Amb motiu de
l’increment de població dels barris perifèrics de Barcelona, es va elaborar un
pla de transports que preveia l’expansió de la xarxa de metro per aquests
indrets per tal de facilitar la mobilitat i evitar que les noves barriades
restessin aïllades. L’empresa Ferrocarril Metropolitano Transversal va
projectar aleshores una nova línia de metro que connectes el Paral·lel amb
Horta. El tram (“Sagrera-Vilapiscina”) va ser el primer que fou aprovat i
executat i les obres de construcció es van iniciar a l’any 1957. Després de dos
anys de feina, a les 12:00h del migdia del 21 de juliol de 1959 es va celebrar
la inauguració oficial de la nova línia II de metro, amb una longitud de 2.232 metres i cinc estacions
(“Sagrera”, “Viviendas del Congreso”, “Maragall”, “Virrey Amat” i “Vilapiscina”). La comitiva va anar presidida pel director general de
Ferrocarrils, Pascual Lorenzo Ochando (en representació del ministre d’Obres
Públiques), l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, i l’arquebisbe de
Barcelona, Gregorio Modrego i Casaus, el qual s’encarregà de beneir les
estacions i el material mòbil. El tram
“Sagrera-Vilapiscina” havia d’ésser força útil perquè significava l’arribada
d’un mitjà de transport de gran
capacitat a unes barriades en progressiu creixement urbanístic i de població,
com eren Santa Eulàlia de Vilapicina, Porta, el Turó de la Peira i Torre Llobeta.
Inicialment no es preveia que la nova línia de metro fos gaire rendible, però
per als propers anys es vaticinaven uns resultats espectaculars.
A l’estació “Sagrera” els assistents van
pujar a un comboi especial fins a l’estació “Viviendas del Congreso” per donar
un breu passeig pel nou barri del Congrés. Després, van reprendre el trajecte i
van visitar les estacions i els vestíbuls restants. A la sortida de l’estació
“Vilapiscina”, a les 13:00h, els convidats foren rebuts per Molt aviat, l’èxit de públic es va fer palesa. Si en el primer any, el 1959, va transportar durant un any més de tres milions de passatgers, a l’any següent en va dur gairebé deu milions, i una dècada més tard, més de divuit milions. Actualment, estem parlant de la línia blava o L5, que enllaça Cornellà amb Vall d’Hebron.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada