El primer Biscúter de Nou barris‏

El Biscúter va ser un model de microcotxe fabricat a l'empresa catalana "Auto Nacional S.A." de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) entre els anys 1953 i 1960. Va ser l'intent que més es va apropar a crear un vehicle autènticament popular a l'Espanya de la postguerra, fins a l'aparició del Seat 600.

L'automòbil no havia mai estat un producte de consum massiu a l'estat espanyol, com ho havia estat a països com Estats Units, Nova Zelanda o Austràlia, ja des de meitat dels anys deu o als països més industrialitzats d'Europa com Anglaterra, França o Alemanya, a partir de la recuperació econòmica que suposaren els anys vint, després de la Primera Guerra Mundial. L'automòbil fou un bé escàs i car a la pobra i rural Espanya de la primera meitat del segle vint, tot i que era un element molt present a les grans ciutats, especialment els models Ford o Citroën. La major part de la indústria s'havia sempre concentrat a Catalunya, on hi havia florit un bon nombre de pioners d'entre els que hi destacava la important fàbrica del barri de Sant Andreu a Barcelona on s'hi produïen els automòbils Hispano Suiza, de gran prestigi internacional, abans de passar a anomenar-se Pegaso i construir-hi exclusivament camions.

La guerra havia empitjorat encara més el poder adquisitiu de la població, la qual tenia molta més urgència per a sobreviure que per a adquirir un vehicle. Espanya era llavors, juntament amb Portugal, l'únic estat europeu amb un règim de caràcter feixista i tant els països del bloc comunista com els del capitalista el mantenien aïllat del seva influència i ajut comercial. En aquesta situació de soledat asfixiant, el règim franquista mirava de tirar endavant l'economia espanyola com podia, havent de crear la seva pròpia tecnologia i indústria, amb els seus mitjans limitats i matèries primeres gairebé inexistents. De tota manera, després dels durs anys quaranta, semblava que a la següent dècada es podia albirar una minsa millora, alhora que el règim mirava, mica a mica, d'obrir-se al món.

El projecte del cotxe es deu al tècnic i dissenyador d’ avions francès Gabriel Voissin que el va batejar amb el nom de “Biscooter” amb referència dels dos motors de 60 cc. de “scooter” que portava sota el capó, péro la seva fabricació no va prosperar perquè el vehicle va ser considerat massa “espartà” al país veí. Pèro Gabriel Voisin rebé la visita d'un grup d'empresaris catalans, encapçalats per en Josep Maria Marcet i Coll, president de l'Aeroclub de Sabadell i alcalde de la ciutat, que li varen comprar la patent, convençuts que el "Biscuter" era el cotxe ideal per a fabricar-lo a Barcelona i motoritzar l'estat espanyol.

El 1953 es fundà l'empresa "Auto Nacional S.A." i aixecaren la fàbrica a uns terrenys de Sant Adrià de Besòs, amb en Damià Casanova com a cap de taller. Gabriel Voisin va venir de París a Barcelona i va supervisar la optimització del projecte personalment, fins que, finalment, es va presentar a la "Fira de mostres de Barcelona" del mateix any amb el nom original espanyolitzat com a Biscúter i amb nou motor Hispano Villiers de 197 cc. L'any següent començà la producció, amb el nom oficial de "Biscuter Autonacional Voisin".

El primer model de Biscuter català va ser el anomenat "Biscúter 100" i el model superior "Biscúter 200 A". El model 100, el més popular, era un petit cotxe biplaça –tot i que sovint s'hi encabia un tercer ocupant- amb una carrosseria d'alumini, capota de lona i seient únic, de només 200 kg i que feia 2 m 56 cm de llarg per 1 m 14 cm d'ample. Estava equipat amb motor de moto, Hispano Villiers, d'un sol cilindre, dos temps i tot un seguit de sorprenents solucions tècniques com, per exemple, el seu sistema d'arrencada en què s'estirava una cinta, a l'estil dels motors fora borda (el model superior tenia un sistema normal d'encesa elèctrica) i, com que es podia aparcar aixecant-lo per un dels dos extrems, sense massa esforç si era precís, no va tenir marxa enrere fins al 1955. La seva velocitat màxima era de 75 km/hora i el seu consum de gasolina d'uns 4,5 litres/100 km.

El Biscúter costava unes 25.000 pessetes del moment (uns 150 euros, el que llavors seria el sou mitjà de gairebé tres anys) mentre que el preu d'un cotxe normal rondava les 100.000, (600 euros, el sou de deu anys) cosa que el feia molt més assequible que qualsevol model de la competència, tot i que a aquella època el seu preu encara era una petita fortuna.

Al llarg dels següents anys es construïren, a més dels models esmentats, el model "Comercial" o "Rubia" 200 C, amb capacitat per a quatre persones; la furgoneta 200 I, amb capacitat de 250 kg de càrrega, a més del conductor i el "Coupé" 200 F, darrer model presentat per la marca, el 1957, amb carrosseria de plàstic

Dels diferents tipus de Biscúter se'n fabricaren aproximadament unes 10.000 unitats, entre els anys 1953 i 1960, la qual representa la xifra més alta dels molts vehicles de característiques similars que es varen idear, fabricar i vendre a Espanya al llarg de la dècada. Biscúter, sense arribar a ser l'automòbil que motoritzaria el país, si que va ser el més popular del seu temps i ha quedat com una icona entranyable en la memòria col·lectiva: La gent li posava noms afectuosos o despectius, essent "Zapatilla" el de més èxit, degut a la seva similitud a una espardenya i "Pegasín" per al darrer model, per la seva caricaturesca semblança al bòlid de la casa Pegaso; es va posar de moda la frase feta "és més lleig que un Biscúter" i apareixia dibuixat en multitud d'acudits i historietes de l'època, arribant a quedar immortalitzat a una de les caselles del famós joc de "La Oca", que gairebé tothom tenia a casa, dibuixat per l'il·lustrador santandreuenc Pere Massana.

A la fotografia del 1958 podem veure a una nena cofoia per pujar al seu primer automòbil. Es la germana de un amic de l’ Arxiu, el senyor Domingo Arimany de Ca l’Artés que, en el seu moment, ens va cedir aquesta històrica imatge.

 Josep Maria Babí i Guimerà

(Informació extreta de la Viquipèdia, l’Enciclopèdia lliure)