dijous, 17 de novembre de 2011

Distribució i evolució de la renda familiar a Nou Barris. Anys 2000- 2009

És en el districte de Nou Barris on el deteriorament de la renda familiar ha estat més acusat, i ho ha fet amb força. Així ho demostren les dades exposades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.Les dades corresponen a l’evolució de la renda familiar des de l’any 2000 fins al 2009, just fins a l’inici de la crisi econòmica, la qual cosa ens pot donar una visió anticipada dels efectes de la recessió actual.
En la taula I es pot visualitzar clarament aquest raonament. Entre els anys 2000 i 2009 la renda de Nou Barris s’ha vist pràcticament inalterada, mentre a Sarrià-Sant- Gervasi es veia incrementada en 14 punts percentuals. Nou Barris, amb escreix, és el districte on la renda familiar ha resultat més deteriorada, molt per sobre de Ciutat Vella i davant el conjunt de la ciutat. Distribució que especialment s’ha fet negativa durant el darrer període, on les famílies de Nou Barris en només un any van veure reduïda la seva renda un 5%.Nou Barris ja partia d’uns nivells de renda inferiors a la resta de la ciutat, només per sobre de Ciutat Vella, però al contrari que aquest districte, que ha vist augmentat el seu percentatge en el darrer decenni, en el nostre districte la situació no ha fet més que deteriorar-se encara més.
L’evolució de les dades demostren que la renda de les famílies de Nou Barris és una tercera part que la de Sarrià-Sant Gervasi o la meitat que Les Corts. La dada és especialment frapant atès que verifica una vegada més que els efectes de la crisi finalment els acusen aquells que en pitjor posició es situen. És la seva major exposició a la pobresa la que provoca que a la primera mal dada, siguin els que rebin més fort i abans el cop.
No només el ritme de creixement va ser més modest, sinó que amb els primers efectes del desgavell econòmic va situar al districte al fons de taula, i de forma brusca, el posicionament econòmic dels seus habitants.
Les raons poden ser múltiples, des d’una sobre dimensió de la població immigrada que va ser la primerament afectada per l’esclat de la bombolla immobiliària fins a processos de manca de renovació demogràfics nacionals.
A Ciutat Vella on es situen els majors percentatges de població immigrada,, juntament amb els barris tradicionals de renda alta, han vist incrementat el seu nivell de renda. Possiblement resultat de l’atracció de nous sectors professionals fruit dels profunds processos urbanístics que el centre antic de la ciutat ha estat objecte durant els darrers anys.
Al contrari, a Nou Barris, tot i les reformes interior que la administració municipal va emprendre, no ha deixat de atreure població immigrada, amb pitjors recursos, aguditzant-se aquest procés amb un envelliment substancial dels estrats demogràfics precedents, amb la natural conseqüència sobre la renda mitjana del districte.
La consolidació de bosses de població marginal, l’atracció de ma d’obra immigrada i un envelliment de la població nacional són els principals ingredients que poden haver aguditzat, en un context d’inici de la crisi, aquesta brusca reducció de la renda familiar a Nou Barris.
 

Taula I. Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. 2000-2009

1.  Districtes



Districte  
2000  
2005  
2008  
2009  
Barcelona  
100,0  
100,0  
100,0  
100,0  
Ciutat Vella  
61,8  
72,0  
71,1  
74,2  
Eixample  
116,3  
116,3  
114,9  
114,5  
Sants Montjuïc  
80,0  
80,7  
80,7  
78,4  
Les Corts  
137,0  
139,4  
140,0  
138,4  
Sarrià Sant Gervasi  
168,4  
178,8  
177,6  
182,6  
Gràcia  
98,5  
104,5  
103,2  
101,9  
Horta-Guinardó  
80,9  
85,5  
86,7  
82,9  
Nou Barris  
65,5  
68,5  
70,1  
65,7  
Sant Andreu  
78,6  
82,4  
82,5  
78,5  
Sant Martí  
79,0  
85,7  
87,5  
                                           83



No és gens estrany que trobem la quasi totalitat dels barris que integren aquest districte entre els pitjors posicionats en la distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. Prosperitat, Roquetes, Guineueta, Ciutat Meridiana, Verdum i Canyelles, apareixen amb decrements superiors a la mitjana del districte, amb especial gravetat a Can Peguera, Turó de la Peira on la reducció és superior en una any al 7%. Com a nota destacada només en els barris de Vallbona i Torre Baró els canvis de la renda familiar han estat positius i per sobre de la mitjana de la ciutat. Gràfic I Taula II.
En altres zones de la ciutat, aquests canvis de renda poden tenir explicació arran de la transformació demogràfica produïda al barri Gòtic i la zona olímpica resultat de les profundes remodelacions urbanístiques de les que han estat objecte, i que han acabat atraient noves classes mitjanes i professionals, com hem esmentat anteriorment.

Gràfic I. Variació percentual de la renda per barris a la ciutat de Barcelona. 2008-2009
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia

Taula II. Distribució territorial de la renda familiar per barris. 2008-2009
Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració pròpia

Per altre banda, recents estudis sobre segregació urbana a la ciutat de Barcelona han demostrat que la localització de la població urbana a Barcelona respon a pautes de major o menor facilitat d’accés a vivenda o nivell adquisitiu segons col·lectius i nacionalitats,( Jordi Bayona i Carrasco: 2007).
Per tant, el que la població immigrada tingui un origen de país occidental o pel contrari procedeixi d’àmbits culturals del tercer món pot implicar, i de fet les dades així ho demostren un efecte multiplicador en la reducció de la renda del barri afectat.
De tal manera que la concentració de determinats col·lectius en zones concretes i la diferent exposició d’aquests davant el deteriorament econòmic reforça encara més la reducció de renda en barriades específiques. De fet, es produeix el mateix efecte que sobre la població nacional, aquells que es situen en pitjors condicions en el mercat laboral veuen reduïda la seva renda disponible, només que en el cas de la població immigrada aquest efecte és multiplicador en quant a la tendència.

Gràfic II. Distribució territorial de la población immigrada per barris. 2007
Font: Jordi Bayona i Carrasco - La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona_ ¿una segregación fragmentada. 2007

Perspectives i contradiccions

De poc serveix argumentar i impulsar mesures combatents de la xenofòbia, quan el nivell de vida de la població nacional està caient per la pendent, i no s’implanten mesures socials necessàries per contraposar aquest procés. Al contrari, les mesures de desmantellament de l’Estat del Benestar i davant de la limitació de recursos socials a compartir entre col·lectius, provoca que els missatges irracionals estiguin calant perillosament en una part important de la població que a més rebutja radicalment qualsevol discurs sobiranista o identitari català. L’actual panorama econòmic està conformant una població que es veu pressionada per un deteriorament de la seva economia domèstica, que ha començat a estar afectada per la reducció de l’estat del benestar en sanitat i prestacions socials i a la vegada percep els missatges independentistes com agressió identitària, i que a la vegada no acaba d’assimilar els contrastos que implica la convivència amb sectors demogràfics aliens a la seva cultura. Tot aquest magma de malestar està fent que els discursos viscerals i poc elaborats, però extraordinàriament efectius siguin determinats per explicar un canvi ideològic i polític palpable, i sobre el qual les principals institucions polítiques de participació ciutadana, que són els partits polítics, no acaben d’adaptar-se ni d’assimilar.
Gens al contrari, per parts d’àmplies capes de la població veuen els partits polítics com causa i efecte del deteriorament econòmic atesa l’aparició de múltiples casos de corrupció, la qual cosa agreuja encara més el dèficit democràtic de les institucions polítiques en general.
No veure-ho seria negar l’evidència i ens abocaria encara més a un equivocat diagnòstic de la realitat social, una realitzat que si no posem els mecanismes adients i a temps es veurà abocada a la fractura social.
Comença aparèixer en la població uns sensació de temor i d’incertesa davant de la marxa que estan prenent els esdeveniments econòmics i que es projecta de forma immediata en el seu món individual i familiar, i cal recorda que la por és el principal enemic de la llibertat.


Jordi Vilalta Fernàndez
Barcelona, 4 de novembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada