L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha participat i ha fet presència en algunes de les activitats programades per commemorar el 40è aniversari d'ajuntaments democràtics, organitzades per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer,
El passat dijous dia 5 a les 18.30 h al Centre Cívic Can Basté va tenir lloc la inauguració de l’exposició que porta per títol “Barcelona, 1979. La democràcia des dels barris”. Aquesta mostra forma part d'un projecte que consta de tres exposicions que s'han dut a terme, a més del districte de Nou Barris, a Sants-Montjuïc i a Gràcia, i en elles s'ha volgut com ha evolucionat la ciutat de Barcelona abans i després de la celebració de les primeres eleccions democràtiques el 3 d'abril de 1979. El resultat és una mirada als barris durant els anys de recuperació democràtica i les mobilitzacions populars que han contribuït a fer de la capital catalana allò que és en l'actualitat.
En l'exposició l'Arxiu ha col·laborat amb l'aportació d'un total de 19 fotografies, les quals foren seleccionades per Cristian Ferrer, de la Fundació Carles Pi i Sunyer.
En l'acte inaugural van assistir, entre d'altres, en Quim Borras (de l'Arxiu Històric de Barcelona), la regidora del districte de Nou Baris Mari Magda Close i l'arxivera en cap de l'Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris Sandra Ponce. Per part de l'entitat van anar 7 persones d'un total de 20 assistents. En els diferents parlaments bàsicament es va remarcar que la lluita social dels veïns i veïnes ha estat un factor fonamental perquè el districte de Nou Barris acabés convertint-se en un dels espais urbans de la ciutat més reivindicatius. Així va ser com es van aconseguir equipaments, transport públic, zones verdes i habitatge de qualitat. Igualment les diverses associacions i entitats culturals també van tenir un paper molt destacat, alhora que han forjat una cultura popular i un sentiment de pertinença.
L’exposició, oberta i gratuïta per a tothom, romandrà visitable fins el 5 el d’octubre a la Sala Cava del mateix Centre Cívic Can Basté, ubicat al passeig de Fabra i Puig nº274, ben a prop de la plaça del Virrei Amat. Per als qui estigueu interessats l'horari de visita és de dimarts a divendres de 9.30 h a 13.30 h i de 16.00 h a 22.00 h, els dilluns de 16.00 h a 22.00 h i els dissabtes de 10.30 h a 13.30 h i de 16.30 h a 20.30 h.
D’altra banda, el passat dijous dia 19 a les 18.30 h a la sala d’actes del mateix Centre Cívic Can Basté tingué lloc la taula rodona titulada “Nou Barris: la dignitat de la lluita des del nord de la ciutat”. L'activitat, que va comptar amb l'assistència d'una vintena de persones, es considerà com a complement de l'exposició abans explicada i l'organitzà la Fundació Carles Pi i Sunyer i l'Arxiu Històric de Barcelona. Per part de l'Arxiu van assistir l'Antonio Pascual, la Montse Argente, l'Albert Montaner, la Marga Sánchez, la Montse Massot, l'Antonio Silva, el Josep Maria Babí, la Carmen Ríos, la Marta Grau, la Isabel Ros i l'Eugenia Àlvarez.
La xerrada va tenir com a ponents l'Albert Recio, el Jordi Mena (conegut com a "Mario") i l'Arnaldo Gil. La Maruja Ruiz, que tenia previst de participar, finalment no va poder venir. Com a presentador de l'acte i moderador hi estigué en Cristian Ferrer, el qual va destacar el significat històric del moviment veïnal durant el franquisme i la Transició, que Barcelona ha estat històricament capdavantera en les lluites per a la democràcia, que el moviment veïnal va interpel·lar contra la suburbialització de la perifèria i la destrucció de nuclis històrics, que han esdevingut els principals agents d'aquestes lluites com a moviment alternatiu global al franquisme que acapara a tots els col·lectius, i que la seva actuació ha passat de la protesta a la proposta.
El primer ponent fou l'Albert Recio, resident a Nou Barris des del 1974 i professor jubilat d'economia a l'UAB. En la seva xerrada va destacar els següents aspectes: 1) el moviment veïnal fou un moviment de classe obrera perquè no tots els barris van actuar igual; 2) a Nou Barris existia una forta cultura de barri amb barreja de gent immigrant i gent local; 3) hi havia un nucli de gent jove obrera amb consciència lluitadora; 4) l'alcalde Socias va ser bon alcalde, va mediar entre el veïnat i l'administració i va recuperar solars per fer equipaments; 5) no es pot entendre Nou Barris sense l'existència d'un moviment social que des de baix ha pressionat a dalt; i 6) mentre en d'altres barris i municipis la victòria municipal de partits d'esquerres va absorbir molts moviments veïnals, a Nou Barris en canvi s'han mantingut.
Després va parlar el Jordi Mena, veí de Nou Barris entre 1969 i 1979, tècnic superior a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i un dels fundadors de l'Associació de Veïns de 9 Barris i de l'Associació de Veïns de Roquetes. De les seves paraules els punts que es mereixen subratllar foren: 1) es creia que la lluita de barris era complementària a la lluita obrera, però en realitat era quelcom més; 2) el moviment veïnal impugnà a l'ordre vigent establert; 3) calia homenatjar a aquelles persones que van lluitar en una època tan difícil; 4) Nou Barris ja tenia una història d'autoorganització i de lluita; 5) destacà la radicalitat de les lluites per les coses que es plantejaven; i 6) hi confluïren tres nuclis de gent: lluitadors veïnals antics, veïns nouvinguts i joves dels barris.
Finalment va parlar el company Arnaldo Gil en qualitat de veí de Roquetes i un dels fundadors de l'Artxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Als seus inicis va conèixer la gent de Roquetes, una gent, per a ell, molt especial de la qual va aprendre moltes coses. Un record de joventut va ser el d'un home com el Manuel Rodríguez, líder veïnal de l'Associació de Veïns de Roquetes, un home senzill i amb estudis bàsics que era capaç de parlar amb advocats, arquitectes i persones amb estudis superiors amb el mateix nivell, fet que reflectia la seva intel·ligència natural. Això precisament fou quelcom que el va impressionar, i és que, de fet, ell va afirmar que no ha après dels polítics sinó de la gent senzilla.
Va viure i participar en diverses lluites veïnals primàries com la de l'abastiment d'aigua, la pavimentació dels carrers, l'autobús, la planta asfàltica, les escoles... El poder de la gent en aquella època era impressionant i en molts aspectes molt avançats. Considera que l'Ateneu Popular de 9 Barris i l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van ser dos grans èxits veïnals assolits. Personalment, mai no ha participat en cap partit polític sinó que va lluitar perquè li agradava. Creu que Nou Barris ha estat i és un exemple de democràcia participativa, quelcom que no ve d'ara sinó des de molt antic. Va acabar alertant sobre la persecució vigent al voltant del concepte d'associació de veïns i amb la manipulació que es fa de la història en tant la interpretació que es fa de la realitat.
Després dels parlaments dels tres ponents es va obrir torn a la taula rodona i el públic assistent va aprofitar l'ocasió per fer comentaris, explicar les seves experiències personals i preguntar diferents qüestions. L'acte es va tancar amb un fort aplaudiment. Per aquelles persones que estiguin interessades a escoltar la xerrada, l'Arxiu l'ha enregistrat i l'ha donat entrada al seu fons documental, de manera que en breu es podrà fer consulta pública.
Fotos: Marta Grau i Serrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada