El castell de Torre Baró. Història i recuperació (i V). Rehabilitació i obertura al públic

Arribem al darrer capítol de la història del castell de Torre Baró i la llarga lluita de la nostra entitat per a preservar el principal símbol de Nou Barris. Després de l'acord unànime del 6 de juliol del 2010 per part de totes les forces polítiques del Consell del Districte de Nou Barris, ara calia que l'assumpte no acabés en una mera declaració de bones intencions i guardat en un calaix amb l'excusa de la crisi econòmica o de que hi havien altres prioritats més importants. Per això, l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va decidir de vigilar de ben a prop el programa d'actuacions dels propers anys del Districte de Nou Barris per comprovar que la rehabilitació del castell era una actuació realment contemplada i que s'hi destinaria una partida pressupostària. I així va ser, que el nou govern encapçalat per Irma Rognoni com a regidora del Districte de Nou Barris i Santi Borrull com a portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura va prometre de complir amb l'acord del 2010.

Prèviament es va fer un estudi tècnic del castell per a diagnosticar el seu estat de degradació i els possibles usos socioculturals una vegada rehabilitat. Resultat de l'anàlisi, el Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà i el Districte de Nou Barris van redactar un avantprojecte de restauració de l’edifici que va culminar posteriorment en un projecte executiu per concretar les intervencions. Els constants contactes entre la nostra entitat i el Districte ens va permetre d'esbrinar que el castell tindria inicialment un ús com a mirador i com a punt d'informació del parc de Collserola. Malauradament no es faria l'escola natura amb la que tant s'havia somniat, però almenys el què s'hi preveia era un començament i un ús real de l'històric edifici que deixaria d'ésser una escultura gegant com ho havia estat d'ençà la rehabilitació del 1989.

El maig del 2013 s'iniciaren les primeres obres d'arranjament, consistents a reparar els elements malmesos més perillosos, gairebé tots exteriors. D'una banda, es va procedir a la reposició amb totxo manual dels merlets destruïts i a la reconstrucció dels existents fets de pedra. D'una altra, s’hi van col·locar baranes i proteccions suplementàries al voltant del terrat, entre els merlets. Pel que fa a les parets de les façanes, es van reposar les pedres arrencades o caigudes. Tanmateix, es van tancar novament els accessos de planta baixa i les finestres de la primera planta per a evitar possibles ocupacions i actes de vandalisme.

Acabada la primera fase, es preveia que les obres de rehabilitació definitives comencessin durant la tardor d'aquell any, estimant un pressupost de 235.000 euros. Però degut a què el projecte va trigar més mesos per a deixar-lo completament definit, els treballs no es van iniciar fins al març del 2014, amb una proposta més ambiciosa que implicava arreglar els voltants del castell amb la millora de l'accessibilitat i la instal·lació de plafons informatius. Per aquest motiu, el pressupost va acabar essent notablement superior a l'inicial, de 750.000 euros.

En una sessió informativa a la Seu del Districte de Nou Barris, amb la presència de l'arquitecte municipal Vicente Guallart, es va explicar amb detall i de manera gràfica el procés de rehabilitació amb un PowerPoint. A més d'assistir-hi membres de l'Arxiu, també foren convidats els representants veïnals de Torre Baró, Les Roquetes, Verdum i La Trinitat Nova, entre d'altres persones. La planta soterrani inclouria els serveis públics, la planta baixa el punt d'informació de Collserola i un petit bar (màquines d'autoservei), i la planta superior el mirador. En un primer moment, el Districte de Nou Barris va oferir a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris la gestió del castell, però al tractar-se d'una entitat cultural sense ànim de lucre finalment es va descartar i es va optar per una empresa de gestió cultural i mediambiental.

A la recuperació del castell també hi van participar el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), l'empresa Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A., la Direcció de Turisme i Esdeveniments de Barcelona de Barcelona Activa i el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC). Concretament el MUHBA es va posar en contacte amb la nostra entitat per a demanar-nos col·laboració en l'elaboració d'uns plafons informatius que contindrien la història del castell, fotografies antigues i un muntatge fotogràfic dels 360º visibles des de dalt de l'edifici. Per a esbrinar què volien exactament, els companys i col·laboradors Ricard Fernández i Josep Maria Babí van anar a visitar al director del museu, Joan Roca, el qual molt cordial i receptiu va explicar l'estructura dels continguts i, alhora, ens va recomanar que anéssim a fer una visita a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira per a què veiéssim com eren els plafons emprats, per bé que els revistos al castell no serien idèntics però sí molt semblants, d'estructura de xapa metàl·lica i recoberts de vinil.

Concretament, a l'interior del castell es col·locarien tres a l'entrada, un dels quals contindria la història general de l'edifici i les fotos antigues (els altres dos amb informació sobre Collserola), i a la planta superior, davant dels merlets, tres plafons que, a més d'explicar el context geogràfic i històric amb imatges històriques del fotògraf Narcís Darder, un d'ells contindria la imatge panoràmica actual de 360º corresponent a les vistes des de dalt del castell, tot assenyalant cada element distintiu de l'skyline. L'ocasió va ser aprofitada per a demanar que fos el nostre company i col·laborador Ginés Cuesta l'encarregat de fer les fotos per a la panoràmica de 360º, proposta que fou acceptada de bon grat. En Ricard Fernández es va ocupar de redactar el text històric de l'entrada i de proporcionar tant les fotos antigues del castell i els seus voltants com les panoràmiques que faria en Ginés Cuesta. La gestió i coordinació la va fer amb la Mari Carmen García Soler, de la Direcció d'Innovació, Recerca i Projectes del MUHBA.

La feina d'escriure el text de la història del castell en 2.800 caràcters i de trobar imatges antigues va ser una tasca relativament senzilla, doncs a l'Arxiu hi havia la documentació adequada per a fer-ho. La part més laboriosa i entretinguda esdevingué alhora de fer les fotos panoràmiques de 360º des de dalt del castell, doncs prèviament va ser necessari demanar una autorització i lliurar-la al cap d'obres per a què ens deixessin accedir i, el més important, enganxar un dia climàticament favorable. D'això en Ginés Cuesta hi entenia força bé com a gran professional en la matèria i sabia que la meteorologia acostumava a ser capritxosa. Per a fer les fotos va estar acompanyat de Ricard Fernández i de Josep Maria Babí el qual, a més de fer fotos i donar suport a l'expedició, va ser l'encarregat de posar-hi el transport, el seu cotxe particular, per a efectuar els desplaçaments necessaris de tots tres.

La primera visita va tenir lloc el 19 de maig a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira per tal de veure com eren els plafons informatius allà instal·lats. De pas, es va fer una visita exhaustiva a l'indret arran de la seva rehabilitació i adequació. Després el grup es va dirigir al castell, el qual estava cercat per les obres de rehabilitació i, per tant, era inaccessible. Una vegada aconseguits els permisos i signats pel cap d'obres, el 10 de juny següent es va fer la primera sessió fotogràfica al castell. Les normes bàsiques eren evitar passar pels indrets perillosos o en obres i calia portar un casc de protecció. El dia va ser esplèndid de manera que els elements més llunyans eren perfectament visibles i retratables. Tant el cap d'obra com el personal obrer foren molt amables i permissius. D'aquests, esmentar que la gran majoria eren xinesos, un col·lectiu poc visible en el sector de la construcció.

Inicialment semblava que al MUHBA les imatges les havien donat per bones, però passat l'estiu es va rebre la noticia de què les fotos d'en Ginés Cuesta, malgrat ésser molt bones, s'havien fet en càmera analògica i, per tant, de cara a tractaments informàtics era preferible la imatge digital. Per aquest motiu, es va organitzar una segona expedició al castell que va tenir lloc a la tardor, l'1 d'octubre. En aquella visita els tres expedicionaris van poder contemplar com les obres de rehabilitació anaven avançant segons el previst: rampes per a persones de mobilitat reduïda, escala de cargol reforçada, focus exteriors i als voltants de l'edifici, llums de leds a les finestres, terra renovat a la planta baixa i a la primera planta coberta, portes i finestres amb tanques metàl·liques (alguna tapiada), portes i parets de vidre a la planta baixa amb portes de vidre, renovació dels serveis públics al soterrani, renovació de la xarxa d'aigua i electricitat i baranes de protecció davant dels merlets.

Malgrat la bona feina fotogràfica, però, les arquitectes encarregades del projecte, Marta Galí i Marta Oristrell, van alertar que les imatges s'havien fet durant un dia amb mala visibilitat, per la qual cosa calia repetir-les de nou. Afortunadament, en Ricard, en Ginés i en Josep Maria no van tenir inconvenient però aquella vegada s'havia de fer un dia en que el cel estigués ben net i les vistes fossin nítides, per la qual cosa es va haver d'esperar pacientment més d'una setmana a què no fes mal temps. Finalment, un dia 13 del mateix mes d'octubre, assolellat i de cel net, es va fer una nova sessió fotogràfica, la tercera, amb l'esperança que hi anés la vençuda. I així va ser, que des del MUHBA van comunicar sobre l'excel·lent qualitat de les imatges panoràmiques d'en Ginés Cuesta i que el material es podia aprofitar de cara a fer el muntatge dels plafons informatius. A finals d'octubre les obres ja s'havien enllestit i pocs dies abans de la inauguració es va fer una jornada de portes obertes per als representants de les diferents associacions i entitats veïnals de Nou Barris que van poder contemplar la feina feta.

Finalment, el dimarts 11 de novembre d'aquell any 2014 va tenir lloc la inauguració oficial de l'obertura del castell de Torre Baró rehabilitat com a mirador i punt d'informació. En l'acte, a més del nombrós públic procedent de les diverses associacions i entitats veïnals i culturals de Nou Barris, van destacar especialment l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà Antoni Vives, la regidora del Districte de Nou Barris Irma Rognoni, el vicepresident executiu del CPNSC Josep Perpinyà i el president de la nostra entitat Arnaldo Gil, els quals es van encarregar de fer els seus respectius parlaments als mitjans de comunicació. Altres assistents van ser el portaveu i conseller de Promoció Econòmica i Cultura Santi Borrull, l’arquitecte municipal Vicente Guallart i el president del MUHBA Joan Roca.

En aquella mateixa setmana, el dissabte dia 15 es va fer una jornada de portes obertes en les quals es van fer visites guiades al castell. Concretament la de les 12:30h. va estar organitzada pels membres de l'Arxiu.

El castell de Torre Baró és gratuït i s'obre al públic de dilluns a divendres de 10:00h. a 13:00h, els dissabtes de 10:00h. a 17:00h. i els diumenges i festius de 10:00h. a 14:00h. La visita al mirador de la planta superior es fa en hores concertades i en grups de màxim 15 persones. La gestió d'obertura i tancament de l'edifici la porta l'empresa cultural Lavola. Amb el propòsit d'ésser un punt de referència de Barcelona visible des de molts indrets, l'edifici incorpora una il·luminació ornamental que l'assenyala com a edifici singular de la ciutat. L'enllumenat funciona els divendres, dissabtes i diumenges de 18:00h. a s 22:00h. amb variacions en funció de l'època de l'any, per bé que en dates puntuals (com per exemple els dies internacionals commemoratius) també s'encén i varia el tipus de color.

D'ençà la seva obertura definitiva al públic, són moltes les persones que diàriament venen a visitar el castell, fins i tot turistes estrangers, fet que ha ajudat a donar una nova vida a aquell indret que ara es troba integrat en l'anomenada ronda verda de 72 quilòmetres que permet anar a peu o en bicicleta passant no només pel parc de Collserola, sinó també pels municipis de L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs.