dimarts, 25 de setembre del 2012

La creu de la Trinitat Nova


 
Fins que Mossèn Armengol va arribar el 1959, la gent anava a missa els diumenges a la Trinitat Vella o a Santa Engràcia encara que a molts els hi quedés lluny i s’haguessin de desplaçar per descampats i terrenys irregulars, polsegosos o enfangats els dies de pluja.
Al arribar el mossèn, una de les primeres coses que va fer va ser transformar el petit local destinat en principi a botiga, en l’església de Sant Josep Obrer. Com que hi cabia molt poca gent, encara que per les celebracions dels dies feiners era suficient, les misses dels diumenges s’havien de fer al carrer traslladant l’altar a la porta de la botiga i fer participar als fidels des del carrer. Com que no hi havia bancs, havien d’estar drets amb el que això significava per la gent gran. Per avisar que anava a començar la missa, el qui havia de fer d’escolà passava pels carrers tocant una campana. Això va durar fins que no es va construir el barracó, el juliol del 1960 i per no molestar el trànsit.
Degut al soroll i als nens que cridaven i jugaven, es va traslladar l’altar a un dels angles de la cruïlla del carrer de Palamós amb Via Favència on ja no molestava el pas de la gent i dels que no hi participaven a l’Eucaristia: s’aprofitava l’espai no urbanitzat (que ara és un espai enjardinat) que no interferís el pas pel carrer. En aquest indret es va col·locar una creu que encara hi és i que forma part de la història del barri i del naixement de la Parròquia.
 

Josep Maria Babí i Guimerà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada