Any 1958. Era gairebé un paisatge deshabitat, irreconeixible avui en dia, en una època on encara regnaven barrancs i torrents que baixaven de Collserola i Sant Genís dels Agudells, sense cinturons ni rondes, quan als camins se’ls anomenava camins i, als més llargs, carreteres. Només la Residència inaugurada un any abans donava un aire de canvi d'època al paisatge. Petites construccions (gairebé barraques) s'enfilaven cap al Carmel. Però ja faltava molt poc per a què hi entressin les màquines per començar el canvi que havia de transformar el territori per donar a llum un nou barri (Montbau), capaç per a uns 10.000 habitants ("Ciudad satélite" li deien llavors). El curs de la vida ha entapissat totalment el panorama. No es veu ni un pam de terra lliure de ciment i el que abans era un lloc molt allunyat de la ciutat és ara un camí obligatori de pas (que en diuen "Ronda de Dalt") cap al sud de la gran conurbació de Barcelona. Ha canviat tant que fins i tot ara els noms son uns altres...
Josep Maria Babí i Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada