La foto és
de l’any 1965. Observem la façana dels Tallers de RENFE-Meridiana (antuvi
Tallers del Nord), i una majestuosa locomotora de vapor “Santa Fe” (ex-MZA) a punt d’entrar
en servei.
Se’n deia
així perquè aquestes locomotores tenien una disposició d’eixos 1-5-1 i la
primera que es va construir ho va ser pel ferrocarril “Atchison-Topeka-Santa
Fe”, abreviat com a “Santa Fe” i que va ser un dels més llargs dels Estats
Units.
La primera
locomotora va sortir dels tallers de “La Maquinista Terrestre
y Marítima” de Sant Andreu l’any 1942, se’n van arribar a construir 22 unitats
i era la segona més potent d’Europa. El cert és que cada país encarregava a les
companyies constructores les màquines amb unes característiques específiques.
Així, per arrossegar trens de mercaderies de 600 tones a 30 Km/h , salvar rampes
pronunciades i poder consumir alhora carbó de mitjana qualitat com el que es produïa
a Espanya en aquella època es van encarregar aquests tipus de màquines que
pesaven 140.000 quilos.
En els
últims temps el carbó va ser substituït per fuel que s’injectava directament al
cremador de la caldera. El tènder podia carregar 8 tones de combustible i 28 d’aigua.
L’indicatiu que la locomotora cremava fuel era la lletra F que anava al rètol
vermell que portava a la part davantera després del les xifres que indiquen el
número d’eixos (en la nostre màquina, 1 eix davanter, de guia, i 5 motrius:
1-5-0) i els darrers eren el número d’ordre de fabricació. Cada roda motriu
feia 1.52 metres
de diámetre.
La progressiva
electrificació i la posada en servei de locomotores dièsel a partir dels anys
50, va fer que els trens de vapor quedessin destinats a recorreguts de llargues
distàncies. La última locomotora de vapor es va apagar a l’any 1974 a l’estació de
Vicálvaro (Madrid) pel llavors príncep d’Espanya.
Malgrat que es tracti d'una simulació digital, podeu veure circular una Santa Fe clicant a l’enllaç http://www.youtube.com/watch?v=JACdn5ssJrM. Una Santa Fe en perfecta estat de
conservació, es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.
Josep
Maria Babí Guimerà
Voldria aclarir que la locomotora de la fotografía no es pas una "Santa Fe" sinó una 240 de carbó.
ResponEliminaUna salutació ben cordial,
Jordi Valero Escoté
Vilanova i la Geltrú
Gràcies pel teu comentari. Procedirem a la rectificació.
ResponEliminaTotalment d' acord amb el tipus de locomotora 2-4-0, no així amb el tipus de combustible que emprava. Mantenim que era fuel-oil com indica la lletra F (petita) que figura a la placa vermella, després del nº 240.
ResponEliminaD' altre banda, molt satisfets que desde Vilafranca ens seguiu.
Ben cordialment
Tota la raó, aquesta locomotora era fuelitzada. Devia veure la foto sense ampliar. Les meves disculpes per l'error i el temps transcorregut, però ho acabo de veure ara. Salutacions!!!
ResponElimina