Sempre et recordarem, Vicenç

Ens hem assabentat del recent traspàs del nostre estimat company Vicenç Bassachs Serrasolsas, el passat 31 d’agost, a Pamplona. Veí del barri de les Roquetes i antic treballador a la fàbrica ENASA, va ser també un dels socis i col·laboradors més antics de l’Arxiu, pràcticament des dels inicis de l’entitat a l’escola Freire i després a l’Ateneu Popular de Nou Barris. La seva dona, la Maria, també era sòcia. Home molt polifacètic, acostumava a donar entrada al material que havia de formar part del fons documental, especialment les fotografies. També va participar en l’Aula de Collserola juntament amb el company Miquel Tormos, fins i tot convertint-se en un gran suport en les rutes per la serra. Durant molts anys va assumir el càrrec de tresorer, feina que va desenvolupar millor que ningú, doncs ell era de la vella usança, de portar la comptabilitat com es feia antuvi, sense ordinador i fent servir el cap. A més, cada vegada que s’havia d’enviar la carta d’activitats als socis i sòcies sempre hi era present preparant els sobres i posant les etiquetes. Tampoc no van faltar les seves col·laboracions puntuals a la revista “L’Arxiu” així com la seva presència en esdeveniments com ara "La Cultura va de Festa".

Des de l’Arxiu el recordem com un home que es veia a sí mateix humil i senzill però que va fer molt bona feina amb un gran sentit de la responsabilitat, ja que era una persona força implicada, intel·ligent i assenyada que participava activament als consells assessors, tot aportant suggeriments i solucions als assumptes de primera importància. Pel seu caràcter es va convertir en un company molt especial que es feia estimar per tothom. A més, mai no faltaven les seves històries relatives a les seves vivències personals de joventut que tant li agradava explicar.

Va ser quan el seu fill li va sortir una oportunitat laboral a Navarra que ell i la seva dona van marxar a viure cap a Subiza. Un emotiu sopar d’homenatge i reconeixement ple de sorpreses va servir per donar-li les gràcies per la seva feina a l’Arxiu i per la seva infinita amistat. Malgrat tot, el Vicenç i la Maria continuaren com a socis de l’entitat i mai no es va perdre el contacte amb ells. A través de les nostres publicacions i de les xarxes socials s'assabentaven de tot allò que fèiem. Llei de vida que tots dos ja no hi són, però sempre seran recordats.

Moltes gràcies per tot, Vicenç, vola alt tu també.