A la segona meitat dels anys 1980 era un descampat, apte només per aparcar (abandonar?) els cotxes on només es veia terra de ningú, plena de deixalles, que separava les barriades de Prosperitat i la Trinitat Nova. Però una cosa ho va fer canviar tot: la designació de Barcelona com a “Ciutat Olímpica” pels Jocs del 1992. Llavors una de les obres més importants que es van plantejar fou la realització dels cinturons de ronda dels quals, el de Dalt, havia de morir al Nus de la Trinitat pel darrer tram que passava pels nostres barris. Una de les primeres tasques fou enderrocar les torres elèctriques que estaven fixades en grans daus de formigó al bell mig del traçat del vial i que, per altre banda, eren un perill latent per als vianants i la quitxalla que hi jugava a sota. Així, es complia una vella reivindicació veïnal, encara que s’obria un altre front: el del soterrament de la Ronda. No es volia que una autopista urbana dividís encara més els barris, com ja ho havia fet l’avinguda Meridiana amb la Trinitat Vella i Sant Andreu. Va començar una alta reivindicació amb final feliç, però això ja serà el tema d’una altra fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada