció dels “QR” i faristols posats aquests últims anys.

5) Ampliació dels “QR” del districte. Ampliar la senyalització existent, que permeti fer recorreguts coherents i vertebrats del districte de Nou Barris.

5) Impulsar la Memòria Històrica Local en el món docent. Reforçar la participació en activitats conjuntes amb escoles, instituts i d’altres entitats del mon docent.

6) Impulsar els Treballs per identificar el Patrimoni Immaterial del districte, tot engegant propostes com poden ser: el Moviment Associatiu com a element identitari del nostre districte. Les festes populars dels barris, La Cultura va de Festa...

Manifest de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

Barcelona, 27 d’abril de 1993

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris fa públic aquest manifest en defensa de la història dels barris.

•En un territori que formava part de l’antic districte de Sant Andreu, i al llarg d’aquest segle, especialment en els anys cinquanta, seixanta i setanta, s’han erigit les barriades que avui componen el districte de Nou Barris. Era un espai comú en la història i en els lligams amb Sant Andreu que ha resultat fragmentat i compartimentat físicament i urbanísticament.

•La integració entre les barriades, al districte i a la ciutat, també el districte com a nova unitat administrativa als barris, ve determinada per la millora de les condicions de vida en aquestes barriades en els aspectes urbanístics, socials, culturals, d’habitatge, de serveis, entre d’altres.

•L’impuls essencial en la millora d’aquestes condicions i, per tant, contra la marginació en els barris i dels barris ha estat configurat per la decidida voluntat i la lluita de veïns i entitats.

•Aquestes vivències dels veïns i del teixit associatiu, en primera instància pertanyents a àmbits personals o de petits grups, tenen una dimensió social i són patrimoni dels habitants de Nou Barris, que tenen el dret que siguin conservades ja que, posades en comú, constitueixen un element més del marc integrador.

•Els habitants de Nou Barris tenen el dret a conèixer la història col·lectiva que, com a fet

cultural, és signe d’identitat i agent democratitzador i de canvi.

•És una història viva, per recent, vertiginosa, pels ritmes i la velocitat dels canvis, amb

qüestions contradictòries encara per falta de perspectiva històrica, que per tant ha de poder

combinar elements objectius i de crítica. Com a fet plural, compost també per diferents sensibilitats en origen, ha de comptar amb la garantia de la independència en la gestió dels documents i materials, A més, l’obtenció dels documents i material és un procés dinàmic que quedaria mort amb una gestió tancada i burocràtica.

•L’administració, en especial la local, ha de facilitar l’exercici d’aquests drets, dels quals els

ciutadans són titulars primers i darrers.

•El patrimoni històric i cultural ha d’incloure també les construccions més representatives dels diferents períodes i transformacions que ha sofert el territori que avui forma Nou Barris. Tampoc en aquest cas no es poden imposar models uniformadors i monolítics externs que no tinguin en compte que l’especificitat i el valor del patrimoni històric s’han d’establir en relació a la història pròpia del districte. La conservació del patrimoni no pot reduir-se a una concepció “turística” o de tresor arcaic sinó que ha de basar-se en la integració a les barriades donant-li un ús social que correspongui a les seves necessitats.

•Dins d’aquest llegat hi ha la zona forestal de Collserola, amb funcions ecològiques i de lleure, de la qual s’ha de fomentar la conservació i ús racional.

L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, entitat independent i sense ànim de lucre que ofereix un servei al públic, es compromet a treballar pels objectius del manifest i fa una crida a entitats i veïns de Nou Barris per reunir les vivències i històries petites i parcials en una història comuna.