Celebrada a l'Arxiu la xerrada "Converses per a després d'una dictadura"

El passat dijous 15 de maig a les 18.30 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu (Espai Via Favència) la xerrada que portava per títol “Converses per a després d’una dictadura”. L’acte va estar presentat pel company i president de l’entitat Arnaldo Gil, el qual, deprés de donar una breu benvinguda al públic assistent, de seguida va passar el torn de paraula a les persones convidades. El primer a parlar va ser en Fernando Pindado Sánchez, soci de l’Arxiu, advocat i antic president de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Ciutat Meridiana. Va explicar que els moviments sindicals de treballadores i treballadors de les fàbriques destinats a millorar les condicions laborals de la classe obrera es van traslladar al barris de cara a intensificar les lluites veïnals per millorar la qualitat de vida. A l’inici eren il·legals, però durant la Transició, a mesura que es es van anar obrint escletxes legislatives van poder anar agafant més força. L’any 1973 va ser un punt d’inflexió molt important on es van donar revoltes destacades i decisives, tot coincidint amb l’assassinat de Carrero Blanco, succés que posaria punt i final a la dictadura. En els anomenats “9 Barris” aquests moviments sindicals i lluites veïnals van tenir la sort d’atraure a molta gent jove. A més dels moviments socialistes, comunistes i sindicalistes, hagueren altres moviments (religiosos, culturals, de dones, excursionistes...) que, tot i no formar part de cap grup ideològic o polític, van coincidir en donar suport a totes aquestes causes. Els anys 1974 i 1975 van ser quelcom més complicats. Segons la seva experiència personal, un element important va ser la discussió permanent entre les gents d’esquerres sobre la necessitat o no de fer servir les eines legals que el franquisme va posar a l’abast, doncs per a uns era reforçar la dictadura mentre que per d’altres era afeblir-la des de dintre.

Seguidament va parlar en Pep Martínez Barceló, veí de la Trinitat Nova i antic dirigent de Bandera Roja que fou torturat a la comissaria de policia de la Via Laietana. Va explicar que el franquisme, a les seves acaballes, no estava pas feble. Als anys setanta van trencar amb el concepte del fet d’Església el qual considerava que els problemes se’ls ha de resoldre des dels propis medis, que cadascú s’ha de fer les coses. En el moment en què es creen associacions veïnals i plans populars es trenca aquesta dependència amb l’Església institució, la qual era diferent a tots aquells capellans obrers que van donar suport als veïns i veïnes, tot desmarcant-se de la branca que donava suport al règim franquisme. Els processos assemblearis als barris van ser una nova forma d’organització per tractar els problemes i que servirien per discutir sobre la qualitat de vida de la gent. El gran debat era si s’havien de presentar a les eleccions sindicals i municipals, si s’havien de crear associacions veïnals i si calia aprofitar la “legalitat” franquista per després donar-li la volta.

En relació a la candidatura de Fernando Rodríguez Ocaña per a president de Districte va negar que fos una bona experiència. Va ser el boicot del PSUC, de l’Assemblea de Catalunya i altres com les seccions veïnals dels anomenats “9 Barris” el què va impedir que ell pogués anar a explicar el què volia fer, llevat de Sant Andreu. Els “9 Barris” estaven en un procés de constitució com a entitat política organitzativa amb unes formes de mobilització i organització absolutament diferents a les d’altres llocs de la ciutat, essent aquesta la seva originalitat. Diverses associacions veïnals reunides a l’hotel Oriente van plantejar diferents formes de lluita veïnal per al conjunt de la ciutat.

A continuació es va passar el torn de paraula al públic assistent, el qual va fer preguntes als dos convidats, alhora que també va haver gent que va aportar el seu testimoni personal d’aquells anys. L’acte va acabar amb la cloenda per part del company Arnaldo Gil, el qual va agrair la participació inestimable i desinteressada tant del Fernando com del Pep, alhora que el públic assistent respongué amb un fort i merescut aplaudiment. Aquesta activitat va ser enregistrada i per a qui en vulgui saber més i amb detall pot visualitzar el vídeo a la nostra pàgina de Youtube.

L'Arxiu participa un año más en las visitas guiadas al Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau

 

El pasado domingo día 18 de mayo el Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris realizó como cada año con motivo de la Festa Major de Nou Barris, las visitas guiadas a lo que fue el desaparecido Institut Mental de la Santa Creu, de cuyo edificio sólo se conserva una parte como sede del Distrito, la biblioteca y la caserna de la Guardia Urbana. Fueron ocho grupos y un total aproximado de ciento treinta y seis personas quienes participaron en la actividad.

Esta vez, como hace años, volvió a darnos la bienvenida el personaje doctor Emili Pi i Molist, interpretado por el compañero Manel Martin Pascual, el cual esperó al público asistente en la escalinata principal y los recibió diciendo, textualmente, que "vuelvo con agrado a vivir cuando ustedes se interesan por mí". Además de efectuar un repaso desde la primera institución para enajenados, sita en la calle de Sant Pau, y de la que fue también director, pasó a relatarnos todos los viajes que realizó por Europa para conseguir un proyecto de hospital psiquiátrico que fuera modelo de la nueva asistencia humanista.
Hizo hincapié en que posteriormente los hospitales psiquiátricos se habían visto como  meros manicomios, pero que en su tiempo fueron un avance donde los pacientes ya no estaban amontonados, tenían el estudio y el tratamiento de los frenólogos y hacían a modo de terapia actividades tanto de trabajo como de ocio.

A continuación la compañera Mercedes Hidalgo Rebollo nos habló de la presión de los psiquiatras existentes en el Mental para que entrara nuevo personal y poder realizar la llamada Reforma Psiquiátrica. Con anterioridad, la concepción psicoanalítica de la persona humana, permitía entender las distintas manera de defensas y de integración de lo que nos acontece, pudiendo desarrollarse algún tipo de trastorno mental. Comenzaron a tratarse como una  patología más, con posibilidades de evolución.

También se resaltaron los efectos negativos de ciertos tipos de  organización institucional y de la sociedad. Era necesario un cambio que permitiera un acercamiento y la posibilidad de conocerse. Por ello se abrieron las puertas, se permitió que los espacios comunes fuesen mixtos, se volvió a vincular con la sociedad a través del acercamiento con las familias, de realizar trabajos en la misma, de ir a fiestas comunitarias, a colonias...Todo ello pudo mejorarse a través de la escucha grupal e individual (donde podían opinar sobre la dinámica de la Institución) y de la nueva farmacología.

El compañero Jordi Sánchez i Ruiz explicó, delante de la maqueta del Mental, sus dimensiones y peculiaridades, cómo se había estudiado la altura de los dormitorios, la circulación del aire, el agua que necesitaban, la altura del muro para que no se sintieran encerrados, los jardines... así como las partes que se mantienen en la actualidad. Para entender la desaparición del hospital psiquiátrico, situó el terreno del Mental dentro de la extensión de propiedades del hospital de Sant Pau y de su actitud especulativa.

El personal, las familias, así como vecinos y vecinas lucharon para que no desapareciera todo lo de psiquiatría del distrito de Nou Barris. Al final se consiguió un Centro de Día y que 400 pacientes pasaran a pisos con soporte. En el Hospital de Sant Pau ya se había abierto una sala de tratamientos y una unidad de agudos.

Se habló de las muertes producidas durante el traslado a otros psiquiátricos y de la denuncia que se hizo contra el hospital de Sant Pau por parte de los familiares, algo que no llegó a término por considerarse que no se pudo demostrar que las muertes hubiesen sido producidas por los traslados y no por la avanzada edad de los pacientes.

Por ultimo la ruta se terminó con la explicación de dos elementos externos igualmente de sumo interés como son la iglesia del Mental (dedicada a San Rafael) y de la masía de Ca n'Amell Gran, mal llamada de Ca n'Ensenya o de la Guineueta debido a un error histórico.

Se agradeció igualmente la participación inestimable de varios compañeros y compañeras del Arxiu Historic de Roquetes Nou Barris, los cuales se hicieron cargo del orden de los grupos y de las fotografías, así como la colaboración del Districte de Nou Barris por posibilitar que fuesen bastantes mas las personas que conocieron la historia de este hospital psiquiátrico centenario, referencia de identidad en nuestro distrito.

Texto: Mercedes Hidalgo Rebollo.

L’Arxiu participa en una nova edició de “La nit dels museus”

El passat dissabte 17 de maig va tenir lloc una nova edició de "La Nit dels Museus", una activitat nocturna que es celebra en el context del Dia Internacional dels Museus. Iniciativa del Consell d'Europa, enguany ha arribat a la seva 19a edició oferint la possibilitat de mostrar gratuïtament la majoria dels museus, els quals ofereixen diverses propostes lúdiques i culturals. A Barcelona i la seva àrea metropolitana (Badalona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí) s'han sumat fins a 95 espais museístics que obriren les seves portes des de les 19.00 h del vespre fins a la 1.00 h de la matinada, amb 94 activitats programades com ara visites guiades, visites teatralitzades, tallers, concerts, espectacles diversos de circ i màgia, així com activitats familiars.

Dins la Xarxa de Museus Locals de la demarcació de Barcelona, al districte de Nou Barris s'ha sumat una edició més la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, juntament amb el conjunt veí de la Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu. Per aquest motiu, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar amb unes visites nocturnes guiades per aquestes instal·lacions amb el propòsit de donar a conèixer una part important de la història de l'abastiment d'aigua a la ciutat, per posar en relleu la importància de conservar aquest patrimoni i, en definitiva, sensibilitzar en la difusió de la memòria històrica. 

El company i president de l'entitat, Jordi Sànchez i Ruiz, fou l'encarregat de dirigir els grups de visitants i de fer les explicacions, acompanyat també d'altres companys i companyes. També va acompanyar als grups el company Arnaldo Gil.

A mode de curiositat, en un dels dipòsits es va exhibir l’exposició “La revolució de l’aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental”. I de 19.00 h a 21.00 h es va organitzar un concert de música clàssica i de pel·lícules a càrrec de Vozes, una fundació que forma gratuïtament en música i cant coral a joves i infants. Es tracta d'un projecte de vida per a la integració social que millora les competències personals i acadèmiques de les persones que hi participen, el que repercuteix positivament en el seu entorn afectiu i familiar.

El resultat de l'activitats va ser novament un gran èxit de públic, fet que demostra l'interès popular per la història de Nou Barris més enllà dels espais tradicionalment turístics.