En el canvi de dècada dels anys 60 als 70 del segle passat, el camp de futbol de les Roquetes (així es dia llavors) no estava tancat. Com que en el camp no existien vestidors els jugadors s’havien de canviar al bar Planas, situat a la Via Júlia cantonada amb el carrer del Mas Durán, i després tenien que caminar, “cliquejant” els tacs de les botes a les rajoles de la vorera, els dos-cents metres que els separaven del terreny de joc.
El públic s’aglomerava al voltant de les ratlles de la calç blanca que delimitaven el camp i, com que no hi havia tanques, de vegades les trepitjaven i les envaïen. Per evitar-ho, la guàrdia civil hi donava voltes i, a cops de porra, els feia enrere.
Al centre de la imatge es veu el carrer del Poeta Masfern on, quan plovia, arrossegava avall terra i sorra de la muntanya que s’acumulava al seu final, al carrer de Valldaura (avui Pablo Iglésias) i que, a l’endemà havia de venir la “brigadilla” amb pales a recollir-la, carregar-la a un camió i emportar-se-la.
No existia l’escola “Cardenal Cisneros” (avui Prosperitat, compartida amb l’I.E.S. Galileo Galilei) i des del carrer de Valldaura es veia com donava la volta del final del trajecte davant del mercat de Nostra Senyora de Montserrat, el tramvia de la línia 50, model “Washington” de color blau.
Josep Maria Babí Guimerà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada