Els autobusos de Torre Baró

Després del segrest de l'autobús de la línia 47 per part del seu conductor i líder veïnal de Torre Baró, Manuel Vital, per demostrar a l'Ajuntament de Barcelona que el transport públic podia circular pels carrers del barri, la Conselleria del Districte IX-b va aprovar l’establiment d’una nova línia d’autobusos. Per aquest motiu, el 23 de maig de 1980 va entrar en funcionament la nova línia 77, que unia la plaça del Virrei Amat amb el castell de Torre Baró. Aquest era un servei d’aportació al metro i de demanda unidireccional amb molt poca renovació de passatge, en part degut a les poques parades establertes pel llarg del seu recorregut, ja que no en tenia cap entre el passeig del Doctor Pi i Molist i el passeig de Valldaura ni pel llarg dels 2,5 quilòmetres de longitud de la carretera Alta de les Roquetes. L’itinerari s’iniciava a la plaça del Virrei Amat, i continuava pel passeig del Doctor Pi i Molist, passeig d’Urrútia, Vilalba dels Arcs, passeig de Fabra i Puig, passeig de Valldaura, ronda de la Guineueta Vella i carretera Alta de les Roquetes. El seu origen i final a Torre Baró quedava lluny del nucli de població, deixant insatisfets als seus habitants que demanaren l’adequació dels carrers per a què arribés, com a mínim, fins el carrer de Castellví. L’horari establert des de la plaça del Virrei Amat era de les 4:20h fins a les 23:00h i des del castell de Torre Baró de les 4:40h fins a les 23:20h, amb uns intervals de pas d’entre 20 i 40 minuts i entre 1 i 2 cotxes en servei, respectivament. No circulava els diumenges i dies festius.

Un any després, el 20 de febrer de 1981 es va estrenar un nou servei social i de proximitat que comunicava el centre de Ciutat Meridiana amb el cor de Torre Baró. Era la línia 93, aconseguida gràcies a les pressions veïnals. L’itinerari s’iniciava a l’avinguda dels Rasos de Peguera, i continuava pels carrers de Vallcibera i de Sant Feliu de Codines, plaça dels Eucaliptus (la tornada pel carrer de Llerona) i l’avinguda d’Escolapi Càncer fins a l’alçada del carrer de Bellprat, on l’estat dels carrers impossibilitava d'allargar més el trajecte. L’oferta es cobria amb un sol vehicle microbús perquè circulava a través de carrers estrets i costeruts amb girs molt tancats. Els intervals de pas eren de 30 minuts i, pel seu curt trajecte, tenia una tarifa més econòmica i no admetia targetes multiviatge. Per aquelles dates, també es va crear un servei especial de microbús sense número que unia els barris de Vallbona i el Mercat de Núria de Ciutat Meridiana, de tarifa molt econòmica, i que circulava únicament els dies de mercat a Ciutat Meridiana, generalment els dissabtes pel matí.

El 14 de gener de 1983, la línia 77 va modificar el seu recorregut amb parades regulars pel carrer del Doctor Pi i Molist, passeig de Verdum, plaça de Llucmajor i passeig de Valldaura, deixant d’ésser un servei semidirecte. L’1 d’agost següent, la línia 93 va ampliar el seu recorregut pel barri de Torre Baró en sentit Ciutat Meridiana, circulant pels carrers de Castellfollit de la Roca i Sant Feliu de Codines, oferint aleshores una major cobertura territorial.

A principis de 1988, alguns veïns de Torre Baró van decidir retenir els autobusos de la línia 77 a les parades d’origen i final com a protesta perquè els intervals de pas eren massa llargs (de 20 a 40 minuts), el recorregut no arribava al centre de la ciutat i perquè patien incomunicació total al no circular els diumenges i dies festius. D’altra banda, la línia interior 93 era insuficient perquè només cobria una part del barri, i l’estació de RENFE de Torre Baró quedava lluny i mal comunicada com per a efectuar intercanvi.

Després de les protestes arribades a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), finalment, la premsa va anunciar que les línies 77 i 93 serien transferides a l’empresa de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) Transports Lydia, una societat limitada de recent creació, de caràcter familiar, fundada per Jaume Valls i Rocabert. Les oficines i la cotxera s’ubicaven al Torrent d’Estadella, al barri de Sant Andreu, i entre els anys 1989 i 1991 aquesta empresa fou l'encarregada de reestructurar i d'explotar els serveis urbans i intermunicipals de l’Hospitalet de Llobregat, que poc després passarien a l’empresa Rosanbús. Per a l’adquisició de les dues línies, es va arribar a un acord de transferència amb TMB i, aquesta a més, concedí que es poguessin continuar emprant les mateixes targetes multiviatge (T1, T3 i T4) en comptes d’unes targetes pròpies creades per l’empresa adquiridora. Per a prestar servei TMB va cedir quatre microbusos Ebro 66/7 T i dos Monotrals Pegaso-Jorsa 6035 estàndard. Transports Lydia va signar un contracte de gestió interessada pel qual si les despeses superaven els ingressos, els dèficits de les dues línies serien coberts per l’EMT, però en cas contrari, els beneficis s’invertirien per a millores com la creació de noves línies o la compra de nou material mòbil.

L’1 de maig de 1988 es va fer efectiu el traspàs de les línies 77, 93 i el microbús especial Vallbona-Mercat de Ciutat Meridiana a la nova empresa, la qual no va variar l’oferta, llevat de la línia 77 que va passar a circular els diumenges i dies festius. L’any 1990, Transports Lydia va crear la nova línia 81 de microbús, amb un trajecte entre Ciutat Meridiana i la cruïlla de la Via Júlia amb la Via Favència. El nou servei venia a cobrir un sector de Torre Baró completament mancat de transport i de difícil accessibilitat, amb la qual cosa la barriada ja dotava de tres línies. L’oferta constava d’un sol microbús cedit per TMB mentre no es rebés el nou material mòbil, i tenia uns intervals de pas de 60 minuts. El seu itinerari s’iniciava al carrer d’Aiguablava, i continuava per La Fosca, Palamós, Aiguablava (tornant per Garbí, s’Agaró, Platja d’Aro i Tamariu), Balenyà, Llerona, Torrelles i Llerona, plaça dels Eucaliptus, avinguda d’Escolapi Càncer fins el carrer de Vallcibera (tornant per l’avinguda dels Rasos de Peguera). Per petició veïnal, poc després fou perllongada fins a la plaça de Llucmajor a través de la Via Júlia. I no gaire més tard, per reivindicació veïnal, va ampliar el seu recorregut pel barri de les Roquetes en sentit plaça de Llucmajor, passant a circular des del carrer d’Aiguablava per Via Favència, Pla de Fornells, Mina de la Ciutat, Cantera, Briquets, Pla de Fornells i Artesania. Això permeté dotar de transport públic el sector més alt de la barriada, de caràcter muntanyós, amb un fort desnivell respecte el carrer de la Mina de la Ciutat i que patia seriosos problemes de mobilitat. El maig de 1991, l’empresa va adquirir tres nous microbusos que permeteren la retirada del material més antic.

Durant l’any 1993, l’empresa Transports Lydia va canviar la numeració de les línies 77 i 93, que van passar a denominar-se, respectivament, 82 i 83, degut a una recomanació de l’EMT que suggeria reservar la sèrie numèrica del 80 al 89 per als serveis urbans de Barcelona explotats per empreses privades.

El 1999 la línia 81 fou perllongada fins el barri de Vallbona a través d’un pas especialment habilitat que permetia travessar l’avinguda Meridiana a banda i banda de les autopistes centrals, per continuar per l’avinguda de Sivatte, Orpí, Torre Vella (tornant per l’avinguda del Alzinar) i Oristà fins la plaça del Primer de Maig. A canvi, el servei especial de microbús entre Vallbona i Ciutat Meridiana que circulava únicament els dies de mercat fou suprimit per superposició.

L’empresa Transports Lydia va haver de sofrir els conflictes veïnals degut a què l’oferta de les seves línies no acabava de satisfer. Amb les obres de renovació i d’ampliació de voreres dels carrers de Cantera i Briquets, al barri de Roquetes, el traçat de la línia 81 es va haver de modificar forçosament, però una vegada finalitzades, no es va restablir l’anterior recorregut al·legant que l’ampliació de voreres impedia el pas d’aquells vehicles. Com a protesta, el veïnat del barri va retenir l’autobús quan va arribar i el van fer pujar sota el consentiment de la Guàrdia Urbana per l’antic recorregut. Al veure’s que el vehicle passava amb dificultats, van reclamar el retoc d’alguns punts per tal de facilitar el gir o bé implantar vehicles microbusos tipus Bus del Barri.

Davant del silenci, un grup de veïns van decidir tallar diàriament el pas de l’autobús durant 30 minuts com a mesura de pressió fins que es solucionés el problema. Finalment, un més després, es va procedir a fer una prova fent circular l’autobús pel seu antic recorregut sota la participació del veïnat i tècnics municipals que van anotar aspectes a corregir. Passades tres setmanes, l’autobús va restablir el seu recorregut pels carrers de Cantera i Briquets. Un altre problema de la mateixa línia era l’incompliment horari, doncs degut als embussos i als problemes de circulació els intervals de pas arribaven a 90 i a 120 minuts. La protesta es va extremar fins el punt que, al carrer d’Aiguablava amb Via Júlia sovint es retenia l’autobús de la línia 81 fins que apareixia la Guàrdia Urbana.

Pel que feia la línia 82, durant les obres de remodelació del carrer del Doctor Pi i Molist i el passeig de Verdum per a reconvertir-los en bulevards, els intervals de pas van començar a fallar degut als problemes circulatoris. Per aquest motiu, un grup de veïns de Torre Baró van decidir retenir l’autobús perquè l’oferta havia empitjorat i era l’únic mitjà de transport que els habitants d’aquell sector del barri disposaven. Un vespre d’estiu, una cinquantena de persones van obligar a mantenir el vehicle aturat fins que es presentés el gerent de l’empresa, i quan aquest va arribar al lloc dels fets, sembla que el diàleg amb el veïnat fou més que acceptable. Finalment, es va optar per modificar definitivament el recorregut en sentit Torre Baró, passant a circular pels carrers del Nil i de Sant Iscle.

Per tal de resoldre els problemes d’oferta de la línia 81, Transports Lydia va optar per crear una nova línia de gairebé idèntic recorregut amb la diferència que la tornada l’efectuaria també per la Via Júlia i no passaria pel barri de Roquetes. Així, el 15 de juny de 2005 va estrenar la nova línia 80, que malgrat tenir també un interval de pas d’una hora, en el trajecte compartit es retallava a 30 minuts. La coincidència de totes dues línies s’efectuava al final del carrer d’Aiguablava amb l'avinguda de Vallbona perquè l’estretor dels carrers de Torre Baró impedia que dos vehicles es creuessin. Així, mentre un autobús pujava l’altre baixava.

Des de l’1 de gener de 2010, les quatre línies de Transports Lydia foren transferides a l’empresa Sagalès, la qual passà a encarregar-se de la seva explotació amb material mòbil cedit per TMB. Tot plegat s’ha degut a la finalització de la concessió per part de Transports Lydia, fet que permeté a l’EMT la convocatòria d’un concurs d’adjudicació. La concessió a Sagalès fou acordada per a cinc anys prorrogables a tres anys més.

El canvi ha comportat modificacions a la línia 83, que ha perllongat notablement el seu recorregut per tot el barri de Ciutat Meridiana i de Vallbona, efectuant un circuit de circumval·lació molt complet per les tres barriades de la Zona Nord i establint correspondència tant amb Rodalies-Renfe com amb la L11 de metro. Això suposa la supressió de la línia 159 o "Xupa" per superposició del seu recorregut. Pel barri de i Vallbona passà a circular per l'avinguda de Puig de Jorba, el passeig de la Pineda i els carrers d'Oristà i d'Artés, indret muntanyós que es trobava completament desproveït de transport públic. Enguany, una altra millora ha estat el reforç del servei de la línia 82, que ha passat a tenir uns intervals de pas de 20 minuts amb la incorporació d'un nou vehicle.