Aviat farà un any que el castell de Torre Baró, símbol de Nou Barris, va obrir al públic rehabilitat com a mirador i punt d'informació del parc de Collserola. Aquesta ha estat, per la nostra entitat, una victòria molt important per les tres dècades de lluïta i reivindicació, però també ha estat un triomf veïnal dels habitants dels barris del districte. La història ens ha demostrat que, quan les actuacions i les obres que es fan són el resultat de la voluntat popular i no pas d'una decisió política i institucional, les coses funcionen millor i estan més ben fetes.
De tota manera, però, la nostra feina encara no s'ha acabat. Hi ha molta cosa per fer i per reivindicar. Nou Barris conté un patrimoni més gran del què molta gent es pot imaginar, per la senzilla raó que aquí també hi ha història i cultura, la qual és també la de la ciutat de Barcelona. En definitiva, hi ha tot un món per descobrir, i el què ens estimula per treballar és, entre d'altres coses, observar l'interès creixent de la ciutadania en general per conèixer la història, la cultura i el patrimoni local més enllà dels espais turístics i comercials. Cada vegada més es referma aquella frase que el nostre company desaparegut ara fa dotze anys, Francesc Pujol Martínez, va personificar: "fem cultura als barris".
Amb la rehabilitació del castell de Torre Baró es tanca un capítol però la història continua. Així, doncs, en l'actualitat podem veure elements patrimonials en mal estat de conservació i en perill de desaparició. Aquest és el cas de la masia de Can Valent, que resisteix com pot al costat de la seva germana Can Verdaguer, la qual llueix recuperada com a equipament cultural; la masia de Can Carreras, aïllada i abandonada enmig del parc Central de Nou Barris; la granja del Ritz, en estat ruïnós i sota una lenta agonia en un racó amagat del barri de Vallbona: l'horta "La Ponderosa", l'última finca agrària de Barcelona que es veu amenaçada per projectes urbanístics; els aqüeductes de Torre Baró, que transcorren discrets i oblidats entre els boscos i les cases d'autoconstrucció; el pont dels Tres Ulls, redescobert però pendent d'ésser desenterrat; el xalet de la Trinitat, que enguany compleix cent anys; la creu de la Trinitat, testimoni de quan les cerimònies religioses es feien al carrer; i l'església del Mental, que de mica en mica es va esquerdant i obre pas a la vegetació. Tots plegats són exemples que requereixen d'una urgent intervenció.
Enguany Barcelona en general i el districte de Nou Barris en particular encara un nou mandat municipal que desitgem sigui sensible i dialogant amb les nostres peticions. Nosaltres no deixarem de lluitar i de treballar per allò que és d'interès comú i que ha contribuït a forjar un sentiment de pertinença, un orgull de barri i, en definitiva, una identitat territorial. Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris sempre hi haurà molta feina per fer i moltes batalles per guanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada