El passat diumenge 22 de març va tenir lloc la 6ª passejada per les fronteres de Nou Barris, dedicada a conèixer els límits del districte de Nou Barris i de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar. Aquesta ruta s’havia programat inicialment pel 14 de desembre de 2025, però davant de la crisi de la pesta porcina, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va preferir ajornar-la per respecte, tot i que la ruta no passa pel Parc Natural de Collserola. El punt de trobada va ser a l'estació "Montcada-Bifurcació" de Rodalies-Renfe, a les 10.00 h del matí, en el terme municipal de Montcada i Reixac. Les explicacions dels punts d'interès van anar a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. Per al públic assistent es va oferir el butlletí Petit Arxiu relatiu a aquesta activitat, que ja arriba al número 164. Des de l'estació de ferrocarril es va sortir a la plaça de Sant Joan i enfilant pel carrer de la Bifurcació, paral·lel a les vies del ferrocarril, s'arribà a la Caseta de Distribució,situada a l’avinguda de la Unitat, just davant de l’inici del carrer de la Font, en el barri de Can Sant Joan. Va ser construïda el 1889 per contenir les comportes que distribueixen les aigües entre les galeries que van a la Casa de la Mina (o Reixagó), la Casa dels Pous de Montcada i la Casa de les Comportes de la Trinitat Vella.
Més amunt, tot passant pel costat del camp de futbol de Can Sant Joan el grup va fer parada a la Casa de la Mina o Reixagó. Aquest complex, del 1778, feia la partició de cabals entre el rec Comtal i la mina Antiga de Montcada. El 1825 es construí la mina Baixa de Montcada, d'uns 10 km de longitud, que proveïa aigua a la part baixa de la ciutat. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua del rec Comtal perquè havia perdut qualitat.
Tornant enrere pel camp de futbol i girant cap a l'esquerra es va fer aturada al carrer de la Font, per on creuava el rec Comtal i actualment es poden observar les quatre tapes de ferro situades enmig del vial que servien per donar accés a la canonada. Més endavant s'arribà a la Casa dels Pous de Montcada. Va ser una intervenció d'urgència encarregada per l'Ajuntament de Barcelona el 1878 per proveir d'aigua potable la ciutat, funcionant fins al 1985. Destaca per la seva maquinària de vapor singular i és una peça clau del patrimoni industrial català, funcionant actualment com a espai cultural i museístic.
Baixant pel carrer de Reixagó es va poder contemplar la Urbanització de Can Sant Joan. El nom es deu a la masia del noble senyor de Sant Joan o de l'Alsina, edifici medieval citat ja a l'any 1190, avui dia desaparegut, situat a l'esplanada de l'estació. Antigament molts estiuejants barcelonins visitaven la zona per gaudir de les seves aigües medicinals.A la segona meitat del segle xix la població de Can Sant Joan va créixer considerablement per l'arribada de treballadors del ferrocarril i de la fàbrica de ciment Asland, a partir de 1917. Al llarg de la seva història ha passat de poble rural, amb una economia basada en la vinya i la ramaderia, a incipient localitat industrial.
Més avall, seguint fins el final del carrer i girant cap a la dreta es va fer una aturada al carrer del Cim, el qual fa frontera amb el terme municipal de Barcelona. Entrant a la capital catalana pel barri de Vallbona, a través de l'avinguda del Puig de Jorba i el Torrent d'en Tapioles s'arribà fins a la Granja del Ritz. Antiga Granja Montserrat, es construí al voltant del 1920 i al seu moment fou molt moderna pel seu sistema de reg i pels procediments utilitzats per la cria d'animals, així com pels avantatges socials per als seus habitants i treballadors. A finals dels anys 40 va passar a mans de l'Hotel Ritz que la mantingué fins a mitjans dels anys 90. La seva recuperació és una de les reivindicacions del barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada