El passat dissabte dia 13 de juliol va tenir lloc una nova edició de la tradicional ruta per Collserola coneguda com a “Clàssica d’Estiu”, també anomenada “Marxa Nocturna”. El punt de trobada va ser a les 21.00 h a la seu de l’Arxiu (Via Favència, 288A), on es van congregar prop d’una trentena de persones de diferents edats, des de nens i nenes fins a gent jubilada, a destacar especialment diversos membres del Grup Excursionista de la Prosperitat. La benvinguda va anar a càrrec del company Arnaldo Gil, responsable també de fer les explicacions dels llocs d’interès, juntament amb el company José María Medina. Una vegada més, la pa present marxa nocturna ha estat efectuada per aquella part de Collserola pertanyent al districte de Nou Barris per diverses raons, entre les quals es destacaria l’objectiu de voler donar a conèixer un sector de la muntanya que resulta tant desconegut per a molta gent, mostrar la riquesa patrimonial que hi conté així com la importància de conservar un espai natural de tals característiques com un pulmó verd i, per tant, com una inversió de futur tant per al present com també per a les noves generacions.
El recorregut, de gairebé 8 quilòmetres de longitud i sota una bona temperatura estival, es va iniciar a la Via Favència. Des d’allà es va continuar pel carrer de l’Artesania, al barri de les Roquetes. Per un camí a l’esquerra es va travessar pel costat de l’institut-escola Turó de les Roquetes i l’escola esportiva Brafa, moment en què s’abandonà la part urbana per endinsar-se de ple a la zona de parc. Muntanya amunt es va fer una breu aturada a la font de Canyelles, situada en el tàlveg situat darrere del complex esportiu Brafa. Documentada l'any 1069, cedida a l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1811 i explotada per una empresa de propietaris de l'esmentada vila el 1851, es va recuperar l'any 1993 per part de l'Arxiu i el grup GRODEMA. Malgrat el seu emplaçament passa desapercebuda per tenir un accés sense indicacions. Actualment la font es troba en un estat d'abandó deplorable. No surt aigua a causa del vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara es pot apreciar en una paret part de la canalització que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar.
Des d’allà, la colla va caminar per un tram de l’antiga carretera Alta de les Roquetes fins a la font de Santa Eulàlia, a mig camí de Canyelles a Can Rius. L’arbrat és fruït de l’esforç d’un grup de veïns que durant anys van anar reforestant tot l’entorn. Alguns dels arbres es va importar des de diferents províncies d’Espanya, d’on eren originaris els cuidadors. També el banc, la pileta i d’altres petites construccions per guardar les eines són llegat veïnal. Es tracta d'una font de la qual brolla l’aigua tot l’any. Uns membres de l'Arxiu van mesurar-la i documentar-la fotogràficament, alhora que descobriren una canalització que sortia de la mina de la qual es creu que podria anar fins a l’antiga masia de la Guineueta o a Can Sant Genís. Davant els nombrosos actes de vandalisme que l’han feta malbé, l’Arxiu va engegar una campanya per reivindicar la seva recuperació i preservació.
En aquell moment ja era fosc i l’indret de la font va ser el perfecte per fer una aturada de mitja hora i gaudir d’un audiovisual a mode de “cinema a la fresca” muntat amb un ordinador portàtil, un projector i una pantalla, mentre tothom sopava. Essent plenament de nit, fou l’ocasió en què va ser necessari posar-se l’armilla reflectant i/o encendre els llums. Començà així una nova aventura que va portar per les pistes forestals, uns camins relativament fàcils i amples per indrets com ara el turó d’en Gras (de 286 metres d'altitud), el coll de la Ventosa (petita vall encarada al mar), Can Rius i el coll de Canyelles, des d’on diferents moments es va poder contemplar una bella i espectacular imatge panoràmica de la ciutat de Barcelona sota les estrelles.
De camí cap al nucli urbà el traçat va portar als passejants fins a Torre Baró, tot caminant pels carrers de Castellvi i Lliçà i, novament, per la carretera Alta de les Roquetes fins el castell i el mirador de Torre Baró. De l'esmentada carretera es va esmentar que la seva construcció en tant un eix de comunicacions tenia la finalitat d'enllaçar la futura ciutat-jardí que mai no es va fer amb la plaça d’Eivissa, a Horta, per mitjà d'una línia de tramvia. Durant molts anys fou una pista forestal fins al seu asfaltat als anys setanta.
De baixada, pel barri de les Roquetes, la ruta va acabar novament a la Via Favència, indret on es va fer el comiat del públic assistent el qual va prendre el seu propi camí cap a casa. Allà es va agrair a tothom la seva participació alhora que s’anuncià la darrera activitat de l’Arxiu i el proper tancament per vacances fins al dimarts 3 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada