L’església de l’antic Hospital Mental de la Santa Creu, d’estil neoclàssic, va tancar, juntament amb la institució psiquiàtrica, l’any 1986 data en que va ser dessacralitzat el temple. Des d’aleshores va caure en la degradació i l’abandonament, tot i diversos projectes fallits, per recuperar-la i rehabilitar-la però l’any 2016 l’Administració va arribar a un acord amb l’Arquebisbat per la rehabilitació i reconstrucció de l’espai parroquial: en funció de l’acord, l’Ajuntament es faria càrrec de la rehabilitació estructural i de les façanes, ja que el temple forma part del catàleg de Patrimoni Històric i, a més, és i continuarà sent propietat municipal. L’interior de l’església, però, seria responsabilitat de l’Arquebisbat així com la construcció, a la part posterior, la residencia del senyor rector i del despatx parroquial. L’ús de l’espai el tindrà la comunitat de la parròquia de Sant Rafael, ubicada actualment en un edifici proper en molt mal estat i amb moltes deficiències.
A mitjans de setembre, l’Ajuntament va moure fitxa amb una neteja profunda i el desenrunament de la cripta. Però l’any 2021 ja feia mes d’un any que l’Ajuntament havia complert la seva paraula, ens explica la periodista Ruth Rodríguez: les obres van acabar el 2019 amb l’estrena del nou aspecte de l’església del Mental però va caure un gerro d’aigua freda per al veïnat de la Guineueta quan l’Arquebisbat de Barcelona va confirmar a betevé que les obres que havien d’anar a càrrec seu no tenien, ara per ara, ni calendari ni pressupost. La raó, deien: la crisi postpandèmica.
El cert es que la creixent secularització de la societat fa gairebé impossible la sostenibilitat d’aquesta edificació amb els mateixos propòsits que s’havien mantingut. Es per això que la Regidoria del Districte de Nou Barris juntament amb l’ICUB, davant de l’esgotament continuat de l’espai dedicat a l’arxivació de l’Arxiu Históric de Roquetes Nou Barris i la progressiva ocupació d’espai destinat a la custodia i conservació d’elements museístics que s’han incrementat notablement gràcies a les nombroses donacions que hem rebut els darrers temps i l’inacabable procés d’establir un Pla d’Usos per la masia de Can Valent (un altre possible destinació de l’Arxiu) va prendre aquesta decisió que va ser plantejada a l’Arxiu que, després de un encès debat, va acabar acceptant la proposta.
La nova proposta va complaure al veïnat del barri de la Guineueta perquè garantia la preservació del temple. Es cert que l’aterratge de l’Arxiu al nou indret, portarà temps: la previsió és finalitzar tot el projecte de rehabilitació en un termini de dos anys, amb un pressupost que supera els dos milions d’euros, ens explica la periodista Marta de San Nicolás. Es tracta d’un projecte a llarg termini i la despesa serà considerable encara que aquesta podrà ser repartida en exercicis diversos en el pressupost ordinari (com es va fer fa uns anys amb la rehabilitació de la masia de Can Verdaguer) a més dels possibles ajuts que puguin arribar d’altres Administracions i fons europeus. D’entrada s’haurà de construir un pis o plataforma, sobre la nau central i per sobre la galeria. Alhora també caldrà habilitar la cripta perquè, juntament amb la nova planta es creï l’espai arxivístic i museístic que es pretén, escales i ascensor que donaria servei a les tres plantes projectades (soterrani, planta baixa i pis). I el previst annex edificat posterior es destinaria a dependències d’administració i consulta.
El pis ocuparà les dos terceres parts de la nau i quedaria obert sobre el presbiteri on es podrien projectar holografies i vídeo mapping. Una catifa vermella es podria desplegar tot seguit de l’atri per muntar un photocall si es presentés la ocasió. La galeria interior circumdant serviria per les exposicions temporals (tal com es fa a l’espai MUHBA Oliva Artés) i la nau central com sala d’actes amb visibilitat també al presbiteri i l’absis i amb accés directe des de l’atri del carrer Marie Curie. En total es disposaria de més de 400 m2 d’espai habilitat sense comptar el soterrani i el pis (ara, el lloc disponible a l’Espai Via Favència es de uns 160 m2). Per més endavant quedaria la costosa recuperació dels vitralls (que van ser retirats abans de començar les obres de neteja) sobre la qual va ser escoltada la experiència del mestre vitraller Pere Cánovas dins la mateixa seu de l’Arxiu. L’entorn de l’edifici quedarà envoltat per una zona verda d’us públic i un talús de gespa que s’estendrà per tot el voltant fins al mercat de la Guineueta tal com ja estava previst al projecte inicial.
Per preservar la memòria històrica es preveu organitzar un referèndum amb les 300 persones que conformen la massa social de la nostre entitat per tal de fer un canvi en el nom que proposaríem com Arxiu Historic de Nou Barris / Sant Rafel en record del que havia estat l’antic temple, tal com es fa habitualment amb les biblioteques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada