El CASTELL DE NIT

L'any 1989 l'Ajuntament de Barcelona hi va construir un mirador amb una font i va posar enllumenat al Castell. La novetat i l’alegria que donava l’original vista des dels barris, va portar a molta gent a pujar a peu, amb cotxe i, fins i tot, amb bicicleta a la muntanya i gaudir de la possibilitat de passejar i gaudir amb tota seguretat del paratge i del suau oreig que portava l’època primaveral.

A més, com que la inauguració es va fer en temps de revetlles, al vespre des de dalt del cim, l’espectacle era esborronador: Centenars de focs omplien el territori enmig d’un núvol de fum, entrecreuat pels estels lluminosos de les traces dels coets que es diluïen en sonors espetecs, i les pluges brillants de les palmeres de foc d’argent. Solstici d’estiu, la Nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any que comença a anar cap per avall. Nit màgica en que els follets fan que les coses passin (això es de "La Nit de Sant Joan", de Joan Lluis Bozzo).

Dissortadament, però, no tot era tant poètic. El brollador del mirador només va funcionar el dia de la inauguració i els vàndals es van carregar ben aviat els focus de la llum, tornant a deixar el pobre Castell i la muntanya a les fosques. Quedi aquí la fotografia com a record d’uns dies que van semblar que els antics senyors de Sivatte havien tornat per habitar la seva torre.

Josep Maria Babí Guimerà