Verdum existeix

Verdum existeix i en realitat sempre ha existit. Quan en aquell territori no hi havia cases sinó camps, boscos i torrenteres, els pagesos hi anaven a obtenir la llenya dels arbres i a conrear hortalisses i vinya; els excursionistes hi anaven a passejar i a descobrir les fonts de la muntanya; les famílies i les colles hi anaven a fer els tradicionals aplecs i fontades dominicals; i fins i tot els fugitius hi anaven a amagar-se de la justícia.

La barriada com a tal va néixer a la dècada de 1920 gràcies a la iniciativa d'en Carmel Tusquellas "Charlot". Des d'aleshores es va forjar una personalitat, un sentiment de pertinença i una consciència social envers a un territori que va quedar reflectida en els primers moviments veïnals i en la fundació de diverses associacions i entitats. Aquelles generacions, igual que les actuals, ja es volien fer sentir i també van proclamar que Verdum existia i que formava part de Barcelona com la resta de barriades, perquè desitjaven assolir els mateixos drets i oportunitats, i gaudir d'una qualitat de vida digna.

Durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil els habitants de Verdum van expressar la seva força i la seva capacitat de decisió a través d'un fort associacionisme i mitjançant la instal·lació al barri de delegacions de diversos partits polítics, majoritàriament d'esquerres, obreristes i anarquistes.

En els durs anys de la postguerra aquella gent no es va rendir malgrat el cop fort de la misèria i la repressió. Van acollir i integrar a la nova població que habitarien els Habitatges del Governador i els blocs de l'Obra Sindical del Hogar. En el moment en què va ser possible, les associacions i entitats culturals van ressorgir creant unitat social i va proliferar el comerç de barri que atorgà una nova vida als carrers. La lluita veïnal en realitat no havia desaparegut i es continuava exercint.

Els anys del "desarrollisme" i la transició democràtica van ser el màxim exponent de les lluites veïnals. No s'acceptava que el barri fos marginal, un suburbi abandonat i degradat sense futur, sinó tot el contrari. Això va ser possible gràcies a l'existència de persones lluitadores, amb talent i amb capacitat de lideratge que van ser capaços de mobilitzar a homes i dones disconformes amb allò que els hi havia tocat viure perquè van creure de veritat que un altre barri era possible. I si antuvi va haver aquest despertar era perquè Verdum existia i es volia fer sentir més enllà de Nou Barris.

En l'actualitat moltes coses han canviat, però aquell esperit que ha dotat d'una personalitat exclusiva i inesborrable al barri ha perdurat i perdurarà. És suficient recórrer els carrers i les places i observar el paisatge per a esbrinar que Verdum sí té una història, una bona història de la què es poden aprendre moltes coses i que pot servir d'exemple per als altres barris i per a les altres persones. Ara és hora de mirar el futur amb optimisme i il·lusió, de fer realitat allò que el seu veïnat vol i ser molt més que un barri, una referència imprescindible en el desenvolupament i la història de Barcelona, perquè tant si ho volen com si no, Verdum existeix.