A Nou Barris el circ ha tingut una història destacada especialment en les darreres dècades, gràcies al important paper desenvolupat per l’Ateneu Popular de Nou Barris a partir de l’any 1970, el qual ha originat una important escola convertida en un referent a nivell internacional. Paral·lelament, les companyies de circ ambulant es van instal·lar sobre els terrenys dels antics tallers de RENFE-Meridiana, i actualment ho fan sobre un espai lliure del Parc Esportiu de Can Dragó. Sobre la història del circ a Nou Barris es podrien explicar moltes coses, però només ens centrarem en la temporada de Nadal, que és la més intensa pel que fa a oferta, i de pas recordarem al primer artista de circ que va haver en aquest districte.
Charlot: el primer artista de circ de la història de Nou Barris
L’interès pels espectacles circenses no és pas recent sinó que té més anys del què sembla, sorgit paral·lelament a les primeres urbanitzacions aparegudes a les Roquetes durant la dècada de 1920, gràcies a figura de Carmel Tusquellas Forcen (1894-1967). Aquest singular personatge era un actor que feia espectacles de toreig còmic, fent tombarelles davant del toro, torejant amb bicicleta o entaulat amb la seva quadrilla i jugant a cartes combinant-ho tot amb sorts antigues i toreig clàssic. Emprava el nom artístic de Charlot perquè anava disfressat com l’actor Charles Chaplin. Tal com explica el diari La Vanguardia del 24 de febrer de 1967, «tomando como patrón al auténtico creador del tipo Charles Chaplin, lo llevó a los toros, o dicho más concretamente a los novillos y a los añojos. Con su bastoncillo de junco y su andar a saltitos, repartía garabatos cortando el aire con jacarandosos trazos. Iba para practicar el torero serio «El relojero», que así se llamó en principio, hasta que se formó el trío Rafael Dutrús «Llapisera» y su «Botones»; actuando en todas las plazas de España, Perú, Méjico, Venezuela y Francia. Tenían un gracejo extraordinario que pronto caló en el público». A l’any 1916 va fer el seu primer espectable a la plaça de toros de Las Arenas. D’aquest artista (resident a la confluència dels carrers del pare Rodés amb Font d’en Canyelles on tenia la seva torre) va sorgir el terme “xarlotada”, que es fa servir per a definir no només una corrida còmica de toros sinó també per a evocar una situació grollera, grotesca o ridícula. En la memòria històrica ha quedat aquest home que va arribar a ser president de l’Asociación de Propietariso y Contribuyentes de las Roquetas entre els anys 1925 i 1927, i va donar nom a una barriada.
Can Dragó: espai per als circs ambulants
A mitjans de la dècada de 1960, quan els antics tallers de ferrocarril de RENFE-Meridiana quedaren en desús pel soterrament de les vies del tren i el perllongament de l’avinguda Meridiana, les runes de les velles instal·lacions abandonades van donar pas a un gran descampat entre el carrer de Piferrer, l’avinguda Meridiana i l’avinguda de Río de Janeiro. Aquest solar, mentre els projectes d’urbanització previstos no es feien realitat, va servir per a què les companyies ambulants de circ s’instal·lessin allí temporalment per a representar els seus espectacles. Any rere any, entre mitjans de desembre i fins a mitjans del mes de gener de l’any següent, els terrenys, de preu de lloguer molt barat donada la situació geogràfica, van veure l’assentament temporal de grans tràilers, camions i rulots que transportaven material, animals i persones. Els tràilers desenganxen el llarg i pesat remolc de la cabina i alberguen tota l’estructura per muntar la carpa de circ. A les rulots hi viuen els propietaris i els artistes, fins i tot, un dels camions és en realitat una escola per a què els més menuts de la companyia compaginin els estudis amb les actuacions circenses. Un altre camió fa de taquilla per a la venda d’entrades i la publicitat, i un altre porta les gàbies on descansaven els lleons, els elefants i els cavalls. En alguna ocasió, els propietaris, generalment formant una cooperativa familiar, fins i tot han portat la seva pròpia granja. Així, abans on hi va haver una vegada un taller ferroviari o camps de conreus, es podien veure cabres, ovelles, pollastres, gallines i ànecs escampant soltes i lliurement com si allò fos casa seva. Aquesta, però, és una estampa que ja ha passat a la història.
Amb la construcció del Parc Esportiu de Can Dragó, a partir de l’any 1991 els circs ambulants es van instal·lar en l’espai comprès entre l’avinguda de Río de Janeiro, l’avinguda Meridiana i el camp de futbol del Alzamora, C.F. Actualment, encara venen anualment pels voltants de Nadal a muntar la carpa i exhibir els seus espectacles a infants i a adults. Algunes de les companyies més importants de circ ambulant que s’han instal·lat han estat, per exemple, el Circ Tonelly, el Circ Alex Zavatta i el Circ Universal de Rody Aragón. Ara bé, que amb el decret que prohibeix la utilització d’animals per a determinats espectacles, aquestes exhibicions ja han desaparegut.
A més dels terrenys de Can Dragó, en alguna ocasió molt esporàdica i excepcional s’han instal·lat circs ambulants a la plaça de Nou Pins, al barri de la Prosperitat , sobre els terrenys del camp de futbol de la Montañesa , i un altre en un escampat pels voltants del carrer de l’Artesania, el qual tingué la particularitat de celebrar els seus espectacles gratuïtament al carrer i sense muntar carpa de circ.
El Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris
Entre mitjans de desembre i principis de gener, l’Ateneu Popular de Nou Barris ofereix anualment el seu Circ d’Hivern, el seu projecte central més ambiciós i interessant de la seva temporada amb l’objectiu principal de donar suport i fomentar l’art del circ contemporani. Aquesta iniciativa que enguany compleix el seu catorzè aniversari, és una proposta inèdita creada a partir d’un grup d’artistes que, malgrat seguir unes mateixes premisses, ofereix al públic una altra manera de fer circ, dansa, música i teatre diferent als estereotips clàssics, però capaç d’encantar tant als més menuts com als més adults. Molts d’aquests artistes estan vinculats al mateix Ateneu.
L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, la revista catalana de circ Zirkolika i l’Escola de Circ Rogelio Rivel contribueixen en general a fer de l’Ateneu Popular de Nou Barris una autèntica seu i factoria del circ a Barcelona, i al projecte del Circ d’Hivern (a més d’altres programacions anuals) en particular.
En els darrers anys, algunes de les creacions circenses força innovadores que s’han ofert i han delectat al públic en els darrers anys han estat les ofertes pel Circus Klezmer, Oniricus, Click, Rodó i el Circ de Sara entre d’altres, amb uns espectacles que han tingut continuïtat més enllà de l’Ateneu, la qual cosa demostra la seva originalitat i qualitat més enllà dels àmbits locals. L’èxit de públic de totes les edicions s’ha demostrat sobretot amb el nombre d’espectadors, que en el teatre de l’Ateneu han arribat als 8.000 assistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada