El castell de Torre Baró. Història i recuperació (IV). La llarga lluita de l'Arxiu

Reprenent novament la sèrie d'articles, en l'anterior capítol finalitzàvem fent referència a la rehabilitació del castell com a mirador, inaugurant-se el 18 de juny de 1989. Les façanes havien estat restaurades, però l'edifici va continuar sense rebre cap tipus d'ús com si d'un monument o escultura geganta es tractés. Per a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris això resultava insuficient, essent per tant un triomf a mitges. Calia obrir-lo al públic i que tingués un ús com a equipament social o cultural, tal i com sempre s'havia estat reclamant per a totes aquelles edificacions patrimonials de Nou Barris.

El 1992 es va donar un altre pas endavant quan l'Ajuntament de Barcelona va incloure el castell en el seu Catàleg de Patrimoni Històric i Arquitectònic, atorgant-li la categoria C (Bé Cultural d'Interès Local), de manera que la seva protecció seria únicament de competència municipal, sense intervenció d'altres administracions com per exemple la Generalitat de Catalunya. En aquest apartat es feia referència a aquells elements arquitectònics identificats amb un paisatge i per aquest motiu tenien un valor d'interès cultural, però que tot i la seva importància no acomplien les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional.

La inclusió del castell al Catàleg havia estat un èxit important i decisiu de l'Arxiu com un primer pas que assegurava la preservació de l'edifici contra qualsevol intenció d'enderrocar-lo. Va ser també un reflex de què l'entitat anava agafant més força popular i poder d'influència. Les relacions amb la regidoria del Districte de Nou Barris es van anar intensificant en matèria de defensa del patrimoni i altres assumptes, fet que reflectí la capacitat de convocatòria i el pes cultural que tenia en el districte.

Al complir-se deu anys de la fundació de l'Arxiu, el 12 de novembre de 1993 van inaugurar a l'Espai Via Favència (futura seu de l'entitat) l'exposició "Identitats" sobre elements patrimonials de Nou Barris, catalogats o no, on es va posar en evidència que existia història abans de la forta urbanització dels anys cinquanta i seixanta, es presentava una visió de conjunt dels barris i es plantejava una proposta de conservació d'edificis i construccions. L'èxit de visitants va superar les previsions inicials. Fins i tot, diverses escoles de Nou Barris la van visitar, comptabilitzant-se un total de 22 grups de diferents centres educatius, tant de primària i secundària com de batxillerat i formació professional. L'exposició, que va durar fins el 6 de desembre, es va estructurar en 36 plafons, tots ells amb fotografies i textos que resumien la història de cada element tractat, entre ells, el castell de Torre Baró, el qual d'aquesta manera es reivindicava una vegada més. Hi havia també quatre taules que donaven una visió global del territori.

Tot coincidint amb aquesta exposició es va presentar el "Manifest de l'Arxiu" en defensa de la història i el patrimoni de Nou Barris. Concretament el seu punt 8è deia textualment que “El patrimoni històric i cultural ha d’incloure també les construccions més representatives dels diferents períodes i transformacions que ha sofert el territori que avui és Nou Barris. Tampoc en aquest cas no es poden imposar models uniformadors i monolítics externs que no tinguin en compte que l’especificitat i el valor del patrimoni històric s’han d’establir en relació a la història pròpia del districte. La conservació del patrimoni no pot reduir-se a la concepció “turística” o de tresor arcaic sinó que ha de basar-se en la integració a les barriades donant-li un ús social que correspongui a les seves necessitats”. Això va servir de base i justificació per defensar la utilització del castell. No obstant, l'Ajuntament de Barcelona, encaparrat, continuava negant-se a la proposta de l'Arxiu al·legant que les característiques arquitectòniques del castell no permetien instal·lar-hi un equipament, i que es trobava en una zona aïllada i, per tant, no seria rendible perquè la gent no hi aniria. 

El 21 d'abril de 1995 l'Arxiu se'n va anar de l'Escola d'Adults Freire per traslladar la seva nova seu a l'Ateneu Popular de 9 Barris, disposant de més espai per a fer créixer tant el seu fons documental com les seves activitats culturals.

A partir del desembre de 1996 a la revista "L'Arxiu" el nostre desaparegut company i col·laborador Francesc Pujol i Martínez va començar a publicar una sèrie d'articles molt interessants i complets sobre la història del barri de Torre Baró, que d'alguna manera van contribuir a reforçar encara més els motius pels quals calia preservar i donar un ús social i cultural al castell, perquè al darrera quedava plasmada una memòria i una identitat.

Mentrestant, el castell de Torre Baró, per l'ús atorgat, va començar a patir una progressiva degradació tant pels continus actes de vandalisme com per la deixadesa en quant a manteniment es refereix. D'això en va cridar l'atenció l'Arxiu tot portant a la regidoria del Districte Nou Barris la seva preocupació per la seva situació, a més d'alertar sobre altres elements patrimonials. El 2008 van proposar la creació d'una Comissió de Patrimoni destinada a vetllar i a treballar per la defensa del patrimoni més enllà dels elements catalogats, a trobar un equilibri entre el patrimoni les necessitats socials.

El 15 de febrer de 2010 es va celebrar la primera reunió del nou Consell Sectorial de Patrimoni Cultural i Artístic del Districte de Nou Barris, de manera que es feia realitat la petició del Comissió de Patrimoni demanada feia dos anys enrere. En aquella reunió van participar, a més de la gent de l'Arxiu, el gerent del Districte Ramon García-Bragado, la regidora Carmen Andrés, l'Àlex Montes de PRONOBA, el conseller d'Urbanisme Jordi Mas i el director del MUHBA Jordi Roca, així com representants de la Coordinadora d'Entitats de Nou Barris i del Grup d'Història de Nou Barris-Can Basté. Bàsicament es va tractar sobre la remodelació de la masia de Can Verdaguer i de la Casa de l'Aigua de la Trinitat. Semblava que la celebració de noves reunions prosperaria i que en una d'elles es tractaria sobre el castell de Torre Baró. Malauradament, aquesta iniciativa per diverses raons no va tenir continuïtat, de manera que aquests consells patrimonials van quedar en via morta.

Davant la greu degradació que patia el castell, manifesta en el forçament dels seus accessos, l'arrencada de pedres de les parets i la desaparició dels merlets que el coronaven, a finals del 2010 l'Arxiu es va veure obligat a llençar una campanya d'urgència per acabar de sensibilitzar d'una vegada per totes sobre la necessitat de rehabilitar l'edifici i atorgar-li un ús social i cultural. El lema deia "Si no cridem molt alt... CAURÀ!", i afegia un text que deia "Actualment veiem com a espectadors impotents el deteriorament que està patint darrerament i que exigeix un urgent replantejament pel que fa a l'ús i a la catalogació, així com la dignificació del seu entorn. Concretament, portem dos anys denunciant l'estat en què es troba, però encara no hi ha res de clar en tot l'assumpte. Per això, l'Arxiu vol fer una campanya de sensibilització al veïnat, entitats i organismes públics per a posar remei a aquesta situació d'abandó que pateix un dels símbols emblemàtics del nostre districte".

La crida va anar dirigida tant al veïnat i  a les entitats dels barris com a les administracions. En aquesta campanya va col·laborar un soci de l'Arxiu, en Carlos Navas, antic resident a Nou Barris que va haver de marxar a Albacete, i que va fer donació de cartells, tríptics i fotografies relacionades amb el castell. A més, ell va ser l'autor d'un conte que va escriure en la seva joventut anomenat "El viejo del castillo", rescatat i aprofitat per a un butlletí de la col·lecció "Petit Arxiu" que va servir per a inaugurar oficialment el nou local de l'Arxiu a l'Espai Via Favència el 2011. Companys de l'entitat van aprofitar també per a rodar un petit reportatge a BTV i a TVC tot denunciant la situació del castell. Paral·lelament, es va repescar novament la idea de projectar-hi allà una escola de la natura, de manera que la proposta del 1987 es va reescriure i actualitzar per a tornar-la a presentar per a què fos considerada. En una altra reunió amb la regidora del Districte, Carmen Andrés, aquesta va demanar que se li passés un llistat de les prioritats patrimonials. Entre tots els elements, un d'ells va ser el castell de Torre Baró.

Finalment, en el plenari del Consell del Districte de Nou Barris celebrat el 6 de juliol de 2010 es va aprovar per unanimitat de totes les forces polítiques (PSC, CIU, ERC, PP i ICV) que calia posar les mesures necessàries per a la conservació del castell de Torre Baró com a símbol de Nou Barris i com a patrimoni històric. Per això, calia incloure'l a dins del Pla d’Equipaments del Districte com un possible equipament de barri que garantís el seu manteniment i utilitat. L'Arxiu havia guanyat una llarga i dura batalla.