dijous, 24 de setembre de 2020

L'Arxiu fa una passejada de barri per la Prosperitat, la Trinitat Nova i la Trinitat Vella


El passat diumenge dia 20 va tenir lloc una nova passejada de barri, la tercera del present curs emmarcada a commemorar el 50è aniversari de la fundació de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios. Aquesta vegada li ha tocat el torn als barris de la Prosperitat, la Trinitat Nova i la Trinitat Vella, i ha servit per explicar aquelles lluites veïnals que van contribuir a millorar la qualitat de vida d'aquests indrets. L'activitat va tenir el suport de l'A.V. Trinitat Nova, l'A.V. Trinitat Nova, la Coordinadora d'Associacions de Veïns de 9 Barris i l'Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella.
El punt de trobada va ser a les 10.00 h del matí a la plaça de la República, davant dels jardins de Llucmajor, on es van congregar una vintena de persones assistents. Allà els companys Jordi Sànchez i Arnalgo Gil van procedir a donar la benvinguda, alhora que es posaren a la venda els butlletins del número 129 del "Petit Arxiu", aquesta vegada cada exemplar degudament precintat amb bosses prèviament desinfectades. En aquest sentit es van adoptar totes les mesures protocolàries corresponents, ja que l'ús de la mascareta era obligatori, calia respectar una mínima distància de seguretat entre el públic així com la limitació del nombre d'assistents per evitar massificacions.


Com a novetat, a diferència d'altres ocasions, els companys José María Medina i Antonio Silva van gravar tota la passejada, la qual es va emetre en directe a través del grup de Facebook de l'Arxiu per a què qualsevol persona que no hagués pogut assistir a l'activitat la pogués gaudir virtualment i, fins i tot, escriure alguna opinió o fer alguna aportació personal. Unes 23 usuàries i usuaris participaren en directe. Després el vídeo va quedar enregistrat definitivament al grup a lliure consulta pública.
Les explicacions van anar a càrrec dels companys Joan Catafal (sobretot la part relativa a la Prosperitat), el Jordi Sànchez i l'Arnaldo Gil. Des de la plaça de la República el grup es va dirigir pel passeig de Valldaura avall fins arribar al solar de l'antiga Ideal Plástica Flor, fàbrica instal·lada l'any 1956 propietat de Ramón Rocafort Montpedal. El 1969 va patir un incendi que gairebé va acabar amb l'empresa. L'ajuntament de Barcelona va comprar la propietat per 40 milions d'€ i el 2009 la va enderrocar. L'A.V. Prosperitat demana guanyar espai de zona verda i aconseguir nous equipaments als seus terrenys.


Passeig de Valldaura més avall va portar a la plaça de les Treballadores i Treballadors de la Harry Walker. La fàbrica es va establir al passeig de Valldaura l'any 1958. Aquesta empresa de venda de recanvis per l'automoció, es va fer famosa per la vaga que es va originar l'any 1970 i que va durar seixanta dos dies de duració. La repercussió i la solidaritat dels veïns dels barris, juntament d'altres empreses del sector, van ser molt importants. Amb la marxa de l'empresa, es van alliberar els terrenys que va ocupar i durant un temps van ser ocupats pels barracons de l'institut Sant Andreu i, posteriorment, el poliesportiu i el CAP.
Des d'allà es va enfilar per l'avinguda de Río de Janeiro fins a la plaça Verda de la Prosperitat. El 15 de setembre de 1974 se celebrava la inauguració simbòlica de la plaça de la "Zona Verda", amb la plantació d'un pi i diverses flors, així com la instal·lació de bancs de fusta fets pels veïns. La plaça era el resultant de les expropiacions de l'avinguda Rio de Janeiro, i els terrenys en què hi havia el camp de futbol de la Bloc i la masia nova de Can Dragó, on eren els vestidors dels equips de futbol que jugàvem els caps de setmana. Aquesta plaça fou llargament reivindicada fins que l'any 1976 es va inaugurar. Allà mateix es va explicar la lluita dels semàfors. El 2 d'abril de 1973 es produí la tercera víctima mortal a la cantonada dels carrers Vinyar (abans Vinyeda) i Argullós, fet que acabà amb la paciència dels veïnat del barri. Durant dies es van tallar els accessos a la barriada, es van celebrar assemblees i manifestacions. Els "grisos" van actuar de valent i inclòs a la Trinitat Nova que s'havia sumat a les reivindicacions.


Des de la plaça Verda de la Prosperitat es grup es va dirigir pels carrers de Formentera i Conveni fins al refugi antiaeri del carrer del carrer de la Florida, un dels 39 que es varen construir. L'A.V. Prosperitat es planteja de posar-hi una placa de record. Des d'allà es va arribar fins a la ronda de Dalt, un eix viari previst al "Pla Jaussely" de 1903 i al 1907 al Plà Cerdà. Era conegut com a carrer dels 60 metres per la seva amplitud. Amb el Pla Comarcal es va reactivar el projecte als anys setanta, si bé els veïns de Canyelles es van posar endavant de les màquines, aconseguint parar les obres. Més tard la concessionària de les obres va fer fallida i les obres van estar aturades molts anys. La consigna que fos soterrat es va aconseguir parcialment, quedant pendent el cobriment de la part de Trinitat Nova.
Entrant al barri de la Trinitat Nova pel carrer de Palamós es va explicar la història de l'escola Benjamí. De la mà de la parròquia de Sant Josep, va passar després a ser una cooperativa. L'any 1977 va patir un incendi provocat per un grup ultradretà que li va ocasionar greus problemes econòmics. Després es va integrar al CEPEC, col·lectiu d’escoles que volien ser publiques. Va participar en tots les reivindicacions que es van fer aquells anys. Amb la creació de la nova escola pública Mercè Rodoreda al veí barri de Prosperitat, és prengué la decisió de què l'escola Benjamí es fusionés amb la nova l'any 1984. Aquest barracot històric es va reaprofitar per fer les primeres reunions de l'Asociación de Vecinos 9 Barrios quan era el Centro de Vida Comunitaria para Todos. Més tard es convertí en seu de l'associació de veïns de la Trinitat Nova. Amb la construcció del nou mercat municipal el 1977, el barracot fou enderrocat i l'associació va passar a un dels equipaments del costat d'aquest.


Allà mateix es va parlar dels polígons d'habitatges. La Trinitat Nova és, en la seva major part, de construcció oficial, llevat de Les Cases dels Carters i el nucli d'habitatges del carrer de les Xafarines. Entre 1953 i 1955 es construïren els polígons del Patronat Municipal de l'Habitatge i de l'OSH, a la part més alta del barri. L'any 1997 el pla URBA va  aprovar la renovació de la majoria dels habitatges del Patronat que patien aluminosi, tot sota la supervisió del veïnat unit en el Pla Comunitari de Trinitat Nova. Actualment encara continuen les obres de remodelació, alhora que es reivindicà la reconstrucció de la històrica Torre del Rellotge. Els centres socials tingueren un paper fonamental en potenciar l'associacionisme i difondre la cultura. Per un costat havien els autoritzats per Càritas que emparava la seva legalització i els dels Patronat que controlaven els veïns, per bé que en veritat no van poder. Les lluites al barri van ser lluites primàries, és a dir, per aconseguir les necessitats bàsiques i deixar de ser un suburbi perquè abans no hi havia absolutament res.


A través del Pont de Sarajevo sobre l'avinguda Meridiana es va arribar fins al veí barri de la Trinitat Vella, des del 1984 pertanyent al districte de Sant Andreu però que havia format part dels anomenats "9 Barris". De fet aquest terme el va inventar un veí de la Trinitat Vella, l'Ignasi Catalán, fundador de l'associació i gran activista veïnal recentment desaparegut. Pels carrers de Finestrelles i Pare Manjón es va arribar fins al Centre Penitenciari. L'any 1954 l'ajuntament va comprar uns terrenys denominats "Les Forques de la Trinitat", on anys més tard el 1963 es va inaugurar la nova presó de dones amb una capacitat per a 250 recluses. Sota la tutela fèrria de “l’instituto Secular Cruzada Evàngelica", la vida dins la presó va ser un lloc d'adoctrinament moral i de càstigs. Durant la Transició va veure diferents manifestacions a l'exterior de la presó, fins que el 1978 van marxar per fer-se càrrec de moltes funcions les mateixes recloses. El 1983 deixà de ser presó de dones per passar a ser presó de joves. En l'actualitat està previst el seu trasllat en uns terrenys de la Zona Franca i al seu lloc erigir habitatges socials.


A la darrera parada del recorregut l'Amador Expósito, de l'Associació per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de la Trinitat Vella va fer un resum de les reivindicacions veïnals tot ensenyant interessants fotografies de l'època. El CAP va ser una de les primeres coses que es van aconseguir. Va ser sobre els anys 1972-73. El col·legi públic Ramon Berenguer fou també una altra fita aconseguida. Abans havia una sola escola i resultava insuficient. Per aquest motiu, el 1973 el veí Lluís Sierra, disfressat de Rei Mag, va demanar una escola pública. Un altre veí, el Diego Reina, va reclamar material per fer classes i forçar la materialització de l'escola. Una altra reivindicació va ser l'escola bressol "El Tren". També es va aconseguir una piscina pública oberta la Revetlla de Sant Joan del 1984. La lluita del metro va ser als anys 70 per reclamar que arribés fins el barri. Generalment les concentracions es feien a l'estació "Torras i Bages". Finalment el 1977 es va aprovar que el metro arribaria al barri, fent-se efectiu el 1983. On ara hi ha el parc de la Trinitat es preveia fer un aparcament per a cotxes, però les lluites van aconseguir que acabés com a zona verda. Per acabar va reclamar la recuperació de la masia de Can Ollé, casalot medieval del barri amb molta història del qual es reivindica la seva reconstrucció per la seva importància.


Acabada la passejada, es va fer el comiat del grup tot agraint als assistents la seva presència i fent un avançament de quines serien les properes activitats previstes. El públic, per la seva part, va mostrar la seva satisfacció per la qualitat de la passejada. Si tot va bé, abans que acabi l'any es farà la quarta passejada que aquesta vegada correspondrà al barri de Verdum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada