JULIOL. El metro arriba a Nou Barris

Amb motiu de l’increment de població dels barris perifèrics de Barcelona, es va elaborar un pla de transports que preveia l’expansió de la xarxa de metro per aquests indrets per tal de facilitar la mobilitat i evitar que les noves barriades restessin aïllades. L’empresa Ferrocarril Metropolitano Transversal va projectar aleshores una nova línia de metro que connectes el Paral·lel amb Horta. El tram (“Sagrera-Vilapiscina”) va ser el primer que fou aprovat i executat i les obres de construcció es van iniciar a l’any 1957. Després de dos anys de feina, a les 12:00h del migdia del 21 de juliol de 1959 es va celebrar la inauguració oficial de la nova línia II de metro, amb una longitud de 2.232 metres i cinc estacions (“Sagrera”, “Viviendas del Congreso”, “Maragall”, “Virrey Amat” i “Vilapiscina”). La comitiva va anar presidida pel director general de Ferrocarrils, Pascual Lorenzo Ochando (en representació del ministre d’Obres Públiques), l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, i l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego i Casaus, el qual s’encarregà de beneir les estacions i el material mòbil. El tram “Sagrera-Vilapiscina” havia d’ésser força útil perquè significava l’arribada d’un mitjà de transport de gran capacitat a unes barriades en progressiu creixement urbanístic i de població, com eren Santa Eulàlia de Vilapicina, Porta, el Turó de la Peira i Torre Llobeta. Inicialment no es preveia que la nova línia de metro fos gaire rendible, però per als propers anys es vaticinaven uns resultats espectaculars.

A l’estació “Sagrera” els assistents van pujar a un comboi especial fins a l’estació “Viviendas del Congreso” per donar un breu passeig pel nou barri del Congrés. Després, van reprendre el trajecte i van visitar les estacions i els vestíbuls restants. A la sortida de l’estació “Vilapiscina”, a les 13:00h, els convidats foren rebuts per la Banda Municipal i pel veïnat. Allà mateix, a la prolongació del passeig de Fabra i Puig, es va habilitar una tribuna on els representants van fer els seus discursos.
Molt aviat, l’èxit de públic es va fer palesa. Si en el primer any, el 1959, va transportar durant un any més de tres milions de passatgers, a l’any següent en va dur gairebé deu milions, i una dècada més tard, més de divuit milions. Actualment, estem parlant de la línia blava o L5, que enllaça Cornellà amb Vall d’Hebron.