diumenge, 10 d’octubre de 2021

Celebrada la passejada "Aigua de Vida" amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni


El passat dissabte dia 9 va tenir lloc la ruta per Collserola que porta per títol "Aigua de Vida". El punt de trobada va ser al conjunt històric de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, a les 9.00 h del matí, on es van congregar una vintena de persones. La benvinguda va anar a càrrec del company Arnaldo Gil, responsable també d'oferir les explicacions. La passejada estava emmarcada dins les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa conjunta del Consell d'Europa i la Comissió Europea en la que participen cinquanta estats europeus signataris de la Convenció Cultural Europea. Es tracta d'unes jornades de portes obertes amb l'objectiu de promoure l'accés al patrimoni cultural. El programa, de periodicitat anual, ofereix generalment durant un cap de setmana de setembre o octubre l'oportunitat de visitar monuments, museus i zones d'interès cultural, obrint les portes al públic.


El grup va començar per visitar l'interior de les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, entrant a la sala de màquines i passant per la sala de comportes on encara hi ha aigua. En aquest conjunt patrimonial hi estigué present l'Amador Expósito Muñoz, president de l'Associació Comissió per la Recerca i la Divulgació de la Memòria de Trinitat Vella. A través del túnel que connecta ambdós conjunts (per sota de l'avinguda Meridiana i la línia del ferrocarril) es va arribar fins a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, on es va fer una visita tant al gran dipòsit d'aigua com a la part superior on es troba la piscina de cloració, actualment coberta. Esmentar que totes aquestes instal·acions, obra de l'arquitecte Pere Falqués i dels enginyers Felip Steva i Joan Sitges, es van erigir entre 1915 i 1920 amb motiu d'una epidèmia de febre tifoide que va afectar a Barcelona l'any 1914 i que va obligar a modernitzar la xarxa de subministrament d'aigua a la ciutat. El 1969 van ser connectades a la xarxa del riu Ter. El 1989 van deixar de funcionar per obsoletes i tingueren diferents destinacions una vegada rehabilitades després d'anys d'abandonament: entre el 2008 i el 2011 la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella va passar a acollir les entitats Trinijove i el Centre Cultural Frederica Montseny i a estar gestionada pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA); mentre la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova es convertí el 2015 en espai cultural i cívic i centre d'educació ambiental.


Sortint del recinte la colla va enfilar muntanya amunt per fer una breu parada a les casetes dels aqüeductes del Baix Vallès i de Dosrius. El primer (de l'Empresa de Aguas del Bajo Vallés) connectava amb Barcelona des de Barberà del Vallès (1881) i és visible tant a Ciutat Meridiana (en dos trams) com a Torre Baró (en tres trams) i al parc Central de Nou Barris; mentre que el segon (de Palau, García & Cía) connectava amb Barcelona des de Dosrius (1871) i algunes restes són visibles des de l'avinguda de Vallbona. Ambdós van passar a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona i travessaven pel territori de Nou Barris (al barranc de Can Campanyà, al torrent de Canyelles i a la riera de Sant Andreu) fins el Guinardó.
El camí va continuar fins el punt on es troba mig desenterrat el Pont dels Tres Ulls. Aquesta infraestructura, erigida a principis del segle XX, és en realitat un aqüeducte amb tres ulls de bou que formava part de l'anomenat Aqüeducte Alt de Montcada, iniciat l'any 1891 però que per diversos problemes mai no es va finalitzar. El pont es convertí en una icona de la Trinitat Nova fins els anys 70 en què fou enterrat per les runes que allà s'hi abocaven. Existeix un projecte per desenterrar-lo i rehabilitar-lo, a més de condicionar els entorns, per bé que actualment les obres romanen aturades.


Des d'allà, pel camí de les Quatre Estacions i el carrer de Riudecanyes es va arribar fins el castell de Torre Baró, on tot just al costat hi ha un dipòsit subterrani d'aigua erigit entre el 1969 i 1973 (que connecta amb la nova xarxa del riu Ter) destinada a millorar la distribució d'aigua a Torre Baró i alimentar 22 fonts públiques més tres que es van instal·lar noves. Les dificultats per accedir a l'aigua corrent van provocar diverses lluites veïnals. Al barri no hi arribava l’aigua potable i les queixes no foren escoltades fins que el 1972 es va mobilitzar tot el barri de Ciutat Meridiana i Torre Baró tallant l'avinguda Meridiana. Arrel d’aquesta acció l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a canalitzar l’aigua fins a les cases.
Muntanya amunt pel Turó de les Roquetes, el Turó Blau i el Turó d'en Segarra fins arribar a la Font de Santa Eulàlia, la qual és dintre dels terrenys de la fundació de l'Hospital de Sant Pau i molt transitada, doncs és al camí que, des de la carretera Alta de les Roquetes, condueix a l'altra vessant de la muntanya. Va ser cuidada durant molts anys per un grup de gent que van fer possible tot l'arbrat de l'entorn i que actualment es pot gaudir.


Sortint per la carretera Alta de les Roquetes es va arribar a la Font Vella de Canyelles, recuperada l'any 1993 per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el grup ecologista GRODEMA. Es troba al tàlveg darrere del complex esportiu Brafa, ben a prop del nucli urbà, per bé que passa desapercebuda per tenir un accés sense indicacions. A finals dels anys 90 l'Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes va derrocar una parcel·la que tancava el pas a aquesta font, la qual actualment es troba en un estat d'abandó pel vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara s'aprecia en una paret part de la canalització de la font que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar. Marxant de la font i continuant per zona forestal, la ruta va acabar al carrer de l'Artesania, al barri de les Roquetes, on es va fer el comiat del grup, el qual es va mostrar molt satisfet per l'experiència, tant pel que fa a la qualitat de l'itinerari com per les explicacions aportades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada