Enguany, el nucli d’habitatges construïts als terrenys de la masia de Torre Llobeta celebra les seves noces d’or. Malgrat que es tracta d’un indret amb personalitat i història pròpies, actualment és un barri administrativament incorporat a dins del barri de Santa Eulàlia de Vilapicina.
El barri deu el seu nom a la casa senyorial de Torre Llobeta, construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia. Limita amb els carrers d'Amílcar, Cartellà, el passeig de Maragall i l'avinguda de Borbó. L'any 1928, els terrenys que pertanyien al propietari de la finca, Josep Comas d'Argemí, van ser venuts a la Junta Mixta de Urbanización y Acuartelamiento, estant presents el Ministerio del Ejército i l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, el 1931 van ser adquirits pel mateix Ajuntament de Barcelona i els va arrendar als propietaris de la masia de Can Travi. Durant la Guerra Civil, la masia va ser confiscada i emprada com a local del comitè revolucionari. Acabat el conflicte bèl·lic, els terrenys van ser destinats a la construcció d'habitatge social, tot coincidint amb la represa de l’activitat del sector públic en la construcció d’habitatges.
El 15 de març de 1947 es va procedir a la subhasta de les obres de construcció, i a l’any següent es va iniciar el procés d'edificació dels blocs que van donar lloc al nou barri. Promogut per l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV), aquesta institució es va encarregar de la gestió, construcció i administració. El projecte va ser finançat per l’Ajuntament de Barcelona, que va obtenir de l’INV un avançament reintegrable, sense interès, del 40% de la totalitat del pressupost, d’acord amb el què establia la Ley de Viviendas Protegidas.
Les empreses constructores que hi van participar van ser Construcciones y Reparaciones, S.A. y Construcciones Riera, S.A., la qual va realitzar una baixa del 17% sobre el pressupost inicial. El disseny dels edificis és obra dels arquitectes Pere Ricart Biot. Els 769 habitatges van ser ocupats entre els anys 1952 (amb motiu del XXXVè Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona) i 1955.
Formen un conjunt amb un total d’onze blocs amb patis interiors agrupats en quatre illes de cases separades en grups de dos per una gran plaça enjardinada. Malauradament, els patis interiors oferien un aspecte sòrdid i no es van enjardinar. En total, s’havia creat un barri de 3,8 hectàrees de superfície, de petites dimensions, fet que facilitava l’adquisició de terrenys al pertànyer a una sola finca. La densitat de població era de 202 habitants per hectàrea, força elevada degut a la compacitat i a l’alçada dels blocs, que sumaven un total de 81.600 metres quadrats de sostre.
L'any 1960 s'inaugurà el col·legi Joan Maragall que va rebre aquest nom en record del poeta que a principi de segle participà en les animades tertúlies organitzades a la Torre Llobeta pels Comas Argemí. El 17 de novembre de 1963 el veí del barri Josep Jaume Sintés va fundar l'Associació de Veïns de Torre Llobeta, les lluites de la qual anaren encaminades a la recuperació de la masia, la rehabilitació d'habitatges i al desmantellament de les cotxeres de Borbó. Inicialment, aquesta associació no tenia local propi, per la qual cosa va compartir espai amb una altra entitat al carrer de Pontons.
El 1979, després de nombroses lluites veïnals, va començar a funcionar el primer centre de planificació familiar obert a Barcelona. Durant diversos anys va haver al barri les oficines de la regidoria municipal del districte, una oficina d'expedició de carnets d'identitat i un dispensari municipal.
Entre els anys seixanta i setanta es va produir una forta controvèrsia entre els partidaris d'enderrocar la masia i els que en defensaven la seva conservació, entre els quals cal citar entitats com la dels Amics de la Ciutat. Entre els anys 1981 i 1983, l’Associació de Veïns de Torre Llobeta va okupar la masia fins que després es va desallotjar per a rehabilitar-la. Remarcar que la desocupació va ser violenta per part de membres de la Guàrdia Urbana. Així, l’entitat va anar a parar al número 5 del carrer de Santa Fe. L'any 1983, després d'una acurada restauració iniciada el 1978, la Torre Llobeta es va transformar en un centre cívic municipal. Malgrat que el veïnat va pretendre gestionar-lo, finalment ho va fer el mateix Ajuntament.
Durant el període democràtic fins a l’actualitat, el barri ha anat millorant progressivament. En els darrers anys s’han rehabilitat gairebé tots els blocs i a la majoria se’ls han instal·lat ascensors. Igualment, s’han millorat alguns espais interiors per a eliminar l’aspecte sòrdid. A la plaça principal s’ha construït un aparcament subterrani i a sobre s’ha enjardinat. També s’han peatonalitzat alguns carrers per pacificar el trànsit de vehicles i s’han asfaltat d’altres que restaven pendents, tot plegat acompanyat de nou arbrat. El 16 de maig de 1999, a la confluència dels carrers de Cartellà amb Costa i Cuxart es va inaugurar una font monumental anomenada “La Flama”, obra de Ricard Vaccaro; i el 21 de desembre de 2003 es va inaugurar la conversió del passeig de Maragall en un bulevard.
De totes les millores aconseguides al barri en els darrers anys, la més important ha estat l’expulsió de les cotxeres de Borbó i la utilització dels seus terrenys per a equipaments de barri. En el moment en què les instal·lacions van anar acollint autobusos en detriment dels tramvies, va augmentar el soroll i la pol·lució, fet que va obligar a crear una plataforma de pressió per al seu tancament per la degradació de la qualitat de vida. Finalment, a l’any 2003 es van clausurar les cotxeres i posteriorment, enderrocar. Al seu lloc, el 8 de setembre de 2010 es va inaugurar al Centre Integral de Salut Cotxeres i el Casal d'Avis, el 3 de setembre de 2011 el Centre Esportiu Municipal Cotxeres, i el 9 de desembre del mateix any va obrir la nova Biblioteca Municipal Torre Llobeta-Vilapicina.
Ricard Fernández i Valentí
Magnífico trabajo de documentación!!!
ResponElimina