Durant el present mes de febrer estan tenint lloc al Casal de Barri de la Prosperitat (a la plaça d'Ángel Pestaña) les conferències amb motiu del centenari del barri de la Prosperitat. Amb la participació de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, la Comissió del Centenari de la Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019 i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) han programat un cicle de tallers amb l’objectiu d’apropar la història del barri i la seva relació amb la història de Barcelona. El resultat són cinc blocs que fan un recorregut des dels inicis dels anys vint del segle XX fins a l'actualitat. Fins el moment s'han celebrat dos blocs de conferències d'un total de cinc: 1) Inici i 2) Vida associativa als anys 20, República i Guerra Civil.
Per part de l'Arxiu el passat dijous dia 6 a les 19.00 h el nostre company i president de l'entitat Jordi Sànchez i Ruiz va impartir la xerrada que portava per títol "Pagesos, propietaris i especuladors", on va aportar informació molt interessant obtinguda gràcies a les seves investigacions a l'Arxiu de Protocols de Barcelona i en d'altres centres de documentació. Prèviament va fer referència als torrents, rieres i camins perquè ajuden a descobrir on es feren les primeres edificacions: la riera de Sant Andreu i els torrents de la Font de Canyelles, del Dragó, d'en Tissó i d'Aritjols. Després va fer un breu repàs a la nomenclatura com a testimoni històric de tot allò que havia abans de la urbanització del barri i ha quedat plasmada als carrers i places.
La recerca als arxius el va portar a descobrir noms de terratinents com Gabriel Campmany, Francesc Ferrer, Josep Maria Martorell, Martí Masadas, Rosa Molins, Josep Maria Nadal i Vilardaga, Josep Prats i Gibert i Jaume Riera, dels quals existeixen escriptures que han permès esbrinar els precedents més immediats a la fundació del barri de la Prosperitat i que ajuden a entendre millor el procés de gestació. Una de les escriptures més antigues és del 1907 quan Josep Suñol i Gros comprà una finca al senyor Aiguavives. Hi ha constància amb data 14 d'octubre de 1916 quan per primera vegada es va fer una compra per urbanitzar. Els fundadors o "pares" de la Prosperitat foren els socis i amics Salvador Casals, Miquel Cuberó i Joaquim Valls, els quals posaren el capital necessari per comprar terrenys de cara a edificar. El 1917 feren una compra a la família Campanyà. Una curiosa anècdota va ser el paper destacat que algunes dones tingueren com a propietàries reals de terrenys. Exemple paradigmàtic fou el de la Rosa Gaspart, la qual, malgrat tenir propietats, ha estat el seu marit Ramon Badosa qui té un carrer al barri.
És un clar exemple de com es marginava a la dona. Altres noms als quals es va fer referència van ser els de Tomàs Ponsada (que va substituir al nom de Joaquim Valls en les escriptures posteriors), la família Gener (propietaris de terrenys durant moltes generacions que també foren prestamistes) i Lluís Comtal (del qual encara cal investigar). Els hereus de la família Saladrigas van ser els qui van crear el barri de la Prosperitat després de comprar els terrenys als terratinents. I un altre nom destacat fou el de Josep Borràs, sense cap soci, qui també va comprar diverses finques per a la construcció d'una barriada. Consta que al 1917 ja hi havien moltes parcel·lacions. Com a anècdota destacada de punt i final de la ponència i que no va deixar indiferent a ningú va ser que el gran notari responsable d'escripturar les parcel·lacions del barri es deia... Francisco Franco, el qual, malgrat el seu nom, no tenia res a veure amb el dictador. A la mateixa jornada, altres ponents que van participar foren el José Luís Oyón i la Mercè Abeya.
Una setmana després, el dijous dia 13 a les 19.00 h la nostra companya i sòcia de l'Arxiu Neus González Monfort va impartir la xerrada titulada "Associacions als anys vint i trenta a Nou Barris". Breument va fer referència a la publicació "Del despertar al trencament" elaborada pel Grup d'Història de Nou Barris que va servir per difondre les primeres referències històriques contemporànies de Nou Barris del període de 1897 a 1936 i que molta gent desconeixia. Entrant en matèria, va contextualitzar que als anys vint era una època on al territori que ara coneixem com a Nou Barris havia entre 10.000 i 11.000 habitants i dos barris: Santa Eulàlia de Vilapicina i Les Roquetes. Un 40% era gent catalana majoritàriament de l'interior de Catalunya i la resta gent provinent d'arreu d'Espanya. Hi havien tres grans entitats: el Centre Moral Eulalienc o Centre Catòlic de Santa Eulàlia (vinculada a activitats culturals); el Casino Auxiliar Eulalienc i la Societat Auxiliar d'Obrers "La Estrella" (amb funció cultural i de socors).
Altres entitats eren la Societat de Propietaris de la Prosperitat, la Cooperativa Confiança Andreuenca i la Penya Joventut Trinitat. Ara bé, l'entitat més destacada va ser el Centre Cultural "Els Propis" (aleshores Asociación de Propietarios y Contribuyentes de las Roquetas), fundada el 1925. Tenia una vessant cultural i una altra destinada a defensar els interessos del barri per aconseguir millores. El 1927 van crear l'Ateneu Familiar Artístic i Cultural en un bar. Punts de trobada social eren les festes majors celebrades a Santa Eulàlia al voltant de Sant Jaume i la de Les Roquetes a mitjans d'agost. També es feien sardanes i aplecs sardanistes a Torre Baró, al xalet de la Trinitat i a Santa Eulàlia de Vilapicina, i fontades els diumenges a Torre Baró, especialment al voltant de la Font dels Eucaliptus. També havien entitats esportives al voltant del ciclisme i del futbol. Una anècdota important fou la participació en l'Olimpíada Popular de 1936.
Al camp de l'Europa, al carrer de Cartellà, es va fer un partir de preparatoris i el dia 18 de juliol es va preveure una reunió amb el C.F. Montañesa per veure si participaven o no, però l'esclat de la Guerra Civil ho va estroncar. El món de l'educació va ser també una àrea de sociabilitat. L'objectiu va ser sobretot l'alfabetització i el desenvolupament d'una escola innovadora. El 1932 es va crear el G.E. Hermegildo Giner de los Ríos i el Pavelló de les Roquetes. Es va preveure també el G.E. Arnau de Vilanova però no es va arribar a acabar degut a la guerra. Hi havien també força escoles privades religioses, de cooperatives i acadèmies. L'església va ser també un altre element de sociabilització. Havien la capella de Santa Eulàlia, l'església parroquial de Santa Eulàlia, l'església de Sant Francesc Xavier, l'església de Santa Engràcia i l'església del Mental.
I també es va fer referència als partits polítics. Es crearen cercles, casals o ateneus adscrits al partit Democràtic Federal Català, a la Lliga Catalana, al Partit Radical Socialista i a Esquerra Republicana de Catalunya. La xerrada va acabar assenyalant que als anys trenta ja havien 17.000 habitants a Nou Barris, un territori actiu i obert vinculat amb Sant Andreu, Barcelona, Catalunya, Espanya i al món que disposava de 8 associacions culturals enregistrades (a més d'altres), 5 associacions esportives, 2 escoles públiques i 6 privades, 5 parròquies i 10 centres polítics.
Altres ponents que van participar foren el José Manuel Salgado, el Ferran Aisa i el Joan Catafal. El taller finalitzarà el proper divendres 6 de març amb els blocs de conferències 3) Ajuntament franquista, 4) Lluites veïnals i 5) Ajuntament democràtic i barris. L'objectiu és intentar d'aprofundir en el coneixement de la història del barri, en l’arrelament veïnal i consolidar la consciència de formar part d’un territori protagonista de la seva història.
Fotos: José María Medina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada