dilluns, 20 d’agost de 2012

Els tramvies-escola de Torre Baró



El fenomen dels tramvies-escola del barri de Torre Baró, batejats pel periodista Josep Maria Huertas Claveria al seu article de la revista Destino de l’any 1967 com a “escuelones”, va ser un fet històric comparable al de països subdesenvolupats. En canvi, però, es va donar a Barcelona ciutat, en ple apogeu de l'anomenat "miracle econòmic".
Els barris de la perifèria obrera barcelonina i d'altres zones considerades suburbials patien seriosos problemes d'equipaments educatius, ja que no hi havien prou escoles i eren molts els nens i nenes d'aquells llocs que estaven sense escolaritzar. Per resoldre el problema, la regidora falangista i presidenta de la Junta Municipal d'Ensenyament, Montserrat Tey, va decidir optar per una solució provisional mentre restava pendent la construcció de diversos grups escolars allà on feien més falta. Es tractava d'unes barraques prefabricades cedides pel Ministeri de l'Habitatge que funcionarien com a aules.


El barri de Torre Baró es va convertir en un dels llocs agraciats amb aquesta solució. Ara bé, davant la manca de pressupost i de disponibilitat fins i tot per aconseguir barracons, es va optar per l'adquisició de dotze tramvies procedents de la companyia Tramvies de Barcelona, ​​que es desproveïren de motor, controla, tròlei i seients per habilitar-ne el seu interior com a aules escolars, amb pupitres per a dos alumnes cadascun, una taula, una pissarra per al professor i, és clar, els corresponents mapes geogràfics d'Espanya i els retrats de Franco i José Antonio. Aquesta solució va ser possible perquè la xarxa tramviària estava en procés de desmantellament i sobrava material mòbil que mai més no tornaria a circular. La cessió, gratuïta, va estalviar temps (per la seva ràpida instal·lació) i diners. Cada tramvia tenia cabuda per a trenta alumnes, la qual cosa significava una capacitat total per a uns 400 nens i nenes sumant tot el conjunt allà emplaçat al costat del berenador de la Font dels Eucaliptus. Inicialment, només es van matricular 270 alumnes. Havien dos models de tramvies: els de la sèrie MT200 destinats per a la secció de nens, i els de la sèrie 800, destinats per a nenes. El grup de dotze tramvies-escoles va ser batejat com a Grup Escolar Sant Joan.


El número 7 del Butlletí Informatiu de Tramvies de Barcelona corresponent a l’octubre de 1967 va treure un petit reportatge elogiant la “brillant” idea d'instal·lar tramvies-escoles i que deia així: "A la barriada de Torre Baró s’hi han instal·lat dotze tramvies retirats del servei que s'utilitzen en el curs normal com a escoles d'ensenyament primari. D'això, la premsa en va donar àmplia informació, però voldríem que quedés com un fet singular d'aquella Barcelona que molts ignoren. Als barris extrems, que amb excessiva rapidesa s'han anat poblant, convertint-se en autèntiques ciutats per la seva densitat, manca aquest mitjà indispensable de l'escola per a formar els futurs ciutadans. El fet que en aquest espai a mig urbanitzar ha pres el nom d'avinguda d’Escolapi Càncer, assenyala amb precisió que s'ha entès el que ha d’ésser l'escola. No és pas l'edifici el més important sinó allò que hi ha a dins, és a dir, professors i alumnes. Les grans escoles de l'antiguitat clàssica es donaven als jardins, a l'aire lliure. Aleshores, per què no es pot fer una cosa semblant avui en dia si hi ha dificultats per a la ràpida construcció d'edificis? I així entenc que aquests tramvies venen a resoldre, encara que sigui provisionalment, aquest problema vital de Barcelona ".


Finalment, l'any 1971 va ser inaugurat el nou edifici del col·legi Font dels Eucaliptus, la qual cosa va significar l'eradicació definitiva dels tramvies-escola o "escuelones" i el trasllat dels seus alumnes a un espai amb millors condicions per a l'ensenyament públic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada