(Cliqueu sobre
l’ imatge per veure el detall de les fotografies)
La nova Can
Dragó, aixecada el 1929, representava l’ideal de la torreta que, a la recerca d’aire
lliure, jardí, etc., perseguien treballadors o menestrals de Sant Andreu. La família
Soca edificà la nova casa entre els carrers d’Argullós i de Joaquim Valls, prop
de l’actual avinguda de Rio de Janeiro.
Malgrat que l’aspecte
intern tenia una distribució interna funcional, i que continuava l’activitat agrària,
l’aspecte extern, amb finestres més grosses, s’adaptava més al corrent lúdic de
l’època. Tenia tres cossos i altres dependències, fins i tot, al jardí una casa
de nines feta d’obra que es va posar al descobert al enderrocar la casa.
Durant la
Guerra Civil la vinya va ser malmesa: els ceps van ser arrencats per la població
per fer-hi llenya. Va ser un avís de la regressió i la posterior desaparició
del cultiu a causa de la pressió urbanística. Llavors, els de Can Dragó van
decidir treure un rendiment al terreny situat entre els carrers de Joaquim
Valls i de Tissó. Aquest va ser l’origen del camp de futbol de la Bloc que,
malgrat el nom, no tenia res a veure amb la Casa Bloc de Sant Andreu, l’edifici
d’ habitatges socials de la GATPAC. Això si, un dels equips que hi jugaven era
el la U.D. Bloc, que tenia la seu social a la fonda de Can Joan, a l’altra
banda de la via del tren (i posteriorment de l’avinguda Meridiana), avui desapareguda,
a tocar de la plaça de Mossèn Clapés. Un altre club que hi jugava com a local,
era el C.F. Formentera, nom del carrer adjacent. Els vestidors els tenien a una
de les dependencies habilitades al lateral de la casa, darrera de la porteria
més propera al carrer de Joaquim Valls.
El camp de la Bloc era considerat zona verda
des del 1957 però el 1973 s’hi aixecaren pisos seguint la línia del carrer de Formentera
i ocupant mig solar. Els veïns es mobilitzaren per aconseguir la zona verda a
l’espai restant amb accions diverses, però això ja és una altra història. La
nova Can Dragó va ser enderrocada en aquesta època (1973) per donar lloc a la
construcció de l’avinguda de Rio de Janeiro.
Josep Maria Babí Guimerà
Bibliografia:
Francesc Pujol,
Rotllana, número 47, desembre 1990. Fotografies A.H.R.N.B.El Museu del Futbol de Prosperitat: Salvador Farreras, Robert Lahuerta, Josep Mª Babí. Fotografies: A.H.R.N.B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada