A l’any 1974, en Ginés Cuesta els va immortalitzar a la porta de casa seva, a les Vivendes del Governador, l’un amb posat seriós l’altre rialler. Probablement ells (o els seus pares) eren natius de la Guinea Equatorial , l’únic país de l’Àfrica de parla oficial espanyola i independitzat de la metròpoli al 1968. Probablement també procedien de Malabo, la capital abans dita Santa Isabel durant l’època colonial. País ric en cacau, cafè, cotó, canya de sucre, fustes nobles i que anys més tard es convertí en el tercer principal productor de petroli de tot l’Àfrica, on el dictador Macías (autoproclamat president vitalici) l’havia convertit en el seu feu particular. Però per fugir de les persecucions i les estretors, després que l’any anterior fos promulgada una nova constitució feta a mida d’en Macías i un any abans que les escoles fossin tancades, devien decidir emigrar cap a Espanya on no tindrien (i no és poc) dificultats amb la llengua. Avui, homes de cinquanta anys d’edat, ens agradaria saber què ha estat d’ells i si continuen entre nosaltres.
Josep Maria Babí i Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada